016. Aquest és el número que les noies han de trucar si se senten controlades o atemorides pel seu xicot.
Autor: Carme Torrijos
Campanya de l’organització feminista Terre de Femmes
La sèrie, creada per Theresa Wlokka, estudiant de l’ escola de publicitat Miami Ad School a Hamburgo i que s’ha convertit en viral en poques hores, mostra algunes paraules que s’usen per jutjar les dones per la longitud de la seva faldilla, la profunditat del seu escot o l’alçada dels seus talons : puritana, passada de moda, avorrida, provocadora, descarada, ho va demanant, “zorra”, puta. És ben convincent, tot i que s’assembla molt a un projecte similar de l’ any 2013. (Les primeres dues fotografies pertanyen a la campanya actual i la de 2013)
Les imatges posen de manifest la misogínia quotidiana ( barrera per a la igualtat de gènere) Es veu clarament com sovint es tenen prejudicis sobre les dones basats únicament en l’aparença física i, sobretot, la seva roba.
El Huffington post (26 març)
Una dona al front de “The Guardian”
Per primer cop en els seus 194 anys d’història KATHARINE VINER, actualment directora adjunta del diari i responsable de l’edició digital per als Estats Units, ha estat anomenada directora del diari The Guardian . El nomenament es farà efectiu a partir del proper mes de juny. Viner, de 43 anys, ha emès el comunicat següent: “Ser la directora de ‘The Guardian i ‘The Observer’ [l’edició dominical del rotatiu] és una responsabilitat i un privilegi majúscul. Em sento honorada de liderar un grup de periodistes respectats a tot el món per les seves cobertures informatives, les seves anàlisis incisives, el seu pensament independent i la seva innovació digital.” L’any passat, ‘The Guardian’ –fundat a Manchester el 1821– va compartir amb el diari nord-americà ‘The Washington Post’ el premi Pulitzer de periodisme en la categoria de servei públic per les seves informacions sobre l’espionatge als Estats Units arran de les revelacions de l’exanalista de la CIA Edward Snowden. El diari britànic, amb 42 milions d’usuaris únics, és un dels mitjans en anglès més llegits del món a través de la xarxa.
La violència masclista no s’atura
L’any 2014 126.742 dones van presentar denúncia per maltractament (1,5% més que l’any anterior). Les condemnes per aquest motiu van créixer un 1,2% (28.365 agressors)
Aquestes són les dades fetes públiques avui per l’Observatori contra la violència de gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Es van produir una mitjana de 347 denúncies al dia.
QUÈ CAL FER PER REBAIXAR AQUESTES XIFRES?
Més informació al diari ARA
Assetjament sexual a l’exèrcit espanyol
El cas de la capitana Zaida Cantera, qui va gosar denunciar l’agressió sexual a la qual la va sotmetre un tinent coronel, per la qual cosa coronels i generals van intentar fabricar un cas contra ella per ficar-la sis anys a la presó, posa de manifes que a l’exèrcit aquests casos no són aïllats. Critiquem absolutament l’actitud del ministre de Defensa Pedro Morenés que es va negar a escoltar la dona vexada quan li ho va demanar i que avui ha rebutjat donar explicacions sobre aquest cas al debat del parlament.
Al programa ‘Salvados‘, Zaida Cantera va explicar a Jordi Évole com va començar l’assetjament sexual per part del seu superior, el tinent coronel Lezcano-Mújica, i com es va convertir en assetjament laboral. A més l’ oficial explica en què consisteix el protocol reglamentari de l ‘Exèrcit segons el qual es dón la paradoxa que si tens un problema amb el teu superior, a la primera persona a qui li ho has de notificar és a ell.
Campanya de la Generalitat per l’equitat de gènere
TU MOUS FITXA TELEFON D’ATENCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA 900900120
8 de març 2015
Un any més celebrem EL DIA DE LES DONES.
Per què s’ha triat aquest dia i no un altre? Per què el color lila és l’escollit per reivindicar la lluita de les dones per assolir la plena igualtat? Quines han estat les dones més emblemàtiques del moviment feminista? Té sentit encara avui en dia commemorar aquest dia? Si voleu la resposta a alguna d’aquestes qüestions podeu llegir la informació en aquests enllaços o mirar el power point.
PER QUÈ SE CELEBRA EL 8 DE MARÇ EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA?
PER QUÈ EL COLOR LILA ÉS EL SÍMBOL DE LA LLUITA DE LES DONES?
