L’escrit d’Ana María Moix, publicat a la revista S Moda. El País Una vergüenza nacional és un alegat en primer lloc contra la violència de gènere que cada any es cobra tantes víctimes i que sembla ja haver-se cronificat, però també contra l’actitud de les persones indiferents a aquestes morts que, com diu l’autora té menys adeptes ( en el sentit de manifestacions de rebuig ) que, fins i tot, les protestes antitaurines. “Clama al cielo la casi indiferencia con la que los ciudadanos toleramos semejante verguenza”.
I un cop més, l’escriptora ens fa conscients que per acabar amb aquesta xacra, a més de les mesures administratives que s’adopten i s’han de seguir adoptant, l’escola i la família són fonamentals. ” La salvación debe proceder de la escuela. De la escuela y – ¡ay! de les famílies”. “Y es ya en la escuela, desde las guarderías hasta la universidad pasando por la enseñanza media, donde los varones deben aprender ese valor del que no hay modo de que se impregnen llamado igualdad.”
Ana María Moix pensa que la resposta social, cívica, davant el maltractament i crim de gènere és molt escassa i només protagonitzada majoritàriament per grups de dones i moviments feministes; troba a faltar plataformes ciutadanes capaces de mobilitzar milers de ciutadans en manifestacions ( a l’estil de les que van dir NO a la guerra o les que demanaven la fi d’ETA en respota al algun deñls seus assassinats ) Exhorta que s’organitzin assíduament accions de protesta. Accions que protagonitzin dones, però també homes i sobretot els fills i filles als quals no s’ha d’ocultar fets que ells o elles mateixos podrien protagonitzar en un futur.