Mes: octubre de 2020

La periodista  Sara Medialdea rescata les  vides de dones la tasca de les quals no sempre ha estat reconeguda; malgrat els seus mèrits han romàs a l’ombra, bé per desmemòria o bé per desconeixement. El llibre és Mujeres y madrileñas (La Librería).

S’hi ressenyen les obres de 9 dones i un col·lectiu que van contribuir millorar la vida a la seva ciutat i, de retruc, a fer avançar el món:

Matilde García del Real (Oviedo, 1856 – Madrid, 1932)- pedagoga i escriptora, va fundar la primera escola pública d’adultes a Cuatro Caminos el 1901 i, un any després, les  cantines escolars, on donaven de menjar centenars de nens  a cientos de niños desfavorecidos.
María del Pilar Careaga Basabe (Madrid, 1908 – 1993)- una de les primeres dones titulada a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers, va ser la primera maquinista de tren a Espanya. Va ser alcaldessa de Bilbao identificant-se amb la dreta i fou objecte d’un atemptat d’ETA

Aurora Villa Olmedo (Madrid, 1913 – 2002)- va practicar bàsquet, esquí, piragüisme i natació i fou precursora de l’atletisme femení. Fou  campiona  i plusmarquista en diferents disciplines. La guerra civil va acabar amb la seva carrera esportiva, aleshores estudià i fou la primera oftalmòloga d’Espanya.

Carmen Caamaño Díaz (Madrid, 1909 – 2006)- Dirigent del PCE va ser la primera governadora civil d’Espanya el 1939, concretament de Conca. Significada amb el bàndol republicà, va patir la repressió i va ser depurada.

María Bernaldo de Quirós (Madrid, 1898 – 1983)- va ser la primera aviadora del país tot i que el Real Aeroclub de España no va voler fer-la sòcia i va denegar una petició per a concedir-li un títol honorari.

 

Faustina Sáez de Melgar (Villamanrique de Tajo, 1834 – Madrid, 1895)- va presidir  l’Ateneo Artístico  y Literario de Señoras i des del seu càrrec va lluitar per incrementar l’educació femenina i denunciar el seu assetjament.

 

Fermina Orduña ( Madrid, sense dades conegudes)- El 1865 va registrar la patent d’un carro per a  vendre llet a domicili que garantia condicions. Aquesta pionera i emprenedora ha donat  nom als Premis “Fermina Orduña” a la Innovació Tecnològica, convocats per la Consejería de Educación e Investigación de la Comunitat  de Madrid.

Blanca de Igual y Martínez Dabán (Madrid, 1880 – Málaga, 1950)- va ser una de les primeres tres dones a ocupar el càrrec de consellera  a l’alcaldia de Madrid. Era l’any 1924.

 

Ramona Aparicio (Madrid, 1808 – 1881)- gran figura de la pedagogia femenina fou la primera directora de l’ Escuela Normal Central de Maestras. Fervent convençuda que l’educació comportaria l’avenç en els drets de les dones.

Les dones treballadores agrupades en gremis de modistes, telefonistes, planxadores, verduleres ( que van protagonitzar el motí de 1892) o el de cigarreres  de la Fábrica de Tabacos que van dur a terme vagues i motins en defensa de les seves condicions laborals i en soladaritat amb altres col·lectius d’assalariats.

Carolina Codina Nemísskaia, Lina Llubera de nom artístic, (Madrid, 1897- Londres, 1989) va casar-se amb el gran compositor rus Serguei Prokófiev, va ser acusada d’espionatge pel règim estalinista al finalitar la II Guerra Mundial i va  acabar internada en un gulag a Siberia fins a 3 anys després de la  mort  del dictador el 1953.

