Acaben de confirmar els informatius del migdia que la dona índia trobada morta a Olot el passat 25 de gener és el sisè cas de violència masclista a Catalunya en el que va d’any. El marit i el cunyat de Manpreet, tots ells de la regió de Punyab, han estat detinguts pels mossos d’esquadra i, de moment, són considerats culpables del crim.
Les feministes es mobilitzen contra la reforma de la llei d’avortament
A
Els col·lectius feministes van sortir ahir al carrer a diferents ciutats de l’estat espanyol per protestar contra les mesures sobre l’avortament anunciades pel nou ministre de justícia del Partit Popular al govern, Alberto Ruiz-Gallardón. Són diferents mostres d’un moviment espontani sorgit a Màlaga de dones que s’autodenominen MAREA VIOLETA i que s’està estenent pel país gràcies a les xarxes socials. Algunes de les consignes que es va poder sentir Madrid van ser aquestes que veiem a la fotografia a més de: NO A LAS LEYES CLERICALES, MACHISTAS Y MEDIEVALES. A la concentració de Barcelona van demanar que es modifiqui la llei de l’avortament i es permeti la dona decidir sobre el seu cos i no veure’s subordinada a la decisió dels metges. (CA LA DONA) I a la de València es van lamentar del tancament de nombrosos centres d’atenció de dones maltractades. (L’informatiu. Diari digital)
Gallardón prepara la llei de l’avortament més dura de la democràcia ( EL PERIODICO 2 /2/2012)
‘Marea violeta’ en Madrid por los recortes en las políticas de igualdad ( EL PAÍS 10/2/2012)
Una centena d’ organitzacions, associacions, col·lectius, partits polítics i sindicats han signat un manifiest conjunt contra aquestes mesures que qualifiquen de regressives de modificar l’ actual Llei de Salut Sexual Reproductiva i Interrupció Voluntària de l ‘Embaràs d’ acord , segons el ministre, «al derecho a la vida según la doctrina ya definida por el Tribunal Constitucional», i que implicarien “un retrocés en els avenços legislatius d’aquesta llei que ens retrotrau a la llei de supòsits de 1985 o a una llei encara més restrictiva, i que suposa una passa endarrera en les conquestEs del moviment feminista i progressista del país.”
SEGONS L’ENQUESTA DE METROSCOPIA DE FEBRER, EL 47% DELS ENQUESTATS APOSTA PEL SISTEMA DE TERMINIS VIGENT, UN 43% DEFENSA L’ALTRE SISTEMA QUE SUPOSA CONSIDERAR L’AVORTAMENT UN DELICTE DESPENALITZAT EN ALGUNS SUPÒSITS. eL 25% DELS VOTANTS DEL PP APOSTESN PER UN SISTEMA DE TERMINIS QUE EL SEU GOVERN VOL ELIMINAR I EL 32% DELS SOCIALISTES DEFENSA ELS SUPÒSITS QUE VA DEROGAR EL PSOE, LA QUAL COSA DEMOSTRA TAMBÉ AQUESTA DIVISIÓ INTERNA. SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL DE LA MARE QUE AVORTA, UN 75% CREU QUE LA DONA HA DE TENIR DRET A DECIDIR I NOMÉS UN 17% PENSA QUE ESTÀ COMENTENT UN DELICTE I HA D’AFRONTAR LA SANCIÓ CORRESPONENT.
Què hem de fer amb el masclisme?
ORIOL PI DE CABANYES escriu a “La Vanguardia” de dimarts 8 l’article ELS CRIMS DEL MASCLISME : “El greu problema del masclisme té molt a veure amb la idea que l’home ha interioritzat que la dona, com la terra, li pertany per dret propi. (…) La violació presentada com a resultat de la provocació o de l’engany, l’honor ferit, la possessivitat patològica, el vell masclisme que no cessa… La presència – o la simple existència- de la persona patològicament desitjada pot arribar a ser tan dolorosa que alguns infeliços maten i arruïnen també la seva pròpia vida. Els valors del masclisme són tan persistents que cal veure en aquestes pulsions homicides de tants amants despitats una sortida a la pressió social que els moteja de cornuts o de poc virils. L’epidèmia té arrels molt profundes. És urgent un canvi de mentalitat.”
