Autor: Carme Torrijos

Greta Thunberg rep el premi de la Llibertat de Normandia

La jove activista  sueca contra el canvi climàtic, inspiradora dels Fridays for Future, va arribar a  Caen en tren – no viatja en avió per  mostrar el seu  compromís  amb la  limitació de  l’impacte  medioambiental.  Havia  intervingut dimarts a  l’Assemblea Nacional a París i va rebre  diumenge el Premi  de la Llibertat de Normandia en reconeixement  a la  seva acció  per  conscienciar sobre la necessitat d’actuar contra el canvi  climàtic. Aquesta ha estat  la primera edició  del guardó,  creat per la regió  del nord-est francès.

En el seu breu discurs d’agraïment va dir: “La relació  entre la urgència climàtica, les migracions massives i   la fam  no estan clares per a tot el món. Això ha de  canviar”.

Thumberg,  de  16 anys,  va iniciar al seu país un seguit de vagues de fam per aconseguir que els polítics fessin quelcom per la lluita contra el canvi climàtic. La seva lluita s’ha estès arreu del món en forma de vagues estudiantils que tenien lloc els divendres.

Tot són violacions. Per què només rebutgem les que s’atribueixen als “mena”?

Gairebé simultàniament s’han produït al nostre entorn violència sobre noies per part d’homes. Totes són execrables, però sembla que la que s’imputa a un  noi d’un  centre d’acollida del Masnou és més greu que la realitzada per uns turistes suïssos sobre una noia belga de 22 anys a la platja de la Barceloneta.  La primera, un intent d’agressió sexual a una nena de 14 anys per part d’un menor tutelat que ja ha estat posat a disposició de justícia de menors,  ha motivat que grups alterats – molt probablement atiats per neonazis organitzats – ocasionessin aldarulls a la població en una manifestació que demanava el tancament del centre ( similarment a les que s’han produït en poblacions com Castelldefels o Rubí)

En canvi, del cas de Barcelona ningú no se n’ha fet ressò. Encara bo que afortunadament els agressors van ser detinguts. Són uns homes fets i drets de 22 anys als quals el més segur és que el seu divertiment vacacional no causarà gaire destorbs. Per descomptat, per aquest fet ningú no demana que es foragiti tot el turisme. Els nois, alguns d’ells gairebé menors d’edat, als quals s’incrimina la violació d’una nena del Masnou – evidentment un fet fastigós –  han estat demonitzats i el seu greu error el paga tot un col·lectiu al qual tots i totes les que ahir es van manifestar de manera violenta volen fora de casa nostra.

El parlament de les dones, només avui?

Avui ha tingut lloc un ple format únicament  per dones — les 60  diputades del Parlament i membres de diferents entitats feministes.  La secretària quarta del Parlament, Adriana Delgado (ERC), ha  exercit com a presidenta de la Cambra i  ha destacat que la iniciativa del Parlament de les dones vol situar las polítiques d’igualtat en el centre de l’agenda política. En la seva intervenció  inicial ha reivindicat que amb aquest   ple  la Cambra catalana ofereix una “imatge  inèdita” i ha recordat  l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada de manera provisional pel procés  independentista. La presidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), coordinadora de  la iniciativa, Núria Balada, ha agraït a les entitats i partits la seva col·laboració  més enllà d’interessos partidistes i ha cridat  a construir una aliança  feminista que perduri en el temps. També la vicepresidenta del CNDC, Montse Pineda, ha reivindicat que les dones han arribat  al Parlament per a quedar-se i avançar.

Esperem que aquest ‘Parlament de les dones’ no sigui  el final de res, sinó un punt de partida per a continuar treballant per la igualtat i l’enfortiment de  la cooperació  entre entitats i institucions.

 

Ha mort una pionera del futbol català, Núria Llansà

Núria Llansà, nascuda a Barcelona el 3 de novembre de 1937 va ser una  institució  en el món del futbol, especialment blaugrana. Portera de l’equip  fins a la temporada 1973-74, en què  va fitxar per  l’Espanyol, va  viure una  època heroica del futbol femení després d’anys d’enorme rebuig que ella personalment rebia en ser insultada i apedregada quan era a la porteria. No va poder parlar de la seva afició a casa fins que la premsa es va fer ressò dels seus èxits. Des de inicis  de la dècada dels vuitanta va ser la màxima responsable del futbol femení barcelonista en uns temps molt precaris en què no hi havia pressupost. També va ser  secretària general del Comitè del Futbol Femení de la Federació Catalana de Futbol.Va compaginar totes dues tasques fins al  2003 que va  abandonar el club deixant un magnífic  llegat.

El 3 de juliol de 1992, en el transcurs  de la Tercera Nit del Futbol Català, la Federació li va fer reconeixement  públic en  atorgar-li la Medalla d’Or.

Mamitu Gashe, una dona que ajuda altres dones

Mamitu amb Catherine Hamlin

Acabo de llegir la singular història d’aquesta dona etíop que treballa a l’hospital Hamlin’s Addis Ababa Fistula Hospital d’ Addis Abebacom a cirurgiana de fístules obstètriques  (formació  d’un orifici  anòmal  en la via del part)

Aquesta dona, nascuda fa 72 en una humil família de camp va patir ella mateixa aquesta malaltia quan tenia 16 anys ( l’havien casada dos anys abans) Com a conseqüència va perdre el fill i va patir dolors, incontinència urinària constant i vergonya. Va tenir la sort de ser operada pels doctors australians Reg i Catherine Hamlin i va començar a ajudar-los primer en tota mena de serveis i posteriorment al quiròfan. Així, tot i que és analfabeta va esdevenir cirurgiana i actualment formadora d’altres especialistes que combaten aquesta xacra que afecta – segons l’OMS – cada any  entre 50 000 i 100 000 dones de tot el món (es calcula que a Àsia i Àfrica subsahariana més de 2 milions de dones pateixen  fístula obstètrica sense tractar).

