L’antropòloga Josefina Roma, premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional

Aquest dissabte ha estat atorgat  a la Dra. Josefina Roma el premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2018.  El guardó vol reconèixer la llarga trajectòria de Roma en l’àmbit de l’antropologia i especialment en l’estudi de la cultura popular i tradicional. En relació a la vinculació de Josefina Roma i l’Associació Cultural Joan Amades Roma va escriure  el pròleg del llibre Les esposalles. Costums i Creences de la Biblioteca de Tradicionals Popular de Joan Amades, col·laborà  en la reedició del llibre El Pessebre el 2009,  any Joan Amades i participà en el núm. 11 de la Revista Canemàs, un monogràfic de Joan Amades amb  motiu del 125è aniversari del seu naixement l’any 2015.

Josefina Roma és llicenciada en Història (1966) i Doctora en Antropologia (1972) per la Universitat de Barcelona. Ha estat Professora Titular des de 1974. Membre fundador de l’Institut Català d’Antropologia i de l’Institut Aragonès d’Antropologia,  va fundar i dirigir el Màster de Museologia de la UB fins a 1998. És Premi de l’Institut Aragonès d’Antropologia 1998. Les seves línies de Recerca més destacades estan dedicades a l’estudi de la Religió i la Mitologia, als Goigs de la Corona d’Aragó; a la Cultura Popular, l’Etnomusicologia, la Festa, el Patrimoni Material i Immaterial, les narracions sobre fades i bruixeria; i el Espoli del patrimoni.

Licia Verde, premi Nacional d’Investigació 2018

Licia Verde (1971, Venècia) és una cosmòloga  i astrofísica, actualment professora ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats fundada per la Generalitat el 2001) de Física i Astronomia a la Universitat de Barcelona. Els seus interessos de recerca inclouen la distribució de la matèria i l’energia fosca en l’univers. ha esdevingut un referent i un exemple del ” sí que es pot” en el  món de la ciència on encara predominen les regles masculines.

El guardó que li atorgà la Generalitat reconeix els seus treballs d’investigació de la matèria i energia fosca i la seva tasca en la interpretació de les dades del satèl·lit WMAP (una sonda de la NASA que observa el fons còsmic de microones, la calor que va deixar el big bang amb l’objectiu de comprovar les teories sobre l’origen i l’evolució de l’univers)

Aquesta científica, doncs, estudia ciència pura ( sense la qual no hi podria haver la ciència aplicada) i per això ha hagut d’anar a molts llocs, de Pàdua on es va graduar a Edimburg on es doctorà en Astrofísica i EEUU on va fer classes a diferents universitats. I això, en part, va motivar que retardés la maternitat. No va tenir fill fins que no es va fer amb un aplaça estable ( ara és mare d’unes bessones de 7 anys.

Per què la majoria dels investigadors són homes, sobretot els que tenen més anomenada? És difícil compaginar la maternitat amb una carrera científica tan competitiva que exigeix desplaçaments per a formar-se i passen anys abans d’aconseguir estabilitat econòmica.

Nou crim masclista i reflexions a l’entorn del creixement de l’antifeminisme de la dreta

Un home que el 2003 va matar la seva dona, ha assassinat ara la seva advocada, amb la qual mantenia una relació.

Des que ha començat el 2019 ja són 8 les dones mortes per crims masclistes, cosa que demostra la importància de desenvolupar polítiques de prevenció, d’acompanyament i de  reforç policial i judicial contra els postulats de Vox que volen derogar la Llei de Violència de Gènere i treure dotacions econòmiques que ells anomenen amb menyspreu “chiringuitos feministas”.

La violència masclista  exercida per un sector d’homes obeeix  a uns patrons culturals l’entenen com un  mecanisme de poder. És per això que les dones no estem disposades a retrocedir ni un pas i lluitarem per protegir allò que hem aconseguit després de 40 anys de democràcia. Cada nou crim és una interpel·lació als poders fàctics i un crit que ens recorda que encara que el camí s’avança lentament, l’avenç és irreversible.

