Francesca Bonnemaison, la pedagoga que veia la lectura com l’auxiliar més valuós de la instrucció

Francesca Bonnemaison –Barcelona,  12 d’abril del 1872 –   12 d’octubre del 1949–  va convertir la biblioteca de la parròquia en la primera biblioteca per a noies obreres, la Biblioteca Popular de la Dona (1909).

Es va casar amb  Narcís Verdaguer, advocat i polític cosí de mossèn Cinto,  i  es va comprometre amb la Lliga Regionalista. Va fundar la secció femenina del partit i es va haver d’exiliar durant la guerra. Tot i que era partidària de la formació de les dones, la seva ideologia  conservadora reduïa aquestes als  rols rígids d’esposa i mare. L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona enfocava l’educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme social. Això no obstant, en un moment en què les dones no tenien accés a la universitat, Bonnemaison  va fer possible que dones de tota condició social,  de forma gratuïta, podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques.  També va incorporar l’esport: les dones aprenien a nedar; i  va proporcionar feina a milers de dones gràcies a una borsa de treball. Per fer difusió de la Institució, la Francesca es va encarregar de dues revistes, Claror i Vida Social Femenina, i un programa de radio quinzenal. Com era habitual a l’època signava els escrits amb un pseudònim: Franar ( de Francesca i Narcís)

Quan va  ser proclamada  la República s’implicà en la vida política participant en les campanyes a favor del vot femení. Quan retornà de l’exili es desvinResultat d'imatges de francesca bonnemaisonculà del seu projecte,  que va caure en mans de la Sección Femenina de Falange.

Actualment hi ha un centre cultural amb el seu nom, LA BONNE,  i una biblioteca de la Diputació de Barcelona amb un fons extraordinari.

Francesca de Bonnemaison va servir Maria Aurèlia Capmany  per al personatge Paquita Reinal ( Francesca Bertolozzi) de la novel·la Feliçment, jo soc una dona  (1969) que vol adoctrinar la protagonista, Carola Milà ( Carmina Torres) i fer-la participar en aquest feminisme conservador.

Imagen del registro

El maig del 1935 Francesca de Bonnemaison    escrivia a la revista Claror: “Les dones cal que siguem cultivades, intel·ligents, fortes, gentils, elegants, abnegades i sofertes, alegres i resignades en el més alt concepte d’aquest mot”.

Alaa Salah, la jove que ha esdevingut icona de les protestes a Sudan

Aquesta estudiant d’Arquitectura i Enginyeria a la Universitat Internacional de Sudan a Jartum, vestida de blanc, va pujar al sostre d’un cotxe en front del quarter general de les Forces Armades,  per “parlar al poble, condemnar el racisme i el tribalisme”. La imatge s’ha viralitzat i la noia ha estat anomenada “Kandaka” o “la reina núbia” per la seva silueta i la forma de vestir. Alaa vol reafirmar el paper de la dona en les protestes contra el govern. només té 22 anys i molt camí per córrer,

 

‘La filla de Vercingetòrix’

Aquest és el títol de l’últim volum (el 38) de la sèrie protagonitzada per Astèrix i Obèlix que reivindica el rol de la dona. El volum veurà la llum el proper octubre.  La filla del llegendari  cap gal  Vercingetórix és una adolescent  rebel que arribarà una nit al petit poble i és buscada per Juli Cèsar i els seus legionaris. Els seus creadors  (el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant  Didier Conrad) han anunciat l’arribada d’aquest nou personatge al poblat gal tot coincidint  amb   l’aniversari  dels 60 anys del còmic i els 30  d’inauguració del parc temàtic dedicat al món Astèrix i Obèlix,  ubicat als afores de París.

També amb motiu de l’efemèride, sortiran monedes de dos euros amb  el rostre dels personatges de la saga i el servei francès de correus traurà una sèrie de segells.

El còmic va ser publicat per primer cop a les pàgines de la revista ‘Pilote’ el 29 de octubre de 1959 i va ser creat  per René Goscinny i Albert Uderzo.

