El govern ha fet públic el Balanç de Criminalitat de 2010. L’índex de criminalitat és el més baix de tota la dècada (45,1 infraccions per cada 100 habitants, set punts menys que la xifra més alta, la de 2002. Les infraccions penals s’han reduït en un 1,8%, tret dels casos de violència contra les dones. Les dones mortes el 2010 van augmentar de manera significativa respecte 2009 ( 74 casos enfront 56 )
NO ANEM BÉ
A Màlaga s’ha produït un nou assassinat d’una dona, Susana G. de 37 anys, al mig del carrer amb una destral i un ganivet, per la seva exparella, que en tenia una ordre d’allunyament. Ell, 41 anys, va eludir una condemna de 14 mesos de presó per amenaces i maltractament seguint un curs de conscienciació en matèria d’ igualat. El juliol de 2010 fou condemnat per un jutjat de Violència contra la Dona, va començar el curs el novembre i només va assistir a 9 de les 25 sessions del programa. La suspensió de les condemnes amb la condició de no tornar a delinquir en un termini determinat -en aquest cas dos anys- i per seguir programes formatius, contemplada en el Codi Penal, és molt habitual en les condemnes de violència de gènere.
D’altra banda, aquest cas ha motivat mútues acusacions entre l ‘Ajuntamento de Màlaga i la Secretaria d’ Estat d’ Igualtat sobre la denegació a la víctima del servei de teleassistència – un telèfon mòbil amb accés directe a policies experts en violència de gènere-. La cap de l ‘àrea de la Dona del consistori, Gemma del Corral, ha esgrimit aquest matí un correu electrònic pel qual l’empresa Eulen -adjudicatària del servei – comunicava a l’ Ajuntament que la comissió de seguiment de l’antic Ministerio de Igualdad i la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) que la solicitud de Susana havia “estat denegada” (…) “a pesar de complir amb els requisits d’ accés al programa. Al seu torn, Miguel Lorente, delegat del Gobierno contra la Violencia de Género ha assegurat que Igualdad “mai va denegar la solicitud de la víctima, sinó que la solicitud enviada per l’ Ajuntament a través d’ Eulen “no es va complimentar correctamente” i que es va comunicar aquesta circumstància “per telèfon” al municipi.
EN TOT CAS, EL SISTEMA DE PROTECCIÓ VA FALLAR PER TOTS COSTATS.
El primer mes de l’any ja hi ha hagut 7 casos (5 espanyoles i 2 estrangeres), 4 més que l’any 2010 per les mateixes dates. Totes convivien amb l’agressor ( només una estava tramitant la separació ) Cap de les dones no havia denunciat el seu agressor. Un dels agressors va matar també el fill que tenia amb la dona, un noi de 16 anys.
Podem llegir l’article que explica cada un dels casos a El Pais d’avui 1 de febrer. Retrato de las siete fallecidas por la violencia machista en 2011.
Per problemes amb el servidor dels blocs no he pogut abans fer referència a aquest article publicat divendres 31 al diari El País: LAS CLAVES DE UN AÑO NEGRO DE VIOLENCIA MACHISTA on es fa balanç de la xifra de dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles (71 + DUES QUE S’HI HAN AFEGIT A LA PRIMERA ESTADÍSTICA I ENCARA FALTA PER DILUCIDAR QUÈ VA PASSAR AMB UNA ALTRA DONA DESAPAREGUDA; PER TANT SÓN 17 MÉS QUE EL 2009 ) Només el 28% d’aquestes dones havia denunciat el seu agressor, és a dir 20 dones.
S’hi donen tres causes que dificulten la demanda d’ajut: la dependència econòmica, l’emocional i els fills. La crisi econòmica frena la petició d’ajuda.
Moltes de les dones acaben vivint la seva situació com a normal. D’altra banda, el 40% dels espanyols culpabilitza la víctima de la situació.
Voldria fer esment especial a les dades aportades per la secretaria d’Estat d’Igualtat que contradeixen les declaracions del bisbe J.A. Reig Pla: el 42% de les 71 dones mortes enguany estaven encara casades. A més, si restem de les 71 les víctimes que encara no estaven en edat de matrimoni (joves de 16 anys) la xifra augmenta fins al 49%. Per últim, el 54,17% de les trucades al 016 enguany per consultes són de dones casades, percentatge que arriba al 72% en incloure les dones en edat de casar-se que han consultat.
