Coneixeu el recurs webquest? Es tracta de recerca guiada a Internet sobre qualevol tema. La Comunitat Catalana de Webquest disposa d’un directori ben ple classificades per àrees. D’entre les proposades per a Ètica i Filosofia he trobat aquesta, adreçada a lumnes de 4t d’ESO i 1r de batxillerat per a estudiar el masclisme i el feminisme. Sexisme i Feminismes vol investigar sobre un problema moral “universal”: el masclisme. I també si és possible deixar de ser masclista. Els diferents enfocs feminismes creuen que un altre món és possible.La webquest ha estat realitzada per Àngels Varó Peral, professora d’Ètica i Filosofia en Secundària al País Valencià
Autor: Carme Torrijos
Dues dones reben els premis Pulitzer de literatura i teatre
Ara que s’acosta Sant Jordi parlem de llibres i escriptores.
Elisabeth Strout, que va publicar fa 10 anys la seva primera novel·la Amy and Isabelle, va rebre ahir a Nova York el premi a la millor obra de ficció pel eu tercer llibre Olive Kitteridge, un recull de relats protagonitzats per una professora de matemàtiques d’una petita localitat de Maine. La vida de la protagonista al llarg de tres dècades serveix per reflexionar sobre temes com la soledat o la pèrdua, però des d’una òptica de subtil ironia. La majoria dels crítics l’han situat al capdemunt de les llistes de millors llibres 2008.
D’altra banda, Lynn Nottage s’ha endut el premi Pulitzer a la millor obra de teatre per Ruined, actualment en cartell a Broadway, basada en milrs d’entrevistes realitzades a dones víctimes del conflicte armat que viu des de fa anys la República Democràtica del Congo (sobretot violència sexual, mutilació genital, matrimonis imposats…) L’obra se centra en la vida de Mama Nadi, una dona que regenta un local on es mescla la música , la guerra i la vida dura de moltes dones.
A la sanitat espanyola predominen les dones, però els càrrecs els ocupen homes
Aviat les metges dones seran majoria a la sanitat espanyola. Generalitzant, són joves i molt compromeses amb la seva tasca: pregunten més, detecten amb més facilitat problemes socials i endocrins, demanen més proves, informen més i recepten menys fàrmacs. Tanmateix, ara per ara, els homes manen. Tant a hospitals com a universitats i centres d’investigació les dones, tot i estar molt preparades, troben dificultats per accedir al capdamunt i trencar estereotips. Les dones només ocupen el 10% dels caps de servei dels hospitals i el 14% de les càtedres de Medicina. Preval encara el tòpic que cal diferenciar entre guarir (curar) i tenir cura (cuidar) i que els homes estan més dotats per a la primera tasca mentre que l’altra es quasi excluivament femenina. Per això molta gent, sobretot homes, han arribat a pensar que la cura és cosa d’infermeres. Aguns sociòlegs, particularment nordamericans, insisteixen que les professions es feminitzen quan perden poder adquisitiu i prestigi social. És possible que una professió que exigeix molts sacrificis i no està ben remunerada econòmicament interessi menys els homes (És el cas de l’ensenyament)
Una possible raó de les desigualtats de promoció d’ homes i dones en aquest camp (com molt segurament en molt altres) és que elles intenten conciliar vida laboral i familiar i ells no. Mentre que elles intenten poder atendre la família i només tenen una ocupació (sovint en atenció primària) ells comparteixen una doble activitat entre l’hospital i la consulta privada o la investigació. Com diu Rita Levi a l’entrevista que avui es publica, ella va decidir no casar-se quan era adolescent per no obeir un home com la seva mare al seu pare. També va haver de renunciar a tenir fills. Encara ara és feminista. “Jo sóc el meu marit”, diu i també: “sempre vaig pensar que la dona estava destruïda perquè l’home imposava el seu poder per la força física i no la mental i amb la força física pots carregar maletes, però no ser un geni”. Podeu llegir l’entrevista a la científica, que té el cervell amb plenes facultats, a punt de fer 100 anys a El País (19/04/09)
Les noves generacions han de trencar aquests prejudicis.
El tracte que reben les dones en les diferents confessions. Les religions són masclistes?
En aquesta imatge podem veure la Reverenda Ulla Momberg, sacerdot de l’església anglicana i membre actiu d’una associació en pro del dret de les dones a accedir al sacerdoci.A la majoria de les confessions les dones no poden tenir un paper preponderant, són relegades a segon pla. La situació òptima la veiem en alguns cultes protestants que permeten l’ordenació de ministres (l’església anglicana va ordenar 32 dones el 1994 a la catedral de Bristol); a l’extrem oposat, algunes creences integristes exerceixen un infern teocràtic per a les dones, fins i tot permetent la violació dels seus drets com a ciutadanes (matrimonis concertats…). Pretendre la paritat és encara en la majoria de religions una utopia, només les menys conegudes permeten un paper actiu a les dones.
