El Tribunal Suprem va iniciar ahir a Washington l’audiència per decidir si pel cap baix milió i mig de treballadores o extreballadores de Wal-Mart poden pledejar juntes contra aquesta cadena. Totes denuncien que s’hi fa discriminació de gènere – sous més baixos o menors possibilitats d’ascens respecte els homes. Aquesta és la major cadena minorista del país i la que té més treballadors. Aquest cas espanta moltes altres companyies molt importants (General Electric, Microsoft o Costco) que ja han publicat comunicats de solidaritat amb la cadena d’hipermercats. Si el tribunal accepta – la decisió es farà pública previsiblement per juny- s’obriria un judici més de fons: la desigualtat de tracte laboral a dones i homes, i la possible condemna implicaria el pagament de milions de dòlars. Totes les altres firmes temen l’efecte dominó; tot i així ja han trascendit les objeccions per a gestionar aquesta gran reclamació.
La demanda va ser iniciada el 2001 i afecta tot el país (Wal-Mart compta amb 3.400 botigues). Les reclamants subratllen que elles ocupen el 65% dels llocs de treball d’inferior categoria i només el 33% de tasques de direcció. Asseguren que cobren 1,16 dòlars menys per hora pel mateix treball que els homes malgrat que tenen més experiència i obtenen millors resultats.
La representat de la cadena, encarregada d’explicar la situació als mitjans de comunicació és Gisel Ruiz , una treballadora de base que ara és a la vicepresidència. Ella sosté que la seva experiència refuta la reclamació. A l’extrem contrari, les pioneres de la demanda inicial, com Christine Kwapnoski, una de les sis inicials, s’han erigit portaveus d’un gran col·lectiu que està duent endavant aquesta veritable guerra de gèneres. Dins d’aquest grup de dones n’hi ha de molts diferents nivells laborals, des de gerents a dependentes i inclou una gran majoria de negres.
Ha mort als 75 anys a causa d’un càncer de medul·la òssia 
Sudàfrica va ser el primer país a prohibir a la seva Constitució la discriminació per orientació sexual i el primer país africà a legalitzar els matrimonis homosexuals (des de 2006), toi i això les estadístiques de violència masclista són de les més altes del món. A més, al país són violats altres drets individuals. Per exemple, les dones són agredides per la seva orientació sexual. Als guetos de Ciudad del Cabo les lesbianes pateixen el que els homes anomenen “violacions correctives”. Les activistes protesten davant els jutjats i demanen que les dones denunciÏn els seus agressors, però sovint els judicis s’ajornen per falta de testimonis (el de l’assassinada Zoliswa Nikonyane s’ha posposat 32 vegades) per això es demana l’aprovació d’una llei específica per castigar el que elles defineixen “crims de l’odi”. La policia no fa la seva feina, diu Funeka Soldaat, de Free Gender, una de les 10 ONG que van iniciar una campanya de recollida de signatures contra aquesta mena de crims.
Una altra iniciativa per a la lluita contra els estigmes socials és l’equip de futbol
Amb motiu d’aquesta data, enguany farem una ullada a la presència de dones als noms de carrers de la nostra ciutat. Us sembla que hi ha molts, pocs o suficients carrers amb nom de dona? D’entre ells, comenceu a aproximar-vos a les figures i significació dones de les imatges. Caldrà que conegueu dades de la seva biografia i també que situeu els carrers que duen els seus noms en el plànol de la nostra ciutat.
L’ Ajuntament de Madrid ha accedit a modificar les proves d’ accés al Cos de Bombers de la ciutat, després de les crítiques que ha suscitat el fet que fos l’únic que exigeix la mateixa condició física a homes i dones. L’Ajuntament ha suscrit un acord amb el sindicat UGT per modificar les bases de la convocatòria a l’ oposició. A totes les proves físiques s’incrementarà la puntuació un 10% a les dones aspirants que superin els mínims. A més, l’exercici més complicat podrà ser realitzat – tant dones com homes- en un segon més i es canvia el seu disseny per fer-lo més assequible.
Aquestes tres dones magistrades, Giulia Turri (al centre de la fotografia), Carmen D’Elia (a l’esquerra) i Ursulina De Cristofaro, formen el tribunal encarregat de jutjar, a partir del proper 6 d’abril, el primer ministre d’ Itàlia, Silvio Berlusconi, sota l’acusació de prostitució de menors i abús de poder.
A 280 ciutats d’arreu del món han tingut lloc marxes de dones exigint dignitat i respecte. Les concentracions han estat convocades per associacions feministes. A Milà milers de manifestants han dut bufandes blanques i a Roma, on ha tingut lloc la marxa més llarga i nombrosa, hi havia monges i estudiants, àvies amb les seves nétes , militants d’esquerres, sindicalistes i funcionàries i també estudiants. En acabar la concentració a la Plaça del Popolo un grup de manifestants s’ha dirigit a les portes del Parlament perquè una de les seves demandes és la dimissió de Berlusconi.
La periodista sudafricana 
El 70% de les persones que treballen a la principal indústria de Marroc, la confecció tèxtil, són dones. Tot i així només el 27% de dones s’ha incorpaorat a la població activa al Marroc ( 25% a Tunísia i només 14% a Argèlia ).