Carolina Codina Nemísskaia, Lina Llubera de nom artístic, (Madrid, 1897- Londres, 1989) va casar-se amb el gran compositor rus Serguei Prokófiev, va ser acusada d’espionatge pel règim estalinista al finalitar la II Guerra Mundial i va acabar internada en un gulag a Siberia fins a 3 anys després de la mort del dictador el 1953.
Lina, filla d’uns cantants d’òpera – ell badaloní i ella ucraïnesa- i també soprano, va conèixer Prokóviev als EEUU; es van casar el 1923 i van tenir 2 fills. Es van instal·lar a París. Malgrat els advertiments dels amics que continuaven vivint a Rússia que no hi tornessin, el 1927 van decidir visitar l’URSS i el 1935 s’hi van instal·lar en la Rússia stalinista. L’any 1948 el govern condemna la música de Prokófiev, declarant-la nociva i antipatriòtica i, conseqüentment, es deixa d’interpretar. També declara no vàlid el seu matrimoni amb Lina, decisió que permet al músic casar-se amb Mira Mendelsson sense el tràmit de divorci per no haver estat censat el seu matrimoni 
amb Lina. I el pitjor per a aquesta: va ser arrestada per càrrecs falsos d’espionatge i condemnada a 20 anys en un camp de treball, lloc del qual no és posada en llibertat fins al 1956 (Els russos “blancs” sostenen que Mira era un agent de la policia secreta de Stalin amb la intenció d'”infiltrar” personalitats de mentalitat independent com Prokofiev i mantenir-los en la línia oficial). Malgrat totes les privacions i sofriments que viu -interrogatoris, tortures i treballs forçats-, Lina va sobreviure ( tenia llavors més de 50 anys i no li van ser assignats treballs forçats a l’exterior, sovint amb temperatures molt per sota dels zero graus, sinó que treballava en el centre mèdic del camp ajudant els metges ). El 1953, Prokófiev va morir i Lina i els seus dos fills van passar per seriosos entrebancs, ja que les autoritats soviètiques només reconeixien com a vídua Mendelson, la segona esposa del músic. Després de ser alliberada del camp el 1974, va lluitar tenaçment amb les autoritats de l’URSS per aconseguir el permís per tornar a Occident. Es va reunir amb el seu fill Oleg a Londres, on va fundar la Fundació Prokófiev. A Barcelona, amb l’ajuda de Mompou, va indagar sobe els seus orígens catalans, en concret de Badalona.
Va morir a Londres el 6 de gener de 1989, als 91 anys, i va ser enterrada al cementiri de Medon, al costat de la seva mare.
Precisament la seva apassionant biografia ha estat objecte de litigi en ser el tema del llibre Una pasión rusa de Reyes Monforte, guardonat amb el premi de Novela Histórica Alfonso X el Sabio 2015 ( dotat amb 300000 euros i la publicació de l’obra per l’editorial Espasa). L’escriptora va ser acusada de plagi per part de l’escriptora russa Valentina Chemberdjí – amiga de Lina Prokófiev i afincada a Espanya – qui va publicar el 2009 el llibre Una española en el gulag. Serguéi Prokófiev júnior, net del compositor, va reconèixer que l’escriptora rusa havia visitat els arxius de la Fundació per documentar-se i en canvi Monforte mai no va contactar amb la família per a fer-ho. S’han identificar més de 30 “similituds ” i més de 100 coincidències entre ambdós llibres. Monforte va demandar la russa i un periodista del diario El País perquè l’ havien acusat de plagi i va perdre el judici.