Per problemes amb el servidor dels blocs no he pogut abans fer referència a aquest article publicat divendres 31 al diari El País: LAS CLAVES DE UN AÑO NEGRO DE VIOLENCIA MACHISTA on es fa balanç de la xifra de dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles (71 + DUES QUE S’HI HAN AFEGIT A LA PRIMERA ESTADÍSTICA I ENCARA FALTA PER DILUCIDAR QUÈ VA PASSAR AMB UNA ALTRA DONA DESAPAREGUDA; PER TANT SÓN 17 MÉS QUE EL 2009 ) Només el 28% d’aquestes dones havia denunciat el seu agressor, és a dir 20 dones.
S’hi donen tres causes que dificulten la demanda d’ajut: la dependència econòmica, l’emocional i els fills. La crisi econòmica frena la petició d’ajuda.
Moltes de les dones acaben vivint la seva situació com a normal. D’altra banda, el 40% dels espanyols culpabilitza la víctima de la situació.
Voldria fer esment especial a les dades aportades per la secretaria d’Estat d’Igualtat que contradeixen les declaracions del bisbe J.A. Reig Pla: el 42% de les 71 dones mortes enguany estaven encara casades. A més, si restem de les 71 les víctimes que encara no estaven en edat de matrimoni (joves de 16 anys) la xifra augmenta fins al 49%. Per últim, el 54,17% de les trucades al 016 enguany per consultes són de dones casades, percentatge que arriba al 72% en incloure les dones en edat de casar-se que han consultat.
Un dels reptes per a l’any 2011 és fer visible la bossa de maltractament oculta; per això Igualtat posarà en marxa programes de detecció precoç en els qual col·laboraran metges d’atenció primària i infermeres. Un altre és conscienciar la societat per tal que denunciï, no només la víctima i contrarestar aquesta opinió tan generalitzada entre la societat que les víctimes són les culpables.