Denunciem pràctiques que discriminen les dones des d’abans de néixer

Segons  un ampli  estudi  internacional publicat a la revista científica nord-americana PNAS, la relació  entre els sexes en néixer s’ha desequilibrat al món  a les últimes dècades com a conseqüència de la possibilitat de recórrer a l’avortament  selectiu, que en un país com la Xina va superar  les 800.000 durant  l’any 2017, últim  període contemplat. Les nenes són avortades per la preferència dels fills homes  i la disponibilitat de tecnologia de diagnòstic prenatal.

Entre 1970 i 2017 (37 anys), hi ha  un grup  de 12 de països (Albània, Armènia, Azerbaidjan, Xina, Geòrgia, Hong Kong, Índia, Corea del Sud, Montenegro, Taiwan, Tunísia i Vietnam) “amb  una evidència estadística sòlida” de pràctiques d’avortament selectiu. En aquests quasi quatre dècades es van  produir a tot el món  23,1 milions d’avortaments selectius de nenes, la majoria a la Xina (11,9 milions, i Índia, 10,6 milions). Durant el 2017, l’ estimació  per a la Xina va ser  de 863.000 casos, i a l’ Índia de 671.000.

Els autors de l’estudi, Fengqing Chao (Universitat de Singapur), Patrick Gerland (Nacions Unides), Alex R. Cook (Universitat de Singapur) i Leontine Alkema (Universitat de Massachusetts) s’han basat en sistemes de registres civils, censos i enquestes dels diferents països avaluats.

Una jove investigadora esdevé una celebritat per la seva feina científica, Katie Bouman

Katie Bouman  és la jove enginyera (doctora en Enginyera Elèctrica i Ciències de la Computació pel MIT)  que va liderar l’equip encarregat de desenvolupar l’algoritme que ha fet possible la primera imatge del forat negre  que tots vàrem veure  la setmana passada, passant  les dades dels radiotelescopis a la imatge. La doctora Bouman treballava en l’algoritme  des de 3 anys enrere quan encara era estudiant al MIT. Ara és professora d’una altra important  universitat científica del EEUU, l’Institut de Tecnologia de Califòrnia ( Caltech )

Les xarxes va començar a bullir: que si no n’hi havia per tant!, que si ella només és una més de l’equip!, fins i tot, que en realitat és obra d’un científic!!! …. ( per cert, aquest, molt elegant  ho ha desmentit) … Inimaginable si la proesa hagués estat liderada per un home.

Que s’hi acostumin perquè això és imparable!!!

Tot i que de dones que han fet proeses sempre n’hi ha hagut: recordem que Margaret Hamilton fou l’enginyera de sistemes, matemàtica i científica computacional, també del MIT, que va posar l’home a la lluna desenvolupant el software que el juliol de 1969 va fer arribar l’Apol·lo 11 a la Lluna, tot i que la seva participació en la gesta es va veure eclipsada per l’astronauta Neil Armstrong.

Ha mort la sempre lluitadora Neus Català. No oblidem mai el seu viatge a l’horror

Resultat d'imatges de neus catalLa presa 27.534 a Ravensbrück i 50.446 a Holleischen

Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 1915- 2019), va ser membre de les Joventuts  del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la darrera supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. És un símbol de la lluita de la defensa de la igualtat,  les llibertats, la memòria històrica i les dones.

El 1939  va haver d’emprendre el camí de l’exili; no ho va fer sola: la acompanyaven  180 nens orfes de la colònia “Las Acacias”  de Premià de Dalt que estaven al seu càrrec (  anomenats «nens de Negrín») . A la França ocupada, col·laborà juntament amb el seu marit, l’occità Albert Roger,  en activitats de la Resistència. Fou denunciada a les autoritats nazis, va ser detinguda, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges i deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. Allà juntament amb altres dones boicotejava l’elaboració de les armes (inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d’armament) Un cop alliberada, tornà a França, on prosseguí  la lluita clandestina contra el franquisme ( des del PSUC i la Unió de Dones de Catalunya)  i  presidí l’Amical de Ravensbrück ( que Neu va anomenar sempre “el món dels morts”)

No va poder tornar a Catalunya fins després de mort el dictador ( el seu segon marit, també comunista i significat lluitador per la república,  era condemnat a mort per no haver-se presentat a judici) .  Tot i que al camp d’extermini va rebre tractaments per retirar-li la menstruació ( així ho feien per tal que fossin més productives) i creia que no podria tenir fills, l’any 1952 va tenir una filla i posteriorment un fill.

