Llibres per obrir camins

ARA QUE ACABA EL CURS, UNS QUANTS TÍTOLS DE NOVEL·LES QUE PROMOUEN EL DEBAT SOBRE LA PARITAT I LA IGUALTAT PER A NOIES ( I TAMBÉ NOIS ) DE 13 A 15 ANYS:

Hi veurem personatges que es construeixen nous projectes vitals, accepten nous reptes i ens ajuden a posar-nos a la pell dels altres.

Julia GOLDING, TAOSHIRA. Cruïlla, 2010

Suzanne COLLINS,  ELS JOCS DE LA FAM. Estrella polar, 2009

llibresSonja BOUGAEVA, DUES GERMANES TENEN VISITA. Takatuka, 2010

Rosemary STONES,  ALGÚN DÍA NO APARECERÁ MI PRÍNCIPE AZUL. Ediciones B. 1994

Jacquelline KELLY, L’EVOLUCIÓ DE CALPURNIA TATE. La Galera, 2010

Karen CUSHMAN, RODZINA. En tus libros, 2004

Mirjam PRESSLER, MALKA MAI. Diagonal, 2003

Li MOYING, NEU DE PRIMAVERA: CRÉIXER A LA XINA DE MAO. Bambú, 2009

Laia KARROUCH, DE NADOR A VIC. Columna, 2004

Marjane SATRAPI, PERSÉPOLIS. Norma, 2006

persapolisevolucio-calpurniataoshirarodzinadarabuc-sonja-bougaeva-dues-germanes1els-jocs-de-la-famde-nador-a-vicneu-de-primavera1

Totes les dades sobre les “dones que ens envolten als carres de la nostra ciutat”

Per celebrar el 8 de març ens vam proposar conèixer les biografies de les dones que donen nom  a alguns carrers de l’Hospitalet ( veritablement  POQUES, n’hi hauria d’haver més)

CURIE, MarieCAPMANY, Maria AurèliaALEU DolorsDE CASTRO, Rosalía

MARIC, MilevaSALA, TeclaAMAYA, CarmenROIG, Montserrat

GOICOECHEA, JustaREINA Isabel de CastellaALBERT I PARADÍS, Caterina,

AREND, HannahPENALVER, Lola

Ara  cal unir les imatges amb les biografies i situar en un plànol de la ciutat els carrers amb el nom de les dones:

CALLEJERO DE L’HOSPITALET

Un docent recorre un tribunal de càtedra amb una sola dona, suplent. La Universitat espanyola, al marge de la Llei d’Igualtat

Hi ha més alumnes (54,2%), però només un 36,7% són professores i tan sols un 15% catedràtiques. Les noies tenen una presència majoritària a branques com Ciències de la Salut (73,6%), Arts i Humanitats (61,6%) i Cièncie Socials i Jurídiques (62,5%), tot i que a Ingenyeria i Arquitectura no arribin al 30%.

És el sostre de vidre de la nostra uiniversitat, malgrat que la LOU i la LOM/LOU de 2007 inclouen articles per garantir l’equilibri entre els sexes. Un exemple clar d’incompliment d’aquests és que d’entre 74 rectors d’universitat només 9 són dones. Un dels casos més flagrants de desigualtat és el que passa als tribunals de càtedra. La LOU dictamina que les comissions que jutjran els concoros per al personal docent han de procurar “una composició equilibrada entre homes i dones, sempre que sigui possible per raons fundades i objectives degudament motivades” per exemple que no hi hagi catedràtiques ( cas bastant freqüent) Aquest és el cas, impugnat per l’opositor, Jose Miguel Rodríguez Tapia que es presentava per a una plaça de catedràtic de Dret Civil a la Universitat Carlos III de Madrid davant un tribunal format per 5 homes (l’única dona era suplent) L’advocat de l’altre candidat a la plaça va considerar poc pertinent la impugnació perquè “no es comprèn quina influència pot tenir el repartiment equilibrat de gènere en un procediment en el qual els dos aspirants eren homes”  És a dir que considerava que el tema d’igualtat només podia interessar les dones. És veritat això? El demandant considera que tot plegat és “masclisme i retard medieval”. Si no incorporem dones en els llocs directius estem desaprofitant un percentatge molt alt de població. Una societat que fa això no arribarà a res”.

Article a El País (7 de desembre) La Universidad española escapa a la Ley de Igualdad

“El Capitán Trueno” i els seus companys eren masclistes

capitan-trueno

Segons un estudi realitzat sobre el famós “Tebeo” per l’investigador Jose Antonio Ortega, el Capitán Trueno, Crispín i Goliat, els herois de molts nens espanyols de l’època, fent-se ressò de la societat del seu temps,  eren uns veritables masclistes perquè relegaven les dones a papers secundaris i reien de les grasses. Tot i així, l’autor del llibre “El Capitán Trueno: un héroe para una generación” i  membre de l’Associació d’Amics del Capitán Trueno,  no vol desmitificar l’heroi sinó “explicar com  la cultura d’un país  pot donar lloc a fenòmens com el masclisme”.  Ortega va pronunciar recentment a Sevilla la conferència “Capitán Trueno: heroicidad y violencia de género”  en la qual  va analitzar alguns dels episodis publicats entre  1959 i 1968 pel dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza ‘Ambrós’  i escrits pel guionista  Víctor Mora i on va  mostrar  proves evidents del masclisme del capità.

Al principi de la sèrie,   l’heroi colpeja Sigrid,  la seva estimada,  per pujar-la a collibè i evitar que s’ofegui: -“Lo siento, amiguita, pero es para salvar tu vida“, diu el capità al’heroïna, encara inconscient.  En una altre cas  el cavaller medieval dóna  una patada al cul  trasero a unadona pirata mentre els esus amics riuen. Poc després l’heroi “regenera”  la dona posant-la a cuinar peix per a ell i els seus companys.