100 Dones Catalanes, inspiracions creatives

Aquest llibre d’ Antoni Gelonch Viladegut  recull els pensaments de cent catalanes que han reflexionat sobre l’art, el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística. Des del segle XIX fins als nostres dies. Des de Rosa Sensat fins a Txell Bonet, passant per Caterina Albert, Aurora Bertrana, Montserrat Roig, Sol Picó, Natza Farré i Lita Cabellut, entre moltes altres.

Un centenar de textos seleccionats que  ens fan pensar sobre el fet artístic i sobre l’art de viure. Dones que han marcat el seu temps i que han alçat la veu per fer evolucionar la societat.

L’autor parlarà del llibre dijous, 11 d’abril ( 19 h) a l’Espai Òmnium  de Manresa,  en un acte presentat per la periodista Anna Vilajosana o coorganitzat amb DEIM (Dones Emprenedores).

L’any passat el mateix autor va publicar “100 Dones, 100 Inspiracions creatives” en la mateixa editorial Viena amb reflexions sobre el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística amb dones significatives de cultures d’arreu del món.  les cultures i les llen

Lola Anglada, una altra dona exemplar que cal reivindicar

Dolors Anglada i Sarriera  (Lola Anglada), nascuda a  Barcelona el  1892 i morta a  Tiana el   1984,   fou una dibuixant i narradora infantil. Una dona republicana i nacionalista, l’obra de la qual es pot llegir des del punt de mira feminista. Renuncià al matrimoni i a la maternitat, a ser una dona típica, tal com corresponia a l’època, fets que l’acaben portant a una inevitable soledat

Així doncs, parlem d’una dona radical i molt crítica, tant en qüestions d’art com en la vida personal i en política. Col·laborà en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l’ha fet més coneguda, “El més petit de tots“, és un símbol d’identitat nacional de l’època. També col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payrot en el escrits que aquest feia al Diario de Barcelona.

Veremadora

Mai va voler que el seu llegat sortís de Catalunya ni ella marxar-ne malgrat el perill que corria. Algunes de les seves obres són al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Història de Barcelona.

Si actualment no és tan coneguda com es mereix és, probablement,  per la seva filiació republicana i catalanista, això la va bandejar durant l’època franquista; és per això que cal redescobrir-la.

  Lola Anglada a l’Associació d’Escriptors en llengua catalana

 Imatge del 1937 El més petit de tots.
LOLA ANGLADA: MEMÒRIES 1892-1984 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA) 2015

Biografia il·lustrada de Lola Anglada publicada per la Diputació de Basrcelona, amb pròleg de Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll. Crítica del llibre a l’ARA

Khalida Popal, una lluitadora per la igualtat, integra les dones refugiades amb l’esport

Aquesta noia afgana  que va impulsar i va jugar a la selecció femenina de futbol afgana  i va haver de fugir del seu país amenaçada de mort per la seva lluita en defensa de la igualtat. Això va ser el 2011 i actualment viu a Dinamarca, ara ja amb permís de residència. Quan estava en un camp de refugiats va voler ajudar dones que, com ella estaven tristes i deprimides amb l’esport. Aprenien a anar amb bicicleta, nedar i jugar amb una pilota. Va crear la Girl Power Organization, associació amb l’objectiu d’afavorir les dones de minories immigrants als països europeus per tal que tant les refugiades com les persones LGTBI augmentin la seva autoestima i superin la soledat en entrar en contacte amb el grup.

Tot i que no hi pot tornar continua lluitant pel seu país. Des de novembre ha denunciat a la FIFA els casos d’abusos sexuals a jugadores de la selecció per part de membres de la Federació afganesa.

La Khalida va venir a Barcelona per assistir a la presentació de l’informe sobre l’esport i la infantesa organitzat pel FC Barcelona i Unicef.

Bones pràctiques per a la fi de les desigualtats salarials

Resultat d'imatges de FrauenticketSigrid Nikutta, la líder de la xarxa de transport públic de Berlín (BVG),  va fer públic el passat 19 de març el bitllet que descompta un 21% a les dones  com a compensació simbòlica per la diferència salarial entre els homes i dones d’Alemaya.

