Obligació d’atenció a dones maltractades en 24 hores

Ahir a la Conferència Sectorial d’Igualtat es va acordar que les víctimes de maltractament en situació de més risc rebin assistència en cases d’acollida en un termini de 24 hores. Per això es crearà una nova xarxa nacional que integrarà tots els centres ja existents per tal de donar cobertura segons les necessitats. Totes les comunitats signaran, en un màxim de quatre mesos,  els protocol per a l’atenció personalitzada a les víctimes. L’estratègia, segons va explicar el secretari d’Estat Juan Manuel Moreno,  està dotada amb 1.539 milions d’euros.

Aquest any ja són 27 les dones assassinades per les seves parelles o exparelles, un 80% de les quals no havien presentat denúncia.

Per què no hi ha dones directives?

El 71% de les empreses catalanes no tenen dones en els seus consells.

Les companyies amb  més de 250 emprats tenen un dèficit de 865 directives per complir la cuota del 40% fixada per Brussel·les.

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Càmbra de Comerç  de Barcelona ha presentat avui les dades de l’últim estudi realitzat. En total s’han analitzat  284.200 societats del Registre  Mercantil, i només el 29% tenen alguna dona en el seu consell. El sector   serveis és el que té més  presència femenina ( 35%) Miquel Valls, president  de la Cámbra de Barcelona, ha recordat un estudi  de McKinsey, segons  el qual les empreses amb  més dones  tenen millors resultats. Ha afegit a que elles calen en  una economia en canvi, que vol  “llideratge col·lectiu”. El Periodico ( 4 de juny)

Més sobre Amina

La jove  de Tunísia que va escandalitzar el seu país amb la seva acció el març de penjar al facebook unes fotografies  en ‘top less’ parla amb el diari  EL PAÍS hores abans de ser empresonada dimarts,  Amina: sola frente a los radicales ( El País, 26 maig) Vol denunciar que el seu país va cap a una dictadura religiosa. Reivindica que el feminisme ha de seguir lluitant a Tunísia per no esdevenir com Afganistan o  Iraq.

El seu empresonament ha motivat que tres militants de FEMEN, dos franceses i una alemanya, es  despullessin  del tors davant les portes del Palau de Justícia de Tunis  alhora que cridaven : Free Amina now! (Allibereu Amina ara!). Portaven senyeres vermelles on es llegia la mateixa frase i als pits hi havien escrit:  “Breast feed revolution” (Revolució alletada). Les militants de Femen, el grup  feminista radical, només havien mostrat el pit aEuropa i brasil, però ara ho han fet per primer cop en un país àrab per Amina.

La notícia a El país conté un vídeo de l’acció de Femen.

La Vanguardia, 29 de maig: LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CREIX, QUÈ PASSA?

L’alarma social s’ha activat davant les 4 morts en 4 dies la setmana passada i els 3 intents en tan sols 24 hores. L’entorn de les víctimes i les associacions d’ajuda ho tenen clar: s’han reduït els recursos per al servei de suport a dones i menors i el Govern manca de coordinació per acarar el combat contra el maltractament ( sí que hi ha un rebuig de la violència, però també veiem mesures contradictòries com la voluntat de Justícia de cobrar tasses en els processos de divorci)

En el que va d’any han mort 22 dones ( i s’estan esbrinant altres dos possibles casos) i 24 nens i nenes han quedat orfes de mare.

Hom considera que la llei Wert d’educació que acaba amb l’assignatura d’educació per a la ciutadania no ajuda a l’escola – ja des de primària – a lluitar pel rebuig de tot tipus de violència.

Segons dades de l’INE, més de 32.000 dones víctimes de violència el 2011

No totes les dones que pateixen maltractaments denuncien l’agressor, per això és difícil saber el nombre de dones afectades. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet púbica una xifra: 32.242 dones van ser identificades com a víctimes l’any 2011 en ser  inscrites al registre central del Ministeri de Justícia ( taxa de 155,7 dones per cada 100.000 dones majors de 14 anys ) Aquesta xifra, a tot el conjunt de l’Estat i per a l’any passat és només la punta de l’iceberg. És evident que som davant d’una xacra social, tot i que alguns – i algunes- ho neguin. Un 50%  de les víctimes tenia entre 25 i 39 anys. I és molt alarmant que una taxa important, 320,3 per cada 100.000, només tenien entre 20 i 24 anys. %%71 de les dones registrades eren menors d’edat i 1.055 tenien entre 18 i 19 anys. El  63% de les denunciants eren espanyoles. Els delictes més freqüents van ser lesions (51,8%), amenaces (21,9%), tortures i altres delictes (15%).

