VIOLÈNCIA DE GÈNERE

S’HAN PRODUÏT DOS NOUS CASOS DE DONES TROBADES MORTES A LA SEVES LLARS.  JA SÓN 18 LES VÍCTIMES D’ ENGUANY.

LA PRIMERA DE LES DONES MORTES, DE 75 ANYS,  FOU TROBADA A MANZANARES (CIUDAD REAL) EL 4 DE MAIG; L’ALTRA CAS, UNA   DONA  DE 48 ANYS, VA SER TROBADA EL DIA  14 A ESTEPONA (SEVILLA). CAP DE LES DUES HAVIA DENUNCIAT EL SEU AGRESSOR. EN TOTS DOS CASOS ELLS ES VAN SUÏCIDAR.

 

 

Víctima número 16 de violència masclista

A Elx ( Alacant) una dona de 25 anys ha estat morta pel  seu company qui s’ha lliurat a la policia nacional. Segons ha dit la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, el detingut, un home de 58 anys, no tenia antecedents per maltractament i tampoc la víctima havia presentat cap denúncia contra el seu agressor.

Amb aquesta nova mort s’han produït ja 16 casos al conjunt de l’Estat espanyol.

Història política del pantaló.

Així es titula l’assaig de la sociòloga francesa Christine Bard ( publicat en castellà per l’editorial Tusquets) en el qual l’ autora recorre les etapes més significatives de l’ús d’aquesta peça de vestir per part de les dones. Va simbolitzar la masculinitat i el poder. Durant la Revolució francesa va expressar els valors republicans i el nou  ordre  polític. Tot i així, per a les dones l’Antic Règim  i no van accedir a la llibertat i a la igualtat. Se’ls van privar molts drets i també  l’ús dels pantalons. Als anys 20 del segle XX quan se’ls posaven per a la pràctica de l’esport fins a l’actualitat on encara moltes dones han de lluitar per poder-los fer servir a certs llocs de treball . Fins i tot després que les dones aconseguissin la igualtat civil, amplis sectors de la societat no acceptaven que vestissin pantalons. A finals dels seixanta i principis dels  setanta, té lloc la  la revolució  dels texans que es converteixen en la primera peça de vestir mixta. Als EEUU esdevenen un emblema dels moviments revolucionaris als campus universitaris, del rebuig a la guerra de Vietnam, de la lluita dels negres pel fi de la segregació i del feminisme.

El País ( 20 d’abril)

Nous casos de violència contra les dones

En pocs dies s’han produït 3 nous casos, un a Fuerteventura i dos a Sevilla.

Al municipi de Tuineje,  Fuerteventura  una dona de 28 anys d’ edat i nacionalitat alemanya va morir dissabte passat com a conseqüència d’una presumpta   agressió per arma blanca a mans de la seva parella sentimental, un home de 38 anys que ja ha estat detingut, segons han informat fonts de la Guàrdia Civil.

El primer dels casos de Sevilla va tenir lloc el dia 16 d’abril és el d’una dona de 55 anys morta a mans del seu marit de 57 qui es va suïcidar posteriorment. Va ser trobada al pis que compartien pel fill petit de la parella.

A Estepa ( Sevilla) Ana María F.G., de 26 anys ha estat trobada morta aquest dilluns a casa seva   amb ferides d’arma blanca. Pel crim ha estat detingut la parella sentimental de la dona,   M.A.R.P., de 20 anys i veí de la localitat.

Amb aquests són ja 13 els casos de violència de gènere  a Espanya en el que va d’any.

Documental “Mujeres de carretera. Esclavas del vudú”

Marc Faro i Anna Teixidor, periodistes de Figueres, han realitzat el documental MUJERES DE CARRETERA. ESCLAVAS DEL VUDÚ on mostren la vida d’Ivie Okundaye, una noia de 18 . anys d’origen nigerià obligada a prostituir-se que va morir atropellada per un vehicle a La Jonquera el 18 de setembre de 2009. la família d’Ivie és animista i en el fèretre de la noia van dipositar una lot i un ganivet perquè el seu viatge al cel fos més segur. La noia havia arriba a Catalunya un any abans de la seva mort en avió i amb visat de turista ( un cop caducat era una “sense papers”) Primer exercí la prostitució al Parc Bosc de Figueres i més tard a La Jonquera on la prostitució és controlada per màfies de l’Est. Les nigerianes estan controlades i extorsionades a partir del deute que contrauen en emigrar que pot arribar a 50.000 € i el mecanisme de control és quelcom tan eficaç com invisible com el vudú.

El documental sobre Ivie va rebre la beca Agita de creació  de l’Ajuntament de Figueres i fou presentat al Museu de l’Empordà de la mateixa població. El proper dimecres TV3 l’emetrà al programa 30 minuts.

12 abril 2012- La Vanguardia. Ivie, la mujer obligada a prostituirse que murió atropellada en la N-II

 

També a Gaza les dones adúlteres són assassinades “per honor”

K.K fou trobada per la policia en una barraca de la platja propera a Jan Yunis, al sud de la Franja, amb el seu suposat amant. Van ser detinguts i el fet va ser conegut per la família de la noia, universitària de 22 anys,  casada amb el seu cosí i  mare d’una nena d’any i mig. L’oncle de K.K la va obligar a beure herbicida i la va dur inconscient a l’hospital on va dir que s’havia intentat suïcidar. Quan s’estava recuperant va engegar-li un tret a la boca i va morir a l’acte. La família va voler ocultar el veritable culpable d’aquest assassinat per honor i va lliurar a la policia un germà malalt mental, però els metges van identificar el veritable assassí i ara està detingut tot esperant una condemna que, de ben segur,  es limitarà a uns pocs mesos. S’aplica una llei de l’any 36 que es remunta a temps del mandat britànic i que considera que els assassinats per honor no són intencionats.