A part de les necessàries mesures de prevenció que l’OMS no para de recordar (retard de l’ edat del primer embaràs, acabar amb pràctiques nocives com l’ablació i proporcionant assistència obstètrica – a la qual no tenen accés les dones socialment menys afavorides), amb una senzilla intervenció  quirúrgica es  poden reparar prop   del 95% de les fístules vaginals.

Mamitu Gashe va guanyar el  1989  la Medalla d’Or  atorgada a especialistes en cirurgia pel Royal College of Surgeons de Londres que reconeix la seva perícia amb el bisturí. També va ser  designada a la llista de les 100 dones més influents el 2018 per la BBC.

Denunciem una vergonya col·lectiva que ha ocasionat la mort d’una dona

La difusió d’un vídeo sexual de d’una dona treballadora d’Iveco va provocar  el suïcidi  de la víctima. Algun/s company/s de treball de Verónica van viralitzar el vídeo sexual gravat uns anys enrere per Whatsapp. Desenes de treballadors de l’empresa  havien vist el vídeo. Qui el va difondre? La policia  investiga  d’on va sortir. qui va originar la cadena i qui hi va participar.  Al delicte contra la intimitat se sumaria el de violència masclista si el responsable va tenir una  relació  amb la víctima.

Verónica tenia 32 anys i dos nens de 4 anys i 9 mesos.

Denunciem l’home que difon el vídeo i que no ho denuncia, no la dona que l’ha fet, cosa que critiquen, sense recriminar gens els primers les persones de la moral “com cal”.  Fem l’exercici de la regla de la inversió: què pensarien si qui hagués gravat el vídeo d’ell mateix fos un home?

El futbol, prohibit a les dones fins ben entrat el s. XX

Quan els homes van marxar  a la guerra,  les dones es van posara  jugar a futbol; especialment des de 1916 les treballadores de les fàbriques d’armes van fundar equips ( a França uns 50 i  a Anglaterra  150) Espanya era neutral, però també n’hi va haver algun. Un any després d’acabada la guerra 53.000 espectadors van presenciar l’enfrontament entre el Dick Kerr’s Ladies i el St Helen’s Ladies, el 1921 la Federació anglesa va prohibir el futbol femení basant-se en presumptes informes mèdics que asseguraven que el futbol perjudicava l’aparell reproductor femení. Les dones havien de tornar a les seves ocupacions pròpies: la casa, el marit i els fills.  La prohibició va ser vigent fins al 1971.
Tot això i més ho explica el periodista Mickaël Correia a Una historia popular del futbol. Per a l’autor, les fundadores d’aquests  primers equips – emparentades amb les sufragistes, empresonades en aquests anys per centenars – s´representen el primer feminisme.

És evident que el futbol no és només un  negoci: des de fa més d’un segle ha estat un instrument d’emancipació potent per als obrers, les feministes, els militants anticolonialistes, els joves dels barris populars i els contestataris del món sencer.

 

Luceta Scaraffia, una veu per la igualtat que incomoda el Vaticà

Aquesta intel·lectual feminista nascuda a Torí el 1948 ha dirigit des de 2012 Donne Chiesa Mondo, el suplement femení de L’Osservatore Romano, el diari oficial de la Santa Seu i en aquests anys no s’ha cansat d’exposar la inferioritat que pateixen les dones a l’Església. Les pressions internes rebudes han acabat per silenciar-la i s’ha vist obligada a dimitir, juntament amb moltes altres redactores. Sobretot van incomodar dos dels seus articles: el publicat a principis de març de 2018 denunciava les condicions deplorables de les monges a la Santa Seu ( tractades com a serventes per cardenals i bisbes) i l’editorial  del febrer d’enguany en què denunciava els abusos sexuals a religioses que va obligar el Papa Francesc a reconèixer aquesta pràctica.

Scaraffia ha tingut relacions d’acostament-allunyament de l’església, alguns han considerat el seu pensament conservador perquè no defensa que les dones hagin de ser sacerdots i manté que l’avortament és un pecat, no un delicte, però defensa fèrriament les seves idees igualitàries. I tot i que ha hagut de deixar la seva feina, ha afirmat: L’Església és plena de dones extraordinàries. Estimar una institució és voler que canviï”.

Kate Mosse dona veu a les dones amagades en la història oficial

L’escriptora supervendes britànica enceta una nova tetralogia llenguadociana amb La ciutat del foc. Amb les seves novel·les històriques es proposa fer conèixer la història medieval i moderna del Llenguadoc i alhora fer sortir a la llum el paper que van tenir les dones en aquests conflictes.

Kate Mosse ( West Sussex, 1961) ha enllestit la trilogia medieval del Llenguadoc    ( El laberint, Sepulcre i Citadel) i aquesta nova novel·la és la primera d’una tetralogia que passa als segles XVI i XVII en els mateixos escenaris i el rerefons de les guerres de religió. Les dones tenen especial rellevància a les seves obres perquè en aquells temps difícils elles ho feien tot ( els homes no hi eren, anaven a la guerra), però la història no els ho ha reconegut. A les seves obres les dones fan les mateixes coses que els homes ( van a cavall, duen espasa, rescaten qui calgui…) tots i totes són herois o dolents.

Mosse va fundar el 1996 el Women’s Prize for Fiction que premia obres de ficció en anglès escrites per dones. “We want women to be supported, celebrated and we want their voices to be heard.”