Categoria: Literatura

Una altra dona que va obrir camins: Carmen de Burgos

“No comprendo la existencia de las personas que se levantan todos los días a la misma hora y comen el cocido en el mismo sitio. Si yo fuera rica –fantaseaba Carmen de Burgos (1867-1932)–, no tendría casa. Una maleta grande y viajar siempre. Deteniéndome en donde me agradase, huyendo de lo molesto…”.

Així s’expressava la prolífica escriptora andalusa, pionera del periodisme espanyol que va transgredir  fronteres de gènere viatjant arreu del món a principis del segle XX, de la qual se celebren enguany els 150 anys de naixement.

Nascuda a Almeria i separada d’un matrimoni primerenc el 1901- fet insòlit a l’època –  als 33 anys i havent guanyat unes oposicions a l’Escola Normal de Magisteri  de Guadalajara, es va traslladar a Madrid amb la seva filla de 6 anys.  Per a iniciar la seva carrera literària va aconseguir  del Ministeri una Comissió de Serveis  per seguir un curs de pedagogia al Colegio nacional de Sordomudos y Ciegos de Madrid, on  va trobar uns cenacles literaris – els de l’anomenada Generació del 68- que tot i que proclamaven la necessària regeneració d’Espanya, eren exclusivament formats per homes. Ben aviat, però va començar a escriure una columna diària al Diario Universal, sota el pseudònim  de Colombine   (també Perico el de los Palotes, Marianela, Honorine… ) En un principi tractava temes “ per a dones”, però també a favor del divorci, el sufragi universal, l’abolició de la pena de mort… També escrivia relats, novel·les, llibres de viatges…

La podem considerar la primera periodista d’Espanya, va fer també periodime de guerra. I fins que la salut  li ho permeté, no va parar de viatjar; aquest va ser el seu veritable alliberament.

Un dels seus llibres relata el seu viatge pel nord d’Europa que va quedar reduït en el temps previst a causa de l’esclat de la I Guerra Mundial. Carmen de Burgos, Mis viajes por Europa és un dels seus llibres. 

A nivell personal, un cop separada del marit i ja reconeguda a Madrid, va tenir relacions amb Ramón Gómez de la Serna qui tenia 21 anys menys, de fet l’edat de la filla de Carmen. A l’abril de 1908 Carmen de Burgos, ja amb  prestigi  literari, funda una tertúlia a casa seva freqüentada per contertulis literaris, tant figures consagrades com joves promeses, entre aquests  un joveníssim escriptor, Ramón, va conquerir el seu cor. Malgrat la societat retrògrada que els envoltava, la seva relació va durar 20 anys ( va acabar, segons explicà Gómez de la Serna quan Maria, la filla addicta a les drogues de Carmen, el va seduir)

Carmen de Burgos va morir d’un atac de cor l’octubre de 1932; les seves últimes paraules van ser: Muero contenta, porque muero republicana. ¡Viva la República! Les ruego a ustedes que digan conmigo ¡Viva la República!

Va ser una dona molt incòmoda a la societat del seu temps, però també molt admirada per tots aquells que volien un canvi. Durant la República va ser un referent per a les noves generacions, però el franquisme la va condemnar a l’ostracisme. Els seus llibres van ser a la llista de llibres prohibits, juntament amb altres autors lliberals.

 

Reedició de “Celtiberia show” de Luís Carandell

El  1968, el periodista Luis Carandell (Barcelona 1929-Madrid 2002) inaugurava a la revista Triunfo Celtiberia Show, una secció que radiografiava les peculiaritats de la societat espanyola d’aquell temps. Anuncis, esqueles, fragments de llibres de text , rètols comercials, titulares de premsa i  altres materials gràfics en  què  es feien  evident els rigors del règim franquista, l’omnipotència de l’església Catòlica, el masclisme,  l’ autarquia, el classisme, el xovinisme  i  més  particularitats d’aquella Espanya que era “diferent”.  L’èxit d’aquesta secció va donar peu a un llibre,  Celtiberia,  i una seqüela.  Amb motiu del seu 45è aniversari se n’ha fet una reedició.

