Coeducació – Pàgina 6 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Els nous títols universitaris retallen la formació per a la igualtat?

Avui 9 demarç, l’endemà de la celebració del Dia Internacional de la dona treballadora, m’ha cridat l’atenció un notícia que he llegit al diari El País Las nuevas carreras recortan la formación para la igualdad. Segons diu: Les investigadores feministes exigeixen crèdits per als continguts de gènere.

Segons Yolanda Guerrero, directora del Instituto Universitario de Estudios de la Mujer de la Universitat Autònoma de Madrid i encarregada de transmetre la preocupació que afecta tot el col·lectiu d’investigadores feministes, “els nous plans acadèmics que substituiran les antigues carreres per títols de Grau (de 4 anys) retallen els estudis sobre igualtat entre sexes” No s’inclouen en les noves carreres per a mestres, ni tampoc en les de ciències de la salut o la de Dret que hauran d’estudiar els futurs jutges i fiscals. Atès que l’educació és la base per anar eliminant les desigualtats de la societat, és del tot inadmisible que es retalli la formació específica dels i les professionals que hauran d’intervenir en casos de violència de gènere i tractament de desigualtats. Encara més, l’absència de crèdits sobre aquests estudis en les noves carreres contravé la llei universitària mateixa, als decrets de la qual s’especifica la necessitat que qualsevol professional que es formi en les facultats ha d’accedir als coneixements i desenvolupaments dels principis d’igualtat entre homes i dones.

Aquestes investigadores sol·liciten que el Consell General d’Universitats i l’Agència Nacional d’Avaluació i Qualitat (Aneca) recomanin incloure en tots els plans d’estudi una assignatura de 6 crèdits específica sobre matèria de gènere adaptada a les principals branques del coneixement o bé una de general per a totes.

Les acadèmiques feministes sol·liciten també els canvis necessaris per a trencar “el sostre de vidre” universitari (menys dones en càrrecs de més responsabilitat: 8 rectores en 77 universitats públiques i privades)

Consideren que els ensenyaments transversals no han funcionat i demanen que es doni cabuda a instituts universitaris d’investigació feminista i de gènere, que siguin reconeguts com una àrea temàtica més.

Concretament, parlen de 7 instruments per aconseguir l’equilibri:

– Finançar un programa de mentors i tutors destinat a captar i retenir científiques en àrees masculinitzades.

– Complir la paritat en els òrgans de govern, comissions de contractació i promoció i avaluació de projectes.

– Potenciar la inclusió d’informes d’ impacte de gènere en els projectes d’ investigació i la incorporació paulatina de dones en els grups d’investigació con un horizonte de pel cap baix un 40%.

– Garantir la presència d’experts de gènere en la valoració, verificació i acreditació dels títols de grau i postgrau (les noves carreres universitàries, un grau de quatre anys i un màster o postgrau).

–Reactivar i dotar la Unitat de Dona i Ciència en el Ministeri de Ciència i Innovació.

– Desenvolupar i fer un seguiment de Plans d’Igualtat en les universitats.

– Visibilizar les accions i resultats de les dones en les memòries acadèmiques anuals, pressupostos i plans estratègics de le universitats.

Podeu llegir l’infome següent on es tracten aquestes temàtiques:

Primera edición del Congreso Mujeres y hombres: salud, ciencia y tecnología

La mujer ha sido invisible, transparente en importantes aspectos de la vida relacionados con su salud, el conocimiento y las nuevas tecnologías. El Congreso que se celebró en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el pasado mes de febrero, organizado por la Concejalía de Ciudad del Conocimiento del Ayuntamiento de Barcelona y gracias a la colaboración de Merck, Sharp and Dome (MSD), puso de manifiesto el androcentrismo existente y la necesidad de un cambio de enfoque en lo que a género se refiere.

Mujeres en la ciencia

Relació de dones de ciència que inclou les dones premis Nobel de ciències elaborada per Eulalia Pérez Sedeño del Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Adreces d’interès:

Instituto Universitario de Estudios de la Mujer de la Universidad Autónoma de Madrid

Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València

El programa Dona de la Universitat Politècnica de Catalunya

Institut Interuniversitari d’estudis de dona i gènere

El Comissionat per a Universitats i Recerca (CUR) i l’Institut Català de les Dones (ICD) van crear el passat dia 15 de maig l’institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG), que aplega dinou grups de recerca existents a set universitats públiques catalanes i té la finalitat d’enfortir la investigació en l’àmbit dels estudis de dones i gènere.

Mujer y Ciencia

Un espai dins del Portal de les universitats que neix amb vocació divulgadora i conscienciadora. El seu contingut es basa en estadístiques, informació institucional i estudis sobre el tema.

