Categoria: Informacions

Cal llegir l’article del diari EL PERÍODICO  que dóna entitat ( NOM, ANYS, DATA I LLOC ON ES VA PRODUIR EL SEU ASSASSINAT)  a les 44 víctimes de violència masclista de 2015 i a les 4 les morts de les quals s’està investigant.

L’article MACHISMO ASESINO    recoda també els 8 menors que han estat morts pels seus pares que volien fer mal a les mares. 

El 2014 va haver 26.742 denúncies per maltractaments i cada any es denuncien  1.161 violacions a  Espanya. Això vol dir 347 denúncies per malstaments i una violció cada 8 hores.

SÓN XIFRES ALTAMENT ALARMANTS QUE NOMÉS SUSCITEN UNA PREGUNTA: QUAN S’ACABARÀ?

PER AIXÒ FEM NOSTRE L’ESLÒGAN NI UNA MENYS!

Aquest cap de setmana s’han produït 3 agressions de   violència contra les dones: A Baena,  Còrdova una dona que va ser trobada morta junt al cadàver del seu company. Tot fa pensar que la dona va ser víctima del marit qui, després, es va suïcidar. Diumenge una dona i la seva mare  van ser tirotejades al mig del carrer a Llíria (València) per l’ex marit  de la jove, el qual tenia una ordre d’allunyament. L’home,  posteriorment, es va lliurar a la policia. El crim va ser presenciat per un fill de 4 anys de la parella.   Per últim, la Policia Nacional ha detingut aquest dilluns un home de 51 anys a Gijón per assassinar la seva parella, de 65 anys, trobada morta al seu domicili d’ Oviedo amb cops al cap. Els agents han trobat tres cartes de confessió de l’home qui declarava també la seva intenció de suïcidar-se.

Cal també esmentar el cas d’una dona que ha estat assassinada pel seu fill a Vigo aquest diumenge. El fill romen en custòdia de la Unitat de Psiquitria d’un hospital de la ciutat.

Així doncs, són 5 les dones mortes en aquestes poques hores.

La cursa es fa EN SOLIDARITAT AMB LES PACIENTS DE CÀNCER DE MAMA i els diners recollits es destinen a l’Associació Espanyola Contra el Càncer-Catalunya (AECC). Els  vuit quilòmetres del recorregut s’inicien a l’Avinguda Maria Cristina i després de passar  pel Paral·lel, la Gran Via, el passeig de Sant Joan, la ronda de Sant Pere, la plaça Catalunya, la plaça de la Universitat i la ronda Sant Antoni fins acaba a  l’avinguda Rius i Taulet, on hi ha la meta.

A la foto veiem una veritable marea rosa.

Amb dies d’anticipació al 25 de novembre, avui 7 s’ha celebrat a Madrid una gran marxa convocada per grups feministes ( un total de 380 organitzacions territorials i altres 70 nacionals han cridat  la sociedad civil) per tal que es revisi i es reformi la llei de 2004 a fi  que contempli totes les formes d’agressió contra les dones      ( no momés la física sinó la psicològica, la laboral, la trata amb fins sexuals …)  Hi han participat milers de persones ( mig milió segons els organitzadors) i ha estat secundada per nombrosos col·lectius socials,  sindicats i tots els partits polítics excepte el partit del govern, el PP. Aquests no accepten que se’ls retregui haver  reduït els recursos per a la lluita contra aquesta xacra.

A la capçalera de la manifestació hem vist una gran pancarta, portada per víctimes de la violència masclista, on llegim:  ‘CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, MOVIMENT FEMINISTA’, eren acompanyades per dones representants d’aquest moviment de diferents zones d’Espanya. Aquesta acció, que ha estat consensuada a nivell nacional, demana que la lluita contra el  “terrorisme masclista” sigui  una qüestió d’Estat.

El punt de partida de la marxa ha estat el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, des d’on s’ha dirigit a Cibeles   ( que ahir  a la nit es va il·luminat de lila en solidaritat amb aquesta iniciativa) i posteriorment des de la Gran Via fins a la Plaça Espanya,  on ha acabat.

Llegim al diari El País un article: #PorQuéTantoOdio: El acoso machista a las mujeres que muestran su feminismo en redes.   Algunes tuiteres espanyoles han hagut d’enfrontar-se a amenaces de mort pels seus comentaris per part dels que anomomenen  “machitrols” . La seva resposta als atacs va des de l’abandonament de les xarxes a la intensificació dels seu activisme.