D’entre els textos o documents gràfics que fan al·lusió a dones hi podem destacar alguns. Segur que aquests encara fan gràcia a més d’un i jo em pregunto si era necessari.

 

 

Els poemes de Miguel Gane parlen de dones i llibertat

MIGUEL GANE , nom artístic de George Mihaita Gane, va néixer a Romania el 1993. El 2002 va emigrar a Espanya amb els seus pares i va aprendre a parlar espanyol gràcies a la poesia. La seva obra s’ha convertit en un fenomen  gràcies a les xarxes socials.  Editorial Aguilar ha publicat el seu primer poemari a la col·lecció Verso&Cuento, Con tal de verte volar.  La seva és una poesia feta al carrer, de cinema i de rock, farcida de referents urbans i que tracta sobretot d’amor. Simultàniament Miguel ha estudiat Dret i Ade i atualment fa uns Màsters. Coneguem un dels seus poemes:

POEMA PARA NADIE

Tú sola contra el mundo,
kamikaze y valiente.
Que le jodan a la vida,
a ti lo que te pone es la muerte
con alguien
que no dure más que varios
tercios.

Tócala otra vez, Sam.
El mundo es demasiado gilipollas
como para entender
que todo el amor
cabe en una sola
canción,
y tú estás llena de balas de alguien
y baladas para nadie.

Te recordaré la melodía, Sam.
Nadie baila como tú las canciones para nadie.
Nadie ama la libertad como la amas tú.
La revolución comienza cuando te desnudas, mademoiselle.

Sonríe así,
como si tu boca fuera solo tuya.

Que nadie te pida explicaciones
si la cerveza no está fría.
La niña que salta de lunar en lunar
no quiere ser princesa
sino poeta.

Eres de piedra
porque nadie es capaz de hacerte polvo.

Debes recordar esto:
un beso sigue siendo un beso
un suspiro es solo un suspiro.
No llores por nadie
y sedúcelos a todos,
tus labios pueden con cualquier
mirada,
los mordiscos son tu arma preferida.

Te atas sola
los nudos al cuello;
estás guapísima colgando de un poema.
De los amores se aprende,
y por eso te escribes libros,
y no te ves en más versos que los tuyos,
y cuando este poema para nadie
te mira,
te das cuenta lo pequeña
que se nos quedaría
la cama.

 

Per fi l’estudi d’una escriptora al currículum dels estudiants francesos

M’ha sorprès saber que fins ara els estudiants francesos no tenien implementat al seu currículum la lectura de cap obra d’escriptores i això que en tenen de molt importants que podríem considerar “clàssics” ja que han trascendit temps i fronteres: Marguerite  Duras, George Sand, Marguerite Yourcenar, Louise d’Épinay, Colette, Madame de Sévigné i, com no, Simone de Beauvoir, entre d’altres.  A partir d’ara, segons ha estat anunciat a l ‘últim “butlletí oficial” de l’ educació nacional, el proper curs, els i les alumnes que triïn l’opció d’ humanitats en el seu últim any de secundària, tindran com a  matèria obligatòria, l’estudi de “La princesa de Montpensier”, és a dir Madame de Lafayette.  I això gràcies a la insistència d’una professora de literatura, Françoise Cahen, que l’any passat va iniciar una petició online “per a donar-li  el seu lloc  a les dones en els programes de literatura” de l’ ensenyament secundari.  Aquesta petició va aconseguir quasi 20.000 signatures, suficients perquè la ministra d’ Educació, Najat Vallaud-Belkacem, la primera dona que ocupa aquesta cartera a França, respongués  anunciant el canvi en el programa oficial i celebrant-ho.   “És un pas important per a la igualtat  entre homes i  dones”.

