Autor: Carme Torrijos

Intisar, la jove sudanesa, se salva de la lapidació

Segons ha informat Amnistia Internacional Intisar Sharif Abdallah, que havia estat condemnada a lapidació a Sudan, ha estat alliberada després que el jutge desestimés els càrrecs per falta de proves.  Gràcies a la campanya d’Amnistia, milers de persones al món van signar donant suport a la noia (80.000 només a Espanya). Ha estat, doncs, un èxit de tots i totes.  Amnistia Internacional (6 de juliol)

A Sudan, nenes i dones poden rebre fuetades per conductes classificades com a “indecents i immorals” i un dels set països del món que inclouen la mort per lapidació entre les seves penes.

A Eivissa s’ha produït un nou crim masclista

Avui fa una setmana  una dona de 62 anys, víctima reiterada de maltractament per part de la seva parella segons les autoritats, va ser trobada morta al dormitori de casa seva. Primer es va pensar que la mort s’havia produït per causes naturals, però l’autòpsia fa pensar que va morir per múltiples cops.  L’agressor va ser detingut després de l’enterrament. Es disposava a fugir a Mallorca. L’home ja va ser a la presó per  violar l’ordre  d’ allunyament. Poc  després d’ un mes de ser condemnat  per maltractaments amb prohibició d’apropar-se a la víctima, Juan R. R. va anar més d’un cop a dormir a una caseta a prop de la casa i va ser denunciat per la dona.

Ahir  el Consell d’Eivissa i els Ajuntaments  de Sant Josep, Sant Jordi i  Cala de Bou es van concentrar  per  fer un minut  de silenci.

Isabel de P. Trabal, la primera dona enginyera de Catalunya

Nascuda l’any 1924, fou la primera a llicenciar-se en enginyeria industrial l’any 1949,  número u de la seva promoció. L’únic que no compartia  amb els seus companys de l’ escola d’enginyeria al carrer Urgell era el bany; anava al de professors que tenia clau.A nivell professional va treballar a la fàbrica del seu pare fins el 1981 va ser cofundadora de la Caixa d’Enginyers de la qual és, actualment, presidenta honorífica.

El Periodico.cat

Un centenar de nenes intoxicades en un atac amb gas a una escola de l’Afganistan

L’atac s’ha produït a l’institut Misser Abat, al nord del país. Les estudiants han estat traslladades immediatament a l’hospital provincial i el seu estat no és greu, segons el cap de la policia de la demarcació, Abdul Aziz Ghairat. En els últims mesos s’han donat diversos casos de noies estudiants intoxicades amb gas o després de consumir aigua enverinada fets que la policia  atribueix  als talibans encara que ells  no n’ han reivindicat l’autoria.

Durant els seus anys al poder (1996-2001), els talibans es van oposar a l’educació femenina, i encara avui mantenen una visió de la dona que la relega a un paper social secundari i reduït a l’àmbit domèstic. (Ara.com 2 juliol)

Per què el color lila és el símbol de la lluita de les dones?

Hi ha diferents versions: alguns diuen que les teles que cosien les dones que van morir cremades a la fàbrica de Nova York quan feien vaga pels seus drets laborals eren d’aquest color; algú altre creu que té a veure amb la novel·la               d’  Alice Walker, feta famosa per la versió cinematogràfica que en va fer Steven Spielberg que es deia precisament The color purple (El color lila), tot i que que es va traduir a l’espanyol com El color púrpura.

Hi ha un poema de la britànica Jenny Joseph que  en el món anglosaxó deu haver contribuït a arrelar el color lila com a símbol del feminisme i de les dones lliures. Potser sigui  per aquest poema que el lila és el nostre color

Avís (Warning)
Quan seré vella, duré un vestit lila
i un barret vermell, que no s’adirà gens, ni em quedarà bé
i gastaré la pensió en conyac i en uns guants d’estiu
i en sandàlies de setí, i ves a saber si en tindré per a l’oli.
Seuré per terra, al carrer, quan estaré cansada
i m’ompliré de mostres en els magatzems, i picaré als timbres
i passaré el meu bastó per les tanques dels parcs
i em pintaré la cara com no ho he fet mai.Sortiré amb sabatilles quan plogui
i colliré les flors dels jardins dels veïns
i aprendré a escopir.Pots posar-te vestits virolats i engreixar-te el que vulguis
i endrapar tres lliures de botifarres tot d’una
o viure de pa i quatre olives durant una setmana
i omplir a vessar caixes amb llapis i bolis i coses inútils.

Ara, però, hem de cobrir-nos quan plou
i pagar el lloguer i no dir paraulotes enmig del carrer
i donar un bon exemple als infants.
Hem de convidar amics a casa i cal que llegim el diari.

No hauria de començar ja a practicar una mica?

Així, la gent que em coneix no s’estranyarà, ni se’n farà creus,
quan de sobte em faré vella i per primer cop duré el vestit lila.

Versió catalana: M. Piqueras

La UE retira un anunci polèmic de foment de la investigació entre les joves

La campanya pretén  fomentar la investigació  entre les joves,  però ha rebut acusacions de masclista per un vídeo  protagonitzat per unes atractives investigadors  que  equipara imatges de maquillatge i complements de bellesa femenines amb les  de l’ interior d’un laboratori d’investigació. La Comissió Europea va argumentar que la campanya La ciencia, cosa de chicas posarà  “en tela de judici els estereotips en torn  a la ciència i  mostrarà a les noies i dones que la ciència és divertida  i  ofereix  grans oportunitats” i deixarà de costat idees antiquades sobre les carreres de ciències entre les dones.  Malgrat que la campanya segueix vigent, el vídeo que ja era a youtube ha estat retirat. (La Vanguardia , Ara.cat)

Detingut un home a Reus després de matar la seva exparella

El presumpte assassí  mateix, un home d’origen marroquí de 32 anys,  va trucar a emergències. La dona, espanyola de 29 anys i mare de dos fills d’una relació anterior, presentava ferides d’arma blanca i va morir poc després. Segons fonts veïnals, la parella s’havia  separat la setmana passada  i tenia una  filla  petita  en comú. Pel que sembla no hi havia denúncies prèvies per part de la dona.

De confirmar-se aquests fets com a cas de violència masclista, ja serien 12 les víctimes a Catalunya en el que va d’any i 22 en el conjunt de l’estat.

La Vanguardia i  Ara (21 de juny)

Una dona cremada amb àcid a Madrid i una altra morta a cops pel seu a Alacant

Ha succeït avui a Madrid. En sortir de casa, una dona espanyola de 29 anys i en tràmits de separació (sense  denúncies prèvies),  ha estat ruixada al rostre amb àcid sulfúric  i té tot el rostre cremat. Algunes persones que han intentat ajudar-la n’han resultat ferides.  La dona desconeix qui l’ha atacada, l’ exmarit ha estat interrogat per la policia, però és en llibertat.

El País ( 20 de juny)

A  Alacant els cossos sense vida d’una dona equatoriana i el seu marit han estat trobats a casa  per ‘un dels fills  de la parella. Pel que sembla l’home ha mort a cops la dona i posteriorment s’ha suïcidat.  L’home tenia una ordre d’ allunyament de 300 metres i  la prohibició  de comunicar-se per qualsevol mitjà amb ella des de feia quasi un mes.

La Vanguardia ( 20 de juny)