Margaret Fuller (Cambridge, 1810-Fire Island, 1850) fou una filòsofa, periodista i activista pels drets de les dones estatunidenca . A més, va ser una influent unitarista activa en la lluita per la igualtat educativa entre homes i dones.
A més de dedicar-se a l’ensenyament ( ella mateixa va rebre una instrucció severa i exhaustiva), va escriure en la premsa més important del país ( va fundar la revista dels transcendentalistes The Dial, que dirigí durant dos anys i per la seva habilitat com a crítica literària va col·laborar al diari The New York Tribune) Va poder mantenir-se econòmicament amb la revista Conversacions, un mètode de formació per a dones de gran èxit. Va travar amistat amb Ralph Waldo Emerson i va participar en la fundació unitària de l’organització del transcendentalisme a Concord. Quan es va unir a Horace Greley al New York Tribune com a crítica literària, es va convertir en la primera periodista femenina en la redacció d’un diari important.
A mitjans de la dècada de 1840, va organitzar grups de discussió de dones, en què es parlava de temes variats, com l’art, l’educació i els drets de les dones. Diverses figures conegudes del moviment feminista van prendre part en aquestes converses.
En el transcurs d’aquestes xerrades va desenvolupar la seva obra principal publicada l’any 1844, Woman in the Nineteenth Century (La dona en el segle XIX), considerada el primer tractat feminista dels Estats Units.
Va morir a conseqüència d’un naufragi quan tornava d’Europa a Nova York juntament amb el seu marit i fill. S’havia casat a Itàlia amb el marquès Angelo Ossoli.