“Syriza, sense dones no és democràcia”. Aquest i d’altres com ara “Sense igualtat no hi ha democràcia” i “Sense dones no hi ha igualtat”, escrits en grec i a continuació en les diferents llengües dels usuaris, a tot Europa les xarxes socials s’han fet ressò d’aquesta mancança en la composició del nou govern des que Tsipras la va anunciar dimarts passat a la tarda. No hi ha cap ministra, sí 6 viceministres.
A Espanya l’ hashtag #SinMujeresNoHayDemocracia esdevé ‘trending topic’ .
El diari ultraortodox israelí ‘HaMevaser’ deixa fora de la foto les dones de la manifestació antiterrorista a París. No hi surten ni la poderosa Merkel, l’alcaldessa de París o la reina palestina Rània entre d’altres!
La ultraortodòxia busca apartar la dona de l’àmbit públic fins al punt de prohibir en els seus partits polítics les candidatures femenines al Parlament (Knesset). La publicitat d’aquesta doctrina sovint presenta un món exclusivament masculí en què només apareix ocasionalment alguna nena.
Aquest és el nom de la dona d‘Amedy Coulibaly, el gihadista que va segrestar una desena de persones en un supermercat jueu de París , després de l’atac contra el setmanari Charlie Hebdo. Les càmeres de seguretat de l’aeroport d’Istanbul van gravar el moment en què la dona més buscada de França va entrar al país el 2 de desembre en un vol procedent de Madrid, on havia fet escala. El Govern turc ha confirmat que la dona ha creuat a Síria, territori controlat per l’Estat Islàmic. Els països europeus han acusat el Govern d’Ankara de la laxitud dels seus controls fronterers, que permeten l’entrada al país de gihadistes que després es desplacen a Síria.
La policia francesa busca la dona , de 26 anys, per l’assassinat d’una policia dijous passat i per l’atac a un supermercat jueu divendres, perpetrats juntament amb el seu company i ha difòs la fotografia on es veu com practica tir amb ballesta vestida amb burka. Hayat va néixer el 26 de juny de 1988 a Villers-sur-Marne (Val-de-Marne) són 7 germans i després de la mort de la seva mare el 1994 els serveis socials se’n van fer càrrec. Fins molt recentment no ha tingut contacte amb el seu pare, Mohamed, segons el diari Le Parisien. La noia s’ha anat radicalitzant des de 2010 ( fins i tot hi ha algunes fotos antigues en biquini) Ara és més religiosa que Coulibaly i té el desig d’anar a viure a un país àrab per perfeccionar el seu nivell d’àrab literari. Recentment va acomplir amb el deure de peregrinació a la Meca junt al seu company.
La Vanguardia ( 13 gener 2015)
.
Amb aquest nomenament l’església anglicana fa història. Libby Lane, de 48 años, serà consagrada amb tots els honors en una cerimònia a la catedral de York el proper 26 de gener.
Lane és sacerdotessa des de 1994, quan va ser ordenada a la primera promoció de dones al Regne Unit ; serà bisbe de Stockport, la mateixa diòcesi del nort d’Anglaterra on treballa i ha ocupat diferents càrrecs.
En conèixer el seu ascens, la religiosa, pastora des de 2007 les esglésies de St. Peter, a Hale, i St. Elizabeth, a Ashley, a la diòcesi de Chester, va declarar-se “molt emocionada” per l'”inesperat” nomenament . La nova bisbe és casada i té 2 fills.
A veure si seguim l’exemple dels anglicans!
La policia espanyola va detenir set persones, una d’elles a Barcelona, en el marc d’una operació contra una xarxa que es dedicava a reclutar dones joves per a l’Estat Islàmic, el grup jihadista que actua a Síria i a l’Iraq.
Dues expertes en jihadisme analitzen el fenomen del reclutament femení per a la milícia jihadista. L’Estat Islàmic promet als combatents un sou, una casa i una dona; és per això que les dones europees que s’hi integren ho fan com a esposes dels combatents i per engendrar els seus fills, en el marc del seu projecte de conquesta.
Per primer cop des de la seva fundació el 1738, aquesta institució té com a directora una dona. Es tracta de CARMEN IGLESIAS ( Madrid, 1942) Fou votada per 23 acadèmics (el 76,6% dels 30 que van participar en el procés electoral: quatre més van votar en blanc i tres a d’altres tres acadèmics. La historiadora substituirà a Gonzalo Anes, mort el passat març. Precisament l’acadèmia d’història s’inclina més per perpetuar les tradicions que no pas per innovar i és per això que cal considerar motiu de satisfacció l’elecció d’una dona per al càrrec. Actualment a la institució, entre els 30 acadèmics numeraris, només hi ha 5 dones.
