Francesca Bonnemaison, la pedagoga que veia la lectura com l’auxiliar més valuós de la instrucció

Francesca Bonnemaison –Barcelona,  12 d’abril del 1872 –   12 d’octubre del 1949–  va convertir la biblioteca de la parròquia en la primera biblioteca per a noies obreres, la Biblioteca Popular de la Dona (1909).

Es va casar amb  Narcís Verdaguer, advocat i polític cosí de mossèn Cinto,  i  es va comprometre amb la Lliga Regionalista. Va fundar la secció femenina del partit i es va haver d’exiliar durant la guerra. Tot i que era partidària de la formació de les dones, la seva ideologia  conservadora reduïa aquestes als  rols rígids d’esposa i mare. L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona enfocava l’educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme social. Això no obstant, en un moment en què les dones no tenien accés a la universitat, Bonnemaison  va fer possible que dones de tota condició social,  de forma gratuïta, podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques.  També va incorporar l’esport: les dones aprenien a nedar; i  va proporcionar feina a milers de dones gràcies a una borsa de treball. Per fer difusió de la Institució, la Francesca es va encarregar de dues revistes, Claror i Vida Social Femenina, i un programa de radio quinzenal. Com era habitual a l’època signava els escrits amb un pseudònim: Franar ( de Francesca i Narcís)

Quan va  ser proclamada  la República s’implicà en la vida política participant en les campanyes a favor del vot femení. Quan retornà de l’exili es desvinResultat d'imatges de francesca bonnemaisonculà del seu projecte,  que va caure en mans de la Sección Femenina de Falange.

Actualment hi ha un centre cultural amb el seu nom, LA BONNE,  i una biblioteca de la Diputació de Barcelona amb un fons extraordinari.

Francesca de Bonnemaison va servir Maria Aurèlia Capmany  per al personatge Paquita Reinal ( Francesca Bertolozzi) de la novel·la Feliçment, jo soc una dona  (1969) que vol adoctrinar la protagonista, Carola Milà ( Carmina Torres) i fer-la participar en aquest feminisme conservador.

Imagen del registro

El maig del 1935 Francesca de Bonnemaison    escrivia a la revista Claror: “Les dones cal que siguem cultivades, intel·ligents, fortes, gentils, elegants, abnegades i sofertes, alegres i resignades en el més alt concepte d’aquest mot”.

Deixa un comentari