Goliat, el borni,  és encara més violent amb les dones, especialment amb les grasses i les guerreres. Sempre pega les dones grasses que troba, caracteritzades pel dibuixant i el guionista amb trets masculins.

Ortega  lamenta que  “la mentalitat d’aquella època podia fer que molts homes benpensants i sensats que no haurien agredit les seves dones justificaven , malgrat tot,   justificar aquestes agressions”.

(Notícia d’agència EFE, llegida al Diario de Ibiza,  28 de novembre)

Còmic per advertir sobre matrimonis imposats a les noies

las-bodas-forzosas-salen-a-la-luz2Al diari El País de diumenge 28 hi ha un reportatge sobre el tema del matrimonis forçats LAS BODAS FORZOSAS SALEN A LA LUZ . S’Hi fa referència a una guia en forma de còmic que adverteix sobre els matrimonis imposats pels pares a joves immigrants. El còmic, repartit per la Conselleria d’Interior catalana mostra als joves com lluitar contra aquests matrimonis obligats. El germà de  Malika, la nena núvia, l’ anima a oponer-se als plans dels seus pares i els seus companys d’institut també li donen suport.

Des de 2009, els mossos d’esquadra ja han intervingut en una quarentena d’ocasions. Dels 12 casos detectats enguany,  la meitat afecta menors d’edat. Com que a Espanya, el mateix que a la majoria d’Estats, obligar una persona a contraure matrimoni no és delicte, hi ha una demanda d’un canvi legal que permeti tipificar-lo al Codi Penal. El govern alemany va anunciar fa un mes la seva intenció de considerar delicte el matrimoni forçat i castigar-lo amb penes de fins a 5 anys de presó.

25 de novembre: Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

25-n1Durant tota aquesta setmana, si més no, recordarem totes i cada una de les dones que han mort  a mans de les seves parelles o exparelles al conjunt de l’estat durant aquest any. La darrera, fa només unes hores,  és la número 63. Per això no podem deixar de preguntar-nos, quan acabarà aquesta xacra?

Recordatori de tots els actes que hi ha previstos en aquestes dates per a la celebració d’aquest dia Institut Català de les dones

A Barcelona tindrà lloc la lectura del manifest institucional a càrrec de Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,  a la Plaça de Sant Jaume (12.00h.)

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010

El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida. Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans. Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones. És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de: Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores, víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones. Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions – especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament. Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la. Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals. En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural. Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat. Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou. Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida,
als drets humans.

Noies més formades, però amb pitjors llocs de treball

alumnas_medicina_universidad_barcelonaAhir el diari El País contenia un reportatge ben interessant sobre les noies universitàries: Más formadas, pero con peores empleos signat per Sebastián Tobarra.

Les noies han arribat ja al 55% de l’alumnat.  Des de 2001, els percentatges de persones amb estudis postobligatoris és pràcticament igual  ( 44,8% homes i 43,7% dones)  Quant als estudis universitaris les dones ja han superat als homes (17,9% dones i 15,8 % homes) Pel que fa a col·legis professionals,  ja hi ha un 45% de dones metges i un 31% d’economistes ( tan sols un 13,4% d’enginyeres industrials, la presència femenina en carreres considerades més tècniques és  escassa) Llevat d’aquest últim cas, doncs, les dones amb estudis universitaris han anat augmentant en els últims 25 anys, però acabada la formació les limitacions i barreres, de vegades invisibles, comencen a impedir que les dones assoleixin llocs de treball de més responsabilitat. A la mateixa Universitat, si bé la majoria d’estudiants són dones, elles només representen el 35,7% del professorat i, el que és pitjor, només el 14% de les dones són catedràtiques.

Podem afirmar que en el cas de les dones, la major formació no implica trobar llocs de treball més qualificats. Moltes pateixen discriminació i no són promocionades laboralment, tenen una sobrequalificació per al lloc que ocupen i de vegades només poden treballar a temps parcial ( 77,6% de dones treballen a temps parcial en front del 13,2% d’homes). Tot per tal de fer compatible la vida familiar amb la laboral. És del tot necessari que la societat se sensibilitzi amb aquest tema per tal que les empreses incorporin plans de conciliació. Un avantatge de les noves tecnologies és que permeten treballar de manera més flexible i sense tanta presència física (teletreball…)

El papa ens recorda el paper de la dona

A més de la defensa del matrimoni tradicional entre home i dona i atacar l’avortament, el papa Benedicte XVI va donar nous arguments a aquells que no estan per la igualtat de gèneres.  Va reclamar mesures econòmiques i socials per a, textualment,  “que la dona trobi a la llar i el treball la seva realització”. És a dir, la dona ha de realitzar-se primer a la llar i, si convé, també en el treball sense abandonar la llar. El paper secundari de la dona per a l’església va quedar ben de manifest en la cerimònia que va tenir lloc ahir, un dels rituals implicava que 4 monges netegessin l’altar que s’havia de ser beneït pel papa. No hi va haver cap altra presència femenina en tot el ritual. No oblidem que a l’última reforma del Codi Vaticà feta pel papa Ratzinger per endurir les penalitzacions pels delictes es conseideren els dos delictes més greus la pederastia i l’ordenació sacerdotal de les dones. En definitiva, la subordinació de la dona a tot nivell.

La mujer secundaria. Juan B. Bedoya (El País, 8 novembre)

En un  altre ordre de coses, unes altres paraules del pontífex han estat molt polèmiques, les seves declaracions sobre “el laïcisme agressiu” d’Espanya, comparable al clima previ a la Guerra Civil