“EL CÀNCER NO ÉS DE COLOR ROSA“ és  un article d’Emma Riverola publicat A El Periodico el 10 de maig on, entre altres coses, llegim:

Les campanyes de conscienciació sobre el càncer de mama s’han convertit en un recurs imprescindible per a la detecció precoç, a la vegada que han ajudat a superar l’estigma de la malaltia. El llaç rosa és el símbol de la conscienciació i el 19 d’octubre, el dia que anunciants i mitjans se sumen a la campanya. La seva implantació ha sigut un èxit. Dones somrients, potser amb un mocador cobrint-los el cap, potser amb un llaç rosa al pit, et diuen que tens molta vida per viure. I és cert. Però també ho és que potser tu no et sents tan rosa, ni en l’ànim ni en el cos.

O també:  Com que és tan normal que la gent tingui càncer, s’ha de viure aquesta circusmtància amb frenesí. ¡Amb alegria! Posar-se un llaç rosa i sortir. (…) Si jo hagués sortit al carrer com estava als cinc mesos de químio, algú m’hauria tapat. La gent vol veure una estampa molt determinada: la del mocador i el somriure. La dels anuncis d’Ausonia. La imatge d’una dona amb celles. I cauen. Les celles, les pestanyes… (Susana Kosca, autora de Tópico de cáncer. Manual de supervivencia.  (Ediciones B, 2014) i del blog SOY UNA LARVA )  La realitzadora donostiarra mostra  amb voluntat de denúncia  el dolor patit després d’haver estat diagnosticada de càncer de mama.  Podem llegir també a Susana Koska: el cáncer sin lazos rosas ( El Periodico) els 5 tòpics dels quals parla al llibre.

Contra el càncer de mama s’insisteix a desterrar els aspectes negatius i es posa l’accent a seguir sentint-te guapa i femenina. Com delata el documental canadenc LAZOS ROSAS, SL , moltes campanyes amaguen els interessos d’una potent indústria que ha crescut al voltant del càncer de mama. Nombroses marques que s’hi  sumen, com una manera de netejar la seva imatge, mentre segueixen utilitzant elements cancerígens en la fabricació dels seus productes, i tampoc no és clar a on van a parar  els diners que suposadament dediquen a la recerca contra el càncer.

El 19 de desembre de 2011, l’Assemblea General de les NACIONS UNIDES va aprovar la Resolució 66/170 en la qual declarava DIA INTERNACIONAL DE LA NENA   l’11 d’octubre per  reconèixer els drets de les nenes i els reptes als quals s’enfronten arreu del món. Aquest any 2015 , en què les nenes nascudes a començaments dels 2000 són adolescents i les nascudes ara ho seran d’aquí a  15 anys,  la comunitat  internacional valora els  progressos obtinguts  gràcies als Objetius de Desenvolupament  del Mil·leni  i marca els nous Objetius per a l ‘any  2030.

Durant els darrers 15 anys, la comunitat mundial ha fet grans progressos per a  la millora de les condicions de vida de les nenes. Actualment a la seva primera etapa de vida, les nenes tenen més possibilitats d’anar a l’escola primària, rebre vacunes i patir menys desnutrició que les generacions anteriors; tot i això no s’ha invertit suficient per corregir els problemes   de les nenes en entrar a la seva segona fase de vida: rebre educació secundària i superior, evitar matrimonis infantils, rebre informació i serveis relacionats amb la pubertat i la salut reproductiva ( embarassos no desitjats, malaties de transmissió sexual ) i mitjans per evitar la violència de gènere.

Per aquests motius,  el tema triat per a la celebració del Dia Internacional 2015 és EL PODER DE LES ADOLESCENTS: LA VISIÓ PER AL 2030.   Sota aquest tema, les agències de l’onu, els Estats Membres, les organitzacions civils, el sector privat i altres interlocutors socials són cridats a posar les nenes en el centre dels seus esforços   per al desenvolupament  sostenible, alhora que els insten a portar  a terme iniciatives clau per al present i el futur com ara:

• Invertir en educació de qualitat, formació, capacitació, accés a la tecnologia i altres iniciatives educatives que preparin les nenes per a la vida, el treball i el lideratge.
• Invertir en salut i en una nutrició adequada durant  els anys d’adolescència que inclogui educació sobre la pubertad, la higíene menstrual, la salut reproductiva i  sexual i  la disposició d’aquests serveis.
• Promoure  la no aceptació de la violència física, mental o sexual sota cap  concepte.
• Habilitar mecanismes socials, econòmics i polítics per combatre el matrimoni infantil i  la mutilació genital.
• Invertir en la creació i  manteniment d’espacis públics per al debat cívic i  polític, la creativitat i la millora del talent.
• Promoure  legislacions i polítiques de gènere en totes les àrees, especialment per a les adolescents discapacitades, vulnerables, marginades  i  víctimes del tràfic i  la trata.