Fins al mateix moment de la mort ha dedicat la seva vida a lluitar contra l’oblit. Tot i que ja en vida va ser objecte de molts homenatges i reconeixements ( la seva vida i obra va ser començada a ser coneguda gràcies a l’escriptora  Montserrat Roig, qui va interessar-se per la història dels catalans deportats als camps nazi ) CAL QUE SEGUIM TRANSMETENT EL SEU EXEMPLE I MANTENINT VIU EL RECORD DE LA SEVA HISTÒRIA QUE ÉS LA D’INCOMPTABLES VÍCTIMES DE LA MANCA DE DIÀLEG I LA IMPOSICIÓ DE LA BARBÀRIE. 

Francesca Bonnemaison, la pedagoga que veia la lectura com l’auxiliar més valuós de la instrucció

Francesca Bonnemaison –Barcelona,  12 d’abril del 1872 –   12 d’octubre del 1949–  va convertir la biblioteca de la parròquia en la primera biblioteca per a noies obreres, la Biblioteca Popular de la Dona (1909).

Es va casar amb  Narcís Verdaguer, advocat i polític cosí de mossèn Cinto,  i  es va comprometre amb la Lliga Regionalista. Va fundar la secció femenina del partit i es va haver d’exiliar durant la guerra. Tot i que era partidària de la formació de les dones, la seva ideologia  conservadora reduïa aquestes als  rols rígids d’esposa i mare. L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona enfocava l’educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme social. Això no obstant, en un moment en què les dones no tenien accés a la universitat, Bonnemaison  va fer possible que dones de tota condició social,  de forma gratuïta, podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques.  També va incorporar l’esport: les dones aprenien a nedar; i  va proporcionar feina a milers de dones gràcies a una borsa de treball. Per fer difusió de la Institució, la Francesca es va encarregar de dues revistes, Claror i Vida Social Femenina, i un programa de radio quinzenal. Com era habitual a l’època signava els escrits amb un pseudònim: Franar ( de Francesca i Narcís)

Quan va  ser proclamada  la República s’implicà en la vida política participant en les campanyes a favor del vot femení. Quan retornà de l’exili es desvinResultat d'imatges de francesca bonnemaisonculà del seu projecte,  que va caure en mans de la Sección Femenina de Falange.

Actualment hi ha un centre cultural amb el seu nom, LA BONNE,  i una biblioteca de la Diputació de Barcelona amb un fons extraordinari.

Francesca de Bonnemaison va servir Maria Aurèlia Capmany  per al personatge Paquita Reinal ( Francesca Bertolozzi) de la novel·la Feliçment, jo soc una dona  (1969) que vol adoctrinar la protagonista, Carola Milà ( Carmina Torres) i fer-la participar en aquest feminisme conservador.

Imagen del registro

El maig del 1935 Francesca de Bonnemaison    escrivia a la revista Claror: “Les dones cal que siguem cultivades, intel·ligents, fortes, gentils, elegants, abnegades i sofertes, alegres i resignades en el més alt concepte d’aquest mot”.

Alaa Salah, la jove que ha esdevingut icona de les protestes a Sudan

Aquesta estudiant d’Arquitectura i Enginyeria a la Universitat Internacional de Sudan a Jartum, vestida de blanc, va pujar al sostre d’un cotxe en front del quarter general de les Forces Armades,  per “parlar al poble, condemnar el racisme i el tribalisme”. La imatge s’ha viralitzat i la noia ha estat anomenada “Kandaka” o “la reina núbia” per la seva silueta i la forma de vestir. Alaa vol reafirmar el paper de la dona en les protestes contra el govern. només té 22 anys i molt camí per córrer,

 

‘La filla de Vercingetòrix’

Aquest és el títol de l’últim volum (el 38) de la sèrie protagonitzada per Astèrix i Obèlix que reivindica el rol de la dona. El volum veurà la llum el proper octubre.  La filla del llegendari  cap gal  Vercingetórix és una adolescent  rebel que arribarà una nit al petit poble i és buscada per Juli Cèsar i els seus legionaris. Els seus creadors  (el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant  Didier Conrad) han anunciat l’arribada d’aquest nou personatge al poblat gal tot coincidint  amb   l’aniversari  dels 60 anys del còmic i els 30  d’inauguració del parc temàtic dedicat al món Astèrix i Obèlix,  ubicat als afores de París.

També amb motiu de l’efemèride, sortiran monedes de dos euros amb  el rostre dels personatges de la saga i el servei francès de correus traurà una sèrie de segells.

El còmic va ser publicat per primer cop a les pàgines de la revista ‘Pilote’ el 29 de octubre de 1959 i va ser creat  per René Goscinny i Albert Uderzo.

