Feliçment, jo soc una dona

Consideracions prèvies

Quan la va publicar Campmany no era cap desconeguda per al públic català ( ja havia publicat deu novel·les, narracions, teatre i assaigs) i es trobava en un moment creatiu ambiciós.

A la dècada dels 60 la narrativa en català està “ressorgint”. Molts autors d’abans de la guerra tornen a publicar: Llorenç Villalonga ( Bearn o la sala de les nines, 1961), Mercè Rodoreda ( La plaça del diamant, 1962, El carrer de les Camèlies, 1967)  i han fet la seva aparició alguns escriptors de postguerra d’entre els quals Manuel de Pedrolo ( Cendra per Martina, 1965, Un lloc entre els morts, Premi Sant Jordi 1968)  i Maria Aurèlia Capmany són els més prolífics.

Un altre aspecte a destacar és el rigor amb els fets històrics que tracta la novel·la: tant els aldarulls motivats per la lluita de classes (els atemptats anarquistes, el pistolerisme, l’assalt a la redacció del Cucut! …) com la vida dissipada dels burgesos: els clubs de tennis, les estrenes teatrals… Els espais on es situen els fets estan relacionats amb els dos sectors socials: Santa Caterina, el barri de la Ribera, Ciutat Vella i  l’Eixample.

I per últim la intencionalitat de denúncia de la condició de la dona a l’època. Ho fa a partir de la ironia que arriba a l’esperpent. Ridiculitza personatges i situacions per tal que esdevinguin exemplaritzants.

Argument

Explica la vida d’una dona, Carola Milà, des del naixement fins a la vellesa, els seus amors i les seves peripècies. Dos fets marquen aquesta vida: ser dona i de classe treballadora, amb l’agreujant de ser filla il·legítima d’un dels amos de la fàbrica on el seu avi treballa de porter i d’una treballadora. Carola és producte de l’època que li ha tocat viure, entre 1899 i 1968; té l’edat del segle i el representa.

Al llarg dels anys Carola assumirà diferents identitats: Carmina  i  Llorença Torres, Judith Nagy.

La mare de Carola, una noia de 16 anys, l’abandona  i ella queda a cura de l’avi. Els Pujades, la família del pare, fan entrar la nena en una institució religiosa en règim de beneficiària, però és expulsada perquè és massa fantasiosa i reclama l’atenció inventant-se falses històries pietoses. Els Pujades la recomanen com a dependenta en una botiga de guants i aleshores coneix en Tobias, un jove anarquista, el seu primer amor. L’avi Salvador s’oposa a aquesta relació i delata el jove qui serà afusellat el 1913, acusat de preparar un atemptat anarquista ( en realitat Salvador Milà és “el gos de l’amo” com diuen els obrers de la fàbrica) Carola fuig  i és afillada pels Reinal, una família benestant. Viurà un temps tranquil·la, amagada rere una falsa identitat; participa junt amb la senyora  ( Paquita) en una mena d’escola per a dones, però Paquita se sent traïda per Carola quan ella coneix, i se n’enamora,  Agustí Turull. Per pressions de Paquita, Agustí deixa la noia i ella abandona la casa i es posa a servir, però tampoc no gaire temps perquè a banda de la duresa de la feina ha d’esquivar l’assetjament dels homes de la casa ( acostumats a aprofitar-se del servei). Al ball on va els dijous coneix una prostituta i acaba treballant a la “casa de barrets” de la senyora Rosita on el 1923 coneix l’Esteve Plans, un home de família benestant amb qui tindrà una filla. Esteve i Carola es casen i ella fruirà de totes les comoditats de la seva família burgesa ( són defensors del catolicisme i de la castellanització) fins que al principi de la guerra civil del 36 quasi tota la família fuig a l’estranger. Carola col·labora com a infermera amb els republicans que requisen el pis per a fer.-ne un hospital. Viu uns amors feliços amb un milicià. Quan la família retorna, ella també tornarà a la seva vida acomodada; els Plans s’avenen  bé amb el règim franquista, Carola aguanta fins al 51 en què fuig a París on es fa passar per hongaresa i munta un negoci de restauració exclusiu; viu en companyia d’un jove. A la mort del marit el 1956, la família li informa que és la seva hereva universal. Finalment, el  1968 Carola, rica i feliç,  ven el restaurant i s’instal·la a Mallorca on comença a escriure les seves memòries a petició de l’editor Cosme Tudurí. [el fet de situar Carola a Mallorca és un homenatge de l’autora al seu company, Jaume Vidal Alcover]

Referències

La citació inicial es referida a les Memoires de Rigolboche ( 1960) [Pseudònim d’Amélie Marguerite Badel -1842 / 1920-, ballarina francesa a qui s’atribueix la popularització del cancan, una dansa alegre i trepidant; El desvergonyiment dins i fora de l’escenari, la seva actitud transgressora de totes les convencions socials i l’atreviment de la seva dansa van convertir Rigolboche en un personatge molt popular i atractiu en el París del Segon Imperi. Bevia, fumava, vivia sola, sense un home]

Una altra referència és el clàssic de la novel·la anglesa Moll Flanders (1772) de Daniel Defoe ( la mateixa que inspira El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda) A totes tres novel·les les protagonistes són abandonades per les seves mares i lluiten per obrir-se camí.