L’escriptora i sociòloga EULÀLIA SOLÉ al mateix diari avui 10 publica l’article SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA “L’any 2012, malauradament, ha començat amb un mes negre pel que fa a nombre de dones assassinades per la seva parella o exparella. En pocs dies, a Espanya s’han produït vuit morts violentes. Sis de les vvíctimes convivien amb el seu assassi, i ni les unes ni les altres no havien interposat cap denúncia. D’altra banda, l’any abans van ser 61, les víctimes. I les respostes ciutadanes i governamentals sempre han estat les mateixes: horror, planyiment, concentracions populars de portesta, crida a les dones amenaçades perquè ho denunciïn a les autoritats. El resultatfinal, però, continua sent fallit. (…) No podem aturar-nos en el lament i l’enumeració dels crims. La violència masclista no constitueix només un fenomen particular sinó social, i com a tal cal estudiar-lo, conèixcer-lo i estroncar-lo”
Per què l’obra de les dones no és tan coneguda com la dels homes?
Sovint ens fem aquesta pregunta quan mor una dona (pintora, artista, escriptora o científica) l’obra de la qual ens és desconeguda fins que apareix el seu obituari i, en esbrinar-ho, veiem que cadascuna en el seu camp van fer coses tan importants o més que els homes contemporanis. Això em va passar recentment en llegir els obituaris de dues dones de les quals no en sabia res: una és la poetessa polonesa de 88 anys WISLAWA SZYMBORSKA, Premi Nobel de Literatura 1996 [Necrològica a La Vanguardia, 1 de febrer] L’altra és l’ última supervivent del moviment surrealista, DOROTHEA TANNING , morta a Nova York als 101 anys [Necrològica a El Periodico, 3 de febrer].
La nordeamericana Tanning va ser un mite dins del SURREALISME. Fou la quarta i darrera esposa del també pintor surrealista Max Ernst. Va viure de la pintura per guanyar-se la vida fins que es va fer un lloc dins del món de l’art “avantguardista” amb les seves pintures misterioses i simbolistes. També va fer vestuaris i escenografies per al coreògraf Georges Balanchine. Els últims anys de la seva vida es va dedicar sobretot a la literatura, en especial la poesia. Fou menys coneguda per ser una dona i no un home? Ella mateixa es va negar a admetre les diferències de gènere en rebutjar el 1980 la invitació a participar en una exposició col·lectiva sota el títol: La otra mitad de la vanguardia. 1910-194. En el seu escrit de refús deia:
“De verdad que, incluso con mi mejor voluntad, no puedo participar en una exposición que se ocupa sólo de la mitad de los seres humanos (las mujeres) excluyendo a la otra mitad (los hombres). Además ¿y si en realidad no fuera una mujer? Me parece que para un proyecto como el suyo, se exigiría un exámen médico. Sobre todo en este momento en el cual el travestimiento se impone y en el que alguien que parece una mujer acaba por ser… un hombre.”
Com veiem fou una dona al marge de tota mena de convencionalismes.
Per acabar, un cop més ens topem amb el tema de la conveniència o no de la discriminació positiva. Potser el fet que ho ignorem tot sobre les dones de les quals parlem en aquesta entrada és la demostració que segurament és necessària; si més no, per aconseguir que les dones singulars i les seves obres siguin visibles.
Dos articles interessants
Tots dos els he llegit al diari El País diferents dies.
El primer és de ROSA MONTERO: ESCENAS CALLEJERAS DE FURIA EN NAVIDAD. És un article polèmic que introdueix el tema del victimisme dels homes que es queden muts davant de dones dialècticament poderoses. Va ser publicat el 22 de gener a El País Semanal.
Avui 4 de febrer, a la secció de cartes al Director de la mateixa revista he llegit dos comentaris a aquest article; una de les cartes és d’un home i té per títol Violencia de género, es mostra complagut que per fi algú toqui el tema i posa l’exemple de dos casos propers que han atit o pateixen la vexació més de l’extorsió per part de les seves dones.
L’ altra carta, signada per una dona porta per títol Mujeres mudas i es fa ressò d’una de les afirmacions de l’article de Rosa Montero: “Si por los hombres fuera, a veces preferirían que las mujeres fuéramos mudas” i expressa el seu convenciment que moltes de les dones maltractades o assassinades per les seves parelles són, efectivament, “mudes” i han patit en silenci primer maltractament psicològic i emocional i després físic.
