Avui que, un any més, recordem el funest fet de la violència contra les dones ha tingut lloc el que, probablement, és el crim número 42 d’enguany. Una noia de 15 anys ha estat apunyalada amb el resultat de mort, per qui havia estat la seva exparella, un noi també menor de 17 anys. Ha tingut lloc a Oriola, al Pais Valencià.
No pararem mai de reclamar tot allò que faci possible acabar definitivament amb aquesta xacra. I tot passa per un pacte de totes les forces polítiques, incloent aquells negacionistes de l’evidència i anomenen violència familiar al que és pur i dur crim masclista que no entén d’edats, nacionalitats i estatus social.
I no oblidem que no només és violència contra les dones la física, hi ha també la psicològica, sexual, econòmica, digital, obstètrica i vicària. També la tracta de dones, que encara pateixen avui moltes dones, l’ablació de clítoris, els matrimonis forçats. I són uns patiments de dones d’arreu del món.
I en relació al que s’ha anomenat “violència vicària”, hem de pensar en les altres víctimes directes de la violència masclista que són els infants que han estat assassinats per fer mal a les seves mares o que han quedat orfes per la mort d’elles. A Espanya 55 nens, nenes i adolescents han estat assassinats pels seus pares des de 2012. La llei de protecció de la infància, en vigor des de 2021, diu que si hi h indicis de violència masclista s’han de suspendre les visites. No obstant alguns jutges les mantenen. Cap maltractador hauria de tenir contacte amb els seus fills.