Nenes i noies víctimes d’injustícies

Podem llegir avui als diaris dues notícies que mostren la discriminació i injustícia que pateixen les dones ja des de nenes i a tot nivell.

A La Vanguardia, l’article signat per Maria Paz López, La pobreza se ceba en las niñas. Als països en vies de desenvolupament, famílies cada cop més empobrides treuen les seves filles petites de l’escola i les posen a treballar. Així doncs, la pobresa infantil castiga més les nens que els nens.  La informació és recollida per molles de les organitzacions no guvernamentals que treballen a les zones; per exemple a  l’informe anual de l’ONG Plan,  “Porque soy una niña”.  A països com ara Filipines o Kènia, les nenes, sovint des dels 8 anys, han de cuinar, anar a buscar agua -tasca que al camp  pot suposar caminar llargues distàncies fins a  la font i a la ciutat hores de cua, tenir cura  dels germans petits i si hi ha malalts de sida o malària a la família atendre’ls.  Un cas concret, que detalla por correu electrònic  des de Costa de Marfil l’ economista Christiane Kadjo, coordinadora de  l’oenegé Education et Developpement, dedicada a la formació  femenina: “Les noies i dones del meu país afronten  analfabetisme; manca de mitjans per seguir els seus estudis o emprendre projectes, manca de representativitat a cap instància a causa del seu baix nivell intel·lectual, difícil accés a la sanitat i tracte discriminatori dels homes tant a zones rurals com a les  ciutats.

Al bloc Crónica negra de  El País,  de Javier Valenzuela:  India,  espantada pot el caso de “Las bestias de Guwahatila sòrdida història de la tortura i violació d’una noia de 17 anys per part d’una veintena de joves – aquests bèsties- davant d’un bar de la població de Guwahati, al nordest del país,  que uns periodistes de l ‘equip  de televisió de NewsLive Channel, sense ni intentar detenir l’agressió o trucar la policia, la van filmar i van córrer als estudis a difondre-la.  L’ incident va ocórrer dilluns 9 de juliol, però encara ara són vius el debat i la indignació. Malgrat que  la ciutat és plena de cartells amb les fotos dels agressors, la policia només ha aconseguit capturar -ne quatre.  Gaurav Jyoti Neog, el periodista que va filmar l’agressió,  ja ha dimitit, informa el Bangalore Mirror.  Aquests díes hi ha nombroses manifestacions  ala ciutat i i d’altres del país denunciant la injusta condició femenina a l’Índia que pretén ser una democràcia.

Un   estudi internacional  recent difós  per Reuters situa l’India com  el pitjor  país per a les dones entre els  membres del G-20. Supera fins i tot a Aràbia Saudita.

 

“Cinturons de castedat” al segle XXI?

La Policia índia ha arrestat a la localitat d’ Indore (al centre del país) un home que va perforar  la vagina de la seva dona i li va instal·lar un pany per evitar que li fos infidel. Sohanlal Chauhan, un mecànic  de 43 anys, portava les claus en ser detingut i va confessar que l’hi havia posat feia 4 anys i que li obria cada nit.  Les autoritats van conèixer el fet perquè la dona, Sita Chauhan, de 38 anys,  va ser ingressada en un hospital en intentar suïcidar-se. El cap policia de la comissaria loca Shailendra Srivastav va informar del succés a l’agència Efe,  El mecànic  dubtava de la lleialtat de la dona després que algunes dones de la seva família haguessin comès infidelitat !!! ( La Vanguardia 19 de juliol)

L’Hospitalet, acusador en un cas de violència masclista

La Junta de Govern Local de L’Hospitalet, a proposta de l’alcaldessa Núria Marín, va aprovar dimarts per unanimitat exercir l’acció  popular en les actuacions judicials derivades del cas  de violència masclista  sobre  E. S. C, de 70 anys, qui va morir el passat 8 de juny presumptament a mans del seu marit de 73.

Segons  dades de l ‘Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género, presentades dilluns 9 de juliol, les denúncies per violència masclista van descendir al conjunt de l’estat espanyol en el primer trimestre de l’any  a 30.895, una mitjana  de 339 diàries, cosa que suposa un 2,7% menys que en els últims tres mesos del 2011.  L’estadística està basada en les dades dels 106 jutjats exclusius de violència sobre la dona i els 355 amb  competències compartides.

El periodico.com ( 13 juliol)

Execució pública d’una dona acusada d’adulteri a Afganistan

L’execució pública d’una dona acusada d’adulteri en una població propera a Kabul s’ha conegut per una gravació difosa per una agència internacional de notícies. Hi apareix la dona agenollada a la qual un home dispara uns trets mentre que un altre diu “l’adulteri és el camí equivocat ”  entre  mostres  d’alegria dels assistents a l’execució. Els talibans atribueixen l’execució a un conflicte tribal i neguen estar-ne involucrats, però el portaveu de la província on han tingut lloc els fets en responsabilitza els talibans .  La víctima,  Najiba  – una dona  casada de 22 anys -,  havia estat  presa  pels talibans després de mantenir relacions sexuals amb  un insurgent  del seu poblat, Oimchok, al districte de Shinwari,  i fou assassinada una hora més tard mentre que el seu presumpte amant fugia.