El bitllet per a dones ( Frauenticket) és de 5, 50 euros per un bitllet d’un dia per a les dues zones cèntriques que normalment costa 7 euros.

Resultat d'imatges de FrauenticketBVG assegura que una dona alemanya ha de treballar 442 dies per guanyar el mateix que un home en 365 dies. La campanya, amb el lema Mind pay gap ( vigila la diferència de retribució) intenta posar de manifest aquestes diferències salarials.

 

“Agripina, la primera emperatriz de Europa”, biografia escrita per Emma Southon

La DocResultat d'imatges de Emma Southon, Agripina. La primera emperatriz de Europa.tora en Història Antiga per la Universitat de Birmingham ( Anglaterra) Emma Southon que investiga sobre sexe, família, gènere i religió,   ha publicat aquesta  biografia sobre Agripina, la dona més apassionant de la seva època: marcada per la misogínia i, al capdavall, una gran política. Malèvola dona de Claudi ( va ser acusada d’haver-lo matat), mare de Neró i germana de Calígula ( amb qui, segons les acusacions, va cometre incest ) fou assassinada  als 43 anys, després d’una vida d’intrigues que la van fer ser, per a alguns, la més admirada, però  un veritable mostre per a d’altres.

La futbolista australiana Tayla Harris viu assetjament a les xarxes per una foto

Tayla Harris és una de las grans estrelles del futbol australià. El seu nom s’ha popularitzat per motius aliena  la seva feina.  Una imatge publicada al twitter de la cadena de televisió  australiana Seven   ( en la qual aixecava la cama per sobre del seu cap)  ha motivat centenars  de comentaris sexistes i homòfobs, cosa que tant ella mateixa com el primer ministre del país han denunciat.

Harris va afirmar als mitjans de comunicació  que els comentaris van fer que es sentís  “abusada sexualment” en les xarxes socials.  I va qualificar les persones que havien fet comentari masclistes com “cucs covards que necessiten despertar-se ells mateixos”. Va destacar  la bellesa de la seva imatge:  “Crec que és una foto extraordinària que mostra una gran atleta en la seva forma més poderosa, fent quelcom que ella fa: llançar la pilota 50 metres”.

Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el premi Abel de matemàtiques

Resultat d'imatges de Karen UhlenbeckKaren Uhlenbeck (Ohio, en 1942),   professora de la Universitat de Texas a  Austin (EEUU) i defensora de la igualtat de gènere en ciència,  ha rebut el prestigiós guardó per “l’impacte fonamental del seu treball en les àrees                  d’anàlisi, geometria i física matemàtica”, segons  ha destacat l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Els seus  treballs han posat  les bases per a models geomètrics contemporanis en física i  matemàtiques. Durant  l ‘anunci  del premi, l’ Acadèmia ha destacat no només la seva contribució  l ‘avanç de la  ciència, sinó també  el fet que és un model  per a les nenes, inspiradora de vocacions científiques.

Les contribucions fonamentals d’aquesta investigadora han estat  en tres àmbits: l’anàlisi  geomètrica, l’estudi de sistemes integrables i la física matemàtica.

Segons Jim Al-Khalili, membre de la Royal Society, el reconeixement  de les fites d’Uhlenbeck hauria d’haver estat  més gran perquè elseu treball ha portat a alguns dels progressos en  més importants en matemàtiques en els darrers 40 anys”.

El guardó té un  prestigi  equivalent  als Nobel en altres disciplines. Juntament  a la Medalla Fields, és el premi més important  en matemàtiques; està dotat amb uns 600.000 euros i es lliura des de l’any  se libra  2002 per  distingir la trajectòria d’un matemàtic  que hagi contribuït  de forma decisiva en l’avenç d’aquesta ciència. Fins ara, en els 16 anys d’història del premi, no s’havia premiat cap dona. La cerimònia de lliurament  del premi se celebrarà el proper 21 de maig a  Oslo.

No li han donat  el premi  per ser dona, sinó malgrat  ser-ho. L’enhorabona!!!