Polèmica al Congrés espanyol per la presència d’un nadó

El nadó és el fill d’una diputada número 3 de PODEMOS, CAROLINA BESCANA. Ella ha portat el nen a l’hemicicle per defensar que “les mares puguin criar els seus fills com vulguin”. Alguns diputats, com Fernández Diaz (del PP) ho ha vist “lamentable” i algunes diputades veteranes, la majoria del PP han recordat que a les Corts hi ha guarderia i han criticat que s’instrumentalitzés el nadó per acaparar l’atenció mediàtica. El gest de la diputada és habitual en ella ja que també va anar amb el seu fill a recollir l’acta de diputada.
La guarderia del Congrés es va obrir el 2006, és de pagament i compta amb 45 places.

( Notícia llegida al diari ARA, 13 de gener de 2016)

1r cas de violència masclista a Catalunya

Ha tingut lloc a Tarragona, concretament a Vila-Seca. Una dona de 43 anys ha estat assassinada a trets d’escopeta pel seu exmarit de 59 al mig d’un carrer de la població. Feia temps que no convivien i no hi havia cap denúncia de la dona per agressions prèvies. l’home s’ha suïcidat després d’haver mort la dona. La parella tenia dues filles.

Una dona és el nou comandant de la famosa acadèmia militar West Point

Ella és la general de brigada Diana Holland, de 47 anys i veterana de les guerres d’ Iraq i Afganistan.
El seu nomenament com a cap de la famosa acadèmia de cadets certifica la plena integració de les dones a l’exèrcit als EEUU propiciada pel president Barack Obama. Ha assumit el càrrec un mes després que el Pentàgon eliminés les barreres de gènere per accedir a les unitats de combat i operacions especials.

Holland es va graduar a West Point el 1990, va ser la primera general del mític Fort Drum i de la Desena Divisió de Montanya. Ara dirigirà l’ensinistrament de més de 4.000 cadets.

Han finalitzat dos segles de discriminació patida per les dones dins les Forces Armades. De fet, no van ser admeses a West Point fins a 1976 i fins a l’estiu passat – més de dos segles després de la seva fundació- no es va celebrar la graduació de les primeres dues dones a l’ Escola de Rangers. La de Diana Holland és una gran victòria, no en el front de batalla sinó en el camp dels drets civils.

Intolerables desqualificacions masclistes d’un periodista a diputades de la CUP

LAS FLEQUIS és un article d’opinió d’ANTONIO BURGOS, periodista d’ABC i habitual tertulià d’algunes televisions espanyoles, on podem llegir, entre altres insults i desqualificacions: ¿por qué las tiorras separatistas, ora vascongadas, ora catalanas, ora de Bildu, ora de CUP, han de ser tan feas?

Els insults i comentaris masclistes han estat freqüents en les xarxes socials darrerament, tant en relacio a la qüestió catalana com amb les reines de la cavalcada de València, comparades amb tres prostitutes tretes d’un western.
També l’exalcalde de Madrid Joaquin Leguina va insultar obertament Pilar Rahola en un programa de televisió.
Per això cal una ràpida resposta com la de Neus Munté, vicepresidenta del govern: “Señor Leguina, Burgos y otros tiorros semejantes, ¿Por qué usan ‘argumentos’ tan miserables? Su machismo da auténtico asco. Lejos”

En aquest mateix sentit, l’associació FEMINISTES DE CATALUNYA ha denunciat a través d’ un COMUNICAT emès avui l’assetjament que darrerament estan patint algunes dones que es dediquen a l’acció política.

En destaquem els fragments:
És intolerable que la resposta a legítims posicionaments sigui a través d’insults clarament masclistes que pretenen el descrèdit personal i intel·lectual de les dones.
Afirmem rotundament que es tracta d’un tipus de violència masclista que ha de ser rebutjada i perseguida.
Exigim que, tant des de la societat civil com des d’instàncies governamentals i jurídiques es persegueixi aquest tipus d’actuacions que són l’expressió d’un patriarcat agressiu i bel·ligerant que no pot ser emparat ni tolerat.

Dones agredides a Alemanya la nit de Cap d’Any

La policía denuncia que un miler d’ homes va participar la nit de Cap d’Any a Colònia en una veritable cacera de dones blanques, a les quals atacaven sexualment i fins i tot robaven ( unes 900 dones han interposat denúncia). El cap de la policia de la ciudad, Wolfgang Albers, va declarar que segons diversos testimonis els autors d’aquests atacs eren homes procedents de països àrabs o del nord d’ Àfrica.

Per això, la ultradreta aprofita l’incident per criticar de nou la cancellera Angela Merkel i la seva política d’acolliment de refugiats. A més, s’ ha sabut que a la ciutat d’ Hamburg van tenir lloc episodios similars, amb denúncies ja presentades.

El nivell de les agressions ha portat el ministre de Justícia alemany , el socialdemócrata Heiko Maas, a donar explicacions; ha assegurat que esbrinaran els fets per tal d’escatir si els atacants van actuar de forma premeditada en una “nova forma de criminalitat organitzada”, inusual fins ara.

L’alcaldessa de Colònia, Henriette Reker, ha estat molt criticada per “justificar” les agressions en dir que les dones HAN DE MANTENIR UNA DISTÀNCIA DE LA LONGITUD D’UN BRAÇ AMB ELS DESCONEGUTS SI VOLEN EVITAR EPISODIS SIMILARS.

El Periodico ( 5 de gener)

Avui dijous podem llegir a la premsa que les denúncies per agressions sexuals a dones s’extenen per tot Alemanya i creixen les crítiques per la manca de reacció de la policia i dels dirigents polítics.

Després de 40 anys, Iraq tria una reina de la bellesa

El concurs ha estat amenaçat per part dels conservadors i ha hagut de canviar de seu a la final ( de Basora a Bagdag ) Dues participants van abandonar malgrat que els organitzadors garantien dur-lo a terme respectant els estrictes costums musulmans ( per exemple les participants no van poder desfilar en bikini i els vestits sempre havien de ser sota el genoll)
SHAIMA QASSEM, de 20 anys i natural de Kirkuk es va erigir amb la corona al concurs, que es va deixar de celebrar el 1972, desrés que s’instituís el 1947. Ocasionalment se n’han celebrat a l’exili, a països com Kènia o Turquia.

Jane Austen i les noves tecnologies

En el 240è  aniversari del naixement de  la novel·lista, el seu nom i les referències sobre ella esdevenen “trending topic” a twiter.

AUSTEN, nascuda a Hampshire – Anglaterra – el 1775, és mundialment coneguda per llibres com Orgull i prejudici, Sentit i sensibilitat, Mansfield Park , Emma,   L’ abadia de Northanger i Persuasió , entre d’altres. Moltes de les seves obres han estat dutes al cinema.

Alguna de les seves cites cèlebres:

  • “La felicitat al matrimoni és una qüestió d’ atzar”.
  • “Una meitat del món no pot  entendre els plaers de l’altra meitat”

En aquest enllaç podem llegir alguns dels twits commemoratius que se li han dedicat:  El romanticisme de Jane Austen  sigue de moda en twiter    ( El Periodico, 16 de novembre)

A Aràbia Saudí les dones poden votar per primer cop

Per tercer cop al país s’han celebrat eleccions, en aquesta ocasió municipals. Tot i que més aviat sembla un simulacre  de democràcia ja que els votants s’han d’inscriure i no sempre és fàcil de fer-ho, per primera vegada les dones poden votar i ser elegides.   Els candidats en aquesta elecció són gairebé 7.000, dels quals només unes 900  són dones. La decisió de permetre votar  les dones va ser  presa pel rei Abdullah  abans de morir  el gener passat;  també havia nomenat  30 dones per fer de conselleres al Consell de la Shura.

Hi ha grans disparitats també en relació amb els votants: s’han registrat per votar  1,35 milions de homes  i només 130.600 dones .  Aquests ciutadans i ciutadanes  escolliran 2.100 regidors municipals, als quals hauran de sumar-se altres 1.050 designats  directament pel rei Salman bin Abdulaziz al Saud. És per tant evident que  els consells  municipals són controlats per la família real. És Per això  afirmem  que les eleccions són tan sols  una  formalitat administrativa ja que és del tot impossible qualsevol  confrontació  amb la monarquia absoluta i teocràtica saudita.

