Carme Torrijos – Pàgina 100 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Dones escriptores

Al Babelia del 2 de juny surt publicat un article signat per Javier Aparicio Maydeu sobre les escriptores Virginia Woolf, Anaïs Nin, Flannery O’Connor, Edith Wharton o Anaïs Nin, l’article és LA ESTRATEGIA DE VIRGINIA i com a subtítol llegim aquesta divisa de Woolf, una mena d’exhortació a les altres dones: OS PIDO QUE GANÉIS DINERO Y TENGÁIS UNA HABITACIÓN PROPIA

A la il·lustració de grup, en primera fila d’esquerra a dreta, ANAÏS NIN, JEAN RHYS, KATHERINE MANSFIELD i FLANNERY O’CONNOR. Al darrera: EDITH WARTON i KATE CHOPIN.

En solitari, VIRGINIA WOOLF.

Aquestes dones no es van conformar amb la seva realitat i van escriure per enriquir-la, no fou fàcil per a elles i també ho denunciaren. Van lluitar pel seu ofici. L’article recomana la lectura d’algunes obres cabdals d’aquestes escriptores o de bones biografies d’algunes d’elles. Destaquem, per exemple:

De Virginia WOOLF (1882-1941) el seu manifest com a dona escriptora: Una habitació pròpia (1929)

De Katherine MANSFIELD (1888- 1923) el seu impressionant Diari (1927)

D‘Edith WHARTON (1862-1937) la col·lecció d’articles sobre literatura i escriptura Escribir ficción (1925)

De Jean RHYS (1890-1970) el clàssic El ancho mar de los Sargazos (1966)

I sobre Flannery O’CONNOR (1925-1964), autora de Sang sàvia (1952) l’esplèndida biografia de Brad Gooch.

Nous casos de violència contra les dones

Darrerament s’han produït tres noves morts de dones:

una dona de 55 anys ha estat degollada per la seva exparella a Hernani al mig del carrer

una altra dona ha estat estrangulada per la seva parella a Saragossa en presència del seu fill.

a Barcelona un home de 28 anys va matar la seva parella de 29 en un pis on convivien junt amb d’altres compatriotes, posteriorment es va autolesionar amb el mateix ganivet amb intenció de suïcidar-s e.

Tant en el primer cas com a l’últim, els agressors havien estat denunciats per les víctimes en ocasions anteriors.

Han tingut lloc actes de repulsa i condemna pública tant per part de les autoritats com dels veïns de les víctimes.

Amb aquests nous casos, la xifra negra de dones assassinades pels seus marits o companys sentimentals ha augmentat a 32 des de l’inici de l’any .

QUAN ACABARAN LES MORTS DE DONES A MANS DELS QUE DEIEN QUE LES ESTIMAVEN???

Campionat Mundial de futbol femení

Acaba de començar a Alemanya el Mundial de futbol femení i promet de ser tot un espectacle. Podríem formular una pregunta merament retòrica: té el mateix impacte aquest torneig que el masculí ? La resposta és unívoca. Tothom sembla admetre que el mateix esport, jugat per dones, no atrau multituds com les que convoquen els equips masculins.

D’altra banda, tot sovint l’esport femení no és exempt de polèmiques que van més enllà de la qüestió esportiva.

La selecció de Guinea Ecuatorial jugarà demà contra Noruega després de les acusacions i sospites sobre la feminitat d’alguna de les seves jugadores. L’ entrenadora del combinat de Nigèria, Eucharia Uche, va sostenir, després de la ronda classificatòria per al Mundial, que tres futbolistes en realitat eren homes o transexuals i que havien aconseguit el títol africà el 2008 i la classificació mundialista amb mètodes poc ortodoxos.

Una de les acusades era Genoveva Añonma, la capitana i única jugadora que milita en un club alemay. “Crec que les nigerianes són males perdedores i envegen el fet que nosaltres, d’ un país molt petit, els haguem guanyat el campionat africà el 2008”, va declarar al diari “Frankfurter Allgemeine Zeitung”.

Salimata, una de les jugadores més importants de l’ equip i autora de gols decisius, no ha viatjat amb la selecció, sembla ser per una lesió de genoll, i la seva germana ha volgut acompanyar-la. Se sospita, però, que les germanes no van superar el test de sexe que fan les federacions nacionals.

El tema recorda el de la corredora sudafricana Caster Semenya qui va ser sotmesa a un test per sospita de no ser dona i, finalment, fou autorizada a participar en los propers campionats mundials d’ atletisme.

Dues bones notícies

PRIMERA:

Tot seguint la campanya Women2Drive, diverses dones d’Aràbia Saudí desafien la prohibició de conduir imposada per la monarquia ultraconservadora i ho mostren a facebooke, twitter i altres xarxes socials. No hi ha cap llei escrita que prohibeixi treure el carnet i conduir les dones, però el clergat fidel al règim ha emès fàtues en aquest sentit, cosa que es fa extensiva a les dones estrangres que viuen al país. Recordem que una dona amb niqab fou detinguda recentment per fer-ho.

