ESPAI DE COEDUCACIÓ

Un estudi de la revista  ‘Science’ assegura que la separació per sexes a les aules alimenta estereotips i afiança el sexisme, rebat així la insistència dels favorables  de l’educació diferenciada que sostenen que augmenta el rendiment escolar de cada un dels sexes.

Els partidaris de la coeducació afirmen que les  dades  esgrimides pels segregacionistes estan viciades i els resultats condicionats per tractar-se, en general, de centres d’elit.

A Espanya no existeixen escoles segregades públiques, són 150 centres  privats i concertats vinculats a l’església catòlica. Els seus partidaris, però, defugen el motiu religiós. Ells sostenen que hi ha diferències cognitives entre nens i nenes i sobretot diferències maduratives. Argumenten que el nen i la nena se senten més tranquils que a les classes mixtes on estan  més atents a agradar al del costat que a les explicacions del professor,  explica Maria  Calvo Charro, professora de la Universidad Carlos III i presidenta de l’Associació Europea de Centres d’ Educació  Diferenciada (EASSE)

El Govern  s’allunya d’aquestes teories i defensa   la coeducació. El Consell de Ministres del passat 7 de gener va treballar sobre l’avantprojecte de LLei d’Iguatñltat de Tracte i No Discriminació . El text prohibia que les escoles que segregaven rebessin subvencions públiques . Hi ha 67 centres segregats concertats als  quals, d’haver-se aprovat aquesta norma s’hauria d’haver suprimit el concert. Només  a Cantàbria i Galícia es van retirar les subvencions el 2009 la qual cosa va provocar protestes i l’inici d’una acalorada discussió.

Els detractors de  l’escola diferenciada argumenten que el col·legi ha de ser igual que la vida: mixt. Una de les més importants estudioses de la coeducació a  Espanya és María José Díaz-Aguado, catedràtica de Psicologia Educativa de la Universitat Complutense i experta en temes d’ igualtat i convivència. Planteja que l’escola diversa, “la que representa el tipus de món  on els nens i ennes han de viure  és el millor context educatiu”.

El País (3 d’octubre) / Podem llegir també l’article d’aquest Bloc L’escola ha de separar per sexes? ( 18 de juny de 2009)

La queixa de les dones socialistes d’haver estar relegades a les llistes va trobar el suport del candidat a la presidència Alfredo Pérez Rubalcaba qui,   en el marc de la conferència on ha desvetllat el gruix de les seves reformes, els ha promès que s’ampliarà la presència de dones en llocs preferents respecte la que va haver a les eleccions de 2008. En aquelles hi va haver 12 dones als primers llocs i ara n’hi ha 17, peròi, tot i que les llistes ja són aprovades pels comitès regionals, per tal que es compleixi la paritat als llocs de sortida,  hi ha una possibilitat de canvis abans que siguin  definitivament validades pel Comitè Federal el proper dissabte.

Dues de les veus de dones més crítiques van ser les de Leire Pajín, ministra de sanitat que té la competència d’Igualtat,  que va retreure els seus companys de partit que no hi ha democràcia si les dones no són a les llistes ” No podem fer un debat de més transparència si la meitat de la població no és al Congrés”. I  la consellera d’Igualtat d’Andalusia Micaela Navarro qui va afirmar:  “Cap empresa menystindria el 50% del capital”. Aprofitant la presència d’una històrica del feminisme socialista, Carlota Bustelo, van fer seva la frase que ella popularitzà als 80 “Si no hi van d’altres, jo tampoc no hi vaig” es referia així a l’escassesa de dones a les llistes i aquesta era la seva manera de protestar.

Per tant, Rubalcaba ha demanat als secretaris provincials que revisin les llistes. “Anem a dur-nos bé”  va afirmar.

Ara per ara, aquestes són ñles 17 dones cap de llista a les circunscripciones provincials ANDALUSIA
• Almería: Consuelo Rumí
• Córdoba: Rosa Aguilar
• Málaga: Trinidad Jiménez
ARAGÓ
• Zaragoza: Pilar Alegría
• Valladolid: Soraya Rodríguez
CATALUNYA
• Barcelona: Carme Chacón*
• Lleida: Teresa Cunillera*
COMUNITAT VALENCIANA
• Alicante: Leire Pajín
• Valencia: Inmaculada Rguez.-Piñero
EXTREMADURA
• Badajoz: Marisol Pérez
• Cáceres: Leire Iglesias
GALÍCIA
• Ourense: Laura Seara
• Pontevedra: Carmela Silva
MÚRCIA
• María González
CEUTA
• María del Carmen Rodríguez
MELILLA
• Gloria Rojas

Dimarts una dona d’Aràbia Saudí fousentenciada  a 10 cops de fuet per desafiar una prohibició del reialme contra les conductores. Aquest  és  el  primer cop que es  decreta un càstig  per infringir la regulació  que ha existit sempre a l’ultraconservador país musulmà. Generalment la policia només les reté i  obliga a signar un compromís de no conduir mai més. Peròaquesta dona no va complir el compromís, seguint l’ acord de la campanya que  les dones van endegar amb el  propòsit de  trencar amb aquesta prohibició. Per això laconductora, Shaima Jastaina, d’uns 30 anys, fou trobada culpable de conduir sense permís. Ella, però,  va apel·lar el veredicte i, finalment,  ha estat indultada pel rei  Addul·lah.