CAL QUE LES ESCOLES I INSTITUTS S’IMPLIQUIN EN LA PREVENCIÓ I ES TREBALLI PER TAL QUE ELS I LES ADOLESCENTS NO JUSTIFIQUIN CAP MENA DE SEXISME.

Podem llegir la notícia sencera al diari Publico.es

Quatre dones mortes a Espanya en els darrers dies

La delegada del govern contra la Violència masclista Blanca Hernández ha anunciat un paquet de 250 mesures per combatre-la (incloses a l’avantprojecte de reforma del Codi Penal que forma part de l’Estratègia Nacional contra la Violència de Gènere): s’aplicaran les mesures de llibertat vigilada també a homes que hagin  complert la condemna ( el jutge podrà imposar-los l’obligació de presentar-se periòdicament allò on es concreti, hauran de comunicar els canvis de domicili i lloc de treball o hauran d’estar localitzables per mitjà d’aparells electrònics) Perquè davant l’augment alarmant de casos fatals es pretén, principalment,  encoratjar la denúncia – tant per part de les víctimes com  del seu entorn. El pla està dotat amb  1,5 milions d’euros per a un període de 4 anys i es proposa també l’actualització dels protocols en vigor com el de valoració policial o la finestreta única a les Administracions autonòmiques que permetés les dones víctimes fer tots els tràmits d’un sol cop. Hi ha d’altres mesures, com podem llegir a l’article (El País, 25 maig)

L’últim dels casos recents va tenir lloc la darrera matinada: un home de 37 anys ha mort la seva exdona de 27 a casa seva a Santander en presència del fill de 4 fills de la parella. Ela havia denunciat l’home el 2011 i va tenir  una ordre d’allunyament fins al gener quan el jutge va aixecar l’ordre després que la víctima renunciés a seguir amb el procés ( com fan moltes de les dones que posen denúncies)

Només cinc de les 22 dones mortes enguany ho van fer ( 2 més que en el mateix període de l’any passat) No ho havien  fet l’estudiant de 19 anys que va ser assassinada dilluns a Lleó ni la dona de 51 anys que va matar el seu home dimarts a Còrdova. I tampoc la noia de 26 anys assassinada a Llodio, Àlava ( a la fotografia, concentració de rebuig)

Aquestes últimes morts han fet pronunciar a Esteban González-Pons, diputat del PP, en un acte  a València:  “Ni un hijo de puta más puede tocar a una mujer”, paraules per les quals ha rebut un fort aplaudiment.  SENSE COMENTARIS !!!

Venda d’adolescents sirianes de famílies fugides per la guerra PER LA GUERRA

Moltes famílies de refugiats a Jordània casen les seves filles adolescents amb homes  d’Aràbia Saudí per costejar-se la vida.

La guerra a Síria dura ja més de dos anys  i a l’entorn d’1.5 milió de persones que es troben a la misèria. Jordània és el país que més desplaçats ha rebut, 532.400.  382.400 viuen fora dels camps de refugiats,  i són hostes incòmodes en un país amb molt d’atur  i on no poden treballar per subsistir. Moltes famílies s’han vist empeses a pràctiques que en països occidentals es consideren venda  de menors o  prostitució encoberta.  Molts d’aquests “matrimonis” acaben en un divorci ja que els homes es cansen de les noies  i les repudien.

