ESPAI DE COEDUCACIÓ

Segons un estudi realitzat sobre el famós “Tebeo” per l’investigador Jose Antonio Ortega, el Capitán Trueno, Crispín i Goliat, els herois de molts nens espanyols de l’època, fent-se ressò de la societat del seu temps,  eren uns veritables masclistes perquè relegaven les dones a papers secundaris i reien de les grasses. Tot i així, l’autor del llibre “El Capitán Trueno: un héroe para una generación” i  membre de l’Associació d’Amics del Capitán Trueno,  no vol desmitificar l’heroi sinó “explicar com  la cultura d’un país  pot donar lloc a fenòmens com el masclisme”.  Ortega va pronunciar recentment a Sevilla la conferència “Capitán Trueno: heroicidad y violencia de género”  en la qual  va analitzar alguns dels episodis publicats entre  1959 i 1968 pel dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza ‘Ambrós’  i escrits pel guionista  Víctor Mora i on va  mostrar  proves evidents del masclisme del capità.

Al principi de la sèrie,   l’heroi colpeja Sigrid,  la seva estimada,  per pujar-la a collibè i evitar que s’ofegui: -“Lo siento, amiguita, pero es para salvar tu vida“, diu el capità al’heroïna, encara inconscient.  En una altre cas  el cavaller medieval dóna  una patada al cul  trasero a unadona pirata mentre els esus amics riuen. Poc després l’heroi “regenera”  la dona posant-la a cuinar peix per a ell i els seus companys.

Goliat, el borni,  és encara més violent amb les dones, especialment amb les grasses i les guerreres. Sempre pega les dones grasses que troba, caracteritzades pel dibuixant i el guionista amb trets masculins.

Ortega  lamenta que  “la mentalitat d’aquella època podia fer que molts homes benpensants i sensats que no haurien agredit les seves dones justificaven , malgrat tot,   justificar aquestes agressions”.

(Notícia d’agència EFE, llegida al Diario de Ibiza,  28 de novembre)

Al diari El País de diumenge 28 hi ha un reportatge sobre el tema del matrimonis forçats LAS BODAS FORZOSAS SALEN A LA LUZ . S’Hi fa referència a una guia en forma de còmic que adverteix sobre els matrimonis imposats pels pares a joves immigrants. El còmic, repartit per la Conselleria d’Interior catalana mostra als joves com lluitar contra aquests matrimonis obligats. El germà de  Malika, la nena núvia, l’ anima a oponer-se als plans dels seus pares i els seus companys d’institut també li donen suport.

Des de 2009, els mossos d’esquadra ja han intervingut en una quarentena d’ocasions. Dels 12 casos detectats enguany,  la meitat afecta menors d’edat. Com que a Espanya, el mateix que a la majoria d’Estats, obligar una persona a contraure matrimoni no és delicte, hi ha una demanda d’un canvi legal que permeti tipificar-lo al Codi Penal. El govern alemany va anunciar fa un mes la seva intenció de considerar delicte el matrimoni forçat i castigar-lo amb penes de fins a 5 anys de presó.

UNA DE LES CAMPANYES INSTITUCIONALS.

CARTELL PUBLICAT A TARRAGONA

Durant tota aquesta setmana, si més no, recordarem totes i cada una de les dones que han mort  a mans de les seves parelles o exparelles al conjunt de l’estat durant aquest any. La darrera, fa només unes hores,  és la número 63. Per això no podem deixar de preguntar-nos, quan acabarà aquesta xacra?

Recordatori de tots els actes que hi ha previstos en aquestes dates per a la celebració d’aquest dia Institut Català de les dones

A Barcelona tindrà lloc la lectura del manifest institucional a càrrec de Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,  a la Plaça de Sant Jaume (12.00h.)

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010

El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida. Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans. Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones. És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de: Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores, víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones. Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions – especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament. Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la. Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals. En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural. Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat. Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou. Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida,
als drets humans.