Complejo virtual para empresarias

Web per a emprenedores que ofereix un canal de TV amb programes sobre ocupació i formació i una consultoria online.

Dones de negre

Dones de Negre és una xarxa internacional de dones, flexible i descentralitzada, feminista, amb una filosofia comuna contra el militarisme i la violència i que, amb les peculiaritats locals, utilitza a tot el món un mateix estil d’acció pública i treballa local i globalment per la Pau.

La xarxa va néixer a Israel el 1988, 20 anys després de l’ocupació de Gaza i de l’inici de la intifada. Les dones jueves van començar a fer-se visibles en llocs públics; anaven vestides de negre.
Van ser imitades per d’altres dones del món. El moviment es va fer més potent i visible arrel dels conflictes bèl·lics dels balcans, la guerra del golf i la invasió de l’Iraq.

Arreu del món aquesta xarxa ha creat blogs com aquest de Castelló i convoquen concentracions períodiques per posar de manifest el seu rebuig a la violència contra les dones, fent-se ressò de les morts que es van produint. Un altre dels seus fronts de lluita, com expressa el seu logo, és el seu rebuig a tota mena de guerres. Trobareu tota la informació sobre aquesta xarxa clicant les fotografies següents

A Barcelona, el grup Dones x Dones forma part d’aquesta xarxa internacional. El grup va sorgir a partir de les notícies de les violacions massives a les dones durant la guerra dels Balcans. Es defineixen com a feministes, pacifistes i antimilitaristes. En aquest document expliquen la seva filosofia i les seves intervencions en jornades com ara el 25 de novembre (Dia Internacional de la No violència contra les dones), el 8 de març (Dia Internacional de la Dona treballadora) i el 24 de maig (Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament)

Fan trobades setmanals (dijous de 7·30 a 10h) a Ca la Dona Casp 38, pral, 08010 Barcelona. Tel. 934127161. Una altra plana de Ca la Dona dedicada a la celebració dels seus 20 anys d’existència on podem veure totes les seves campanyes. Com per exemple”Nosaltres parim, nosaltres decidim” per un avortament lliure i gratuït.

Una consciència feminista a l’Àfrica

He conegut a les planes del setmanal Babelia la cantant de Malí Oumou Sangare que acaba de publicar Seya (Alegria), un cant a la llibertat de les dones del seu continent. Dues de les noves cançons parlen dels matrimonis imposats a les joves africanes. Diu la cantat: “la meva lluita és per donar la paraula a la dona i preguntar-li què pensa (…) jo vull que la dona pugui triar lliurement”

Article Oumou Sangare, reina de África ( El País Babelia 28.02.09) Inclou un videoclip del nou disc Seya.

Entrevista en francès feta a la cantant al FMM Sines Festival a Portugal (2007) [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RZwJmOausQg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Intervenció de la cantant en un festival musical a Malí ( 2003) [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/0cD7Rd-4Uk8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Campanyes per la igualtat

El Govern de les Illes Balears i els Consells d’Eivissa i Formentera, de Menorca i de Mallorca, han endegat una campanya a favor de la igualtat que han anomenat

“Mateixos drets, mateixes obligacions”

En un primer llançament, la campanya se centrarà en la distribució de 200.000 exemplars d’un fulletó, que il·lustra amb imatges reals els tres principals temes que formen part de la campanya ( repartiment de les tasques domèstiques , temps d’oci i càrrecs de responsabilitat).El fulletó té un apartat amb el qual es vol fomentar la participació de les famílies, amb un qüestionari sobre el repartiment de tasques domèstiques i un altre que fa referència al temps d’oci, perquè siguin les pròpies persones interessades les que puguin autoavaluar la seva situació.

Tal com s’hi explica , “la coresponsabilitat és, més que una ajuda puntual, repartir-se tot el que afecta els membres d’una mateixa unitat familiar: no només hem de ser responsables del que hem de fer per viure millor, per estar més còmodes i més tranquils, sinó que també hem de ser responsables de l’organització dels espais i el temps de manera conjunta. I, en aquest aspecte, s’hi han d’implicar totes les persones: adultes i adolescents, grans i infants”.

La campanya continuarà els propers anys amb altres formats i iniciatives, mantenint sempre el mateix lema: “Mateixos drets, mateixes obligacions”.

