ORIOL PI DE CABANYES escriu a “La Vanguardia” de dimarts 8 l’article ELS CRIMS DEL MASCLISME : “El greu problema del masclisme té molt a veure amb la idea que l’home ha interioritzat que la dona, com la terra, li pertany per dret propi. (…) La violació presentada com a resultat de la provocació o de l’engany, l’honor ferit, la possessivitat patològica, el vell masclisme que no cessa… La presència – o la simple existència- de la persona patològicament desitjada pot arribar a ser tan dolorosa que alguns infeliços maten i arruïnen també la seva pròpia vida. Els valors del masclisme són tan persistents que cal veure en aquestes pulsions homicides de tants amants despitats una sortida a la pressió social que els moteja de cornuts o de poc virils. L’epidèmia té arrels molt profundes. És urgent un canvi de mentalitat.”
L’escriptora i sociòloga EULÀLIA SOLÉ al mateix diari avui 10 publica l’article SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA “L’any 2012, malauradament, ha començat amb un mes negre pel que fa a nombre de dones assassinades per la seva parella o exparella. En pocs dies, a Espanya s’han produït vuit morts violentes. Sis de les vvíctimes convivien amb el seu assassi, i ni les unes ni les altres no havien interposat cap denúncia. D’altra banda, l’any abans van ser 61, les víctimes. I les respostes ciutadanes i governamentals sempre han estat les mateixes: horror, planyiment, concentracions populars de portesta, crida a les dones amenaçades perquè ho denunciïn a les autoritats. El resultatfinal, però, continua sent fallit. (…) No podem aturar-nos en el lament i l’enumeració dels crims. La violència masclista no constitueix només un fenomen particular sinó social, i com a tal cal estudiar-lo, conèixcer-lo i estroncar-lo”