Art de dones

esculturaimatge-de-lexposicio1inauguracio

Del 6 al 29 de juliol podem veure a Vila (Centre Sociocultural S’Alamera que depèn del Consell d’Eivissa), una exposició que apropa al públic més 50 obres de 10 dones artistes  (pintores i alguna escultora) amb la qual es vol potenciar la presència de la dona dins la vida cultural illenca. A la mostra podem veure obres de: Antònia Martín, Elvira Escandell, Margarita Escandell, Júlia Ribas, Loli Hidalgo, Francesca Buforn, Carmen Pérez, Paloma de los Ríos, Sílvia Ferrer i Susana Juan. Allò que tenen en comú és ser dones i artistes.

Com diu el Conseller del Departament de Política Educativa i Cultural,  Marià Torres Torres  “la creació de la dona ha estat silenciada, com una tasca domèstica més, com quelcom pertanyent a l’àmbit de la vida privada  (…) l’exposició es proposa recuperar la veu de la dona creativa.”

M’ha agradat particularment la pintura de Júlia Ribas que mostra dues branques temàtiques:  una visió del paisatge africà en tons ocres i una mostra de l’arquitectura eivissenca amb predomini dels blancs.

Article al Diario de Ibiza (07/07/09) signat per Jose Manuel Piña Lo que pintan las mujeres

17ª Mostra de Films de Dones a Barcelona

cartell-de-la-17c2aa-mostrala-caja-de-pandoraDes del dia 11  i fins al 21 de juny se celebra a Barcelona,  un cop més,  la Mostra Internacional de Films de Dones. Tot i que actualment la producció feta per dones ha augmentat, les organitzadores (Mercè Coll i Mireia Gascón) opinen que la Mostra segueix sent necessària perquè la presència d’obres fetes per directores als circuïts comercials continua sent escassa.  S’hi podran veure mig centenar de títols, entre els quals hi ha llargmetratges, curts, documentals i ficcions, directores veteranes i debutants. Tots ells responen al que entenem per cinema d’autora. La programació es reparteix en tres espais: la Filmoteca, el Centre de Cultura Contemporània i l’Espai Francesca Bonnemaison.

La pel·lícula que inaugurà la Mostra és La caja de Pandora, un drama familiar on es palesa la pèrdua de valors en la ocietat contemporània, signat per la realitzadora turca Yesmin Ustaoglu.  Aquest film  va guanyar  l’última edició del Festival de Sant Sebastià i  ha estat estrenat recentment.

Altres pel·lícules que podrem veure: Notes on Maria Menken de Martina Kudlácek  (forma part d’un monogràfic sobre aquesta dona desapareguda el 1970)  i Les plages d’Agnès, últim treball, autobiogràfic de la prestigiosa  Agnès Varda.

Pel que fa a les noves veus, podrem conèixer el documental de la xilena Carolina Astudillo De mostruos y faldas, una evocació de l’antiga presó de dones de Les Corts, realitzat en el marc del màster de documental creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Amenábar presenta a Cannes la pel·lícula “Àgora”

Hipatia Ahir fou presentada al Festival de Cannes l’ambiciosa pel·lícula del realitzador espanyol Alejandro Amenábar, Ágora, que es remunta a l’ocupació romana d’Alexandria, en el segle IV després de Crist, quan l’ascens imparable del cristianisme va derivar en la destrucció de la Biblioteca d’Alexandria. Una dona, la matemàtica, filòsofa i astrònoma  Hypa tia (a qui dóna vida la britànica  Rachel Weisz), fou la seva última directora.

Cartell  SIPNOSI  En el segle IV, Egipte, sota l’ Imperi Romà, viu les revoltes religioses en els carrers d’Alexandria, i fins i tot amenacen la seva llegendària. Dins d’aquesta, Hypatia,  professora de filosofia, i notable astrònoma, atea tracta de salvar el coneixement del món antic allí continguda,  sense adonar-se que al seu costat, el seu jove esclau i alumne abraça la nova religió (cristiana), buscant-hi el camí per aconseguir la llibertat, alhora que té unalluita interior per l’amor secret que professa a Hypatia.  “Ágora” barreja l’aventura, el romanç, i  el conflicte entre la fe i el laicisme i,  segons el seu director, neix del seu interès per l’astronomia. La pel·lícula, però, no s’estrenarà fins a la tardor.