Carmen Iglsias és Catedrática d’ Història de les Idees Morals i Polítiques de la Universidad Rey Juan Carlos I, autora de més de 200 publicacione i professora d’ Història de l’aleshores príncep Felip i actual rei, Felipe VI. Amb aquest nou càrrec Iglesias compleix un nou repte en matèria d’igualtat ja que va ser també la primera directora del Centre d’ Estudis Polítics i Constitucionals i consellera nata del Consell d’ Estat, presidenta d’un grup mediàtic (Unitat Editorial) i una de les primeres historiadores a rebre reconeixement acadèmic i professional en un món amb clar predomi masculí fins fa no gaire. Per als propers quatre anys, Iglesias assumeix com a objetiu una major obertura a la societat de la RAH, que l’equipari a poc a poc a la RAE. Per cert, en aquesta altra institució només hi ha 6 dones entre els membres numeraris ( i una d’elles és la mateixa Carmen Iglesias !!!)
L’article titulat ‘El cos robat‘ de la periodista sarda Elena Ledda publicat a l”ARA Diumenge’ del 
passat 8 de juny ha estat guanyador en la categoria de periodisme imprès dels Premis de Periodisme Jove sobre Violència de Gènere 2014 que convoca l’Injuve (institut espanyol de la joventut) i que està dotat amb 2.250 euros. La col·laboradora de l’ARA explica en aquest article la història d‘Anna Maria Scarfò, una adolescent calabresa violada durant anys per un grup de veïns, alguns lligats a la màfia, concretament a la ‘Ndrangheta, reconeguda com l’organització criminal italiana més poderosa. Malgrat tenir el suport dels tribunals, Scarfò no compta amb el del seu poble i des de l’any 2010 viu sota protecció en una localitat secreta.
En aquest vídeo podeu conèixer la protagonista de l’article objecte del guardó: Violenza sulle donne: La storia di Anna Maria Scarfo.
Ahir va tenir lloc a l’Ajuntament d’Oslo l’acte de lliurament dels dos premis d’enguany, a Kailash Satyarthi i Malala Yousafzai, amb presència dels reis de Noruega i membres del Govern.
En una entrevista prèvia a la cerimònia concedida a la BBC Malala va afirmar que espera iniciar una carrera política i fins i tot aspira a ser primera ministra en el seu país un cop acabats els seus estudis al Regne Unit. “Vull servir el meu país i el meu somni és que es converteixi en un país desenvolupat en el qual tots els nens tinguin accés a l’educació“. D’altra banda, l’activista ha expressat la seva decepció pel fet que els primers ministres de Pakistan i Índia, Nawaz Sharif y Narendra Modi, respectivament, no vagin a la gala de lliurament del guardó. El comitè del Nobel ha destacat a través d’ un comunicat la importància que una musulmana i un hindú, una paquistaní i un indi, s’ hagin unit en una lluita comuna a favor de l’ educació i en contra de l’ extremisme. I justament els extremistes van tirotejar la noia. Ho podem llegir a: A Pakistan els talibans tirotegen una noia que defensava el dret a estudiar.
Recordem el discurs de Malala a l’ONU: “Un nen, un professor, un llapis i un llibre poden canviar el món”
Una botiga de roba situada en un centre comercial de Caracas mostra uniformes escolars per a nenes embarassades. Dues ONGs ( FUNDANA i CONSTRUYENDO FUTUROS ) busquen cridar l’atenció sobre l’ educació sexual dels joves veneçolans. Volen esbrinar perquè el 90% dels adolescents coneixen els mètodes anticonceptius, però només el 10% els utilitzen. El país té l’índex més alt d’embarassos de menors de 18 anys de tot sudamèrica (23% dels naixements anuals) Cada 3 minuts una menor es queda embarassada.
La campanya buscava l’impacte; no és la primera vegada que la moda cedeix els seus espais propis ( l’aparador, la fotografia) per a causes socials.
Aquesta afirmació l’ha feta avui en roda de premsa la directora de Promoció de la Salut de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia ( ACAB ), Cristina Carretero. Es calcula també que unes 28.000 ja pateixen aquests trastorns alimentaris. Alhora s’ha presentat la campanya ‘L’anorèxia no és culpa de ningú‘, que persegueix “eradicar” els mites al voltant d’aquesta malaltia, principalment el ran extès que ningú es cura definitivament, tenint en compte que més del 70% de les persones afectades la superen.
Carretero, que ha subratllat la importància que els mitjans i els publicistes s’impliquin en la lluita contra els trastorns alimentaris, que afecten en un 90% a dones. L’anorèxia és una de les malalties mentals més greus, però es pot curar, especialment si s’agafa a temps. Les dones en risc compleixen el requisit de tenir baixa autoestima i inseguretat, unes patologies que acostumen a relacionar erròniament amb el seu aspecte físic i desencadena en un trastorn alimentari.
Paral·lelament, la Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, coordinada per l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat, ha llançat el ‘Decàleg de bones pràctiques per a fomentar l’autoestima i la imatge corporal en els mitjans i la publicitat‘ amb l’objectiu de “que es deixi de bombardejar a les dones amb missatges de perfecció corporal”. S’ha insistit molt en la importància de “protegir especialment als adolescents”, tenint en compte que el 60% de les menors de 18 anys admet haver realitzat alguna dieta restrictiva per reduir el seu pes.
