El 
Pla estableix pautes concretes per tal de posar fi al lleguatge sexista a les aules ( a partir d’ara els professors s’hauran d’adreçar a l’alumne i l’alumna i caldrà de desterrar els termes com ara “polítics”, “els andalusos” o “els espanyols” i canviar-los per “classe política”, “població andalusa” i “població espanyola”. Els i les estudiants s’han d’adreçar al seu ” professorat” i la “direcció del centre” pasarà a ser “equip directiu”… Es tracta d’un ambiciós i concret projecte que impedeix a la comunitat educativa l’ús del masculí genèric, punta de llança de les conductes sexistes que es volen eradicar. El seguiment d’aquestes normes serà avaluat i la seva manca d’aplicació donarà lloc a sancions.
L’anunci del Pla ha aixecat dures crítiques, així com desconcert i costernació no només a l’àmbit educatiu sinó també polític ( l’oposició exigeix explicacions en seu parlamentària a la consellera Adelaida de la Calle). Tot plegat ha fet arronsar la Junta que ha afirmat que de moment el projecte és en una fase oberta a la recollida de suggeriments de millora.
El cert és que, arreu, la implementació d’un llenguatge no sexista provoca agres discusions. Molts lingüistes o professors de llengua afirmen que sovint fer una educació inclusiva no respecta les regles de la llengua. En concret, en analitzar el Pla andalús, la Reial Acadèmia de la Llengua ha arribat a la conclusió que “conculca aspectes gramaticals o lèxics” i, d’altra banda, Francisco Ruiz, catedràtic de la Universitat de Màlaga, discrepa amb la consideració sexista de l’ús del masculí genèric. Afirma que es tracta d’un ús comú.
I davant aquestes discrepàncies d’opinió, és interessant llegir l’anàlisi de Magí Camps a La Vanguardia, LES PERSONES SÓN FEMENINES.
Aquesta entrada comenta l’article de Tendàncies llegit a La Vanguardia del 6 d’abril de 2016: Andalusos, no: població andalusa