[Més decisions de cara a la galeria?]

Dues associacions feministes , OSEZ LE FEMINISME i CHIENNES DE GARDE, han endegat una campanya de propaganda per eradicar aquesta fórmula de tractament de tots els documents i formularis oficials. Volen que només hi figuri MADAME ( senyora) en cap cas  MADEMOISELLE ( senyoreta)  ja que entenen que el seu ús és un símbol del sexisme ordinari que predomina a la societat .  Sota el lema “Mademoiselle, la casella de més” volen sensibilitzar les dones franceses perquè inundin de cartes i missatges electrònics els diputats de l’Assemblea  Nacional ( amb majoria masculina, per cert ) i a l’administració, empreses i  comerços que persisteixin en l’ús d’aquests tractament. Argumenten que els homes solters no reben pas el tracte de Mademoiseau (hi va haver un temps en què era així, però ja ningú no se’n recorda) Els homes a França són Monsieur, casats o no.

Les feministes franceses demanen també que les dones no renunciïn al cognom de soltera . Per llei no n’estan obligades, però el costum habitual és que adoptin el del marit.   La  Vanguardia , 28-9

DONES D’ARÀBIA SAUDÍ. Segons ha anunciat el rei Abdalà, les dones  saudites  tindran dret an votar i a ser escollides.   Podran formar part  del Consell Consultiu  (Shura)… L’ANY 2015.  Per tant, la mesura no afecta   les properes eleccions municipals, previstes per a dijous. Ja fa anys que les feministes i els activistes dels drets humans reclamen més drets per a les dones ( és l’únic país que prohibeix conduir  les dones i, el que és pitjor, les dones saudís no poden viatjar, treballar o ser intervingudes quirúrgicament sense  el permís del seu “guardià”, pare, marit o un altre home a qui la família  hagi encarregat la seva custòdia. Això no obstant el rei no ha parlat d’aquests assumptes.

Per això, el sociòleg Khalid al Daknil es lamenta de la limitació de la reforma.  “És una bona idea incloure les dones a la Shura i les municipals, però el més important és ampliar l’autoritat d’aquella càmera per tal que tinguin poders legislatius plens”.   Sembla que la mesura pretén evitar el contagi de les “primaveres àrabs”.

DONES DE L’ÍNDIA. Les dones de l’Índia s’atreveixen a divorciar-se  ALS 70 ANYS. Últimament els advocats del país se sorprenen amb missatges com aquest:  “Vaig  a morir aviat i l’ únic  que desitjo és, per fi, estar en pau, encara que sigui en els meus  últims anys:  sisplau  ajudi’m a divorciar-me tan aviat com sigui posible”.

Segons la doctora Radha Murthy de la fundació  Nightingales, per a la salut dels  adults grans, amb la globalització ha arribat major  independència a lesdones: ja s’adonen que no han de  suportar violència, mals tractaments o la desigualtat en les tasques domèstiques.   També  ha disminuït l’ estigma que acompanya el divorci: abans només es  concebia que les dones havien d’estar juntes fins  a la mort , i  només es podíaien separar en casos extrems de violència,  alcoholisme o malaltia  mental o algun dels dos  no podia tenir fills. Fins i tot  les dones havien de suportat les infidelidats.  Així, les dones grans estan seguint el comportament de les més joves.

 

Aquest cop és un home qui la pateix, per no sé dona.    Però també es posa de manifest una mentalitat que encara és predominant.

Mauricio D., de 45 años,va demanar el 5 de setembre una reducció d’horari i un canvi de torn per tenir cura de la seva filla de set mesos.  La resposta de la seva empresa, la firma de lloguer de cotxes Goldcar a l’aeroport d’Alacant, va arribar per escrit  8 dies dresprés:  demanava l’empleat que demostrés que la dona no podia tenir cura de la nena !!!!!!!

El fet  que una empresa plantegi  que la cura d’un menor hagi de ser a mans de la dona no és res aïllat , segons Mayte Aracil, reponsable d’Igualtat de CCOO d’Alacant, qui ha denunciat el cas . La novetat és que aquesta empresa no hagi tingut inconvenient de deixar constància del masclisme per escrit.

Goldcar es defensa al·legant que la petició  de canvio d’ horari i  torn   ocasiona un “gran perjudici  organizatiu  degut
a la modificació  dels torns de la  resta  de companys”. El portaveu de l’empresa ha indicat que haguessin sol·licitat el mateix en cas que la demanad fos d’una dona.  Que concilie su esposa El País, 23 setembre