El segon escrit que voldria comentar ha estat publicat avui. Es tracta d’una informació sobre un experiment realitzat recentment que comprova la conveniència de dur a terme polítiques de paritat i discriminació positiva. El seu títol és Un experimento prueba la eficacia de la discriminación positiva Es posa de manifest que les polítiques de promoció de les dones en el món laboral estimulen la competitivitat de les dones i no minven el rendiment del grup. Els investigadors parteixen de la realitat de la inferior presència de dones en llocs destacats de responsabilitat social i econòmica, malgrat que el seu nivell educatiu és superior al dels homes en la majoria dels països desenvolupats, i se centren en la menor competitivitat de les dones com a una causa clau de la desigualtat de promoció. Aquesta diferència en la competitivitat sembla tenir un origen cultural.
El paper de la dona en la família i la discriminació en el mercat laboral han estat les explicacions tradicionals per a la diferència de gènere a nivell de promoció en el món del treball. Però a això s’hi han afegit més recentment altres hipòtesis, com la menor tendència de les dones a assumir riscos i a competir en comparació amb els homes. Això és el que vol mesurar aquest experiment.
Els autors de l’experiment són Loukas Balafoutas de la Universitat de Insbruck de Àustria i Mathias Sutter de la Universitat de Gotemburg de Suècia i han publicat els seus resultats a la revista Science. A l’experiment hi han participat 360 estudiants d’ambós sexes.
Un home mata la seva parella i es lliura a la Guàrdia Civil
El succés ha tingut lloc a València, en concret a la localitat de Guadassuar. L’home de49 anys ha matat la dona, de la mateixa edat, amb arma blanca i s’ha lliurat a la població propera de Carlet. El TSJCV ha destacat que l’home autor tenia un antecedente de 2004 amb una altra parella, per la qualcosa havia estat condemnat a sis mesos de presó i un any d’allunyament. La Vanguardia (4 febrer)
Va de llibres
Alguns llibres que s’interessen per dones:
( Siruela) La novel·la tracta el paper de la dona a la Guerra Civil espanyola a partir de la figura de MIKA FIELDMAN, una argentina que va arribar a conduir una columna. Després del seu paper a la guerra espanyola va ser mecenes a París i va aconseguir fer destacar Julio Cortázar.
DEBORAH SCROGGINS: WANTED WOMEN. La columnista americana contraposa en el seu llibre la vida de dues dones que han viscut de prop l’islamisme radical, l’escriptora i política holandesa d’origen somalí AYAAN HIRSI ALI i una terrorista dona que ha arribat a ser membre de la direcció d’Alqaeda, AAFIA SDDIQUI, que es troba ala presó als EEUU.
La primera, AYAAN HIRSI ALI, des de 2003 a 2006 fou diputada del Parlament holandès. El 2004, juntament amb el controvertit cineasta neerlandès Theo van Gogh, va fer la pel·lícula Submission, sobre l’opressió de les dones en els països islàmics. La pel·lícula, que mostra dones mig despullades amb textos de l’Alcorà en els seus cossos, va ser fortament criticada pels musulmans neerlandesos, que la van trobar blasfema. Theo van Gogh, crític també amb l’islam, va rebre moltes amenaces de mort fins que, el 2 de novembre del 2004, fou assassinat per Mohammed Bouyeri, un musulmà radical nascut i criat als Països Baixos, que al cos de la seva víctima hi va deixar un missatge adreçat a Hirsi Ali.
Ha escrit també l’assaig Yo acuso: defensa de la emancipación de las mujeres musulmanas. (Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2006) on recopila els seus polèmics discursos i asssaigs, en els quals exposa les seves opinions crítiques i l’autobiografia La meva vida, la meva llibertat (Traducció de Marc Rubió. Barcelona: Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2007)
AAFIA SDDIQUI és l’única dona que, segon alguns, ha arribat a ser membre de la direcció d’Alqaeda i actualment es troba en una presó als EEUU. Es tracta d’una doctora acusada el setembre de 2010 per un tribunal dels EEUU a 86 anys de presó per l”intent d’homicidi de dos funcionaris americans a Paquistan. Hi ha molts misteris i incògnites sobre el que va succeir amb la doctora.
