Aurelia Navarro, una pintora que va acabar en un convent per pintar-se nua

Acabo de llegir al diari Público la història de la pintora AURELIA  NAVARRO ( Granada, 1881-1968) El seu autoretrat Retrato de señorita va ser rebre la Medalla de Bronce a l’Exposició Nacional de Bellas Artes de 1906,  però el seu Desnudo femenino de 1908 va tenir conseqüències nefastes ja que desafiava el paradigma del seu temps (les dones no podien assistir a classes de nus, per exemple) Curiosament, l’obra guanyadora d’aquell any fou La musa gitana, un nu femení de Julio Romero de Torres. La família adinerada d’Aurelia la va abocar progressivament a l’obscurantisme, li havia permès dedicar-se a la pintura com a afició, però preparava per a ella un destí molt més convencional: matrimoni i fills i, davant l’escàndol que provocà la seva obra, va rebutjar que anés a Roma becada per la Diputació de Granada a instàncies del seu professor i només li va permetre  participar en concursos menors. Finalment, Aurelia va ingressar  com a monja en un convent de Còrdova, de l’Ordre de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sacrament,  el 1923. Curiosament, tot i que va romandre al convent més de 40 anys, la seva sobtada vocació no podia predir-se en la temàtica dels seus quadres primerencs, mai de tema religiós, i sobretot en les ambicions artístiques dels primers anys.
El cas d’Aurelia Navarro no és, malauradament, excepcional; en societats conservadores l’èxit artístic d’una dona es veia perillós.

Aquest autoretrat nu actualment és exposat al Museo del Prado a l’exposició temporal Invitadas

Deixa un comentari