Lina, filla d’uns cantants d’òpera – ell badaloní i ella ucraïnesa- i també soprano, va conèixer Prokóviev als EEUU; es van casar el 1923 i van tenir 2 fills. Es van instal·lar a París.  Malgrat els advertiments dels amics que continuaven vivint a Rússia que no hi tornessin, el 1927 van decidir visitar l’URSS i el 1935 s’hi van instal·lar en la Rússia stalinista. L’any 1948 el govern condemna la música de Prokófiev, declarant-la nociva i antipatriòtica i, conseqüentment, es deixa d’interpretar. També declara no vàlid el seu matrimoni amb Lina,  decisió que permet al músic casar-se amb Mira Mendelsson sense el tràmit de divorci per no haver estat censat el seu matrimoni amb Lina.  I el pitjor per a aquesta: va ser arrestada per càrrecs falsos d’espionatge i condemnada a 20 anys en un camp de treball, lloc del qual no és posada en llibertat fins al 1956 (Els russos “blancs” sostenen  que Mira era un agent de la policia secreta de Stalin amb la intenció d'”infiltrar” personalitats de mentalitat independent com Prokofiev i mantenir-los en la línia oficial). Malgrat totes les privacions i sofriments que viu -interrogatoris, tortures i treballs forçats-, Lina va sobreviure  ( tenia llavors més de 50 anys i no li van ser assignats treballs forçats a l’exterior, sovint amb temperatures molt per sota dels zero graus, sinó que treballava en el centre mèdic del camp ajudant els metges ). El 1953, Prokófiev va morir i Lina i els seus dos fills van passar per seriosos entrebancs, ja que les autoritats soviètiques només reconeixien com a vídua Mendelson, la segona esposa del músic. Després de ser alliberada del camp el  1974, va lluitar tenaçment amb les autoritats de l’URSS per aconseguir el permís per tornar a Occident. Es va reunir amb el seu fill Oleg a Londres, on va fundar la Fundació Prokófiev. A Barcelona, amb l’ajuda de Mompou, va indagar sobe els seus orígens catalans, en concret de Badalona.
Va morir a Londres el 6 de gener de 1989, als 91 anys, i va ser enterrada al cementiri de Medon, al costat de la seva mare.

Precisament la seva apassionant biografia ha estat objecte de litigi en ser el tema del llibre Una pasión rusa de Reyes Monforte,  guardonat amb el premi de Novela Histórica Alfonso X el Sabio  2015 ( dotat amb 300000 euros i la publicació de l’obra per l’editorial Espasa). L’escriptora va ser  acusada de plagi per part de l’escriptora russa Valentina Chemberdjí – amiga de Lina Prokófiev i afincada a Espanya – qui va publicar el 2009 el llibre Una española en el gulag. Serguéi Prokófiev júnior, net del compositor, va reconèixer que l’escriptora rusa  havia visitat els arxius  de la Fundació per documentar-se i en canvi Monforte mai no va contactar amb la família per a fer-ho. S’han  identificar més de 30 “similituds ” i més de 100 coincidències entre ambdós  llibres.  Monforte va demandar la russa i un periodista del diario El País perquè  l’ havien acusat de plagi i va perdre el judici.

El Dia Internacional del càncer de mama pretén recolzar la consciència, la detecció primerenca i el tractament, així com les cures pal·liatives d’aquesta malaltia. Es duen a terme diferents activitats com ara curses, xerrades, col·loquis dirigides a dirigides a sensibilitzar la societat de la importància de la prevenció a l’hora de combatre aquest problema.

Aquest vespre s’il·luminaran de rosa molts dels edificis emblemàtics.

El pla de desescalada per a després de les tres setmanes de confinament que es van decretar per tal de lluitar contra la covid conté una proposta que concorda amb l’ideal de societat de la comunitat més radical (haredís – literalment “temerosos  de Déu”), és a dir, relegar la dona a la llar i, per tant, defensen ara que cal permetre que els nens tornin a les aules, però que les nenes es quedin a casa per tal de garantir el necessari distanciament social dels nens.

Els barris i localitats ultraortodoxos són els més afectats pel virus. Malgrat ser tan sols el 12% de la població, pateixen més del 40% dels contagis. El compliment  de les restriccions entre els seus membros és lax, sobretot en les dates  de celebracions religioses,  casaments o funerals, que ocasionen que es trobin moltes persones sense diatanciament i sovint sense mascareta, tot i que el seu ús és obligatori i estan prohibides les concentracions de més de 20 persones.