Un dels reptes per a l’any 2011 és fer visible la bossa de maltractament oculta; per això Igualtat posarà en marxa programes de detecció precoç en els qual col·laboraran metges d’atenció primària i infermeres. Un altre és conscienciar la societat per tal que denunciï, no només la víctima i contrarestar aquesta opinió tan generalitzada entre la societat que les víctimes són les culpables.
Encara s’estan investigant 3 casos que no són clars, però a pocs dies d’acabar l’any 2010 hi ha 71 víctimes i 6 dels casos han tingut lloc en els primers 18 dies del mes de desembre. Les dones mortes deixen 48 orfes i, el que és pitjor 4 fills han estat morts junt amb les seves mares. Són preocupants els casos de menors de 30 anys (17) Fins fa un parell de mesos semblava que les campanyes de prevenció havien fet disminuir les víctimes en aquest sector d’edat. Segons el delegat del govern per a a la Violència de Gènere Miguel Lorente, entre les causes de l’augment hi ha “el debat de la victimització de les dones” i , possiblement, l’existència d’una bossa de maltractament que no acaba d’emergir en forma de denúncia. Perquè 50 de les assassinades enguany no havia denunciat els seus assassins. La presidenta d l’Observatori de la Violència de Gènere assenyala que, tot i que la reacció judicial ha millorat, la justícia sovint només actua quan s’ha produït la violència i insisteix que cal incidir en la prevenció. És, però, alarmant que alguns jutges actuïn inadequadament en molts casos; per exemple, l’última víctima, assassinada ahir a Ciudad Real, havia denunciat l’agressorper amenaces però el jutge l’havia deixat absolt.
En relació a aquesta visió gràfica tan personal de la violència de gènere publicada al diari El País diumenge 18 de juliol per El Roto, l’escriptora Gemma Lienas publica avui al mateix diari l’article següent:
Diu l’autora que “La majoria de les dones assassinades ho són a mans d’un home conegut, els homes ho són per algú desconegut”. I dóna les dades de l’estudi ” Igualdad y prevención de la violencia de género en la adolescencia y juventut” realitzat per la Universidad Complutense i el Ministerio de Igualdad en el qual han participat 11.020 adolescents i joves de tot l’estat espanyol segons el qual un terç dels nois (32,1%) corre el risc d’esdevenir un maltractador i quasi un 5% de les noies ha patit ja algun episodi de violència de gènere.
Podríem destacar el tercer dels exemples que assenyala (només com a petita mostra) de situacions comunes que serveixen com a model masclista a nens i adolescents i que perpetuen, doncs, la seva predisposició a actituds masclistes en arribar a l’edat adulta. És al pati de qualsevol escola, mentre els nens ocupen tot l’espai jugant a futbol, les nenes parlen entre elles a la períferia del camp.
Al seu informe, el Consell General del Poder Judicial alerta de la manca d’avaluació del perill que corren les dones maltractades. 12 dels assassins tenien condemna per maltractament (en alguns casos la condemna va arribar després de la mort) tot i així, en pocs casos es va avaluar el risc de la dona. Només a 7 dels 26 procediments hi havia una avaluació policial de risc. Pere tal de corregir aquesta mancança, la policia ha de complimentar un protocol que determina el perill per a la víctima. També és fonamental que es disposi de braçalets per detectar que l’agressor s’està apropant. Només 17 de les 55 víctimes del 2009 havien denunciat, (la denúncia és la primera condició per tal de rebre protecció) algunes no denuncien per por o per la pressió sociocultural ( de les 17 que van denunciar, 8 van expressar el seu desig que el procés no seguís endavant; d’altres premeten que l’agressor s’apropi ifins i tot tornen a viure amb ells ) Les acusacions de denúncies falses de què tant es parla últimament han fet molt de mal. Cal insistir i ajudar que totes les dones denunciïn els seus agressors per tal d’acabar amb aquests crims. Enguany ja han mort 22 dones a mans de les seves parelles o exparelles.
Falla la prevención del crimen machista ( El Pais, 24/04/10) La notícia inclou L’ informe del observatorio para la violencia del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ),
Un cop més, molts personatges ben coneguts pel gran públic han col·laborat en una campanya de sensibilitzacióen matèria de violència de gènere impulsada pel Ministerio de Igualdad, sota el lema SACA TARJETA ROJA AL MALTRATADOR.
