Violència de gènere – Pàgina 14

Polèmic article a l’entorn de l’última campanya contra la violència cap a les dones

Dijous 19, Enrique Lych, professor i escriptor, va publicar a El País un article titulat “Revanchismo de género” on critica el lema de l’última campanya del Ministeri d’Igualtat per a l’eradicació de la violència contra les dones perquè, sosté, atia la guerra de sexes.

Hi podem llegir: ¿Tienes problemas con tu hombre? Escúpele, cámbialo ya mismo por otro, acaba con él.// El revanchismo “de género” (o sea, el resentimiento femenino) es un mal que se extiende imparable en todas partes. En el cine, por ejemplo, hace tiempo que està implantado (…) Pero donde ese caràcter resentido es más claro y elocuente es en las letras y en los videoclips de las canciones populares actuales.

Lectores i associacions de dones han recriminat al diari haver publicat un article que culpabilitza les dones d’ocasionar la violència contra elles (bona mostra d’això són les cartes al director publicades durant els dies següents). La defensora del lector, Milagros Pérez Oliva, ha escrit ¿Quien teme al feminismo? per tal de transmetre l’opinió de les lectores i també redactores que consideren que l’article de Lynch no s’ hauria d’haver publicat mai al diari El País i no pas perquè el feminisme o aquesta campanya en concret no puguin ser criticats, sinó per l’argumentació esgrimida per l’escriptor. Per tant, es reconeix que l’escrit ha ferit “una sensibilitat que forma part del nucli de la identitat del diari”.

El que no deixa de sorprendre és que encara es facin públiques opinions contràries a la demanda d’igualtat (que és, finalment allò que persegueix la campanya), cosa imprescindible per aconseguir, definitivament l’eradicació de la violència cap a aquell col·lectiu considerat inferior.

Podem llegir també l’article de Gemma Lienas a Dones en xarxa ¿Por malas!

De nou la violència contra les dones

Llegit al diari El País un reportatge amb aquest títol: El machismo, ¿ tiene que probarse? Al menos cinco audiencias provinciales dejan de aplicar la norma penal de violencia de género cuando entienden que el hombre no pretendía ejercer dominio sobre la mujer.

D’altra banda, la Subcomissió de Violència de Gènero ha recomenat al govern que el consum d’alcohol i drogues siguin considerats “agreujants específics” en els casos de violència contra les dones. L’informe que conté la proposta ha estat aprovat per PSOE, PP, CiU i BNG. Mentre que la portaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gabriela Bravo, va qualificar aquest dimecres de “desproporcionada” aquesta proposta i perillosa perquè pot comportar l’enduriment de les penes.

Per altra banda es demana que l’ordre d’ allunyament que es concedeix a la mare s’ extengui als fills i que els pares que tinguin una condemna ferma per violència masclista perdin la custòdia dels menors i la pàtria potestat.

Podem llegir ep. diario social i digital de Europa press.

Nova campanya “Maltrato zero”

igualdad maltrato-zero

El Ministerio de Igualdad ha llençat una nova campanya contra la violència masclista. Va ser presentada per personatges de la vida pública, com l’actor Javier Cámara o el futbolista Diego Forlán. La campanya consisteix en anuncis per a TV i fotos per a publicacions. El seu lema és “Entre un hombre y una mujer, maltrato zero”. S’ha fet en tots els idiomes oficials de l’estat: espanyol, català, basc i gallec.

Per veure el video

Stieg Larsson, premi pòstum per la seva tasca de denúncia de la violència contra les dones

eva-gabrielson larsson

Eva Gabrielsson, la companya de l’escriptor suec ja desaparegut Stieg Larsson (1954 2004), autor de la trilogia “Millenium”, va rebre, en nom de Larsson, el V Premi de Reconeixement a la tasca més destacada en l’eradicació de la Violència de Gènere atorgat per l’ Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial d’Espanya. Larsson, declarat feminista des de 1972, quan aquesta etiqueta era considerada una raresa, va denunciar amb la seva obra el tràfic de dones entre països pobres i rics o la violència contra les companyes o esposes de totes les classes socials. Per a Gabrielsson darrera de Larsson hi ha més que un escriptor de supervendes: ” Millenium és una forma de fer visible la discriminació i violència contra les dones”.Va insistir en el fet que aquest sigui el primer guardó concedit “per una qüestió del cor, el seu interès procedia del seu interior, de la seva moral, ell no concebia la idea d’escriure només per diners”

Eva Gabrielssona RTV espanyola

Podeu llegir l’entrada feta en aquest bloc el 14 de juliol sobre la trilogia Millenium i també la del 31 de maig amb motiu de l’estrena de la pel·lícula del primer títol de la trilogia.