Una mica d’història, Olympe de Gouges

Molts pintors han simbolitzat la llibertat amb una dona com a La llibertat guiant el poble (en francès La liberté guidant le peuple) del pintor francès Eugène Delacroix, al·legoria de la Revolució de Juliol de l’any 1830 que tingué lloc a París. En primer terme hi apareix una representació de la Llibertat, que duu una baioneta i una bandera francesa. Tot i així, sovint en els processos revolucionaris iniciats per homes no s’han tingut en compte les dones. Malgrat que abans de la Revolució Francesa (1789) va haver dones que des de posicions individuals van plantejar reivindicacions a favor de la igualtat femenina – per exemple la il·lustrada espanyola Josefa Amar amb els seus llibres el Discurso sobre la educación física y moral de las mujeres (1769) o la Importancia de la instrucción que conviene dar a las mujeres (1784) – caldria esperar l’onada revolucionària per tal que la veu de les dones s’expressés de manera col·lectiva.
Tot i així, aviat va fer-se palesa una gran contradicció que va marcar la lluita del primer feminisme: les llibertats, els drets i la igualtat jurídica que havien estat les grans conquestes de les revolucions liberals no van afectar la dona. Els “Drets de l’Home i el Ciutadà” que proclamava la revolució francesa es referien en exclusiva a l'”home”, no al conjunt dels éssers humans. Una revolució que basava la seva justificació en la idea universal de la igualtat natural i política dels éssers humans (“Liberté, Egalité, Fraternité”), negava l’ accés de les dones, la meitat de la població, als drets polítics, cosa que en realitat significava negar la seva llibertat i la seva igualtat respecte la resta dels individus.

L’autora teatral i activista revolucionària Olympe de Gouges (1748-1793), pseudònim de Marie Gouze, fou la protagonista de la contestació femenina. Publicà la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791) que era, de fet, un calc de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà que havia estat aprovada per l’Assemblea Nacional l’agost de 1789. El document no oficial de Olympe de Gouges començava amb les paraules següents:

“Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.”

Parafrasejant el document programàtic de la revolució, Olimpia de Gouges denunciava que la revolució hagués oblidat les dones en el seu projecte igualitari i alliberador. Afirmava que la “dona neix lliure i ha de romandre lliure com l’home en drets ” i que “la Llei ha de ser l’expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i els Ciutadans han de contribuir, personalment o per mitjà dels seus representants, a la seva formació“. El programa d’Olimpia de Gouges era clar: llibertat, igualtat i drets polítics, especialment el dret de vot, per a les dones.
El plantejament feminista no era compartit pels homes que dirigien la revolució; veiem l’opinió d’un radical, Chaumette, misògin notori: “Des de quan els està permès a les dones abjurar del seu sexe i convertir-se en homes? Des de quan és decent veure dones abandonar la cura devota de la seva família, el bressol dels seus fills, per a venir a la plaça pública, a la tribuna de les arengues (…) a realitzar tasques que la natura ha imposat només als homes?”

Per les seves idees polítiques, Olimpia de Gouges fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondí.

Malgrat les seves importants mancances (com hem vist la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà no proclama la igualtat de les dones, tampoc no propugna abolir l’esclavatge) , és considerada com un instrument precursor dels drets humans.

Ministeri d’Igualtat d’Espanya

El Ministeri d’Igualtat d’Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d’Espanya.

Va ser creat per José Luis Rodríguez Zapatero en la formació de la IX legislatura l’abril de 2008, amb la finalitat d’impulsar polítiques socials reconegudes en la Ley de la Igualdad i en la Ley Integral contra la Violencia sobre la Mujer, aíxí com en programes socials del Consell de la Joventut i de l’Institut de la Dona. Aquestes competències foren derivades de les que tenia el Ministeri de Treball i Assumptes Socials en la VIII legislatura.

L’actual ministra titular del ministeri és Bibiana Aído Almagro, una noia de 32 anys.

La LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Evidentment, aquesta llei pretén que la violència de tipus masclista deixi de ser un assumpte que només interessa a l’àmbit de la llar.

LEY ORGÁNICA 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres.

L’objectiu d’aquesta és respectar els principis bàsics d’igualtat de gèneres, promulgats tant a nivell espanyol com per instàncies supranacionals; la finalitat fonamental de la Llei és eliminar les discriminacions de sexe a tots els nivells, ja sigui en l’àmbit domèstic (violència masclista), en el laboral (discriminació salarial o dificultats per a ocupar càrrecs de responsabilitat), entre altres. Preveu també, entre més coses, l’establiment d’un permís de paternitat de dues setmanes, la paritat entre homes i dones a les llistes electorals per als municipis de més de 5.000 habitants i l’obligació a les empreses de més de dos-cents cinquanta treballadors de negociar plans d’igualtat. Tots els grups hi van votar a favor, tret del PP, que es va abstenir.