El Periodico (17 juny 2011)

dones-executives1 SEGONA:

Segons un projecte de llei aprovat per la Càmera de representants i que serà ratificat pel Senat, Bèlgica imposarà un 3o% de dones en els consells d’administració. Actualment, les dones no arriben al 7% en els òrgans de gestió de les societats que cotitzen a la borsa. Per als defensors del projecte, la votació parlamentària rectifica injustícies històriques. Concretament, els ecologistes, també partidaris de la llei, asseguren que l’arribada de les dones a les cúpules empresarials generarà beneficis. La votació va ser guanyada per 71 vots a favor (esquerra, democristians i ecologistes) hi va haver 54 vots en contra (entre ells els separatistes flamencs) i 16 abstencions.

El Pais (19 juny 2011)

Bótox a nenes de 8 anys?

Vaig llegir diumenge 12 a El País l’article No tan pronto, por favor on es mostra la perversió dels concursos de vellesa per a nenes de menys de 10 anys. Aquest tema és tractat amb bones dosis d’humor a la pel·lícula Little Miss Sunshine (2006) dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris (fotografia).

Tot i que a Espanya el fenomen no té tant de ressò, països com ara Regne Unit estudien frenar la “sexualització” i l’ús comercial dels nens i les nenes als mitjans de comunicació i Internet. Als EEUU va ser retirada la custòdia a una mare de la ciutat de San Francisco que li havia fet injectar bótox a la seva filla de 8 anys i se’n defensava tot argumentant que només volia el millor per a ella per tal que es convertís en una superestrella.

Les principals víctimes del problema són les nenes. Els experts aconsellen esperar que els infants facin el seu procés eròtic sense necessitat d’impulsar-los que imitin les conductes dels grans.

Sobre els equipaments de les dones esportistes

Naama Shafir, jugadora israelí que segons les estrictes normes de modèstia de la ultra ortodoxa comunitat jueva, juga amb una samarreta interior, ha estat advertida per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) que, de no deixar de fer-ho, pot quedar fora del proper europeu de bàsquet femení que se celebrarà aquest més a Polònia.

En tot cas, segurament darrera d’aquesta prohibició s’amaguen altres interessos. La FIBA, que organitza el torneig, ha anunciat la seva proposta d’instaurar un nou tallatge en la indumentària femenina del bàsquet europeu per “fer-la més atractiva”. Aquesta iniciativa ha estat considerada «sexista» per l’organització de consumidors FACUA i rebutjada frontalment per l’ Associació de Jugadores de Bàsquet espanyoles.

Comisión Mujer y Deporte. Comité Olímpico Español

No m’estranya que les noves mides de l’uniforme (les samarretes han de seguir el contorn del cos i mostrar les espatlles i els shorts han d’anar, pel cap baix, 10 cm. per sobre dels genolls) i la imposició mateixa d’aquestes mides hagin estat criticades per sexistes ja que semblen només pensades per atraure més públic masculí als pavellons. No estranya que les jugadores s’hi hagin negat; aquesta és un aimposició sexista, retrògrada i que vulnera les lleis d’igualtat i la Constitució espanyola.

La decisión de la FIBA de estrechar y acortar la vestimenta irrita a las jugadoras de baloncesto. La Vanguardia (11/6/2011)

La junta directiva de l’Associació de Jugadores de Bàsquet (Ajub) va fer públic un comunicat rebutjant la decisió de la FIBA en considerar que “s’intueix” “sexisme” en la decisió. Entenen que menysprea el desenvolupament de la dona i s’ utilitza les “jugadores de bàsquet com objectes, atractius des del punt de vista de l’estètica masculina, la qual cosa suposa una mentalitat caduca”.

El president de la Federació Espanyola de Bàsquet, José Luis Saez, va dir que li consta que “no hay ninguna clave sexista” en la decisió de la FIBA i es deu a una simple evolució del disseny. “Sólo pido que se compare con el atuendo de otras disciplinas femeninas”.

També la Federació Internacional de Futbol té problemes. La FIFA va donar per perdut un partit de la selecció femeninà iraní de futbol per la indumentària islàmica de les jugadores la qual cosa ha generat la protesta contra la FIFA per part del president de la federació iraní, Ali Kafshian, per l’exclusió del seu equip femení.

A l’Iran les dones han de cobrir per complet en públic el cabell i el cos. Ja abans dels Jocs Olímpics de la Juventut 2010, la FIFA havia amenaçat el país ams l’exclusió a Irán del torneig de Singapur per aquest uniforme. Finalment , les autoritats iranís van premetre que les jugadores sortissin a jugar amb un barret més petit que el tradicional hijab.

La Vanguardia (5/6/2011)

Llibres per obrir camins

ARA QUE ACABA EL CURS, UNS QUANTS TÍTOLS DE NOVEL·LES QUE PROMOUEN EL DEBAT SOBRE LA PARITAT I LA IGUALTAT PER A NOIES ( I TAMBÉ NOIS ) DE 13 A 15 ANYS:

Hi veurem personatges que es construeixen nous projectes vitals, accepten nous reptes i ens ajuden a posar-nos a la pell dels altres.

