Autor: Carme Torrijos

Facebook tanca pàgines de Femen per considerar-les pornogràfiques

El moviment  femení FEMEN informa al públic  del  tancament involuntari  de les seves principals comptes a Facebook. La companyia ha bloquejat la pàgina principal i la seva subsidiària en francès. Aquestes eren seguides per unes 170.000 persones. Aquestes pàgines eren  una de les principals plataformes d’informació  de la campanya per aconseguir l’alliberació de les preses polítiques empresonades en presons de Tunis.

Per al grup,  el tancament per part de Facebook de les seves pàgines és la continuació de la guerra  contra FEMEN iniciada per part de diversos grups reaccionaria de sde neonazis de dictadures europees i post soviètiques fins a fonamentalistes islàmics.

El País ( 25 juny)

D’acord, per a molts i moltes és discutible aquesta manera de protestar del grup Femen, ensenyant les tetes; però no sé si algú pot considerar-la “pornogràfica”. Amb la seva censura Facebook els dóna una raó més per escriure en els seus pits: “¡Zukerberg FEMEN no és pornografia!”(el fundador de facebook és  Mark Zukerberg)

Una violació cada 8 hores! Com és possible?

Segons dades del Ministerio de Interior,  l’any 2011 van ser denunciades 1.161 violacions   (agressions sexuals amb penetració) Aquesta xifra  no inclou les dades  de Catalunya que, segons els Mossos d’Esquadra, són 581 denúncies (inclouen tot tipus d’agressions sexuals sense especificar quantes  violacions).  A tot això cal sumar totes les que no es denuncien, especialment aquelles que tenen lloc a la llar i a menors ( molts especialistes creuen que entre el 50% i el 55% no es denuncien).

Més enllà de  les estadístiques,  cal pensar en les seqüeles físiques i psíquiques que aquesta mena d’humiliació ocasiona a tota dona que l’ha patida. És un dels successos traumàtics més greus amb múltiples conseqüències com ara trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió, fòbies, ansietat i fins i tot intents de suïcidi. Símptoma de patologia és la idea de culpa: de no haver evitat la situació, de no haver reaccionat adientment. Les dones es qüestionen el que van fer abans de l’agressió ( arribar tard a casa, refiar-se de desconeguts…), el que van fer o no van fer durant l’agressió ( no haver oposat resistència o haver-se quedat aturades) i després de l’agressió ( no denunciar immediatament, destruir proves etc)

Cal que tots plegats fem un esforç per evitar que  aquestes agressions segueixin produint-se. Un cop més fem un crida a treballar des de l’escola la superació de les frustracions i les actituds  de submissió.

El País ( 23 de juny)

El 38% dels assassinats de dones al món són casos de violència masclista

L’ Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu primer estudi  global sobre la violència física o sexual contra la població  femenina considera alarmant aquesta xifra ,  “un problema de salut pública de proporcions epidèmiques”. És significatiu que el 29,4% de les noies d’entre 15 i  19 anys hagi estat  maltractada pel seu company  o excompany sentimental.

L’estudi  fa esment de  les moltes  malalties  associades a aquestes agressions: tenir fills de baix pes o avortaments,  risc de patir depressions, problemes d’alcoholisme o  contagis de malalties de transmissió sexual.

El percentatge d’homes morts a mans de les seves parelles és d’un 6%.

Els autors de l’ informe remarquen la importància  que per primer cop s’hagi realitzat una revisió   sistemàtica a nivell global i regional sobre la prevalència d’aquestes  formes de violència contra la dona. L’ estudi anima a reforçar els  esforços per a la prevenció  i la conscienciació de la població  així com insisteix  en la necessitat de millorar l’assistència de les víctimes.

El País ( 20 de juny)

 

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront el ciberassetjament entre iguals

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha publicat a la seva web i dins de l’apartat Projecte de convivència   el protocol per a casos  de ciberassetjament assetjament entre iguals en els centres educatius:

http://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/resconflictes/ciberassetjament_iguals

Obligació d’atenció a dones maltractades en 24 hores

Ahir a la Conferència Sectorial d’Igualtat es va acordar que les víctimes de maltractament en situació de més risc rebin assistència en cases d’acollida en un termini de 24 hores. Per això es crearà una nova xarxa nacional que integrarà tots els centres ja existents per tal de donar cobertura segons les necessitats. Totes les comunitats signaran, en un màxim de quatre mesos,  els protocol per a l’atenció personalitzada a les víctimes. L’estratègia, segons va explicar el secretari d’Estat Juan Manuel Moreno,  està dotada amb 1.539 milions d’euros.

Aquest any ja són 27 les dones assassinades per les seves parelles o exparelles, un 80% de les quals no havien presentat denúncia.

Per què no hi ha dones directives?

El 71% de les empreses catalanes no tenen dones en els seus consells.

Les companyies amb  més de 250 emprats tenen un dèficit de 865 directives per complir la cuota del 40% fixada per Brussel·les.

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Càmbra de Comerç  de Barcelona ha presentat avui les dades de l’últim estudi realitzat. En total s’han analitzat  284.200 societats del Registre  Mercantil, i només el 29% tenen alguna dona en el seu consell. El sector   serveis és el que té més  presència femenina ( 35%) Miquel Valls, president  de la Cámbra de Barcelona, ha recordat un estudi  de McKinsey, segons  el qual les empreses amb  més dones  tenen millors resultats. Ha afegit a que elles calen en  una economia en canvi, que vol  “llideratge col·lectiu”. El Periodico ( 4 de juny)

Més sobre Amina

La jove  de Tunísia que va escandalitzar el seu país amb la seva acció el març de penjar al facebook unes fotografies  en ‘top less’ parla amb el diari  EL PAÍS hores abans de ser empresonada dimarts,  Amina: sola frente a los radicales ( El País, 26 maig) Vol denunciar que el seu país va cap a una dictadura religiosa. Reivindica que el feminisme ha de seguir lluitant a Tunísia per no esdevenir com Afganistan o  Iraq.

