Kati Horna, la fotògrafa hongaresa que va captar l’horror quotidià de la guerra civil espanyola

KATI HORNA, de soltera Deutsch, va néixer el 1912 en un petit poble proper a Budapest, en una família de banquers d’origen jueu. La seva mare va tenir clar el seu llegat: estudis en el seu camp d’interès que li permetessin tenir  una professió i valdre’s per ella mateixa. S’interessà per la fotografia,  com els seus amics Robert Capa i Emerico Weisz, i als 18 anys s’instal·là a Berlín on s’integrà a la vida intel·lectual a l’entorn de Bertold Brech fins que el 1933, en començar les persecucions de jueus,  després d’una breu estada al seu país, viatjà a París on va treballar per a l’agencia Agence Photo. S’interessà per l’ús de la fotografia per construir relats en seqüències, així com pel collage i el fotomuntatge involucrant-se amb el surrealisme.

La fotografia de la caricatura de Hitler en un ou n’és un bon exemple.

El 1937, durant la revolució espanyola, el seu compromís polític i el desig que la fotografia servís per a difondre el que estava passant la van portar per diferents ciutats espanyoles i catalanes. A Barcelona va retrobar-se amb el seu amic Robert Capa i  va realitzar  encàrrecs de propaganda de la C.N.T.  i per a diferents revistes anarquistes, com Libre StudioUmbral, i especialment Mujeres libres.  Així com la fotògrafa italiana  Tina Modottitant al front com a la reraguàrdia preferia fotografiar imatges de la vida quotidiana que escenes bèl·liques, com la que il·lustra. Va fer també moltes fotografies de l’èxode cap a l’exili en finalitzar la guerra civil. Fou una de les primeres dones fotoperiodistes.

Durant la guerra va conèixer l’escultor i il·lustrador anarquista José Horna (. 1912-1963) que treballava per a revistes i premsa republicana, amb qui es va casar el 1938. Amb ell va treballar en alguns collages, fotomuntatges i sèries fotogràfiques.

El 1939, amb el triomf franquista, Kati passà la frontera francesa. José Horna ho va fer també, com a part de l’exèrcit republicà. Va romandre internat en un camp de concentració fins que Kati el va poder alliberar i junts van arribar a París. Allà van treballar uns mesos de nou per Agence Photo, però amb l’arribada dels nazis a França, ambdós van exiliar-se a Mèxic on van viure fins a la seva mort. La de Kati es produí el 2000. Van vincular-se a artistes d’adscripció surrealista, al marge del muralisme imperant en la vida  artística del país.

Les fotografies que Kati va fer de l’Espanya en guerra no van ser visionades aquí fins al 1979; la seva primera exposició individual no va tenir lloc fins al 1992. Des de  llavors  ha rebut nombrosos homenatges i exposicions. El 2014 es va organitzar la primera gran retrospectiva del seu treball al Museo Amparo de Puebla  ( Mèxic) i al Jeu de Paume a París.

Fotografies del blog    Fotógrafas Olvidadas

11 d’octubre: Dia Internacional de la nena

Avui se celebra el dia internacional de les nenes, declarat per Nacions Unides per tal de fomentar el reconeixement i progrés de les adolescents. Aquest any el lema és LA MEVA VEU, EL NOSTRE FUTUR EN COMÚ. Es vol un món millor en el qual les nenes adolescents se sentin motivades i reconegudes, que les tingui en compte i inverteixi en elles.

Els objectius concrets que es proposen són:

  • Viure lliures de la violència  per  raó de gènere, de les pràctiques nocives com ara els matrimonis infantils, la trata sexual o la mutilació genital, i d’infeccions de transmissió sexual com ara la SIDA.
  • Aprendre noves  habilitats per al futur que elles  triïn.
  • Dirigir una generació d’activistes per a  accelerar  el canvi social.

El 2020, es commemorem els  25 anys  des  de l’adopció de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing : l’agenda global per a  promoure els  drets i l’empoderament de les dones i les nens a nivell mundial.  D’altra banda, també a principis d’aquest any es va llençar la campanya Generació Igualtat, que abarca diversos anys i consisteix en un programa per una acció sobre la igualtat de gènere.

En aquest blog podeu llegir diferents entrades sobre aquest dia, per exemple:  Dia Internacional de la nena (2015)

La poeta nord-americana Louise Glück, premi Nobel de Literatura 2020

L’Acadèmia Sueca acaba de fer públic que la poeta LOUISE GLÜCK ha rebut el guardó més prestigiós del món i el més ben dotat, amb gairebé 850.000 euros. Ella no estava entre els 5 favorits d’enguany, entre els quals Javier Marías. L’Acadèmia sueca distingeix  l’autora per  «la seva  inconfusible veu poètica, que amb una bellesa  austera fa universal l’existència individual».

Glück va néixer a Nova York el 1943. Va guanyar el  Premi Pulitzer de poesia el 1993 pel seu poemari The Wild Iris. Ha rebut també el National Book Critics Circle Award per Triumph of Achilles, el Premi de l’Acadèmia  Americana de Poetes per Firstborn, i  nombroses beques Guggenheim. Actualment viu a Cambridge, Massachusetts, i es dedica a docència al departament de llengua anglesa del Williams College. Paral·lelament, imparteix classes a la Universidad de Yale. La infantesa i la vida familiar són dos dels temes centrals de les seves obres.

La seva obra consta d’11 llibres de poesia entre els quals, a més dels citats, cal incloure Averno, The seven ages, Vita Nova, Ararat entre d’altres. També ha publicat una col·lecció d’assaigs, Proofs and Theories: Essays on Poetry  que va rebre el PEN Martha Albrand Award for Nonfiction.

El 2017 l’editorial Edicions del Buc (València) va publicar un poemari seu, el primer en català, Nit fidel i virtuosa   (traducció de Núria Busquets)

 

Dues dones reben el Premi Nobel de Química 2020

La institució   ha guardonat   les investigadores EMMANUELLE CHARPENTIER i JENNIFER A. DOUDNA per la seva  investigació sobre la tècnica CRISPR/Cas9un  mètode per a l’edició del genoma.

Jennifer A. Doudna, (1964, EEUU)  és bioquímica i treballa com a professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i fa investigació a l’Institut Mèdic Howoard Hughes. La francesa Emmanuelle  Charpentier (1968), investigadora en microbiologia, genètica i bioquímica, és la directora de la Unitat Max Planck per a  la Ciència de Patògens  a Alemanya.

Juntes van desenvolupar fa ja  8 anys la seva tècnica, anomenada també tisores genètiques, que permet tallar l’ADN en una posició concreta, la qual cosa permet editar fàcilment el genoma. Ja fa temps que hom esperava que aquesta eina química rebés el Nobel.

L’ús d’aquesta eina ha contribuït a molt descobriments importants en la investigació bàsica d’àrees diverses i sobretot en medicina ja que s’estan realitzant assaigs clínics de noves teràpies contra el càncer i malalties hereditàries.

Aquesta és la primera vegada que una parella femenina és guardonada amb el Nobel de Química. Amb paraules molt similars a les de l’astrònoma nord-americana ANDREA GHEZ que ahir va ser la quarta dona de la història que va rebre el Nobel de Física ( juntament amb dos investigadors homes, en aquest cas) Charpentier ha dit que espera portar un missatge molt fort a les joves per animar-les que emprenguin carreres científiques.