Julia GOLDING, TAOSHIRA. Cruïlla, 2010

Suzanne COLLINS, ELS JOCS DE LA FAM. Estrella polar, 2009

Sonja BOUGAEVA, DUES GERMANES TENEN VISITA. Takatuka, 2010

Rosemary STONES, ALGÚN DÍA NO APARECERÁ MI PRÍNCIPE AZUL. Ediciones B. 1994

Jacquelline KELLY, L’EVOLUCIÓ DE CALPURNIA TATE. La Galera, 2010

Karen CUSHMAN, RODZINA. En tus libros, 2004

Mirjam PRESSLER, MALKA MAI. Diagonal, 2003

Li MOYING, NEU DE PRIMAVERA: CRÉIXER A LA XINA DE MAO. Bambú, 2009

Laia KARROUCH, DE NADOR A VIC. Columna, 2004

Marjane SATRAPI, PERSÉPOLIS. Norma, 2006

neu-de-primavera1

Mor la feminista iraní Haleh Sahabí

La veterana activista feminista iraní Haleh Sahabí de 54 anys va morir en un confús incident, durant el funeral del seu pare, membre de l’oposició.

Segons la web opositora kaleme.com, propera al líder del moviment verd Mir Husein Musaví, la dona va patir un atac cardíac quan protestava i s’enfrontava als policies que volien impedir la cerimònia de dol per Ezatolah Sahabi.

Segons el govern no hi va haver enfrontaments sinó que la causa de la mort van ser els seus problemes de cor, ara bé segons kaleme la salut de Haleh s’havia deteriorat molt a la presó on és des que el juny de 2009 van esclatar protestes populars contra la reelecció del president iraní, Mahmud Ahmadineyad, que l’oposició va qualificà de fraudulenta.

Una activista muere de un infarto tras sufrir acoso policial en el funeral de su padre. (El País, 2 juny)

Tres avenços per a la igualtat

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei d’Igualtat de Tracte

“Ningú no podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, malatia o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Un organisme independent s’encarregarà d’investigar les vulneracions de la norma.

A nivell pràctic, es prohibeix que el sexe sigui un factor per decidir les primes de les assegurances ( s’incorpora d’aquesta manera la sentència del Tribunal de justícia de la UE del passat mes de març.

Una altra conseqüència, si s’aprova el projecte, és que el Govern està decidit a prohibir les subvencions a col·legis que separen per sexe, cosa que interessa actualment a 67 col·legis que reben subvencions de les comunitats autònomes (uns 100 milions d’euros).

Tot i que els socialistes compten amb el suport dels diputats d’esquerres, CiU ja ha expressat la seva postura contrària argumentant que “discriminaria les classes mitjanes, que serien privades del seu dret a triar” !!!! També al·leguen que la mesura invaeix competències autonòmiques. En fi, atès que falta ben poc per a les properes eleccions i el PP no es mostra gaire partidari de frenar les subvencions a aquest tipus de centre escolar, veiem complicat que la nova llei pugui veure la llum.

El gobierno, decidido a prohibir las ayudas a colegios que separan por sexo. El País (28/05)

El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei de Cotitularitat Compartida per la qual les dones rurals podran figurar com a cotitulars, juntament amb les seves parelles ( ja siguin jurídiques o de fet) , de l’explotació agrària que gestionen com a negoci familiar. Fins ara el titular era únic i per inèrcia patriarcal el responsable en el 71% dels casos era l’home. Aquest projecte de Llei vol reconèixer el treball de la dona al camp i, sobretot, fer-la partícep dels reconeixements jurídics i econòmics derivats de la seva activitat. Unes 100.000 dones podran beneficiar-se’n.

Las mujeres del campo podrán ser cotitulares de la explotación familiar. El País (28/05)

Sentència del Tribunal Suprem de Justícia sobre els uniformes laborals. El Tribunal Suprem de Justícia ha sentenciat que, si bé les empreses poden decidir els uniformes del seus empleats, aquesta llibertat no legitima que els treballadors hagin de suporatt limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertat públiques”. Per tant, les infermeres o altres col·lectius no poden ser obligades a dur faldilles. S’ha acabat l’estereotip: elles faldilles, ells pantalons.

Derecho al pantalón. El país ( 29/05)

En relació al cas Strauss-Kahn

Ja fa dies que volia fer una entrada comentant el cas del president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, arrestat el 14 de maig a Nova York acusat d’agressió sexual a una cambrera del seu hotel. Havia estat llegint articles diversos i molts d’ell fan palès la impunitat amb què aquest home havia actuat en ocasions anteriors i el silenci per por d’alguna de les sevbes víctimes. Costa de creure que un “secret” que molta gent coneixien – la seva “passió” per les “faldilles” !!! pogués haver-se mantingut ocult fins ara i et fa perdre la fe en les institucions democràtiques i en els partits d’esquerres (l’home és membre del Partit Socialista francès)

Avui he llegit a La vanguardia un article de Laura Freixas que va en aquesta línia: Abusitos y abusazos.