El seu empresonament ha motivat que tres militants de FEMEN, dos franceses i una alemanya, es  despullessin  del tors davant les portes del Palau de Justícia de Tunis  alhora que cridaven : Free Amina now! (Allibereu Amina ara!). Portaven senyeres vermelles on es llegia la mateixa frase i als pits hi havien escrit:  “Breast feed revolution” (Revolució alletada). Les militants de Femen, el grup  feminista radical, només havien mostrat el pit aEuropa i brasil, però ara ho han fet per primer cop en un país àrab per Amina.

La notícia a El país conté un vídeo de l’acció de Femen.

La Vanguardia, 29 de maig: LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CREIX, QUÈ PASSA?

L’alarma social s’ha activat davant les 4 morts en 4 dies la setmana passada i els 3 intents en tan sols 24 hores. L’entorn de les víctimes i les associacions d’ajuda ho tenen clar: s’han reduït els recursos per al servei de suport a dones i menors i el Govern manca de coordinació per acarar el combat contra el maltractament ( sí que hi ha un rebuig de la violència, però també veiem mesures contradictòries com la voluntat de Justícia de cobrar tasses en els processos de divorci)

En el que va d’any han mort 22 dones ( i s’estan esbrinant altres dos possibles casos) i 24 nens i nenes han quedat orfes de mare.

Hom considera que la llei Wert d’educació que acaba amb l’assignatura d’educació per a la ciutadania no ajuda a l’escola – ja des de primària – a lluitar pel rebuig de tot tipus de violència.

Segons dades de l’INE, més de 32.000 dones víctimes de violència el 2011

No totes les dones que pateixen maltractaments denuncien l’agressor, per això és difícil saber el nombre de dones afectades. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet púbica una xifra: 32.242 dones van ser identificades com a víctimes l’any 2011 en ser  inscrites al registre central del Ministeri de Justícia ( taxa de 155,7 dones per cada 100.000 dones majors de 14 anys ) Aquesta xifra, a tot el conjunt de l’Estat i per a l’any passat és només la punta de l’iceberg. És evident que som davant d’una xacra social, tot i que alguns – i algunes- ho neguin. Un 50%  de les víctimes tenia entre 25 i 39 anys. I és molt alarmant que una taxa important, 320,3 per cada 100.000, només tenien entre 20 i 24 anys. %%71 de les dones registrades eren menors d’edat i 1.055 tenien entre 18 i 19 anys. El  63% de les denunciants eren espanyoles. Els delictes més freqüents van ser lesions (51,8%), amenaces (21,9%), tortures i altres delictes (15%).

CAL QUE LES ESCOLES I INSTITUTS S’IMPLIQUIN EN LA PREVENCIÓ I ES TREBALLI PER TAL QUE ELS I LES ADOLESCENTS NO JUSTIFIQUIN CAP MENA DE SEXISME.

Podem llegir la notícia sencera al diari Publico.es

Quatre dones mortes a Espanya en els darrers dies

La delegada del govern contra la Violència masclista Blanca Hernández ha anunciat un paquet de 250 mesures per combatre-la (incloses a l’avantprojecte de reforma del Codi Penal que forma part de l’Estratègia Nacional contra la Violència de Gènere): s’aplicaran les mesures de llibertat vigilada també a homes que hagin  complert la condemna ( el jutge podrà imposar-los l’obligació de presentar-se periòdicament allò on es concreti, hauran de comunicar els canvis de domicili i lloc de treball o hauran d’estar localitzables per mitjà d’aparells electrònics) Perquè davant l’augment alarmant de casos fatals es pretén, principalment,  encoratjar la denúncia – tant per part de les víctimes com  del seu entorn. El pla està dotat amb  1,5 milions d’euros per a un període de 4 anys i es proposa també l’actualització dels protocols en vigor com el de valoració policial o la finestreta única a les Administracions autonòmiques que permetés les dones víctimes fer tots els tràmits d’un sol cop. Hi ha d’altres mesures, com podem llegir a l’article (El País, 25 maig)

L’últim dels casos recents va tenir lloc la darrera matinada: un home de 37 anys ha mort la seva exdona de 27 a casa seva a Santander en presència del fill de 4 fills de la parella. Ela havia denunciat l’home el 2011 i va tenir  una ordre d’allunyament fins al gener quan el jutge va aixecar l’ordre després que la víctima renunciés a seguir amb el procés ( com fan moltes de les dones que posen denúncies)

Només cinc de les 22 dones mortes enguany ho van fer ( 2 més que en el mateix període de l’any passat) No ho havien  fet l’estudiant de 19 anys que va ser assassinada dilluns a Lleó ni la dona de 51 anys que va matar el seu home dimarts a Còrdova. I tampoc la noia de 26 anys assassinada a Llodio, Àlava ( a la fotografia, concentració de rebuig)

Aquestes últimes morts han fet pronunciar a Esteban González-Pons, diputat del PP, en un acte  a València:  “Ni un hijo de puta más puede tocar a una mujer”, paraules per les quals ha rebut un fort aplaudiment.  SENSE COMENTARIS !!!