100 Dones Catalanes, inspiracions creatives

Aquest llibre d’ Antoni Gelonch Viladegut  recull els pensaments de cent catalanes que han reflexionat sobre l’art, el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística. Des del segle XIX fins als nostres dies. Des de Rosa Sensat fins a Txell Bonet, passant per Caterina Albert, Aurora Bertrana, Montserrat Roig, Sol Picó, Natza Farré i Lita Cabellut, entre moltes altres.

Un centenar de textos seleccionats que  ens fan pensar sobre el fet artístic i sobre l’art de viure. Dones que han marcat el seu temps i que han alçat la veu per fer evolucionar la societat.

L’autor parlarà del llibre dijous, 11 d’abril ( 19 h) a l’Espai Òmnium  de Manresa,  en un acte presentat per la periodista Anna Vilajosana o coorganitzat amb DEIM (Dones Emprenedores).

L’any passat el mateix autor va publicar “100 Dones, 100 Inspiracions creatives” en la mateixa editorial Viena amb reflexions sobre el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística amb dones significatives de cultures d’arreu del món.  les cultures i les llen

Lola Anglada, una altra dona exemplar que cal reivindicar

Dolors Anglada i Sarriera  (Lola Anglada), nascuda a  Barcelona el  1892 i morta a  Tiana el   1984,   fou una dibuixant i narradora infantil. Una dona republicana i nacionalista, l’obra de la qual es pot llegir des del punt de mira feminista. Renuncià al matrimoni i a la maternitat, a ser una dona típica, tal com corresponia a l’època, fets que l’acaben portant a una inevitable soledat

Així doncs, parlem d’una dona radical i molt crítica, tant en qüestions d’art com en la vida personal i en política. Col·laborà en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l’ha fet més coneguda, “El més petit de tots“, és un símbol d’identitat nacional de l’època. També col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payrot en el escrits que aquest feia al Diario de Barcelona.

Veremadora

Mai va voler que el seu llegat sortís de Catalunya ni ella marxar-ne malgrat el perill que corria. Algunes de les seves obres són al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Història de Barcelona.

Si actualment no és tan coneguda com es mereix és, probablement,  per la seva filiació republicana i catalanista, això la va bandejar durant l’època franquista; és per això que cal redescobrir-la.

  Lola Anglada a l’Associació d’Escriptors en llengua catalana

 Imatge del 1937 El més petit de tots.
LOLA ANGLADA: MEMÒRIES 1892-1984 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA) 2015

Biografia il·lustrada de Lola Anglada publicada per la Diputació de Basrcelona, amb pròleg de Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll. Crítica del llibre a l’ARA

Khalida Popal, una lluitadora per la igualtat, integra les dones refugiades amb l’esport

Aquesta noia afgana  que va impulsar i va jugar a la selecció femenina de futbol afgana  i va haver de fugir del seu país amenaçada de mort per la seva lluita en defensa de la igualtat. Això va ser el 2011 i actualment viu a Dinamarca, ara ja amb permís de residència. Quan estava en un camp de refugiats va voler ajudar dones que, com ella estaven tristes i deprimides amb l’esport. Aprenien a anar amb bicicleta, nedar i jugar amb una pilota. Va crear la Girl Power Organization, associació amb l’objectiu d’afavorir les dones de minories immigrants als països europeus per tal que tant les refugiades com les persones LGTBI augmentin la seva autoestima i superin la soledat en entrar en contacte amb el grup.

Tot i que no hi pot tornar continua lluitant pel seu país. Des de novembre ha denunciat a la FIFA els casos d’abusos sexuals a jugadores de la selecció per part de membres de la Federació afganesa.

La Khalida va venir a Barcelona per assistir a la presentació de l’informe sobre l’esport i la infantesa organitzat pel FC Barcelona i Unicef.

Bones pràctiques per a la fi de les desigualtats salarials

Resultat d'imatges de FrauenticketSigrid Nikutta, la líder de la xarxa de transport públic de Berlín (BVG),  va fer públic el passat 19 de març el bitllet que descompta un 21% a les dones  com a compensació simbòlica per la diferència salarial entre els homes i dones d’Alemaya.

El bitllet per a dones ( Frauenticket) és de 5, 50 euros per un bitllet d’un dia per a les dues zones cèntriques que normalment costa 7 euros.

Resultat d'imatges de FrauenticketBVG assegura que una dona alemanya ha de treballar 442 dies per guanyar el mateix que un home en 365 dies. La campanya, amb el lema Mind pay gap ( vigila la diferència de retribució) intenta posar de manifest aquestes diferències salarials.