Les tres religions monoteistes són discriminatòries pel que fa a la dona: l’islam sacralitza la poligàmia, el rebuig de les dones per infidelitat… i la prohibició de sortir al carrer sense cobrir-se; tant en el judaisme com en el cristianisme els homes van acaparar el fenomen religiós i l’instrumentalitzaren per assegurar-se la seva preeminència. Joan Pau II va deixar clar que per a les dones el referent era la Verge Maria. Per a l’hinduisme la reencarnació en dones significa que alguna cosa ha fallat.
Podem veure l’opinió de diferents persones interessades en el tema: Mujer e iglesia (Protestante Digital)
I l’article Sometidas en nombre de Dios (El País 11/04/09)
Com a molts altres àmbits, hi ha més dones que van a l’església que homes, però elles tampoc no manen. Potser el fet de la manca de vocacions masculines contribueixi a l’impuls del canvi.
Els taxis per a dones a Beirut seran roses
Llegeixo al Diario de Ibiza una notícia da l’agència EFE “Revolución rosa al volante“. La companyia, Banet Taxi (taxi per a dones), intenta trencar els prejudicis àrabs cap a la conducció femenina. La flota és de 6 vehicles i atendran preferiblement dones, infants i famílies (no pas homes sols).
La idea parteix d’una empresària, Nawal Yaghi Fajri, i la seva iniciativa ha estat ben acollida i ha rebut mostres de suport, fins i tot del Ministeri de Turisme.
La mateixa iniciativa ha estat anunciada per l’alcaldia de Medellín (Colòmbia) on els taxis roses començaran a circular a partir d’agost amb l’objectiu de preservar la integritat de les dones ; amb el mateix objetiu ja funcionen a Londres, Mèxic D.F. i Dubai. També l’any 2007 van començar a circular a Moscou taxis de color rosa conduïts per dones i per a fer servei a les dones a fi de protegir-les dels pirates sexuals.
Tornen els talibans a Afganistan!!!
El Parlament de Kabul, presidit per Hamid Karzai, acaba d’aprovar una llei, nou Codi de Família, que permet la violació dins del matrimoni i anul·la els avenços aconseguits per les afganes des de la caiguda del règim talibà. A pesar que Afganistan segueix sent un país patriarcal on els guanys civils depenen molt de l’ètnia i la zona, la Constitució de 2004 va consagrar la igualtat de drets de les dones. Aquesta nova llei no els permet estudiar, treballar o anar al metge, ni tan sols maquillar-se, sense permís del marit.
A la conferència de La Haya, celebrada dimarts passat i on Afganistan havia de rebre més ajuda militar, l’OTAN ha exigit a Karzai que eviti la seva entrada en vigor. La secretària d’estat nordamericanà, Hillary Clinton, va deixar clar el malestar del seu país. Segons Angela Merkel, cancillera alemanya, la llei és “inacceptable i ha de retirar-se immediatament” [La cancillera ha viatjat a Afganistan per visitar les tropes alemanes destacades al país després de parlar amb Karzai per criticar la llei vexatòria per a les dones que ha promulgat]; per al president d’EEUU, Barak Obama, és “detestable” i el francès Sarkozy va demanar al govern afgà “la defensa i el respecte dels drets de la dona i de l’home”. Karzai es va comprometre a revisar-la, com li ho havien demanat sense èxit nombroses activistes de drets humans dins i fora del país. [I per què revisar-la i no derogar-la o abolir-la?]
Les diputades afganes se senten estafades per l’aprovació de la llei, com diu Fauzia Koofi, i saben que només ha estat possible la seva aprovació perquè “la majoria dels diputats són fonamentalistes que estan contra els drets bàsics de les dones i no creuen en la igualtat ni en els drets humans”. Els que van pronunciar-se contraris a la llei van ser acusats d’antiislamistes i van rebre amenaces.
Aziz Rafie, director del Forum per a la Societat Civil Afgana, ha dit que “és un insult a les dones i als drets humans” i, com molts, pensa que el que busca Karzai són vots de cara a les properes eleccions, fins i tot els dels més retrògrades de les comunitats.
Per a Soraya Sobhrang, responsable de la Comissió Independent de Drets Humns, “el silenci d’Occident està essent desastrós per als drets de les dones a Afganistan”. El govern espanyol, doncs, que ha compromès més forces armades i més diners per a Afganistan hauria de ser molt estricte i garantir que les tropes que s’envien a aquell país vetllin per l’acompliment del respecte als drets humans, cosa que inclou els de les dones.