Noves morts per violència masclista?
El dia 24 vam tenir la notícia de la trobada d’una dona morta violentament al seu pis d’Olot. La dona, una jove d’origen indi d’uns 25 anys i mare d’una nena de 5, va ser trobada pel marit en tornar de la feina. Als titulars dels diaris podíem llegir: Els Mossos investiguen la mort violenta d’una dona en un pis d’ Olot amb signes evidents de ferides d’ arma blanca. (La Vanguardia) Els investigadors mantenen obertes totes les hipòtesis.
Avui llegim a la premsa uns titulars semblants: Trobat a Granollers el cadàver d’una dona amb signes de violència. En aquest cas, sembla clar que podria tractar- se d’una mort ocasionada per violència masclista. (La Vanguardia) En aquest cas la dona, d’uns 50 anys i mare de 5 fills era d’origen magrebí i feia 30 anys que estava afincada a Catalunya. Els cossos de seguretat busquen el seu marit que ha fugit.
Tot i que potser en el primer cas s’arribi a la conclusió que la mort fou causada per alguna altra causa ( intent de robatori…) és evident que amb la de Granollers són massa dones mortes a Catalunya en el primer més de l’any ( 5 casos)
Minoria de dones a la nova Cambra egípcia
Dilluns 23 va ser constituïda la nova Cambra parlamentària a Egipte després del llarg procés iniciat amb la revolta de la primavera passada. Aquest nou Parlament té majoria islamista. Dels 508 diputats, només 10 són dones (ménys del 2% en un país que compta amb 85 milions d’ habitants dels quals més de la meitat són dones) “Semla que al país no hi ha dones”. Aquest és el comentari difós a través d’una xarxa social per Samer Shehaui, activista de l’ Institut d’El Caire per a estudis de drets humans (CIHRS en les seves sigles en anglès) i es fa ressò del que opinen moltes dones egípcies que també van contribuir a la revolució.
Quatre de les noves parlamentàries pertanyen als islamistas del Partit Llibertat i Justícia (PLJ) dels Germans Musulmans. Per a elles no és qüestió de quantitat sinó de qualitat i no se senten discriminades perquè poden estudiar el que volen i arribar a ser metgesses, infermeres… Pensen que els diputats i les diputades han de fer polítiques per a tots i no només per als del seu gènere i, per tant, tant és el sexe dels diputats.
En canvi, les parlamentàries del Bloc Egipci consideren que la dona no només està discriminada sinó que està marginalitzada i exclosa políticament i que és una vergonya la representació que tenen les dones després d’haver contribuït al canvi tant com els homes.
Cap dona va redactar la nova constitució i les dones electes anaven al final de les llistes per la qual cosa la possibilitat de sortir elegides era molt escassa.
Per a Esraa Abdel Fatah, fundadora del moviment “6 de Abril” i membre de Dones egípcies lliures, una agrupació feminista, és una qüestió de “mentalitat i cultura” a més del problema legislatiu ( no s’ha tingut en compte la paritat).
Les dones progressistes confien que els diputats liberals contrarestin els salafistes i islamistes els quals podrien posar fre a la lluita pels drets de les dones. Però cal tenir present que els dos partits islamistes han obtingut dos terços dels escons (36,3% dels vots ls PLJ i 28,8% l’ultraconservador partit salafista Al Nuen) Els liberals Partit Wafd ha aconseguit 9,6% i el Bloc Egipci -partits d’esquerra i liberals-, 7%. (El Pais)
Joanna Bourke, historiadora de la violència, la guerra, la violació i el dolor
SIGUEU MÉS FEMENINS I SEREU MENYS VIOLENTS I MÉS FELIÇOS
Aquest és el consell que he llegit avui a La Contra de La Vanguardia com a titular de l’entrevista a Joanna Bourke (Nueva Zelanda, 1963), professora en el Birbeck College de la Universitat de Londres i autora, entre d’altres, d’ un estudi sobre els homes en combat: An intimate history of killing (Granta, 1999). Actualment escriu una història universal del dolor.
Per acabar amb les violacions ( una forma de maltractament ) ara que les lleis han millorat demana una revolució de les consciències i la complicitat dels homes per assumir una part dels valors femenins.