Tot i que no hi ha acord en les xifres de crims comesos per marits o familiars de dones suposadament adúlteres per “rentar l’honor”, algunes fonts assenyalen que es produeixen uns 20 casos a l’any, xifra similar a la de Jordània i potser una mica menor a la de Líban. Molts casos es camuflen com intents de suïcidi.

El conservadorisme és extremat a Gaza  des de l’arribada del moviment islamista Hamàs : no es veuen dones sense hiyad o al carrer al vespre, fins i tot van acompanyades per algun familiar a les entrevistes de treball i han de banyar-se vestides.

El País (8 d’abril)

Xarxes de trata de dones per a l’explotació sexual

Contínuament llegim  a la premsa  notícies  del desmantellament de xarxes de trata de dones amb fins sexuals. Però tot just se n’ha desmantellat una que dues més encara estan actuant.

Tres exemples:

  • La policia ha alliberat al poble d’Utrera 8 noies explotades sexualment per una xarxa els membres de la qual  ( vuit  romanesos i un espanyol ) han estat detinguts.  Els investigadors van  comprovar que les dones exercien la prostitució  durant  hores ininterrompudes en condicions precàries i  a la intempèrie. Les víctimes responien a un perfil clar  i  eren localitzades entre dones de 18 a 30 anys de baix  nivell cultural, residents a zones rurals de Romania. Aquestes màfies les duen a Espanya amb promeses falses de contractes laborals, un cop aquí les exploten sexualment sotmetent-les amenaces i coaccions.
  • Una altra xarxa va ser desarticulada a Cartagena. Aquests “compraven” prostitutes hipotecades, pagaven el deute contret per les víctimes amb d’altres grups criminals a canvi que treballessin per a ells. Els proxenetes aplicaven un “codi de càstig ” amb el qual  multaven les dones per arribar tard, tenir discussions o vestir inadequadament. També  introduïen clandestinament  a Espanya noies  des de Paraguai  i  les obligaven a exercir la prostitució  per eixugar el deute contret pel viatge.
  • També han  estat detinguts  18 membres d’ una altra  organització  dedicada a la trata de dones amb  fins d’ explotació  sexual  que s’extenia a Màlaga, Madrid, Sevilla i Lleó  gràcies al testimoni  d’ una víctima, una dona  de nacionalitat nigeriana, captada per una compatriota seva resident a Espanya. Aquesta xarxa  buscava  joves africanes en els seus països d’origen oferint-los la possibilitat d’estudiar a Europa.  Un  cop a  Espanya  eren obligades a prostituir-se per  ‘pagar’ el seu viatge; constantment les agredien físicament i sexualment i eren amenaçades amb cremar la casa dels seus familiars al seu país.
  • La trata de dones per a l’ explotació  sexual és un delicte que atempta contra diversos drets fonamentals com el dret  a la vida, la llibertat, la integritat física i moral, la llibertat sexual, la salut, la intimitat i  la dignitat humana. És una greu manifestació de violència contra les dones. Les dones solen ser captades per les seves circumstàncies de vulnerabilitat o necessitat,  generalment es troben en situació irregular i són enganyades, segrestades o amenaçades.

Uns alumnes de 3r d’ESO tracten el tema de gènere en uns curmetratges

Els nois i les noies de l’ institut “Pérez Comendador” de Plasencia,  Cáceres participen amb aquesta activitat de realització de curts en el  projecte europeu Jóvenes en Acción, que els proporciona viatges d’intercanvi acadèmic per reforçar l’anglès, com  el que van fer la setmana passada a Finlàndia. El treball realitzat tracta de trencar els estereotips de gènere. Per això les noies i els nois han intercanviat els rols que habitualment se’ls adjudica per raó de sexe i el resultat és ben divertit; per exemple,  obreres de la construcció que diuen “piropos”  un  noi  avergonyit que passa pel carrer o un  noi que està tenint un fill.

El País (18 de març)  Combatir estereotipos desde el instituto (L’article conté el curt).

Una dona belga va ser desfigurada amb àcid per la seva exparella

El passat dilluns es va iniciar a Brussel·les el judici contra Richard Remes de 57 anys, acusat d’assassinat i enfrontat a una pena de 30 anys de presó. Els fets van ocórrer l’1 de desembre de 2009 a l’entrada de l’edifici on havien conviscut uns mesos com a parella víctima i agressor. Patricia Lefranc, de 46 anys,  va explicar al tribunal com la seva ex parella li va desfigurar  la cara amb àcid. Diu que ell sabia molt bé el que es feia i volia matar-la perquè no es volia separar; li va tirar àcid una primera vegada i quan ells estava al terra morint-se de dolor la va subjectar i la va tornar a ruixar. Els danys  són tan greus que la víctima ha hagut de sotmetre’s a més de 80 operacions i ha perdut la visió d’un ull, una orella i un dit.

Per la seva part, l’acusat declara que només pretenia espantar la seva exparella.

D’altra banda,  un  jurat popular ha declarat culpable d’ assassinat  per unanimitat a Carlos C., acusat de matar la seva  ex nòvia a Figueres (Girona) estrangulant-la amb  un cinturó  i que es va lliurar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra amb  el cadàver al maleter  del cotxe. Els membres del tribunal han consideradat provat que el processat la va estrangular amb intenció  d’ acabar amb la seva vida. L’ acusació  particular ha demanat  la pena màxima prevista i reclama 17 anys i  mig  de presó, a més d’ una indemnizació de  140.000 €. El judici, celebrat durant aquesta setmana a l’Audiència de Girona, ha quedat  vist  per sentència.

La Vanguardia (16 març)