Llegiu l’article d’Ángeles Espinosa a El País (05/04/2009)
Cliqueu sobre les fotografies per obtenir més informació i també tot el que s’ha publicat recentment sobre Afganistan
També a la seva pàgina La Red Estatal de Organizaciones Feministas Contra la Violencia de Gènero es fa ressò d’aquesta notícia.
Web interessant per al tema de dones i islam.
La batalla pel vot de les dones a Espanya durant la República
L’any 2006, amb motiu de la celebració dels 75 anys de l’obtenció del vot de les dones, l’1 de octubre de 1931, El Instituto de la Mujer va presentar una exposició als jardins de l’estació d’Atocha (Madrid) tot recordant aquella batalla. Podem veure’n un resum a l’article del diari El País Ellas lo consiguieron.
L’ànima d’aquesta lluita va ser Clara Campoamor (Madrid,1888-Lausana, Suiza, 1972) diputada del Partit Radical per Madrid. Campoamor, l’ única dona en la Comissió Constitucional, va argumentar la necessitat del sufragi femení posant de manifest la paradoxa que les dones podien ser elegides diputades des del 8 de maig de 1931, però no podien votar.
Hi va haver molta discussió, alguns dels més progressistes temien que les espanyoles, moltes d’elles ancorades en la submissió al marit i l’obediència al confessor no fessin seva la causa republicana i no entenguessin bé la democràcia. Aquest fou el cas de les altres dues dones diputades: Victoria Kent, diputada del Partit Radical Socialista, i Margarita Nelken, del PSOE. Elles creien que la dona espanyola no tenia, en aquells moments, preparació social i política per votar responsablement, per la qual cosa, per influència de l’Església, el seu vot seria conservador, cosa que perjudicaria els partits d’esquerra.
En canvi, la dreta, contrària a l’ emancipació de les dones, va donar suport a Clara Campoamor pels motius que esgrimia Victoria Kent, pensant que els vots de les dones els serien favorables.
Més tard, ja a l’exili, Clara Campoamor va escriure un llibre on recorda amargament la seva lluita pel sufragi en la qual va ser abandonada pel seu partit: “Mi pecado mortal, el voto femenino y yo“ (1936)
Sobre Clara Campoamor, podeu llegir l’article La gran defensora del voto femenino (El País 20/01/2006)
La del vot va ser la primera de les victòries en la lluita pels drets ja que les dones seguien sent “menors d’edat eternes” respecte el marit i no tenien personalitat jurídica. Tot i això, les conquestes van quedar ofegades per la Guerra Civil i la dictadura. Caldria esperar a 1975 perquè l’ espanyola obtingués plena capacitat jurídica.
Espais digitals per a les dones
Al suplement Ciberp@ís de dijous 2 d’abril trobo dues adreces interessants:
1. Un espai digital perquè les dones s’expressin.
L’exposicio digital Imagining Ourselves organitzada per l’International Museum of Women amb participació de moltes dones joves de tot el món disposades a oferir una visió en femení de la societat global. És un projecte en moltes llengües (que inclou l’espanyol) que incorpora l’ús personal i original de vídeos, fotografies, textos i música amb l’objectiu de promoure un canvi positiu en el compromís femení amb la societat. Aquestes dones tracten temes diversos: finances, maternitat, pau, futur, política …
2. Un espai perquè les dones maltractades trobin assessorament.
EllasDenuncian. Vol ajudar les dones víctimes de maltractaments. Té una secció de Consultes Jurídiques, a càrrec d’una advocada especialitzada en violència contra les dones; assessora gratuïtament sobre mesures a prendre en cas de maltractament i d’altres consultes de tipus legal. Les seves promotores volen elaborar un gran fitxer classificat per Comunitats Autònomes amb informació i dades de contacte d’associacions d’ajuda a les dones maltractades.
Una mirada a les dones del camp
A nombroses petites explotacions agrícoles hi treballen tant l’home com la dona, però en no constar la dona com a titulars tampoc no poden cobrar jubilació ni tenen dret a baixes per maternitat o malaltia. Per això, per a les dones del camp el Real Decreto de titularitat compartida aprovat el 8 de març pel Consell de Ministres representa una victòria.