Aquest és el cas d’una noia anomenada Reem de 16 anys i casada amb un home de 70 del qual ja s’ha divorciat. ” Em vaig haver de sacrificar per ajudar la meva família. El meu germà és petit i   necessita aliment i bolquers”.  A  Síria,  el seu  pare s’havia unit  a l ‘Exèrcit  Lliure Sirià, per  lluitar contra el règim  de Bachar el Asad, però va ser ferit i fa nou mesos, després que la seva casa fos malmesa en un atac, la família va abandonar Homs, la seva ciutat i  va  anar a Jordània. Reem té tres germans més i, desesperats per la situació econòmica, una alcavota va  concertar el seu matrimoni amb un ric àrab que va prometre a la família 2.000 dinars (2.200 euros) però  va acabar  pagant només  la meitat. Als rics “pretendents ” del Golf Pèrsic les alcavotes els anomenen “donants”. Una d’aquestes alcavotes és  Hala Alí, de 27 anys, també  refugiada, que  és divorciada i mare de tres fills; cobra 50 dinars per “ensenyar” les joves als “donants” i si finalment hi ha casament, 400.  Depenent de l’edat i  el físic, el preu que una família cobra pel matrimoni d’una noia verge  és de fins a 7.000 dinars. Les divorciades es  devaluen. Reem ja té concertada una cita amb un altre “donant”,  aquest de 47 anys. A Jordània l’edat  legal per a contraure matrimoni és de 18 anys i, per tant, aquestes pràctiques són il·legals.

El País (20 maig) A la fotografia Reem i l’alcavota Hala Alí

Rebutgem les declaracions de l’alcalde d’Osaka (Japó)

Toru Hashimoto va justificar l’esclavatge sexual de les dones i noies per part dels militars japonesos a la Segona Guerra Mundial amb aquestes paraules:

“Quan els soldats arrisquen la seva vida (…) i se’ls vol donar un descans, es necessita un sistema de dones de reconfort.” “En aquell moment, era un sistema necessari per mantenir la disciplina militar”.

Els historiadors afirmen que fins a 200.000 dones, principalment de la península de Corea i la Xina, es van veure obligades a oferir relacions sexuals als soldats japonesos en bordells militars. El Japó va demanar perdó el 2007 per l’ús de dones com a esclaves sexuals durant el conflicte bèl·lic, després d’haver sigut criticat pels països asiàtics per haver qüestionat la veracitat dels fets. En defensa seva, el país nipó va recordar que el 1993 ja havien fet una declaració oficial en què s’admetia que els militars japonesos havien obligat dones asiàtiques a l’esclavatge sexual en bordells durant la guerra i s’havien disculpat. No obstant això, alguns polítics conservadors japonesos continuen defensant que no hi ha proves concloents que les dones no fossin prostitutes professionals i qüestionen que patissin abusos per part de les tropes del país.

La fotografia més antiga és del temps en què es van  produir els fets. Els coreans del sud volen demostra-lo per tal de rebre indemnitzacions per a les dones que van ser esclavitzades i encara romanen vives.

L’altra fotografia és de la filipina Tomasa Salinog en la seva declaració davant el tribunal que investigava els fets el 2000.

Ara (15-05-2013)   /  Huffingtonpost ( 15-05-2013)

 

Ciberassetjament

La policia ha detingut a Málaga quatre  alumnes d’ un institut  per assetjar, presumptament,  una companya  a través de les xarxes socials. Els arrestats, majors d’edat, estan acusats d’un  delicte  contra la integritat moral —ciberbullying—i  de danys en vehicle, ja que també van ratllar el cotxe de la  víctima amb els mateixos insults que li deien a Internet .

El ciberaassetjament  o ciberbullying és una modalitat  de l’assetjament  que es  materialitza a   l ‘àmbit  escolar.  La policia, mitjantçant  el Pla  Director per a la Convivència i  Millora de la Seguretat  Escolar, ofereix als alumnes una formació continuada en matèria de prevenció  en delictes les víctimes dels quals són els mateixos menors. Els objectius   d’ aquest projecte  són:

– garantir la seguretat en els  centres educatius,

– eradicar les  conductes  violentes,

– enfortir la cooperació  policial con la comunitat  escolar.

El País (13 de maig)

Tribus que són presons per a les dones

Un cop més, posaem  de manifest la situació d’absoluta dependència i inferioritat de les dones i noies paquistanís respecte els homes fins als punt que solen ser moneda de canvi per pagar deutes familiars, els pares els prohibeixen enamorar-se sense permís o les casen abans de  l’edat legal mínima. El País (11 de maig) A la fotografia, Sombal de 16 anys, segrestada per un pretendent rebutjat.