El Periodico.com ( 9 juliol) Vídeo de l’execució

 

Intisar, la jove sudanesa, se salva de la lapidació

Segons ha informat Amnistia Internacional Intisar Sharif Abdallah, que havia estat condemnada a lapidació a Sudan, ha estat alliberada després que el jutge desestimés els càrrecs per falta de proves.  Gràcies a la campanya d’Amnistia, milers de persones al món van signar donant suport a la noia (80.000 només a Espanya). Ha estat, doncs, un èxit de tots i totes.  Amnistia Internacional (6 de juliol)

A Sudan, nenes i dones poden rebre fuetades per conductes classificades com a “indecents i immorals” i un dels set països del món que inclouen la mort per lapidació entre les seves penes.

A Eivissa s’ha produït un nou crim masclista

Avui fa una setmana  una dona de 62 anys, víctima reiterada de maltractament per part de la seva parella segons les autoritats, va ser trobada morta al dormitori de casa seva. Primer es va pensar que la mort s’havia produït per causes naturals, però l’autòpsia fa pensar que va morir per múltiples cops.  L’agressor va ser detingut després de l’enterrament. Es disposava a fugir a Mallorca. L’home ja va ser a la presó per  violar l’ordre  d’ allunyament. Poc  després d’ un mes de ser condemnat  per maltractaments amb prohibició d’apropar-se a la víctima, Juan R. R. va anar més d’un cop a dormir a una caseta a prop de la casa i va ser denunciat per la dona.

Ahir  el Consell d’Eivissa i els Ajuntaments  de Sant Josep, Sant Jordi i  Cala de Bou es van concentrar  per  fer un minut  de silenci.

Isabel de P. Trabal, la primera dona enginyera de Catalunya

Nascuda l’any 1924, fou la primera a llicenciar-se en enginyeria industrial l’any 1949,  número u de la seva promoció. L’únic que no compartia  amb els seus companys de l’ escola d’enginyeria al carrer Urgell era el bany; anava al de professors que tenia clau.A nivell professional va treballar a la fàbrica del seu pare fins el 1981 va ser cofundadora de la Caixa d’Enginyers de la qual és, actualment, presidenta honorífica.

El Periodico.cat

Un centenar de nenes intoxicades en un atac amb gas a una escola de l’Afganistan

L’atac s’ha produït a l’institut Misser Abat, al nord del país. Les estudiants han estat traslladades immediatament a l’hospital provincial i el seu estat no és greu, segons el cap de la policia de la demarcació, Abdul Aziz Ghairat. En els últims mesos s’han donat diversos casos de noies estudiants intoxicades amb gas o després de consumir aigua enverinada fets que la policia  atribueix  als talibans encara que ells  no n’ han reivindicat l’autoria.

Durant els seus anys al poder (1996-2001), els talibans es van oposar a l’educació femenina, i encara avui mantenen una visió de la dona que la relega a un paper social secundari i reduït a l’àmbit domèstic. (Ara.com 2 juliol)

Per què el color lila és el símbol de la lluita de les dones?

Hi ha diferents versions: alguns diuen que les teles que cosien les dones que van morir cremades a la fàbrica de Nova York quan feien vaga pels seus drets laborals eren d’aquest color; algú altre creu que té a veure amb la novel·la               d’  Alice Walker, feta famosa per la versió cinematogràfica que en va fer Steven Spielberg que es deia precisament The color purple (El color lila), tot i que que es va traduir a l’espanyol com El color púrpura.

Hi ha un poema de la britànica Jenny Joseph que  en el món anglosaxó deu haver contribuït a arrelar el color lila com a símbol del feminisme i de les dones lliures. Potser sigui  per aquest poema que el lila és el nostre color

Avís (Warning)
Quan seré vella, duré un vestit lila
i un barret vermell, que no s’adirà gens, ni em quedarà bé
i gastaré la pensió en conyac i en uns guants d’estiu
i en sandàlies de setí, i ves a saber si en tindré per a l’oli.
Seuré per terra, al carrer, quan estaré cansada
i m’ompliré de mostres en els magatzems, i picaré als timbres
i passaré el meu bastó per les tanques dels parcs
i em pintaré la cara com no ho he fet mai.Sortiré amb sabatilles quan plogui
i colliré les flors dels jardins dels veïns
i aprendré a escopir.Pots posar-te vestits virolats i engreixar-te el que vulguis
i endrapar tres lliures de botifarres tot d’una
o viure de pa i quatre olives durant una setmana
i omplir a vessar caixes amb llapis i bolis i coses inútils.

Ara, però, hem de cobrir-nos quan plou
i pagar el lloguer i no dir paraulotes enmig del carrer
i donar un bon exemple als infants.
Hem de convidar amics a casa i cal que llegim el diari.

No hauria de començar ja a practicar una mica?

Així, la gent que em coneix no s’estranyarà, ni se’n farà creus,
quan de sobte em faré vella i per primer cop duré el vestit lila.

Versió catalana: M. Piqueras