Categoria: Informacions

Campanya a favor de Sakineh Ashtianí

sajjad_ghaderzadeh_hijo_mayor_sakineh_ashtiani_junto_abogado_hatun_kian_comite_internacionalUna vegada més hem de parlar de la dona condemnada  a lapidació a Iran. Aquest cop perquè el govern del país, presidit per Ahmadineyad, ha incrementat la censura i el control als mitjans de comunicació.  La campanya a favor de Sakineh ha posat el règim a la defensiva i, per exemple, ha cancelat el permís de residència a la corresponsal del diari El País a Teheran, Ángeles Espinosa, qui ha estat conminada  a abandonar la República Islàmica, cosa que ha de fer en dues setmanes. Segons aquesta periodista, acreditada a Iran des de fa 5 anys, el nivell de tolerància de la crítica s’ha reduït considerablement des de l’arribada a la presidència de Mahmud Ahmadineyad.  De fet, no queda ni un sol diari reformista i més de 50 informadors i “bloguers” són a la presó. En aquest sentit, els dos periodistes alemanys que entrevistaven el fill i l’advocat de Sakineh han estat arrestats. Tots 4 són a lloc desconegut i la dona ha perdut tot contacte amb l’exterior.  Ara no només es tem per la vida de Sakineh sinó també per la deñls 4 homes. El País Internacional (12/10/2010)

Segons notícies de última hora el govern vincula els dos periodistes amb la contarrevolució.

Amnistia Internacional. Campanya per Sakineh.

“Em veig com la meva mare als setanta”

sombra_madre_hijaAlgunes dones joves es veuen obligades a quedar-se a casa després de tenir un fill. En algun cas etar embarassada o voler estar-ho pot ser un criteri d’eliminació a l’hora d’optar a una feina. Podem llegir l’article al diari El País d’avui. Forma part  de la sèrie  (PRE)PARADOS dedicada a joves que molt preparats sense feina. Aqquesta és l’entrada 19 i totes elles són d’allò més interessants. Aquesta, però s’ocupa plenament de les noies   l’entron de 30 anys aque han de triar entre la vida professional i la familiar. En quedar-se embarassades  o tenir els fills algunes s’han vist forçades a signar un acomadiament, d’altres han deixat la feina perquè no els compensa el sou que guanyen si  han de pagar una guarderia.  Un tetular ben impactant: “Odio ser ama de casa”

Notícies d’interès

La més positiva i edificant primer. Llegida a Público (5/10/2010):

imagesSegons el doctor Atanasio Pandiella, del Centre d’Investigació del Càncer de Salamanca (CIC), aplicant investigacions matemàtiques, en uns 30 o 40 anys aquest tipus de tumor haurà desaparegut. Això s’aconseguirà gràcies a la combinació de fàrmacs. Ja fa tres anys que s’està desenvolupant un nou tractament tot combinant Herceptin i Dasatinib amb el qual s’ha demostrat que s’tura el creixemnt tumoral en pacients amb un mal pronòstic. Per a Javier Puente, assessot tècnic de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) en aconseguir un millor coneixement de la biologia dels tumors es tracta de crear “tractaments a la carta”. Amb això i els programes de detecció precoç s’aconseguirà eradicar la malaltia. Malauradament aquest optimisme no es pot extrapolar a d’altres tipus de càncer com els de pulmó i pàncrees que tenen una incidència cada cop més gran.

Una de cada 8 dones patirà un càncer de mama, que representa quasi el 30% de tots els tumors que afecten les dones. Tot i així, cal dir com a positiu que un 78% de les dones afectades sobreviuen després de 5 anys de la detecció. És per això molt convenient avançar les mamografies a les dones a pàrtir dels 40 anys per tal de reduir la mortalitat. El dia 19 d’Octubre és el DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

I ara, la notícia més negativa per a les dones: Dades d’atur de setembre

L’atur femení creix el doble que el masculí. Segons dades del mes de setembre, 48.102 persones van augmentar la xifra d’aturats que ja arriba als 4.017.763 persones. El 70% dels nous aturats són dones (33.512)

Sobre dones republicanes

En relació a la decisió de la Junta d’Andalusia que pensa indemnitzar les dones que van ser vexades per ser republicanes (els tallaven els cabells al zero i els feien beure oli de ricí…), la periodista Mercè Rivas ha escrit a El Pais l’article ¿Republicanas? Prostitutas  o débiles mentales. Tot i que a algunes persones com Dolores de Cospedal no hi estiguin d’acord, l’articulista pensa que és una bona manera de reivindicar milers de dones que van ser trepitjades per les seves idees o simplement per ser filles o dones de republicans. Mai no van ser reconegudes com  a preses polítiques sinó com  a prostitutes. Es lamenta que ni els universitaris ni els batxillers rebin informació sobre el que van patir aquestes dones perquè els llibres de text les ignora.

Vol també fer-nos veure com encara avui alguns volen seguir silenciant que el franquisme es va acarnissar amb les dones d’esquerra;   mentre que el nou règim idealitzava les dones que seguien l’ideari dels vencedors ( elles van esdevenir fonamentals com a sostenidores dels nous valors franquistes ) les dones republicanes, pel fet d’haver perdut la guerra, van ser humiliades i denostades. Per exemple el comandant-psiquiatra Antonio Vallejo Nájera, Director del Gabinete de Investigaciones Sociológicas anomenat a dit per Franco mateix, les definia com a “dèbils mentals”. A la presó de Màlaga les agrupava per categories, les més degenerades eren les marxistes i les catalanes. En realitat, aquest metge fou una figura clau de la repressió, totes les seves investigacions van ser encaminades a demostrar que el marxisme era un amalaltia de la ment, que existeix un gen vermell que fa emmalaltir les persones i que el millor és que els anomenat “rojos” no tinguin fills i, de tenir- los, han de ser separats dels seus pares. Els seus escrits fomenten la idea d’inferioritat de la dona:

“A la mujer se le atrofia la inteligencia como las alas a las mariposas de la isla de Kerguelen, ya que su misión en el mundo no es la de luchar en la vida, sino acunar la descendencia de quien tiene que luchar por ella”. Psicología de los sexos, 1944

Podem llegir l’article com a homenatge a totes aquestes dones,  la majoria de les quals han mort en la invisibilitat.