M’he assabentat de l’existència, a nivell estatal, d’una Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (Fademur) que, bàsicament, reivindica el reconeixement del treball de les dones a l’àmbit rural. En aquest sentit, Fademur valora molt positivament el Real Decreto. Aquesta regulació ha estat una demanda històrica tant de Fademur com de la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA). El decret constitueix un pas important en el reconeixement dels drets individuals de les dones agricultores i ramaderes; a totes les Comunitats Autònomes s’obriran registres on s’inscriuran les explotacions agràries gestionades per matrimonis o parelles de fet la qual cosa permetrà que les ajudes, pagaments, drets de producció, primes, quotes i altres que corresponen al titular de l’explotació s’atribuiran conjuntament als cotitulars inscrits. En paraules de Teresa López, presidenta de Fademur: “es un paso muy importante, estamos consiguiendo hacer visible el trabajo de más de 100.000 mujeres que llevan conjuntamente con sus parejas la gestión de las explotaciones familiares pero no aparecen en los papeles. Ahora, por fin, podrán ver los frutos de ese trabajo: por primera vez tendrán ingresos propios derivados de su actividad, además de las cuotas, derechos, subvenciones… que les corresponden. En España hay cerca de 7 millones de mujeres que viven en municipios de menos de 20.000 habitantes, considerados rurales. De éstas, aproximadamente un 82% trabaja en explotaciones agrarias, “si bien un 60% de ellas no paga cotización social y son por tanto mujeres que desarrollan un trabajo invisible, sin ningún reconocimiento”. Es para estas mujeres que trabaja Fademur y a las que no nos podemos permitir perder porque ellas son el motor fundamental para el desarrollo rural”
A la presentació a Palma de Mallorca de Fademur Illes Balears, que va tenir lloc el 4 de març, Elena Espinosa (ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino), va fer públic l’anunci del Decret i tant Teresa López com Joana Mascaró, presidenta de Fademur Illes Balears, van valorar la seva aprovació tot afirmant la primera que per fi es reconeixeran drets econòmics i socials de les dones que treballen a les explotacions agràries. A més va demanar al govern Balear agilitat en la creació del registre a la qual cosa Francesc Antich, president del govern, va assegurar que ja estan enllestint els textos legislatius necessaris per accelerar tant la creació del registre com l’afiliació a la Seguretat Social de les treballadores del camp.
A la pàgina web de Fademur em faig ressò de l’alarmant notícia següent: L’ OIT (Organización Internacional del Trabajo) adverteix que la crisi econòmica podria generar, a tot el món, fins a 22 milions més d’aturades el 2009 i posar en perill els avenços relatius a la igualtat en el treball i la llar. Podeu llegir l’article.
Catàleg de l’exposició del Instituto de la Mujer dedicada a les dones rurals, Mujeres y sociedad rural: entre la inercia y la ruptura
N’hi ha que creuen en les dones
Llegeixo al diari El País de dissabte 28 un titular que em crida l’atenció “Tener mujeres al mando es más rentable”
Presenta la senyora Eva Levy, una caçatalents (responsable de captació de la consultora ExcellentSerch) que busca dones per a consells d’administració de les empreses i es pronuncia amb aquesta contundència: “Todos los datos indican que donde hay mujeres hay un mayor éxito empresarial. Las compañías que tienen dos o más consejeras obtienen més beneficios.””Las mujeres aportan nuevos y complementarios enfoques. La mejor mezcla para los negocios es la audacia masculina con la ponderación femenina que nos hace ver cosas a medio y largo plazo” “Y las mujeres tienen preparación de sobra para estar ahí. Los estereotipos persiguen las mujeres. Ahora se argumenta que no toman riesgos. No es cierto. También aquí los análisis demuestran que la toma de decisiones de riesgo no depende del género, sinó de la situación”. “Ellas ya han cambiado. Es la empresa a la que le toca adaptarse para alcanzar el éxito”. Ella creu fermament en la diversitat, tant de gènere com geogràfica i pensa que l’homogeneïtat actual- 92% d’homes- és un empobriment per a les empreses.
Eva Levy fou presidenta de la Federación Española de Mujeres Empresarias, Directivas y Ejecutivas i és experta en Marquèting i Comunicació, recentment ha estat fitxada per la Consultora de RRHH ExcellentSearch, amb aquesta missió, una línia de negoci pionera a Espanya i de gran projecció.
D’altra banda, avui (29 de març) s’ha fet pública la comdemna a 17 anys amb què el tribunal Provincial de Cadis penalitza la mare de la nena mauritana obligada a casar-se amb un home gran, cosí llunyà. El tribunal la considera culpable d’agressió sexual per violació de la menor. Per a l’home la pena és de 13 anys mentre que el pare de la noia ha estat absolt de la majoria de càrrecs i només és condemnat per un delicte d’amenaces a un any i sis mesos de presó. També la noia ha de rebre una indemnització i els codemnats no podran apropar-se-li a 500 metres o cumunicar-se amb ella durant un període de temps. Tot i així, la Fiscalia de Cadis es planteja recórrer la sentència per tal que s’augmentin les penes per als tres comdemnats.