Són  preocupants els resultats de les últimes enquestes del CIS:   quasi un 18% dels espanyols opinen que les feministes pretenen substituir el domini  dels homes pel de les dones. (Un de cada cinc consultats d’un cens de   34 milions d’electors, és a dir  més de sis milions de potencials votants). El més significatiu és que més del 14% de les dones (i el 21% dels homes) comparteix el diagnòstic. En xifres absolutes, més de dos milions i mig d’espanyoles. La resta de conceptes que es neguen  sobre desigualtat o violència de gènere no són tan corroborats, però en traduir-ho en xifres absolutes no deixa de ser significatiu. Més del 5% dels consultats (quasi 1.800.000 d’electors, prop d’un 55%  dones) es mostren comprensius amb  les agressions sexuals si “una dona vesteix de forma provocativa”, i un 5,5% creu que “les dones exageren la violència masclista”. Més de mig milió  d’espanyols creu que les denúncies de dones per agressions són falses (i un 28%, quasi deu milions, sospiten que “alguns cops són falses”). Més del 8% (quasi tres milions, 1.200.000 dones) descarten que quan  un home pressiona la seva parella per  tenir sexe, sigui violació.

Aquest resultats són els que reflecteixen la imatge xtreta de l’article de La Vanguardia (20 de gener de 2019) La ultraderecha contraria al feminismo tiene un techo que supera los dos millones de votos 

Homenatge a una víctima de violència de gènere: la valenta Ana Orantes

L’Ajuntament  de Sevilla ha iniciat el procés que té com a objectiu de retolar un carrer amb  el nom d’Ana Orantes, que va ser  assassinada pel seu marit el desembre de 1997 després de denunciar maltractes en la televisió. Aquesta ciutat serà, per tant, la primera que dediqui un carrer   a una víctima del masclisme.

La iniciativa va sorgir del Movimiento de Hombres Por la Igualdad de Sevilla, ara cal que algun  dels districtes designi i aprovi el carrer o plaça  que ha de portar  la denominació “Ana Orantes”.

El 4 de desembre de 1997, Ana Orantes va explicar en un programa de Canal Sur que havia rebut  maltractaments del seu marit durant 40 anys; una filla seva en va donar fe. r dies després, el 17 de desembre, el seu exmarit ( havia aconseguit la separació, però havien de conviure a la mateixa finca) la va ruixar amb gasolina i la va cremar. Es considera que, amb la seva valentia en denunciar públicament els maltractaments tot aconseguint que s’hi identifiquessin moltes dones, va canviar la història i la “injustícia” del seu assassinat “va cristal·litzar anys després en una llei contra la violència de gènere ( Ley integral contra la violencia de género 1/2004)”

La iniciativa pot servir també com a reconeixement a les quasi 1000 dones víctimes de violència de gènere a Espanya des que es compten ( l’1 de gener de 2003).

Clam unànime: NI UN PAS ENRERE

Milers de persones s’han manifestat arreu d’Espanya  ( i a d’altres ciutats europees ) per rebutjar les polítiques de VOX contra la llei de violència de gènere ( recolzades pels partits que s’anomenen de centre ), en suport de les dones andaluses.

A la Plaça Sant Jaume de Barcelona han respost a la crida dels diferents col·lectius feministes  centenars de dones  ( i homes) de tots els colors polítics. La portaveu de la Xarxa Feminista, Montse Cervera, ha dit a Efe que ‘els nostres drets no es negocien mai, perquè estem parlant de la llibertat de les dones, de les migrades, de drets bàsics elementals pels quals hem estat lluitant 40 anys’.

Un manifest conjunt reivindica  que ‘s’imposa la necessitat’ que, especialment les dones, exerceixin la seva ‘responsabilitat democràtica’ i deixin clar que els seus drets ‘són intocables’.

Justament, les manifestacions tenen lloc avui que ha començat el ple que investirà Juanma Moreno, del PP,  nou president d’Andalusia amb els vots de PP, Ciutadans i Vox.

Premis Dona TIC 2018

 12×12 Congress, iniciativa conjunta de Tertúlia Digital i l’estratègia SmartCat de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona  impulsa, un any més, el premi 12×12 Dona TIC, que vol reconèixer el paper de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de l’àmbit de les TIC.  El Govern considera aquests premis “una eina important per mostrar a les nenes i joves que les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) no són un món exclusivament masculí”.

L’edició d’enguany va tenir lloc el 20 de desembre i les premiades  han estat:

Premi Dona TIC EmprenedoraMaria Teixidor, sòcia fundadora de BCN RESOL ODR SOLUTIONS, S.L., una de les primeres aplicacions que permet la detecció dels casos d’assetjament i la notificació de conflictes a organitzacions com empreses, centres educatius i clubs esportius.

Premi Dona TIC RevelacióJordina Torrentsmàster en ‘Enginyeria informàtica, seguretat informàtica i sistemes intel·ligents’ i màster interuniversitari en ‘Visió per Computador’. Està cursant els estudis de doctorat en Informació i Tecnologies de la Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra.

Premi Dona TIC Divulgadora:La periodista Xantal Llavina, realitzadora del Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio,  per la seva tasca en l’àmbit de la comunicació vinculada a les tecnologies de la informació i la comunicació. (El programa  l’any passat va rebre el Premi Excel·lència a la Comunicació i a la Divulgació de les TIC).

Premi Dona TIC Acadèmica/InvestigadoraKarina Gibertcatedràtica de la Facultat d’Informàtica i vicedegana de Big Data i Data Science del Col·legi Oficial d’Enginyers Informàtics de Catalunya, on és cofundadora de la comissió donesCOEINF. La seva recerca se centra en l’aplicació de l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial en els camps de la salut i el medi ambient.

Premi Dona TIC Estudiant TIC UniversitàriaLaura Martínezenginyera informàtica. Actualment, treballa en el camp de l’automatització de processos i cursa el màster d’Intel·ligència Artificial.

Menció Especial Estudiant TIC UniversitàriaSundus Ishaqueestudiant de grau d’Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació, menció Telemàtica, a la UPC. Actualment està desenvolupant el treball final de grau sobre solucions per a la migració de dades a Sony Europe Limited.

Premi Dona TIC Estudiant FPCristina MartinGrau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma i actualment està cursant el Cicle Formatiu de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Web. És la creadora de l’aplicació VolcanOlot que gamifica el turisme als volcans de la Garrotxa.

Premi Dona TIC ProfessionalTeresa Serrallicenciada en Informàtica i màster en Tractament d’imatge. Actualment és la directora general i sòcia fundadora de TESEM, una empresa fundada per quatre dones TIC i participa com a consellera delegada i assessora en diverses empreses i entitats de l’àmbit de les telecomunicacions, la societat de la informació i la transformació digital.

Premi Dona TIC Iniciativa empresarialStrongHer de Nokia Spain SA, xarxa de treballadors que promou la diversitat de gènere a l’empresa i proporciona models de rols diversos, amb l’objectiu que les dones de Nokia tinguin les mateixes oportunitats i representació que els homes a tots els nivells.

Premi Dona TIC Iniciativa d’entitat, centre formatiu/institucióConectaCODE de la Fundación Esplai, Ciudadanía Comprometidainiciativa que fomenta les competències STEM de les nenes mitjançant accions formatives, de difusió i d’acompanyament en l’àmbit de la programació i la robòtica educativa amb el suport de Microsoft a través del programa YouthSpark.

100 anys de l’assassinat de Rosa Luxemburg

Alemanya recorda aquesta data: el 15 de gener de 1919 uns  soldats, segurament per ordre dels dirigents de la socialdemocràcia més conservadora, van matar Rosa Luxemburg i el seu company Karl Liebknecht. Aleshores  ella era  “la rosa roja”, “la jueva”. Com cada any, ahir  pels carrers de Berlín unes 10.000 persones es van manifestar en homenatge a aquests polítics.

La militant marxista polonesa Rosa Luxemburg va néixer a la Polònia aleshores controlada per l’Imperi rus, en el si d’una família d’origen jueu el 1871 – i va morir a Berlín, el 15 de gener de 1919, data de la qual se celebra avui el centenari. Essent molt jove es va afiliar al partit esquerrà i efímer Proletariat; poc després d’acabar batxillerat es va haver d’exiliar a Suïssa  per evitar la presó. A l’exili va contactar amb  socialistes destacats i va estudiar filosofia, història, política, economia i matemàtiques simultàniament. Es va mantenir sempre fidel al marxisme i juntament amb d’altres intel·lectuals va fundar el diari La causa dels treballadors (Sprawa Robotnicza), oposant-se a les polítiques nacionalistes del Partit Socialista Polonès. Mantenia que la lluita havia d’acabar amb el capitalisme, i fins i tot negà  el dret d’autodeterminació de les nacions sota el socialisme perquè ajudava a enfortir el poder de la burgesia en les nacions oprimides. Aquest posicionament li causaria el seu posterior enfrontament amb Lenin  que veia l’alliberament de Polònia i d’altres nacionalitats com el primer pas cap al socialisme. Tot i que vivia a Alemanya, Rosa va cofundar el Partit Socialdemòcrata del Regne de Polònia (SDKP) i va radicalitzar més i més el seu posicionament a favor de la lluita de classes; sempre va defensar la dictadura del proletariat segons  el model bolxevic. Després de la revolució d’octubre de 1917, en plena guerra mundial Rosa fou empresonada  i poc després assassinada junt amb centenars de membres del Partit Comunista d’Alemanya. Ella mai va estar d’acord amb el que considerava revisionisme per part del socialdemòcrates que fins i tot van pactar amb el govern que renunciarien a fer vagues durant la guerra perquè el prioritari era guanyar-la i no pas la lluita obrera.

La filòsofa va realitzar grans aportacions a la teoria marxista, amb  profundes crítiques cap a les tendències econòmiques i polítiques del segle XX. Moltes són les màximes que va escriure i que encara avui dia són vigents,  com aquesta: “La llibertat és sempre i exclusivament llibertat per a aquell que pensa diferent.”

Indicadors sobre dona i ciència

R143_ANA_donesi_ciènciaLa La segona edició del document que conté indicadors sobre dona i ciència, elaborat per la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya recull l’evolució temporal dels principals indicadors del sistema català universitari i de recerca desagregats per sexe.

Són  rellevants els indicadors següents:

  • L’evolució de la presència de dones i homes a les universitats catalanes i els centres integrats mostra com les dones any rere any incrementen la seva presència (tant a nivell de PAS com de PID,  personal d’administració i serveis  i personal docent i investigador)
  • L’evolució del percentatge de dones en el PDI  a temps complet (ETC) segons els àmbits de coneixement a les universitats presencials catalanes i els centres integrats es manté estable en la majoria d’àmbits, tret d’un repunt favorable a la presència de dones en l’àmbit de la salut.
  • L’evolució del percentatge de dones en el PDI permanent per trams d’edat mostra un increment progressiu de la presència femenina en tots els trams d’edat, especialment en el tram inferior als 40 anys. ( HI TE RES A VEURE LA MATERNITAT?)
  • L’evolució de la ràtio titulars/catedràtics segons gènere a les universitats públiques catalanes i els centres integrats enguany és una mica més favorable a les dones, tot i que hi continua havent un fort desequilibri entre els dos sexes.
  • L’índex de sostre de vidre (indicador que mesura la presència de dones catedràtiques sobre el total de dones que treballen a qualsevol categoria del professorat en relació amb el mateix quocient en el cas dels homes mostra una    millora destacada respecte d’altres anys (2,033), però encara es troba lluny del valor òptim ( en una situació de ple equilibri, hauria de ser 1).

En conclusió, de l’anàlisi de l’informe s’observa la continuïtat en la majoria d’indicadors, per bé que en alguns es detecta un lleuger repunt favorable a la presència de dones, la qual cosa es tradueix en un avanç lent però constant en la consecució de l’equilibri, en la mateixa línia d’altres estudis europeus i internacionals sobre gènere i ciència,  referents internacionals, com ara l’informe She Figures de la Comissió Europea.

Simone de Beauvoir (París, 9 de gener 1908–14 abril 1986)

  Aquesta filòsofa existencialista, professora i escriptora compromesa francesa de la qual  ahir commemoràvem els 111  anys de naixement va fer bandera del feminisme i de l’amor lliure.

Li devem llibres emblemàtics com ara El segon sexe (1949), una de les “bíblies” del feminisme i frases profètiques com aquesta:

“No oblideu mai  que només caldrà una crisi  política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests  drets mai es donen per adquirits, heu de romandre atentes tota la vostra vida ”.

La Vanguardia va publicar ahir aquest vídeo en memòria de la pensadora: