Encara que la tecnologia la usen tot tipus de col·lectius, en la indústria hi ha “poca presència femenina”, ha reconegut el conseller delegat de la GSMA, John Hoffman. Aquesta entitat, que aglutina més de 800 operadors i 300 empreses de la indústria mòbil al món, organitza el Mobile World Congress, que se celebra aquests dies a Barcelona. Per tal d’incrementar la presència femenina a l’àmbit de la indústria tecnològica, una de les novetats del congrés serà el Women 4Tech, que se celebrarà el proper divendres 2 de març. S’hi faran debats sobre la inclusió de la dona en el món tecnològic amb el testimoni de multinacionals com Facebook o Google, el seu desenvolupament professional en carreres tècniques i el seu paper en càrrecs de responsabilitat. La directora general de GSMA és la libanesa Therese Jamaa ( a la fotografia). Un dels seus cavalls de batalla és augmentar la presència femenina al congrés. En l’ edició de l ‘any passat només un 21% dels assistents van ser dones. Es proposa que la xifra pugi fins al 25%. Hi ha 4 temes que el GSMA considera claus per a superar l’escletxa de gènere actual: la igualtat de gènere en el desenvolupament de les carreres professionals a Dones empoderant la tecnologia (Women Empowering Technology); els consells i tutories en l’ educació dels joves a Dones promovent la tecnologia (Women Encouraging Technology); el paper que juguen en la comunicació i els anomenats sectors verticals a Dones transformant la tecnologia (Women Transforming Technology) i una anàlisi del paper que juguen a l’ecosistema emprenedor i innovador a Dones innovant en tecnologia (Women Innovating in Technology).
8 dones en vaga de fam contra la violència masclista
Martina, Patricia, Marian, Susana, Sara, Sonia, Celia i Gloria pertanyen a VE LA LUZ, Asociación Gallega para la defensa de mujeres y niñ@s supervivientes de la Violencia de Género y/o abusos, algunes amb febre i infecció en les vies respiratòries porten catorze dies a la intempèrie i sense menjar. Exigeixen mesures contra la violència masclista i demanen al govern que es deixi de teatres i operacions de màrqueting i convoqui amb caràcter d’urgència un gabinet de crisi per acabar amb aquesta xacra.
Proposen 25 actuacions per eliminar el que pot ser considerat “terrorisme masclista” i no pensen abandonar la seva postura malgrat no haver tingut cap mena de suport institucional. Tot i ser tan a prop de la seu de la Presidència de la Comunidad de Madrid, només han rebut la visita de la vicealcaldessa de la ciutat, Marta Higueras, i de la diputada socialista Ángeles Álvarez. En canvi reben moltes mostres de suport per part de la societat civil.
Denunciem el masclisme
ESCANDALÓS!!! Una discoteca ofereix entrada gratuïta, copa i 100 € a les noies que hi vagin sense calces.
La consellera municipal de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha replicat a Twitter a l’anunci per què és “masclisme obscè” i fa “vergonya aliena. Les dones no som mercaderia. Estudiarem accions legals!”.
No ho haurien d’estudiar-s’ha tant i fer el que calgui per aturar aquesta ignomínia.
Dimecres negre: tres nous casos de violència masclista
Un home amb ordre d’allunyament assassina la seva exdona a Santa Perpètua de la Mogoda ( Vallès Occidental- Barcelona). El cadàver de la dona, de 34 anys va ser trobat ahir nit al carrer. L’ordre d’allunyament de 500 metres dictada el novembre de 2016 es va ampliar a 1000 aquest gener. La víctima deixa cinc fills.
Avui s’ha confirmat també que l’explosió que es va produir en un pis a Redondela (Pontevedra) i que va acabar amb la vida de la dona i el seu agressor fou també provocada amb intenció de matar l’exdona. És una crim que recorda al de Premià de Mar del setembre passat.
Per últim, un home ha estat detingut a Móstoles (Madrid) en relació amb la mort d’una dona, guàrdia civil de 49 anys retirada, el cadàver de la qual va ser trobat ahir al seu domicili de Gandia (València).
Els casos de Barcelona i València posen en evidència que les ordres d’allunyament no són prou eficaces per a evitar els crims; més evident són l’evidència del fracàs del sistema. A Catalunya, només el 2016, els maltractadors es van saltar 1.519 mesures de protecció decretades pels jutges.
Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
L’ Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 70/474/Add.2 va proclamar l’11 de febrer de cada any el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits. Es va celebrar per primera vegada l’11 de febrer de 2016.
La UAB va celebrar divendres 10 de febrer aquest Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència . La Facultat de Ciències va acollir una jornada-taller al voltant d’aquesta temàtica. També s’exhibeix dues mostres sobre les dones científiques:
- Con A de astrónomas. Organitzada per la societat d’astronomia. A través d’una sèrie de cartells es f un mirada del paper fonamental de les dones en les principals fites de l’astrofísica des de l’antiguitat fins als nostres dies. El descobriment dels púlsars, l’ estructura a gran escala de l ‘Univers, o la mesura de les distàncies estel-lars .
- Dones de Ciència , exposició que prové de l’Institut Català de les Dones i mostra la participació, clarament insuficient, de les dones al món científic i tecnològic. Realitat que és, a més d’injusta, perillosa per a la ciència i l’assoliment dels objectius de qualitat en una societat del coneixement.
“La igualtat no ha avançat en la ciència”, és una de les conclusions més fermes a les quals han arribat les investigadores que han participat en la jornada-taller.
En aquest sentit és interessant l’article d’avui del diari El Periodico: Dones investigadores: el sotrac dels 40. Destacades científiques d’entre 35 i 50 anys denuncien subtils i perjudicials biaixos de gènere. Demanen mesures perquè la fase intermèdia de la carrera no es converteixi en una trampa.
La maternitat serà sempre el hàndicap que impedirà les dones la promoció i el reconeixement?
El alts càrrecs científics són homes. A tall d’exemple: només 3 rectorats de les 50 universitats públiques de tot l’Estat espanyol són ocupats per dones: Margarita Arboix de la Universitat Autònoma de Barcelona, Nekane Valluerca de la Universitat del País Basc i Pilar Aranda de la Universitat de Granada. Aquesta és una de les dades que figuren a l’informe ‘Científiques en xifres.2015 ’ presentat aquest dimarts per la secretària d’Estat d’Investigació, Carmen Vela. Estadístiques i indicadors de la desigualtat de sexe en aquest camp. Segons Vela, les coses milloren, però a una velocitat massa lenta. Entre els alumnes de grau, les dones dominen ( fins al 57% del percentatge total). En tesis doctorals aprovades la paritat és total: meitat homes, meitat dones; en canvi, les places de catedràtics són ocupades per un 79% d’homes. I entre els rectors el percentatge arriba al 93%.
Totes les investigadores consultades coincideixen en la importància de l’educació. Cal canviar la imatge que es continua promocionant de la dona. Hi ha coses tan fàcils com fer visibles les científiques del passat per donar referents i fer entendre que la conciliació és cosa tant d’homes com de dones és un canvi cultural essencial”.
A La Vanguardia podem llegir un article on es relacionen una sèrie de dones científiques de les quals no sempre n’hem sentit a parlar:
Aletta Jacobs, una dona pionera
Avui google dedica el seu doodle a ALETTA JACOB, en el 163è any del seu naixement. Així coneixem les proeses d’aquesta holandesa avançada al seu temps. Va ser la primera dona que va ingressar a la universitat i va obtenir el títol de doctora en Medicina a Holanda.
Va destruir 5 sostres de vidre, fent coses vedades fins aleshores a les nenes-dones:
- va estudiar educació secundària en un institut on només hi havia nois. Hi assistia com a oient, a les noies només les preparaven per a tasques de la llar. Anys després, a Holanda es va permetre de fer estudis secundaris.
- Va ser la primera dona a graduar-se en Medicina a Holanda. Després de molt insistir i demanar un permís especial li van permetre entrar a la universitat de Groningen. El 1876 va entrar a l’Amsterdam. Es va enfrontar a alguns professors, però en dos anys es va graduar i el 1879 es va doctorar.
- Va muntar el primer centre de planificació familiar a Holanda. Va investigar un mètode anticonceptiu, el diafragma del doctor Wilhelm P.J Mensinga, i el va distribuir. Durant 14 anys alguns dies a la setmana passava consulta gratuïta a prostitutes, indigents i nens i va donar cursos d’higiene i cura dels nens.
- A partir de 1899 va deixar de costat la medicina i va liderar l’ Associació per al Vot de la Dona, cosa que es va aconseguir a Holanda el 1913.
- Va fundar la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat.
“Figuras ocultas”, pel·lícula sobre la inèdita història de tres dones singulars.
Katherine Johnson (1910), matemàtica , Dorothy Vaughn ( 1910-2008), enginyera, i Mary Jackson (1921-2005) enginyera, van ser unes dones afroamericanes, brillants matemàtiques que van treballar a la NASA i van contribuir a una de les grans operacions de la història: la posada en òrbita de l’astronauta John Glenn.
Tots coneixem les missions Apolo i sabem els noms dels astronautes que van trepitjar la lluna, però pocs sabien de l’existència d’aquestes dones singulars, veritables “ordinadors humans” que van ser indispensables en la carrera de l’espai.
Elles van ultrapassar les línies que marcaven el sexe i la raça i totes les barreres professionals. Sens dubte, cal que reconeguem la seva contribució no només a la ciència sinó també a la lluita pels drets civils.
El director Theodore Melfi ens ofereix una pel·lícula vibrant amb una magnífica interpretació de Taraji P. Henson, Octavia Spencer i Janelle Monáe en els papers de les tres heroïnes. Figuras Ocultas ( valoració de filmaffinity) Trailer
30 de gener: Dia Escolar de la No-violència
El DENIP – Dia Escolar de la No-violència o Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau – fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, defensor a ultrança de la no-violència)
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.
Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:
- Sensibilitzar ( la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles).
- Conèixer els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, i els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
- Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
- Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.Himne: GERMANS DE LES ESTRELLES ( lletra de Llorenç Vidal i música d’Andreu Bènnassar)L’organització FundiPau proposa un concurs d’Animacions per a la pau (curts)
Tenir o no tenir fills, noves respostes a un antic dilema per a les dones
Augmenten els percentatges de respostes NO o MAI a les preguntes -Tindràs fills? o – Quan tindràs fills? La tendència es generalitzada a tots els països d’Occident: entre un 25% i 30% de dones no seran mai mares, un canvi sociològic brutal en tan sols una generació.
Són les anomenades dones ‘NoMo‘, abreviatura de l ‘anglès ‘Not Mothers’, una nova etiqueta per a definir totes aquelles dones que no poden o no volen tenir fills. La plataforma digital de continguts audiovisuals Sinfiltros posa sobre la taula un debat que és al carrer i afecta cada cop més dones de la societat occidental. Aquest NO a la maternitat és degut a la manca d’estabilitat laboral i emocional de les dones o bé la raó és que ara ser mares no se sent com una obligació?
Doncs sí, No tenir fills ja no és res negatiu sinó que fins i tot està sorgint una mena de militància de la vida sense fills, un orgull ‘childfree‘ i, per tant, estan caient molts dels tòpics construïts a l’entorn de la maternitat. El debat arriba a plantejar un dels aspectes més tabús: el penediment d’ haver tingut fills.
Una centenària pionera del bàsquet, Encarna Hernández
Encarna Hernández (Lorca, 23/I/1917), pionera del bàsquet femení a Espanya i primera entrenadora nacional amb títol i jugadora del Barcelona als anys 40– fa avui 100 anys i es mostra tan vital i entusiasta com sempre. Va arribar a Barcelona de petita perquè el seu pare va venir a treballar pera l’ Exposició Universal de 1929. Amb 13 anys va començar a afeccionar-se a aquest esport ( inventat 40 anys abans per James Naismith a Springfield, EEUU). L’hi i van ensenyar els nois, entre els quals el que seria més tard el seu home. L’Atlas i el Laietà van ser els seus primers clubs, després de passar pel Cottet, el Fabra o el Moix Llambés, el 1944 va rebre l’ oferta del Barcelona, on va ser durant 9 anys fins al naixement del seu fill. Aleshores, amb 36, va penjar les botes. No era de les més altes, però tenia els seus recursos i aconseguia una mitjana per sobre dels 15 punts per partit.
Després de la guerra, amb Franco, va ser triada per a dirigir la Secció Femenina de la Falange, esdevenint primera primera entrenadora nacional de la història. Però el dictador mateix va prohibir-li anar al SEU italià, del qual tenia una oferta.
Fins fa poc més de 4 anys encara anava a jugar al parc de l’Espanya Industrial sorprenent el jovent que hi trobava.
“La niña del gancho” és el nom del documental que ha permès conèixer la seva història; fa referència a la seva especialitat, un tir elegant de difícil execució.