Pàgina oficial del director de la pel·lícula  Imatge de la protagonistaMés imatgesUna altra imatgeImatgeDecorats

Les dones segons Philip Scott Johnson

Philip Scott Johnson, artista nordamericà,  té una peculiar visió de les dones  en la història de l’art i de les dones en l’univers cinematogràfic:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nUDIoN-_Hxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vEc4YWICeXk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A propòsit de Judith i Holofernes

Judith i Holofernes Anna BantiL’editorial Alfabia publica  una novel·la de l’escriptora italiana Anna Banti Artemisia, en referència a Gentilleschi,  l’autora de la pintura Judith i Holofernes (una de les dues que surten al temari d’Història de l’Art de 2n de batxillerat) Per aquest motiu, l’editorial  ha aconseguit que el Museu Capodimonte de Nàpols deixi al Thyssen de Madrid la pintura (i hi serà fins  al juny) Ignacio Vidal-Folch ens en parla en una crònica del diari El País ((10/03/09) on es posa en relleu que:

“La de Gentilleschi s’ha convertit en una obra mítica per a la retòrica i el discurs feminista”.

Anna Banti és el pseudònim de Lucia Lopresti,   (Florència, 1895-Ronchi di Massa, 1985)

Artemisia Gentileschi, la primera gran pintora italiana, serveix a Anna Banti per establir un diàlg entre passat i present, on l’art esdevé centre de la vida i motiu de superació personal i de les diferències de sexe.  L’ escriptora, va haver de reinventar el text quan el manuscrit original fou destruït en un bombardeig a Florència. Es tracta d’una novel·la històrica rica i modèlica, una obra mestra que Ediciones Alfabia rescata i enriqueix amb unestudi introductori de Susan Sontag.

La decapitació d’Holofernes va ser un tema tractat per molts altres  pintors. En podeu veure una mostra

Art en femení: Martha Rosler i Francesca Woodman

Martha RoslerNova York. 1942. El nom de Rosler no pot dissociar-se del concepte d’art feminista, una connexió que ella accepta -“que s’hagi demonitzat la paraula feminisme no significa que el concepte  hagi perdut  sentit”-, però que considera encertat només per definir en part la seva  producció: les obres que la van convertir en un referent de l’ art més reivindicatiu fet per dones artistes que, com ella, es van rebel·lar  en els anys seixanta i setenta enfront el paper que la societat reservava al seu gènere.

Per conèixer millor la seva obra llegiu: Subversión sin pausa.

Obra de F. WoodmanUna altra artista americana, fotògrafa,  molt interessant és Francesca Woodman De fet ha esdevingut una llegenda de la fotografia després de la seva mort prematura als 22 anys. Se li ha volgut atribuir un clar lligam amb el  feminisme més ortodox. És autora d’unes fotografies molt subversives. Els seus  autorretrats, exposats al MOMA i  el Metropolitan Museum, s’ han convertit  en objete de culte. L’Espai AV de Múrcia acull una exposició retrospectiva de la seva obra. Podeu llegir l’article La artista que desnudó su vida El País  (28/02/09) i també Un espejo roto, reportatge publicat al diari  El País semanal (16/03/2008)  amb motiu de l’homenatge de la revista ‘C. International Photo Magazine’.

Tot i que hi ha moltes dones artistes, al programa de l’assignatura d’Història de l’Art de 2n de Batxillerat només figuren dues dones pintores:

Frida Kahlo   El marxisme curarà els malalts: oli sobre Frida Kahlo. El marxisme curarà els malalts.tela de 76 x 61 cm. que es troba ubicat al Museu Frida Kahlo, a Ciutat de Mèxic. Aquesta pintura va ser feta poc abans que l’artista morís, l’any 1954, després d’una vida marcada pels traumes físics soferts arran d’un accident de tramvia quan tenia 18 anys. Artista difícilment classificable en un estil, va ser considerada surrealista per Breton, aspecte que ella va defugir afirmant que no pintava somnis sinó la seva realitat individual.

Artemisia Gentileschi  Judith decapitant  Holofernes, pintat cap a 1620. Es tracta d’ una pintura a l’oli que medeix 1,99 metres d’alt per 1,62 m. d’ample. A. GentileschiActualmente es conserva a la Galeria dels Uffizi de Florència (Itàlia) Artemisia Gentileschi va ser una de lespoques pintores del barroc que va poder treballar i viure com a artista.