Algunes aspirants han sigut desqualificades sense gaire motius objectius com ha denunciat  Loujain Hathloul, una activista detinguda dos mesos per haver intentat, el desembre de l’any 2004, entrar a l’Aràbia Saudita conduint un cotxe a través de la frontera amb els Emirats Àrabs Units.

L’Aràbia Saudita és un país de majoria wahhabita, una branca de l’islam que aplica la xaria (la llei islàmica) d’una manera molt estricta. S’aplica l’anomenat  concepte de tutela dels homes sobre les dones la qual cosa limita greument els drets d’elles en la vida pública i privada. No estan autoritzades a aparèixer en públic si no van tapades de cap a peus. No poden viatjar, conduir, tenir llocs de treball remunerats, rebre educació superior ni casar-se sense el permís d’un tutor home. Les casades amb estrangers no poden transmetre la seva nacionalitat als fills, com sí poden fer els homes.

En aquest  país, riquíssim pel petroli i aliat d’EUA i Europa, tant homes com dones tenen molt limitades les llibertats. Per exemple, els candidats en aquestes eleccions en els seus cartels de campanya no poden posar fotos.

Notícia de l’agència de premsa saudita “Spa “ i El Periodico  (29 de novembre)

Dones contra el jihaidisme

Tant a Síria com a Iraq, països de tradició patriarcal i valors clàssics, la resistència  a Estat Islàmic també té nom de dona. Dones àrabs, sobretot kurdes, es juguen la vida a la primera línia de foc .  La lluita armada és també un símbol de l’emancipació de la dona àrab.

Algunes d’aquestes dones són:

xateLa guerrillera XATE SHINGALI, cantant folk d’origen kurd i religió iazidí  que va canviar la guitarra pel fusil i va esdevenir líder de “Sun girls” ( format per més de 120 dones d’entre 17 i 30 anys) Sota el lema “ELLS ENS VIOLEN, NOSALTRES ELS MATEM” el batalló femení  SUN GIRLS combaten Estat Islàmic. Totes volen venjar les seves germanes, filles o amigues violades i assassinades el 2014 per EI a la província de Sinyar, al nord d’Iraq.  Moltes de les dones van ser violades periòdicament i venudes en subhasta d’esclaus.

nesrinLa comandant NESRIM ABDULLAH, qui lluita a Síria contra el president despòtic El Asad. Ella treballava com a periodista i ara forma part de les “BRIGADES DE PROTECCIÓ DE LA DONA ( YPG) “ La seva és  una lluita de gènere contra el sistema patriarcal”.

Els radicals de EI tenen més por de les dones guerrilleres que dels homes. Al camp de batalla existeix la creença que si un soldat és abatut per una dona no podrà anar al cel i el seu cos cremarà a l’infern.

RazanRAZAN ZEITOUNEH o “la Mandela síria” va fundar el CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE VIOLACIONS, un centre  d’informació sobre les morts i barbaritats comeses per Estat Islàmic. És una  advocada i activista pro drets humans d’origen sirià de 38  anys que va ser segrestada fa dos anys, junt als seu marit,  pel grup rebel Army of Islam.

Iraqi Kurdish singer Helly Luv sings in support of Kurdish fighters, called the peshmerga, who are battling the Islamic State. Her songs are popular among Kurds in northern Iraq, though some critics say her outfits and dancing are un-Islamic.La cantant de pop comercial HELLY LUV     ( nom artístic d’ Helan Abdullah) de 27 anys s’ha unit a la resistència a EI des de la distància criticant públicament les seves accions terroristes. Ella viu exiliada amb la seva família a Finlàndia i la seva cançó de protesta més coneguda és Revolution. Ha rebut amenaces de mort per part de col·lectius islamistes radicals per sortir als videoclips lleugera de roba.

Totes aquestes dones s’arrisquen per la defensa d’una nova posició social de la dona deixant enrera aquella que històricament han ocupat.

La Vanguardia:   Heroínas y guerrilleras contra el yihaidismo ( 5 desembre 2015)