Un docent recorre un tribunal de càtedra amb una sola dona, suplent. La Universitat espanyola, al marge de la Llei d’Igualtat

Hi ha més alumnes (54,2%), però només un 36,7% són professores i tan sols un 15% catedràtiques. Les noies tenen una presència majoritària a branques com Ciències de la Salut (73,6%), Arts i Humanitats (61,6%) i Cièncie Socials i Jurídiques (62,5%), tot i que a Ingenyeria i Arquitectura no arribin al 30%.

És el sostre de vidre de la nostra uiniversitat, malgrat que la LOU i la LOM/LOU de 2007 inclouen articles per garantir l’equilibri entre els sexes. Un exemple clar d’incompliment d’aquests és que d’entre 74 rectors d’universitat només 9 són dones. Un dels casos més flagrants de desigualtat és el que passa als tribunals de càtedra. La LOU dictamina que les comissions que jutjran els concoros per al personal docent han de procurar “una composició equilibrada entre homes i dones, sempre que sigui possible per raons fundades i objectives degudament motivades” per exemple que no hi hagi catedràtiques ( cas bastant freqüent) Aquest és el cas, impugnat per l’opositor, Jose Miguel Rodríguez Tapia que es presentava per a una plaça de catedràtic de Dret Civil a la Universitat Carlos III de Madrid davant un tribunal format per 5 homes (l’única dona era suplent) L’advocat de l’altre candidat a la plaça va considerar poc pertinent la impugnació perquè “no es comprèn quina influència pot tenir el repartiment equilibrat de gènere en un procediment en el qual els dos aspirants eren homes”  És a dir que considerava que el tema d’igualtat només podia interessar les dones. És veritat això? El demandant considera que tot plegat és “masclisme i retard medieval”. Si no incorporem dones en els llocs directius estem desaprofitant un percentatge molt alt de població. Una societat que fa això no arribarà a res”.

Article a El País (7 de desembre) La Universidad española escapa a la Ley de Igualdad

Deixa un comentari