Els avions de “Norwegian” fan homenatge a escriptores espanyoles

La Companyia aèria Norwegian,  coneguda per homenatjar en els seus avions  grans personatges de la història, les arts i  les ciències dels països nòrdics, el Regne Unit i  Espanya ha afegit Rosalía de Castro, la matriarca de las lletres gallegues,  a la flota d’ heroïnes i  herois;    ja hi formaven part altres dones insignes com la política feminista Clara Campoamor (des del passat  novembre ) i  la poetessa Gloria Fuertes (des d’ octubre). Poc abans s’havien incorporat Miguel de Cervantes (abril del 2016) i  Colom i  Juan Sebastián Elcano (novembre del 2015).

Pel que fa a la incorporació de l’escriptora gallega , no tothom l’ha celebrada ja que la fotografia va acompanyada d’un  “Spanish author” que  no ha agradat  als nacionalistes gallecs del BNG, que estan recollint signatures a  Change.org perquè la companyia reconegui  que “#RosalíaÉGalega” i  escrigui  “Galician author” . De moment, més de 4.200 persones han signat.

Molta lectura sobre dones avui diumenge

Podem llegir   l’article de dissabte    EL NOSTRE MASCLISME DE CADA DIA: CASOS REALS DE DONES REALS.   Neus Munté, Carlota Pi, Estel Solé, Ada Parellada, Teresa Estrach, Carme Lluveras i Esther Vera expliquen els que els passa en el dia a dia.

Es posa en evidència que mentre d’una banda s’avança,  d’una altra trobem actituds sexistes en espais de poder, com passa amb Donald Trump  ( per exemple, a l’article de la Vanguardia El video más machista y grosero de Donald Trump sale a la luz) o amb l’eurodiputat polonès que, com veiem a l’aricle del diari El País,  argumenta que les dones han de cobrar menys perquè són més dèbils i menys intel·ligents. 

Durant tota la setmana hi ha obert un espai de participació  on  qui vulgui pot explicar la seva experiència com a víctima d’actituds masclistes:

Has sigut víctima d’actituds masclistes? 

Han qüestionat la teva forma de vestir pel fet de ser dona? En una entrevista de feina t’han preguntat si tens o vols tenir fills? Si surts a sopar amb amics t’han preguntat amb qui has deixat els fills? Has anat a un concessionari i el venedor s’ha adreçat majoritàriament a l’home? A l’hora de demanar una cervesa i un refresc, per exemple, han assumit que la cervesa és per a l’home? T’has sentit discriminada a la feina pel fet de ser dona? Tot i que han desaparegut les formes més evidents de masclisme, el masclisme agafa ara formes més subtils. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones volem escoltar les teves experiències.

A l’ARA d’avui : LA REBEL·LIO DE LA DONA APARADOR.  S’alça la veu contra la cosificació de les dones, una lluita que no ha sortit mai de l’agenda feminista. Signat per Laura Bonilla. Es denuncia l’abús del nu femení a la publicitat o l’exhibició de les dones lleugeres de roba sense cap  motiu. I es fan paleses les primeres reaccions . Ho veiem a l’esport, on dues proves ciclistes ja han prescindit de les hostesses als podis i el mateix comença a fer el món del motor.

El Periodico es fa ressò de l’aturada de dones de mitja hora que es convoca  el 8 de març. 
Grups feministes s’adhereixen a la vaga que se celebrarà a 50 països per a exigir igualtat laboral.

 

Sor Eulàlia Anzizu

Sor Eulàlia Anzizu ( Barcelona, 1868-1916), religiosa, escriptora i historiadora. Va ingressar als 21 anys al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes . La influència cultural de la família Güell l’aproxima a l’ambient  cultural  de la Renaixença del darrer terç del s. XIX. La seva inquietud intel·lectual la fa autodidacta en gran part de la seva formació cultural, destacant-se en la història i la poesia. El seus mestres literaris són el canonge Jaume Collell, tutor espiritual, i Jacint Verdaguer, qui li dedica dues composicions dins el llibre Roser de tot l’any (1893). Durant 26 anys va viure  enclaustrada com a monja clarissa i ocupà tots els càrrecs i oficis de la comunitat ( infermera, mestra de novícies, procuradora i secretària) excepte abadessa.  A petició seva, però, la comunitat procedeix a la restauració de l’església. Els propers diumenges 27 de novembre, 18 de desembre i  15 de gener de 12  a 13:30h  es pot visitar l’exposició que mostra el seu legat intel·lectual i reivindica la seva personalitat al Monestir de Pedralbes. 

Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptora d’Alcoi rebrà  el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix  anualment des de 1969  la institució Òmnium Cultural i que és dotat amb 20.000 euros. Simó es converteix en la cinquena dona reconeguda amb aquest guardó en les últimes 48 edicions, carència lamentada per les seves últimes receptores. L’autora de més d’una trentena de novel·les i relats com ara  el  recull  “Dones” i les novel·les “Júlia” o  “El Mossèn” entre d’altres  s’uneix a una curta llista formada per Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008) i  Maria Antònia Oliver (2016).

El jurat ha valorat l’obra immensa de Simó, una producció extensíssima de novel·les, assaig, poesia, guions de ràdio i articles  duta a terme al llarg de 40 anys.   Obra ingent, traduïda a més de 10 llengües on és també palès l’afany de lluita de l’autora; lluita per la llibertat, per la situació de les dones, pels drets de la infantesa …

25 anys sense Montserrat Roig

Avui fa 25 anys que ens va deixar l’admirada escriptora Montserrat Roig quan en tenia tan sols  46.

Ens dol encara la seva absència per les tantes i tantes novel·les i articles que hem deixat de llegir.   Trobem a faltar la seva mirada desperta i crítica, la seva forma  de veure el món  i  de  viure la vida. I, com a dones,  li agraïm que ens ensenyés que podíem fer tot allò “que ens donés la gana”  de fer.

No deixarem d’admirar Montserrat Roig tant com a narradora i periodista així  com a  feminista i lluitadora per la memòria històrica.

Bones lectures sobre dones

Dues lectures descobertes recentment:

petitaD’una banda:  GUARDAR LA CASA Y CERRAR LA BOCA, de l’escriptora   Clara Janés  ( Ediciones Siruela) Es tracta d’un assaig  on trobem   un interessant recorregut  per diferents s cultures i períodes de la història a través de les principals obres literàries de dones que van manifestar la seva  sensibilitat i  talent  en les lletres. Alguna de les sorpreses : el primer escriptor de nom conegut fou la sacerdotessa acàdia Enheduanna i,  durant molts segles, a l’ Extrem Orient la cultura es  reservava per a les cortesanes, ja  que a la dona senzilla només se li  ensenyava just l’imprescindible per a l’assoliment de la conducta que es considerava pròpia del seu sexe.  Descobrim  també que, al llarg de la història, la dona  podia trobar  llibertat  en la clausura  (monges) o                   l’ esclavitud de la cort  (reines) i   també que hi va haver  moltes dones guerreres, fins i tot ordes de cavalleria femenines.

El títol està inspirat en uns versos de Fray Luis de León :  Porque así como la naturaleza […] hizo a las mujeres para que, encerradas, guardasen la casa, así las obligó a que cerrasen la boca.  Però a més de les esmentades  Safo, Hipatia, Sor Juana Inés de la Cruz, las místiques  com Margarita Porette,  les beguines, les sensuals poetesses arabigoandaluses, les dones africanes de remotes tribus o les cortesanes orientales cultes i  refinades com l’anònima dona del Japó que va escriure la gran primera novel·la, sense oblidar les trobadores o les escriptores actuals que encara lluiten … totes han desafiat els versos de Fray Luís.

Violeta ParraL’altra proposta és en realitat una col·lecció: ANTIPRINCESAS. LLibres infantils que trenquen  estereotips. Aquesta col·lecció il·lustrada de llibres per a nens d’ambdós sexes que té com a protagonistes dones llatines com Violeta Parra o Frida Khalo pretén mostrar exemples de dones reals, líders, creatives, rupturistes i valents per trencar amb la imatge estereotipada de les princeses de Disney.  És un acreació de l’editorial argentina Chirimbote