Algunes dades sobre assassinats de dones i estereotips masclistes

fotostemas1 Llegit al diari EL País (divendres 31 de juliol i dimecres 5 d’agost) Segons un estudi sobre violència contra les dones que ha elaborat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre les 35 sentències dictades durant 2007 (tant per jurat popular – 27- com per les audències provincials), els assassins de les seves parelles paguen amb una mitjana de 14 anys de presó i han de fer front ( si són declarats solvents, cosa que no sempre és així) a una indemnització de 212.000 € per als hereus de les víctimes. D’aquesta anàlisi es desprèn que, majoritàriament, (un 77%) són els homes els que maten les seves dones i només en 8 casos (33%) l’agressora fou la dona “sola o amb l’ajuda d’una altra persona, habilualment la seva nova parella”. Només en 9 casos dels estudiats hi havia una denúncia prèvia de la víctima, per tant la parella vivia sota el mateix sostre. En d’altres 9 casos constava l’existència d’agressions o amenaces anteriors. Només en res (9%) s’informa d’ordre d’allunyament del denunciat.

L’informe reflecteix que en 57% del casos l’agressió va tenir lloc entre parelles de fet (40%) o festeig (17%). En un 69% dels 35 assassinats, el crim es va cometre en el domicili comú. La creença que la gran majoria d’aquestes morts té lloc entre parelles d’immigrants no és real, si més no en els 35 casos estudiats. Un 66% dels agressors eren espanyols (23 sentències), la resta estrangers. Entre les víctimes, el 65% eren espanyoles i el 35% restant estrangeres. Més de la meitat tenia entre 18 i 30 anys.

Pel que fa al agressors, tenen entre 31 i 45 anys, i en un 48,1% dels casos usen armes blanques, en un 18,5% traumatismes i en un 7,5% estrangulament. Usen armes de foc en un 3,5% dels assassinats. L’estudi posa també en evidència que no s’observa la circumstància d’alteració psíquica com atenuant en cap cas.

El delegat del govern en aquesta matèria, Miguel Lorente , ha advertit que existeix el perill que les espanyoles s’estiguin relaxant davant la violència de gènere. Fins ara han mort a tot l’Estat espanyol 33 dones n front de les 38 de l’ny 2008 durant el mateix període. En la majoria dels casos es tracta de les anteriors parelles i menys les actuals (un 57% dels casos). L’11,5% de les assassinades havien renunciat a l’ordre de protecció, l’any passat cap no ho havia fet. Lorente explica aquesta relaxació en un possible excés de confiança en el sistema, tot i que el fet que el nombre de víctimes que havia denuncit al seu agressor hagi aumentat s’ha d’interpretar com “una percepció de risc més alta”.

Els falsos estereotips socials sobre maltractament triguen a erradicar-se. se segueix creient que els agressors actuen moguts per l’alcohol i les drogues; però tan sols en el 14% s’aprecien aquestes circumstàncies. El Ministeri d’Igualtat va oferir les dades d’una enquesta recent en la qual el 46% dels enquestats deien que el prototipus de maltractador és un hom violent per naturalesa o amb transtorns psicològics, amb problemes d’addicció i amb un nivell cultural molt baix. El 10 % dels enquestats creu que l’home violent és més atractiu i el 2,6% que l maltractament és acceptable o està justificat si “és provocat per la dona que el vol abandonar (3,9%)”.

Atenció perquè aquesta mentalitat pot traduir-se en episodis de violència real de conseqüències nefastes.

Braçalets GPS per mantenir allunyats els maltractadors

9-pen-21 brazaletes-150x1501

Hem sabut avui per la premsa que a partir del 24 de juliol seran a disposició dels jutjats de tot el país 3000 polseres localitzadores d’acusats d’agressió de violència contra les dones. Aquests braçalets tindran vigilats els maltractadors amb ordre d’allunyament les 24 hores del dia, envia senyals a la central i informa si l’agressor s’acosta a la víctima a menys de 500 metres. Malauradament els dispositius que ara entraran en servei només cobreixen un 10% de les ordres d’allunyament que es van dictar el 2008 i, per tant, atendran ara per ara les situacions de més risc. D’altra banda, la mesura arriba amb retard perquè ja estava prevista des de 2004 amb l’aprovació de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció contra la Violència de Gènere, però només havien posat en marxa aquest sistema tecnològic de control a Balears i a la Comunitat de Madrid. En aquesta, des de març de 2006 hi ha 55 equips disponibles i 165 persones, entre maltractadors i víctimes les utilitzen. El Govern balear va lliurar 25 polseres antimaltractament als magistrats l’octubre de 2006 i tan sols són en circulació 8.

