Categoria: Discriminació

Una mostra de l’excés de control sobre l’altre i l’altra que permeten les noves tecnologies.

DOBLE CHECK

Per cada punt  del PIB moren 7,4 nenes per 1.000 naixements, cinc  més que  nens ( 1,5).  Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi de l’ONG Plan Internacional i l’ Instituto Overseas de Reino Unido. L’informe analitza com afecta la crisi econòmica les dones i els nens i arriba a la conclusió que les nenes són les més perjudicades. La investigació es va realitzar  a 59 països del món, la majoria en vies de desenvolupament.

Els motius tenen a  veure amb l’onada de retallades en despeses socials a causa de la crisis que dificulten l’accés a serveis bàsics de salut. També  els  aspectes culturals exacerben les diferències de gènere . Segons Nicola Jones, autora de l’informe “Les famílies estan més preocupades pel nen  perquè diposita en ell l’esperança de millora econòmica  i obliden de tenir cura de les filles “, adverteix  que en molts casos no és res conscient i es tracta, per tant, d’una negligència passiva.

Article complert

La mort d’una jove estudiant de fisioteràpia de 23 anys  després  d’una violació múltiple a la capital ha mobilitzat la societat índia. Amanat, com ha estat anomenada la noia, ha esdevingut símbol d’igualtat en un país on ser dona és un perill.

Les manifestacions demanant  justícia han estat constants des  del 16 de desembre en saber-se la brutal agressió. Algunes d’aquestes  concentracions han estat marcades pels enfrontaments entre  ciutadans i  forces de seguretat i  dispersades amb  aigua, gasos lacrimògens i pals. Un policia i un periodista van morir i hi ha hagut més de 140 ferits.

Aquesta violació, més brutal de les moltes que tenen lloc al país sobretot a dones “occidentalitzades”, ha remogut les consciències a l’Índia  i a la resta del món. Ha posat de manifest la desigualtat que viuen les dones al país i la incapacitat del govern i les forces de seguretat de protegir-les. El secretari general de l’ONU, Ban Ki Moon,  ha demanat a les autoritat que facin el necessari per fer justícia i evitar nous crims.  En el seu comunicat llegim: “Cada dona i nena té el dret a ser respectada, valorada i protegida”.

L’Audiència de Madrid absol un cap que donava copets a les natges i tocava les seves dues empleades perquè no aprecia  propòsit sexual sinó sentimental. Considera que per tal que hi hagi assetjament sexual s’ha de donar una situació greument intimidatòria, hostil o  humiliant. Es tracta d’un farmacèutic de Madrid que feia petons a una de les subalternes sense que ella ho volgués o li tocava les cames o els cabells, també abraçava  l’altra de les empleades  o els escrivia cartes. Finalment les dones el van denunciar i l’home ha estat condemnat a tres mesos i dos dies de presó i indemnitzar-les amb poc més  d’11.200 euros. Però el juliol passat  l’ Audiència desestimà la condemna i va absoldre  el farmacèutic en entendre que no va haver assetjament;  en tot cas abusos, un delicte més greu pel qual no havia estat acusat i per  tant , pel qual no se’ l  podia condemnar. L’advocada Ángela Cerrillos, presidenta de l’ associació  de dones juristes Themis, no comparteix  la sentència. Creu que sí hi ha  base probatòria per a una condemna per assetjament. Les dues empleades van explicar que l’acusat, en negar-se elles a cedir als tocaments i els petons,  els va retirar temporalment incentius econòmics que percebien i això es pot considerar un intent  de pressió o intimidació. Glenys de Jesús, directora de l ‘Observatori de Gènere i  Justícia de Women’s Link, tampoc no comparteix  la sentència, que considera “discriminatòria”. A més, hi ha una situació  de subordinació, intimidatòria i  greument  hostil. Ell era el seu cap  i feia aquestes proposicions des d’aquesta situació de poder.  El País (9 d’octubre)

Malala Yousafzai, de 14 anys i que viu a la  vall  del Swat al nordest, ha rebut un tret al cap i està ferida de gravetat.   Un home amb barba li ha disparat el tret quan sortia de l’escola a Mingora, la capital de la comarca. Els trets també han ferit altres dues nenes. Tot a causa d’un bloc que la nena escrivia des de 2009, quan en tenia 11. La  BBC en urdu va començar a publicar el diari;  el bloc reflectia l’horror que havia suposat a la seva comarca el control talibà des de l’any 2007. La nena escrivia sota el pseudònim de Gul Makai. I es queixava que a l’escola no podien portar roba de color, que no podien portar uniforme -com els nois- per tal que no se sabés que estudiaven i havien d’amagar els llibre sota el xador. També va explicar que els talibans van prohibir la música, van imposar la seva llei i van acabar per tancar les escoles de nenes. Tot i que ara la influència talibà és molt menor i les escoles s’han reobert, els extremistes mai no van perdonar les seves crítiques. Malala, que primer volia ser metge i després estudiar dret per dedicar-se a la política, està molt greu segons un comunicat de l’hospital militar de   Peshawar; la bala li va entrar per l’orella i va arribar al coll. Els metges aconsellen que sigui tractada fora del país   i  el Govern està fent gestions per al seu trasllat, potser a Dubai. El País ( 9 d’octubre)