En l’àmbit empresarial, la llei atorga prioritat durant un any per als cursos de formació a les dones que s’incorporin a la feina després d’un període de maternitat. Pel que fa a l’educació, el text demana que s’eliminin dels llibres de text els continguts masclistes. Els articles 23, 24 i 25 parlen de la coeducació en els currículums, en la formació, en els òrgans de govern i en l’ensenyament de la història.

Aquesta Llei implica, doncs, importants novetats pel que fa a permisos de conciliació amb la vida personal, laboral i familiar, negociació de plans d’igualtat i altres i té l’objectiu de fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discriminació de la dona en qualsevol dels àmbits de la vida.

També el Parlament de Catalunya va aprovar una Llei per eradicar la violència contra les dones:

Llei 5/2008 del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

L’organisme que coordina les polítiques de dones és l’Institut català de les dones.

Què és la coeducació?

És el mètode d’ intervenció educatiu que va més enllà de l’ educació mixta, les bases del qual es fonamenten en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de nens i nenes independentment dels seu sexe.

Coeducar significa, doncs, educar des de la igualtat de valors de les persones.

Els equips directius dels centres d’ensenyament han de promoure accions encaminades a aconseguir una educació en la igualtat i desenvolupar pràctiques coeducatives: fer conèixer el paper que les dones han tingut en tota mena d’àmbits al llarg de la història (atesa la seva manca de presència en els currículums) ; originar debats que condueixin a la reflexió per part dels i de les alumnes sobre igualtat d’oportunitats, eradicació d’actituds masclistes – de prepotència envers les dones- i sexistes – de menyspreu en tant que subordina les dones per raons de sexe etc. i, de manera especial, eliminar l’ús d’un llenguatge sexista (és sabut que el que no s’anomena no existeix)

Avui la coeducació en els centres educatius es troba en una situació ambigua: molts centres escolars diuen que són coeducatius, però es considera “normal” que en el currículum i els llibres de Socials, de Química, d’Economia no recullin els sabers de les dones, que hi hagi situacions abusives (en l’ocupació d’espais escolars, com el pati de jocs, els tallers o els laboratoris) i que no es tingui cura extremada en l’ús d’un llenguatge no sexista -particularment en les intervencions orals. El concepte de coneixement, de com i qui l’ha construÏt és ben androcèntric: El que s’ensenya, els objectius del procés d’ensenyament i aprenentatge i els continguts escolars també ho són. Els suposats sabers científics amb els quals treballa són a vegades masclistes, homòfobs o racistes. La prepotència de la presència d’allò masculí continua dominant, malgrat ésser l’educació una professió feminitzada.

Cal que construïm una escola que afavoreixi les llibertats de les nenes i noies i que vetlli per eradicar tota mena de comportaments que violentin la seva llibertat per part dels nens i nois; l’escola ha de transformar les pautes de relació entre nenes i nens i nois i noies.

Materials i recursos de suport per a l’aplicació de les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres en qüestions de coeducació. Curs 2008-09.

Existeix igualtat real a les forces armades?

La fotografia d’aquesta soldat forma part d’un reportatge publicat amb motiu dels 20 anys d’incorporació de la dona a les forces armades d’Espanya: Ferms per la igualtat (El Períodico, 2 de novembre de 2008)

Hi llegim que, efectivament, la normalització ja és gairebé plena. Actualment de cada 8 soldats 1 és dona; això no obstant, tenen un repte pendent: la conciliació familiar.

És aquest, realment, l’últim obstacle?

En primer lloc, malgrat les estadístiques que mostren un continu ascens de la quantitat de dones que s’incorporen a l’exèrcit (caldria que els preguntéssim si és per veritable vocació o simplement perquè és una sortida laboral prou atractiva) només el 5,5% dels comandaments són dones. Si es compleixen les previsions, el 2010 hi pot haver la primera tinenta coronel, i no serà abans del 2015 quan es nomeni la primera general.

DONES A LES FORCES ARMADES: 15.430 (12,3% DEL TOTAL)
DONES OFICIALS I SUBOFICIALS: 602 . PRINCIPALS RANGS ASSOLITS : ·Alferes (136) ·Comandant (144) ·Sergent (293)

En segon lloc, és segur que els seus companys homes han accepat i entès com cal aquesta convivència? De tant en tant a nivell de premsa ens fem ressò de titulars com el següent:

“Condenado a un año de cárcel un coronel por acosar sexualmente a sus subordinadas” (El País, 5 de febrer de 2009)

“Un año de cárcel a un coronel por abuso de autoridad. Francisco Bajo Ojeda está acusado de trato degradante e insinuaciones de carácter sexual a una teniente”. (La Vanguardia, 4 de febrer de 2009)