El reporatge ELLAS TIENEN UN OBJETIVO publicat a El PAÍS ( 9 d’octubre) presenta 9 adolescents de diversos països ( Brasil, Filipines, Kènia i Paquistan)  que defensen davant els líders mundials  a Nova York quines són les seves prioritats per aconseguir un món més equitatiu. Van ser triades com a exemple de la situació de moltes i moltes nenes arreu del món per l’ ONG PLAN  INTERNACIONAL. Ghene, Nurfahada, Lindsay, Jacinta, Irlane, Antonina, Sana, Darakhshan i  Luiza ho tenen clar: per  acabar amb les desigualtats, les nenes han de tenir les mateixes oportunitats i drets que els nens i nois.

Per commemorar aquest dia a España, l’ONG Plan Internacional va il·luminar de rosa alguns dels monuments emblemàtics d’11 ciutats.

El titular del jutjat penal de Girona ha condemnat a 2nys i mig de presó i multa de 6 euros diaris durant 19 mesos un home com a “autor d’un delicte de descobriment i revelació de secrets amb agreujant de parentesc”. L’home en qüestió el desembre de 2014 va accedir al mòbil de la seva llavors esposa, va introduir la clau i va descarregar un fitxer guardat al correu electrònic amb una fotografia de la senyora amb un home, així com diversos missatges de l¡aplicació Line. I tot això sense el coneixementi, evidentment, consentiment de la dona.

També el passat juliol va ser arrestat un jove a Jaén acusat d’instal·lar un programa espia al mòbil de la seva nòvia per tal d’activar la càmera i el micròfon del telèfon per escoltar comverses de la noia i controlar-la.Aquest jove està imputat per un delicte de revelació de secrets, penalitzat entre 1 i 4 anys de presó.

EL PAÍS ( 4 d’octubre)

El 73% de dones i nenes han patit assetjament per Internet. El 18% de les europees reconeix haver rebut agressions greus per la xarxa. Aquests són alguns dels resultats de l’informe que la comissió de Desenvolupament Digital de l’ONU va presentar ahir divendres a Nova York. La ciberviolència inclou, entre altres  delictes, el discurs de l ‘odi, la interceptació de missatges privats, l’assatjament  criminal, sexual o amenaces. Aquesta violència contra les dones i les nenes a través d’Internet pot anar des de l’assetjament  on line fins al desig d’infringir danys físics, tant siguin violacions com assassinats o   també la inducció al suïcidi.  Internet també és una plataforma que facilita el tràfic de dones i el comerç sexual.

Per tot això l’ONU demana  una acció global, la mobilització del sector públic i privat. Per les dones, sobretot, però també perquè això impacta el les societats i les seves economies: augmenta la despesa sanitària i social, baixa la productivitat i afecta la llibertat d’expressió i d’altres dels drets humans.

La Vanguardia ( 27 de setembre)

Aquest dimecres entra en vigor la polèmica reforma de la llei de l’avortament després de la publicació al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ ( BOE).

Segons l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), el percentatge de dones de 16 i 17 anys que van avortar l’any passat a l’Estat és el 3,60% del total, i d’aquestes, només un 12,4% no en van informar els seus pares. Això és entre 400 i 500 menors en funció de l’any, un 0,44% del total d’avortaments.

Aquesta associació,  així com grups associacions de planificació familiar, feministes … denuncien que es fa llei df’una excepció ( gairebé el 90% de les menors van informar els seus tutors i van interrompre la gestació acompanyades per ells). Consideren que la nova llei deixa sense proteccio aquestes menors, moltes d’elles provinents d’entorns desestructurats, han patit abusos sexuals, violacions.

A Catalunya la mitjana d’edat de les dones que se sotmeten a un avortament és de 28,7 anys. Les dones d’entre 15 i 19 anys representen l’11,6% del total d’avortaments.

Diari Ara ( 23 de setembre)

LLegit a la premsa ahir: L’ enquesta realitzada a  2.514 cnois i noies posa de manifest una normalització dels comportaments agressius.  El 80% dels joves coneix agressions de gènere en les relacions del seu entorn. La primera parella es té cap als 13,7 años, i un 32% ve normal l’existència de la gelosia.

Segons l’estudi presentat ahir pel Centro Reina Sofia sobre Adolescencia y Juventud sota el títol ¿Fuerte como papà? ¿Sensible como mamà?, revisar el mòbil de la parella, dir-li amb qui pot  parlar ,  controlar què fa, com vesteix. Fins i tot arribar a l’agressió física són conductes freqüents en les relacions de parelles dels joves entre 14 i 19 anys.
En general, és més freqüent i de pitjors conseqüències la violència exercida pels nois cap a les noies. Elles actuen més freqüentment en el control (revisar el mòbil, per exemple). Entre els nois són més habituals la intimidació, el control personal i emocional, la violència verbal i física o la violació de la intimidad.

ÉS QUE RES NO POT CANVIAR???