L’any 2008, a la totalitat de l’Estat espanyol, es van registrar 63.000 delictes relacionats amb violència masclista i de les 70 victimes mortals, 10 tenien mesures de protecció en vigor. Aquest any ja hi ha hagut 26 víctimes mortals, cinc de les quals amb mesures de protecció.

Podeu llegir l’article a Diariojuridico.com i als informatius de la Cadena Ser (09/07/09)

Violència contra dones

He llegit al diari El País (26/04/09) un comentari de Soledad Gallego-Díaz que fa referència a un article a Die Zeit de la feminista alemana Alice Schwarzer (fundadora de la revista Emma) cridant l’atenció sobre la mort d’estudiants a l’escola a Winnenden per part d’un exestudiant el passat mes de març, que va afectar 12 persones de les quals 11 eren dones (per a Schwarzer és evident que el pla de Tim K. era matar noies i professores) Segons la periodista alemana, aquest fet va passar totalment inadvertit per la premsa perquè no hi ha cap interès a plantejar la relació entre violència i masculinitat. Per a ella és increïble la manca de sorpresa que produeix arreu la violència contra les dones (el 90% dels casos d’assassinat sexual al seu país correspon a dones mortes per homes)

Podeu llegir el comentari de Gallego-Díaz

Parla també del llibre de Marilyn French (Nova York, 1929) From eve to dawn: a history of women, àmplia història de la violència contra les dones l’últim i quart volum de la qual va ser publicat en la seva edició de butxaca l’any 2008. Ella és un referent del feminisme i la seva novel·la The women’s room és tan trascendent com El quadern daurat de Doris Lessing i El segon sexe de Simone de Beauvoir. Altres llibres de French: La guerra contra les dones, Dones…

Hem de tornar a parlar de violència

Stop violència En menys de 24 hores s’han produït a Espanya dos nou casos de violència contra les dones:

Una mujer muere apuñalada por su marido en Madrid (El País 20/2/2009)

Hallada muerta una mujer en Huelva con signos de haber sido asesinada (El País 20/2/2009)

Tot i la legislació vigent i les campanyes promogudes pel ministeri d’igualtat, les agressions no s’aturen. Com el Real Decreto 1174/2007, de 10 de septiembre, por el que se modifica el Real Decreto 774/1997, de 30 de mayo, por el que se establece la nueva regulación del Instituto de la Mujer i la Campaña del Ministerio de Igualdad contra la violencia de género:“Ante el maltratador, tolerancia cero”

Spots

Vexacions contra les dones

Encara actualment moltes dones pateixen tota mena de vexacions:

Cada any 2,3 milions de dones corren risc de mutilació genital. Segons s’estima, hi ha en tot el món 130 milions de dones que han estat sotmeses a alguna forma de mutilació genital. En un 80% de tots els casos es practica l’extirpació del clítoris i els llavis menors; en un 15% es practica una infibulació.
La clitoridectomia o ablació consisteix en l’extirpació cruenta del clítoris, operació que, en molts casos és feta amb eines rudimentàries – un vidre d’ampolla trencada, una llauna o fulla d’afaitar – o per desprendiment amb un imperdible.
En la majoria dels casos es fa per tal que d’evitar que les dones sentin plaer sexual, amb la fi que puguin arribar verges al matrimoni, ja que si no es fa amb aquest mètode, la persona pot arribar a ser rebutjada en les cultures on s’hi practica, també es realitza per evitar la promiscuïtat a la dona.

Als Estats Units, cada 15 segons una dona és atacada, en general pel seu espòs. A l’Índia, segons un estudi, entre 18% i 45% dels homes casats reconeixen que infligeixen maltractaments a les seves esposes.

L’octubre de 2008, a Somàlia, una noia de només 13 anys va ser executada per lapidació sota l’acusació d’adulteri. Va ser enterrada fins al coll i 50 homes la van apedregar fins a matar-la. Feia dos anys que no s’havia dut a terme aquesta pràctica, però actualment al país el fonamentalisme islamista ha anat en augment.