Potser alguns d’aquests homes encara no han entès que el ministre de Defensa sigui una dona, Carme Chacón (embarassada en la presa de possessió):

Qui s’interessi pel tema, pot passar-se per aquesta plana del Ministeri de defensa. El Consell de Ministres va aprovar el 2005 una sèrie de mesures per afavorir la incorporació i la integració de la dona a les Forces Armades i la creació del Centro de estudio sobre la situación de la mujer en las Fuerzas Armadas, (Observatorio de la Mujer en las FAS), que depèn de la Subsecretaría de Defensa, amb la finalidad fonamental d’analitzar els processos de selecció, i les situacions d’ integració i estada de la dona en els exèrcits.

Una dona, cap dels serveis secrets

Stella Rimington (1935) va ser des de 1992 a1996 Directora general dels serveis secrets britànics (MI5). Al llarg de 27 anys va treballar en les tres branques de la unitat d’espionatge del Regne Unit (contraespionatge, contrasubversió i antiterrorisme) Durant la seva etapa com a directora, s’assolí una més gran transparència dels serveis secrets (fins i tot va fer públiques les activitats, operacions i funcions del servei i es va fer pública també la seva imatge) Molta gent del seu entorn, fins i tot els seus fills, es van sorprendre molt en saber la seva feina, que era fins aleshores un veritable secret.

Tot i que la seva primera feina per als serveis secrets era d’arxivista, ella no va ser tan sols una Moneypenny (secretària de Bond) sinó que va arribar a ser la primera dona de la història a ocupar-ne la direcció. El personatge de M, la cap de James Bond, es va inspirar en ella.

Un cop retirada va escriure les seves memòries i posteriorment s’ha passat a la ficció. Ha creat un àlter ego, l’agent Liz Carlyle, i les trames de les seves novel·les sempre es basen en la realitat.

Acaba de publicar en castellà La invisible

La novel·la, publicada per Ediciones B, va sortir en anglès el 2004, forma part d’una saga de 5 títols i gira al voltant d’un atac terrorista.

L’autora ha vingut a promocionar la seva novel·la i en surt la referència en diversos mitjans. Pots escoltar l’entrevista que li van fer a RAC1

Des de de 2002 fins a 2007 el càrrec de Directora del MI5 també l’ocupà una dona: Eliza Manningham-Buller (1948)

Dones Premis Nobel

La llista de Premis Nobel inclou 809 premiats (789 individus i 20 organitzacions) des de 1901 fins enguany. Les dones que han estat guardonades són només 24 i, a més, hi ha una concentració de categories: Literatura (7), Medicina (7) i Pau (7). Les 3 Nobel restants són en Química (2) i Física (2). Que sumen 4 i no 3. Això és perquè MARIE CURIE en va guanyar 2, un de Física i un de Química. [En clicar sobre la fotografia de la senyora Curie aneu a parar a una webquest que us permetrà conèixer millor les seves investigacions sobre la radioactivitat]

El primer l’any 1903, en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

L’any 1911 va rebre el de Química en reconeixement als seus serveis en l’avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i compostos d’aquest element. Amb una actitud desinteressada no patentà el procés d’aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

S’havia llicenciat en física i matemàtiques tot esdevenint la primera de la promoció i convertint-se en la primera dona professora de la Universitat La Sorbona, de París.

Curie va morir a conseqüència d’una leucèmia, deguda segurament a l’exposició massiva a la radiació durant el seu treball. Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals, Irène Joliot-Curie, fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l’any 1935, juntament amb el seu espòs Frédéric Joliot-Curie.

Només Curie i un altre senyor (Frederick Sanger) han guanyat dos Nobel.

S’imposa, doncs, un homenatge a Maria Sklodowska, Marie Curie (Polònia 1867- França 1934). [Duia el cognom del marit] Reproduirem part d’una entrevista concedida el maig de 1920 a Marie Mattingley Meloney:

“-Amèrica té uns cinquanta grams, de radi -va dir-, quatre a Baltimore, sis a Denver, set a Nova York… Continuà l’enumeració i esmentà tots els llocs que posseïen una petita part del valuós element. –I França? -vaig preguntar jo. –El meu laboratori en té una mica més d’un gram. -Què diu ara, vostè només té un gram de radi? –Jo? Jo no tinc pas res; aquest gram és propietat del meu laboratori. Vaig esmentar la patent que l’hauria pogut fer una senyora molt rica. Va respondre tranquil·lament: –El radi no ha d’enriquir ningú. És un element i pertany a totes les persones.”

Potser també hauria d’haver guanyat el tercer Nobel, el d’Economia.