Diario de Sevilla (22/09/10) La Junta indemniza con 1800€ a las mujeres vejadas entre 1936 y 1950


De nou sobre la lapidació

lapidacion_simulada Llegeixo un reportatge a El País signat per Mariangela Paone Por qué la lapidación es la peor ejecución

Sosté l’autora “Toda pena capital es digna de condena, pero la que impone Irán añade una humillación y ensañamiento imposible de aceptar”.

Derogar esta pena es una bandera de la modernización del islam.

Hi podem llegir també un text de la professora d’Estudis Àrabs i Islàmics a la UAM Luz Gómez García on afirma “La lapidación de fornicarios (adúlteros, solteros o homosexuales no cuenta con  respaldo en el Corán”

Testimoni de la filla i el fill de Sakineh

Carta oberta al món del fill i la filla de Sakineh Ashtianí, la dona iraniana condemnada a lapidació per la justícia deel seu país.

Podem llegir-la al diari El País. És una traducció a partir de la versió persa al francès. Aquests adolescents demanen al món que no els oblidi com tampoc a totes aquelles  persones empresonades a l’Iran que són innocents i no tenen possibilitat de defensar-se.

No oblidem que, tot i que el govern va declarar que ajornava la lapidació amb la intenció de revisar la sentència, el fill de Sakineh tem que l’execució pugui aplicar-se després del Ramadan.

Notícies

sakineh SUSPENEN LA LAPIDACIÓ DE SAKINEH

Potser gràcies a la campanya internacional, la justícia iraní ha suspès la lapidació de la dona i ha acordat revisar el cas.

Tot i així, Amnistia Internacional no considera suficient aquesta suspensió perquè ara Sakineh ha estat acusada de col·laborar en l’assassinat del seu marit per la qual cosa encara s’enfronta a una dura pena.    El Periodico

ingrid-debauchies DONES EN CÀRRECS IMPORTANTS

La belga INGRID DAUBECHIES ha estat anomenada presidenta de la Unió nmaatemàtica Internacional en el Congrés Internacioanl de Matemàtiques celebrat recentment a Hyderabab ( Índia). Ella és la primera dona que ocuparà el seu càrrec el proper gener i el desenvoluparà durant els propers 4 anys.  Una de les seves    primeres declaracions : “La família no és un obstacle per a les dones matemàtiques”   Ecodiario

VIOLACIONS DE DONES COM A ARMA DE GUERRA AL CONGO

el-congo

L’ONU admet que va fallar a les dones violades a la RD del Congo. La xifra de dones agredides sexualment al país entre juliol i agost puja a 5oo. En el cas concret de l’agressió a 242 dones, incloses 28 nenes,  del poble de Luvungi, a l’est del país, a només 30 Km d’una base de les Nacions Unides,  per part dels rebels congolesos del Mai mai i de les Forces Democràtiques per a l’alliberació de Ruanda (hutus)  els cascos blaus no van actuar adequadament com ha reconegut Atul Khare, subsecretari general de les Missions de Pau de les nacions Unides.També Margot Wallström, de l’oficina de violència sexual  de l’ONU demana al Consell de Seguretat que hi hagi sancions per als impulsors d’aquestes violacions.  Blocs El País

L’Islam veta les animadores al mundial de bàsquet a Turquia

animadoresPrimer van ser els jugadors iranians que van rebutjar les animadores ucranianes, per anar tan lleugeres de roba segons la seva religió. Posteriorment,  també els turcs van considerar que els balls i algunes de les acrobàcies eren provocatives. Finalment s’ha arribat a l’acord que les noies actuïn amb pantalons llargs i samarretes amples i minimitzin els balls “obscens” per no ofendre la religió islàmica.

És curiós que allò que fereix la sensibilitat d’algunes persones perquè creiem que se’n fa un ús discutible de la dona, tot reconeixent els drets individuals  de les noies, l’Islam, aplicant els seus principis (molts dels quals coarten la llibertat de la dona),  ho prohibeix i llestos. D’altra banda, també em resulta xocant que Turquia, un país que vol formar part de la Unió Europea, participi d’aquests “principis”.

Las cheerleaders del Mundial pierden la batalla con el Islam

Mundobasket – Turquía ‘censura’ los tiempos muertos

No oblidem Sakineh

sakineh_06Amnistia Internacional segueix lluitant per la vida d’aquesta dona que corre el risc de morir lapidada a l’Iran acusada d’adulteri. Ja porta 5 anys a la presó de Tabriz a l’oest del país. Ella va confessar el seu “crim”, indubtablement sota tortura. Sakineh no va tenir dret a un judici transparent en una llengua que pogués entendre.

Tots hem de fer el que puguem i no tan sols per impedir la mort d’aquesta dona,  sinó també per la dignitat i els drets de moltes altres dones que han de patir aquesta pràctica bàrbara.

El filòsof i escriptor francès Bernard Henri-Lévy (Béni-Saf, Argèlia, 1948) exhorta la societat espanyola que se sumi a les veus de la comunitat internacional per evitar aquesta execució,  Salvad a Sakineh (El País, 29 agost)

Amnistia Internacional, campanya per Sakineh.