Kati Horna, la fotògrafa hongaresa que va captar l’horror quotidià de la guerra civil espanyola

KATI HORNA, de soltera Deutsch, va néixer el 1912 en un petit poble proper a Budapest, en una família de banquers d’origen jueu. La seva mare va tenir clar el seu llegat: estudis en el seu camp d’interès que li permetessin tenir  una professió i valdre’s per ella mateixa. S’interessà per la fotografia,  com els seus amics Robert Capa i Emerico Weisz, i als 18 anys s’instal·là a Berlín on s’integrà a la vida intel·lectual a l’entorn de Bertold Brech fins que el 1933, en començar les persecucions de jueus,  després d’una breu estada al seu país, viatjà a París on va treballar per a l’agencia Agence Photo. S’interessà per l’ús de la fotografia per construir relats en seqüències, així com pel collage i el fotomuntatge involucrant-se amb el surrealisme.

La fotografia de la caricatura de Hitler en un ou n’és un bon exemple.

El 1937, durant la revolució espanyola, el seu compromís polític i el desig que la fotografia servís per a difondre el que estava passant la van portar per diferents ciutats espanyoles i catalanes. A Barcelona va retrobar-se amb el seu amic Robert Capa i  va realitzar  encàrrecs de propaganda de la C.N.T.  i per a diferents revistes anarquistes, com Libre StudioUmbral, i especialment Mujeres libres.  Així com la fotògrafa italiana  Tina Modottitant al front com a la reraguàrdia preferia fotografiar imatges de la vida quotidiana que escenes bèl·liques, com la que il·lustra. Va fer també moltes fotografies de l’èxode cap a l’exili en finalitzar la guerra civil. Fou una de les primeres dones fotoperiodistes.

Durant la guerra va conèixer l’escultor i il·lustrador anarquista José Horna (. 1912-1963) que treballava per a revistes i premsa republicana, amb qui es va casar el 1938. Amb ell va treballar en alguns collages, fotomuntatges i sèries fotogràfiques.

El 1939, amb el triomf franquista, Kati passà la frontera francesa. José Horna ho va fer també, com a part de l’exèrcit republicà. Va romandre internat en un camp de concentració fins que Kati el va poder alliberar i junts van arribar a París. Allà van treballar uns mesos de nou per Agence Photo, però amb l’arribada dels nazis a França, ambdós van exiliar-se a Mèxic on van viure fins a la seva mort. La de Kati es produí el 2000. Van vincular-se a artistes d’adscripció surrealista, al marge del muralisme imperant en la vida  artística del país.

Les fotografies que Kati va fer de l’Espanya en guerra no van ser visionades aquí fins al 1979; la seva primera exposició individual no va tenir lloc fins al 1992. Des de  llavors  ha rebut nombrosos homenatges i exposicions. El 2014 es va organitzar la primera gran retrospectiva del seu treball al Museo Amparo de Puebla  ( Mèxic) i al Jeu de Paume a París.

Fotografies del blog    Fotógrafas Olvidadas

Deixa un comentari