Autor: Carme Torrijos

Lal Bibi, una noia de 18 anys,  va ser violada com a venjança per un pretès deshonor d’un parent del seu clan al causant de l’agressió. La seva família li fa costat i demana justícia; no vol cedir als costums tribals que regeixen les vides dels més humils dels habitants dels país .  Tot el seu clan i fins i tot el clergue de la mesquita han demanat ajuda a una organització de dones. El calvari de la noia es va perllongar durant 5 dies després que un grup de policies la segrestés de casa seva a Kunduz i la dugués  a un home,   identificat com  Khudai Dad, que la va encadenar  a la paret  i  la va violar i pegar durant tot aquest temps, segons consta en un informe mèdic.

Lal Bibi és la menor d’una família de kutxis,  seminòmades dedicats a la  pastura que es troben arreu del país. Són uns tres milions i tenen un dels índex d’analfabetisme més alts, segueixen el codi  de conducta pastun, e pastunwali. Segons aquesta llei   no escrita, una dona  que ha tingut  una relació  fora del matrimoni  (fins i tot per la força) queda deshonrada i  ha de  suïcidar-se, si no ho fa el pare o germans ha de matar-la. Però la seva família no ho farà i lluita clamant justícia. La valentia d’aquesta  família és un pols per al govern i el seu compromís amb la igualtat del la dona i els drets humans.  El País ( 26 juliol)

La violació  de Lal Bibi i altres casos d’agressió a dones afganeses coneguts darrerament han fet que Michelle Bachelet, la directora executiva d’ ONU Mujeres demanés que es posés fi a aquests abusos i instés el govern a prendre mesures.

Podem llegir avui als diaris dues notícies que mostren la discriminació i injustícia que pateixen les dones ja des de nenes i a tot nivell.

A La Vanguardia, l’article signat per Maria Paz López, La pobreza se ceba en las niñas. Als països en vies de desenvolupament, famílies cada cop més empobrides treuen les seves filles petites de l’escola i les posen a treballar. Així doncs, la pobresa infantil castiga més les nens que els nens.  La informació és recollida per molles de les organitzacions no guvernamentals que treballen a les zones; per exemple a  l’informe anual de l’ONG Plan,  “Porque soy una niña”.  A països com ara Filipines o Kènia, les nenes, sovint des dels 8 anys, han de cuinar, anar a buscar agua -tasca que al camp  pot suposar caminar llargues distàncies fins a  la font i a la ciutat hores de cua, tenir cura  dels germans petits i si hi ha malalts de sida o malària a la família atendre’ls.  Un cas concret, que detalla por correu electrònic  des de Costa de Marfil l’ economista Christiane Kadjo, coordinadora de  l’oenegé Education et Developpement, dedicada a la formació  femenina: “Les noies i dones del meu país afronten  analfabetisme; manca de mitjans per seguir els seus estudis o emprendre projectes, manca de representativitat a cap instància a causa del seu baix nivell intel·lectual, difícil accés a la sanitat i tracte discriminatori dels homes tant a zones rurals com a les  ciutats.

Al bloc Crónica negra de  El País,  de Javier Valenzuela:  India,  espantada pot el caso de “Las bestias de Guwahati” la sòrdida història de la tortura i violació d’una noia de 17 anys per part d’una veintena de joves – aquests bèsties- davant d’un bar de la població de Guwahati, al nordest del país,  que uns periodistes de l ‘equip  de televisió de NewsLive Channel, sense ni intentar detenir l’agressió o trucar la policia, la van filmar i van córrer als estudis a difondre-la.  L’ incident va ocórrer dilluns 9 de juliol, però encara ara són vius el debat i la indignació. Malgrat que  la ciutat és plena de cartells amb les fotos dels agressors, la policia només ha aconseguit capturar -ne quatre.  Gaurav Jyoti Neog, el periodista que va filmar l’agressió,  ja ha dimitit, informa el Bangalore Mirror.  Aquests díes hi ha nombroses manifestacions  ala ciutat i i d’altres del país denunciant la injusta condició femenina a l’Índia que pretén ser una democràcia.

Un   estudi internacional  recent difós  per Reuters situa l’India com  el pitjor  país per a les dones entre els  membres del G-20. Supera fins i tot a Aràbia Saudita.