CONVENIÈNCIA O NO DE CELEBRAR ACTUALMENT EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA
En aquest enllaç llegim l’article del diari ARA El Dia Internacional de les Dones omple Barcelona d’exposicions, concerts i homenatges Conté un petit reportatge digital.
Podeu també resoldre el JOC que us proposem: es tracta de conèixer quines són les dones que donen nom a alguns carrers de la nostra ciutat. Són les que es corresponen amb les fotografies que veureu si cliqueu sobre CARRERS DE DONA.
I com cada any , arreu es fan actes institucionals, manifestos, debats … en relació amb aquesta data. També a L’Hospitalet: des del 5 de març i fins al 20 podeu veure a l’Auditori Barrades l’Exposició col·lectiva ART EN FEMENí que compta amb la participació dels nostres companys i companyes de 1r de Batxillerat artístic.
A la població de Santa Eulàlia del Riu ( Eivissa) dins del programa d’actes, l’ajuntament ha organitzat una nova edició del festival de curtmetratges ‘PROJECCIÓ EN IGUALTAT‘ . Es projectaran NENA, de Alauda Ruiz de Azua; ESCÚCHAME , de David de la Torre; EPITAFIOS, de María Ballesteros; UNA NIT, de Marta Bayarri; MI QUERIDÍSIMA PISCIS, d’ Elías Espinosa; CON LA BOCA CERRADA , de Anna Farrè Añó; IT GIRL de Oriol Puig Playà i ABSOLUTAMENTE PERSONAL de Julián Merino.
Alguns compten amb la participació d’artistes reconeguts com ara Epitafios on surten Natalia Mateo i Arturo Valls i una cançó de Joaquín Sabina com Banda Sonora Original. També a Con la boca cerrada surt Eduard Fernández.
Un dels curts destacats és Absolutamente personal en el qual una dona arriba tard al seu lloc de treball , cosa que li desencadena un infern. El divertit It girl narra en clau d’humor la història d’una dona que es fa bloguera de moda per pagar el tractament mèdic del seu home.
La imatge és del curt Epitafios, ópera prima de l ‘actriu María Ballesteros, amb la firma de Fernando León de Aranoa, es narra el retorn d’ Adriana al seu poble, per la mort de la seva mare. Hi veurà els seus germans i junts han de pensar un epitafi.
“El camino es nuestro”, textos inèdits d’Elena Fortún i Matilde Ras
Aquest és el nou títol de la col·lecció Obra Fundamental de la Fundación Banco de Santander, una compilació de textos inèdits de les escriptores Elena Fortún ( pseudònim d’ Encarnación Aragoneses de Urquijo, Madrid, 1886 – 1952; ben coneguda per les seves novel·les per a públic infantil i adolescent i sobretot la sèrie “Celia”) i la grafòloga Matilde Ras (Tarragona, 1881-1969)
Totes dues van ser pioneres silenciades durant el franquisme. Integrants de la primera generació de feministes espanyoles , eren amigues i admiradores mútues des dels temps del madrileny Círculo Sáfico de Victorina Durán, anterior a la Guerra Civil. El llibre, amb introducció de Núria Capdevila-Argüelles, catedràtica associada d’Estudis Hispànics i Estudis de Gènere a la Universitat d’Exeter, pretén endinsar-se en la figura d’ambdues escriptores, rescatar la seva obra literària i humanística i capbussar-se en l’autèntica dimensió de la seva relació amorosa. Però elles no només van compartir una relació amorosa sinó que també van estar compromeses en la defensa dels drets de la dona i el feminisme. Els missatges entre totes dues anaven encriptats per ocultar tant la seva passió com les seves idees polítiques.
Denuncia-ho!
La nova campanya de la Policia Nacional contra la violència de gènere ( de fet, endegada a finals del 2014! ) encoratja les dones a denunciar qualsevol agressió. Els recorda que des del número de telèfon 091 atendran les seves trucades més de 72.000 agents de policia de les patrulles de Seguretat Ciudadana, les Brigades de Policia Judicial, les Unitats de prevenció i Assistència a la dona, les Oficines de Denúncies i Atenció al Ciutadà o des de qualsevol comissaria.
Podeu veure l’anunci clicant. DENUNCIA-HO!
Encara estàs massa grassa
La frase que dóna títol a aquest article és una de les que li diu una amiga a l’altra en aquest vídeo realitzat per Yolanda Domínguez amb la finalitat de donar suport a la campanya de Lidia, una mare que lluita per tal que es bloquegin les pàgines proanorèxia i probolúmia a Internet després que la seva filla adolescent visités aquestes webs i perdés 14 quilògrams en dos mesos.
Per veure el vídeo cliqueu ANA Y MIA