Directors de cinema com Pedro Almodóvar; periodistes com Àngels Barceló; Miguel Bosé, cantant; Sergi Arola, cuiner o joves actors protagonistes de les sèries televisives de moda són anomenats ambaixadors la campanya i ens exhorten que els imitem i ens fem una fotografia amb una tarja vermella com la de la il·lustració com a contribució a una campanya de conscienciació que pretén aturar aquesta xacra dels maltractaments masclistes.
També s’han realitzat diferents spots televisius, basats en un guió d’Iciar Bollain, Alicia Luna i Pizca Gutiérrez dirigits per Gracia Querejeta en els quals han participat desinteressadament persones de diferents àmbits professionales, que expressen davant la càmera un rotund NO a tot tipus d’agressió contra les dones.
Es pot seguir la campanya a través de les diferents xarxes socials amb la idea d’aconseguir una major quantitat de persones que fem visible el nostre rebuig cap als que exerceixen aquest tipus de violència:
Facebook – Flickr i Youtube, on es poden veure els spots.
Acte de presentació de la campanya el passat març.
Amb l’últim assassinat a Zaragoza el nombre de les víctimes puja a 20. Només tres d’aquestes havien denunciat prèviament les seves parelles per maltractament. Segons la presidenta de la Confederació Nacional de les Dones, Mercedes de la Merced, ara les víctimes aguanten més i no denuncien a causa de la situació de crisi econòmica. També la ministra d’Igualtat considera que si no saben que les dones són maltractades no poden fer res. El més de febrer va ser quan menys trucades va rebre el servei 016. Fins ara s’han fet moltes estadístiques per veure la situació de les parelles que tenen un final tràgic.
Podem considerar la crisi causa del fet que el nombre de les trucades s’hagi reduït?
Efectivament, crec que la crisi pot ocasionar moltes discusions que poden arribar als maltractaments, alguns d’ells amb final tràgic. Moltes dones, com que depenen econòmicament de la parella i actualment és més difícil trobar feines, toleren els maltractaments per por i per escassedat de recursos.
Tot i així, considero que la publicitat dels casos que fa la premsa hauria de fer obrir els ulls de moltes dones que s’han d’adonar que la crisi els pot fer perdre alguns capritxos i fins i tot necessitats, però no poden permetre que acabi amb les seves vides.
Per aixó cal que tots siguem conscients del problema i continuem educant els joves enla bona pràctica de convivència.
Nina (1r A Batxillerat)
Malgrat les “bones” notícies sobre la disminució de successos de violència sobre les dones que ens van arribar dies enrera, hem pogut saber que els delictes contra la llibertat sexual són la tercera causa d’ingrés a les presons, segons estadístiques fetes públiques en premsa:
Avui, 14 de gener, hem pogut llegir a la premsa que la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, i el delegat del govern contra la violència de gènere, Miguel Lorente, van presentar ahir les xifres de violència de gènere de 2009. Tot i que hi va haver 55 víctimes (amb 4 casos pendents d’investigació) aquesta és la xifrea mínima des de 2003 ( any en què es va començar a dur un recompte ). A més, hi ha hagut una caiguda del 27% respecte el 2008 (ha va haver 76 casos) i del 8,3% des que va entrar en vigor la llei contra el maltractament.
De les 55 víctimes d’enguany, només 14 havien denunciat. Els homicidis han disminuït en el grup de menors de 30 anys ( han passat de 25 el 2008 a 16) i en el grup d’edats compreses entre 30 i 64 anys ( de 45 a 32) D’altra banda, ha disminuït el nombre de víctimes de procedència estrangera en relació a 2008 ( de 33 han passat a 20) Els mesos de gener i novembre no hi va haver cap víctima.
De cara a la prevenció, 167 homes porten ja la polsera amb localitzador per a agressors que van començar a impulsar-se el mes d’agost per ordre judicial.
Aprofitant l’ocasió, Bibiana Aído ha donat dades sobre l’ús de la línia d’atenció a víctimes de maltractaments, 016, que va rebre el 2009 un total de 68.541 trucades que pugen a 159.207 els trucs rebuts des de l’inici del seu funcionament el 2007. La majoria de trucades van ser realitzades per les dones víctimes i el 18,9% per familiars. i amics.
L’objectiu, però, és arribar a la violència zero.
Podeu ampliar la notícia.