I la tercera és la novel·la picaresca, que apareix en el resum inicial que avança els continguts del capítols, a la manera del Lazarillo de Tormes, amb fórmules com “On es parla de…”, “De com…”, “Hi serà contat…”

Punt de vista

La novel·la està narrada en forma de memòries, però també de novel·la picaresca i novel·la d’aventures.

El punt de vista narratiu és, com  a la novel·la picaresca, en 1a persona, per tal de donar versemblança. Però a partir del 4t capítol, la Carola decideix que continuarà en 3a persona per coherència ( poder expressar el que pensen els altres personatges) i agilitat al relat.

Estructura 

c. 1- c. 5- infantesa i preparació per a la vida adulta de Carola.

c. 6- c. 12- Carola ja adulta s’obre pas amb astúcia per assolir ascens social.  ( al c. 12 una Carola determinada a quedar-se a Barcelona té l’oportunitat de conèixer un nou amor a pesar del març bèl·lic)

c. 13- c.14- Carola renega d’ella mateix i viu una vida a l’estil del nou règim que la incomoda.

c. 15- suposa un renaixement, l’opció de la llibertat.

Personatges

Novel·la amb molts personatges, els destacats són:

CAROLA- la seva intel·ligència natural, valentia, l’instint de supervivència i el fet de ser eixerida són qualitats que li serviran per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç malgrat tot i tothom.

SEBASTIÀ MILÀ- l’avi és un home orgullós i autoritari, de procedència humil treballa per sobreviure, però es ven als amos fins i tot passant  per damunt de la seva família. És la individualitat i la manca d’escrúpols.

SINDU I TERESA PUJADES- amos de la fàbrica, també amos paterns de Carola. Són els burgesos enriquits gràcies a l’explotació dels obrers.

FELIU TOBIAS- antagonista de Salvador, idealista de la lluita obrera.

FRANCESCA BERTOLOZZI ( Paquita Reinal) de bona posició gràcies al matrimoni amb Esteve Reinal, un burgès de professió liberal. No té fills i dedica la seva vida a l’educació de les dones obreres, però sempre des de la perspectiva de la classe benestant, cosa que només pot perpetuar el sistema. [ Capmany s’inspira en Francesca Bonnemaison – 1872 /1940 -, representant del feminisme conservador. ]

ESTEVE PLANS- marit de Carola, s’encapritxa d’ella i malgrat estar promès s’hi casa quan ella queda embarassada, el llinatge i la sang li són l’excusa. És un home masclista, maltractador, covard que tracta la Carola com a una propietat.

EL DOCTOR SUBIETAS- Manté una relació cordial i amistosa amb la protagonista. Té interioritzats tots els tòpics de l’educació patriarcal.

BENITO GARRIDO- antagònic de Plans. Compromès amb la causa republicana, estableix una relació amorosa d’iguals amb Carola els anys de  la guerra.

AGUSTÍ TURULL, MARIA ALBIOL, ANITA, ROSSY I COSME TUDURÍ – secundaris. Turull i Albiol són  lliçons de vida ( desengany  amorós el primer i la mort de persones estimades Maria) Anita és una dona de poble que representa la saviesa popular i la resignació. Rossy és la filla de Carola, el seu paper serveix per desmitificar la maternitat. En Cosme, l’editor, és un recurs narratiu, motor de l’acció; encarrega les memòries a la Carola.

 Llengua i estil

Llengua rica i viva que reflecteix la parla del carrer, des dels sindicalistes als menestrals, els burgesos, les criades i les prostitutes. Fa servir castellanismes, arcaismes, mots vulgars i també gal·licismes. Cal remarcar l’ús d’eufemismes com ara: “fer el carrer o fer les cantonades”, “fruit del pecat “, “tenir la regla” o “posar pis”

Cal tenir present que Carola és autodidacta i predomina, per tant, el to col·loquial, però hi trobem també un llenguatge més culte sobretot en les descripcions, certs parlaments i en les cartes.

ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS:

https://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/pagina.php?id_sec=414

FUNDACIÓ MARIA AURÈLIA CAPMANY

http://www.fmac.org/

L’AUTORA A LLETRA

https://lletra.uoc.edu/ca/multimedia/maria-aurelia-capmany-multi#multimedia14340

ANY MARIA AURÈLIA CAPMANY

http://cultura.gencat.cat/ca/anymariaaureliacapmany/inici/

EL MEU AVI

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/El-meu-avi/Maria-Aurelia-Capmany-una-dona-lliure/video/3463230/

PERSONATGES

http://www.rtve.es/alacarta/videos/personatges/arxiu-tve-catalunya-personatges-maria-aurelia-capmany/2823357/

RECORDA’LS

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/recordals-maria-aurelia-capmany/video/5779290/

MARIA AURÈLIA CAPMANY (edu3)

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=687

FELIÇMENT, JO SOC UNA DONA

https://traces.uab.cat/record/115033?ln=ca

 

 

 

Aquest article ha estat publicat en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari