Gertrude Bell, arqueòloga i exploradora

GERTRUDE MARGARET LOWTHIAN BELL (Anglaterra, 1868 – Iraq, 1926) fou una arqueòloga i exploradora especialitzada en el període bizantí i islàmic. Va viatjar pel Pròxim Orient per estudiar jaciments inèdits.

Filla d’un industrial del ferro, va estudiar història moderna a la Universitat d’Oxford. Va viatjar a Iran i es va enamorar del desert; fruit d’aquesta experiència va escriure Safar Nameh: Persian Pictures, publicat el 1894. Posteriorment va tornar a Orient Mitjà: va fer una estada a Jerusalem, va visitar Petra, Palmira i Baalbek, on va començar a interessar-se per l’arqueologia. El 1905 va iniciar una expedició cap a Konya (Turquia), amb l’objectiu d’estudiar les esglésies bizantines d’Anatòlia. L’expedició que la va fer més famosa fou la iniciada, el 16 de desembre de 1913,  a  Damasc fins  a l’oasi d’Hayil travessant l’àrid desert de Nafud, un indret assolat per les guerres tribals. Després d’aquesta,  fou condecorada amb la medalla d’or de la Royal Geographical Society, i es guanyà un nom entre els exploradors de l’època (Sir William Ramsay, David Hogarth i el seu jove ajudant T. E. Lawrence entre altres)

Va tenir un paper important en la creació de l’estat de l’Iraq gràcies a la seva diplomàcia i al coneixement de les cultures orientals. Va crear el Museu Arqueològic de l’Iraq (actualment Museu Nacional de l’Iraq) om va ser trobada morta el 1926 per sobredosi de somnífers, poc després de la seva inauguració.

Tot i aquestes proeses, curiosament va fundar i presidir la secció nord de la Lliga Nacional de Dones Antisufragistes a les quals considerava unes desvergonyides extremistes. Curiosa aquesta contradicció entre acció i pensament.

 

 

Deixa un comentari