26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica

Avui dilluns 26 d’abril se celebra des de 2008 el Dia de la Visibilitat Lèsbica a partir d’un seguit d’accions  impulsades aquell  any  des de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB. No és una commemoració internacional tot i que, en alguns  països  d’Amèrica Llatina, s’ha replicat aquesta mateixa data. A l’Argentina el celebren  el 7 de març, en homenatge  a Natalia Gaitán, assassinada pel padrastre de la seva xicota als 27 anys. A Brasil, des del 29 d’agost de 1996 es va triar aquest dia en el marc del Primer Seminari de Lesbianes i  Bisexuals, i a Xile el 9 de juliol en record  de Mónica Briones, una pintora i escultora  brutalment assassinada, primera mort lesbòfoba  documentada al país la qual va propiciar la creació de la Colectiva Lésbica Ayuquelén, primera organització lèsbica coneguda a Xile que té com a objectiu visibilitzar  les reivindicacions  de les lesbianes.

A Espanya s’ha triat una data a l’atzar tot i que hi ha hagut mil i una situacions que podrien haver servit com a data per reivindicar totes les injustícies patides per dones lesbianes en la nostra història i la seva lluita. Totes elles van haver de suportar el silenci, la foscor i la solitud. Durant la dictadura van patir la violència del Patronato de Protección de la Mujer, una institució franquista, fundada el 1941, que va produir terror entre les dones que eren recloses als seus reformatoris o sanatoris psiquiatrics,  moltes d’elles lesbianes ( també adúlteres i  mares solteres) Es tractava de “preservar la moral”.

Hi ha encara molt desconeixement sobre la història d’aquest col·lectiu que va haver de sobreviure, encara després del franquisme, en l’ocultació. Potser un dels llibres que aporta més llum sobre la seva lluita és Deseo y resistencia. Treinta años de movilización lesbiana en el Estado español, de Gracia TrujilloRecull els debats de les  lesbianes  entre 1977 i 2007 a tot l’Estat  espanyol  i aporta reflexions  sobre les dificultats que han  tingut  per  articular-se els moviments  LGTBQI+ i feminista. (LGBTIQ+  format per  les sigles  de lesbiana, gai, bisexual, transgènere, transsexual, travesti, intersexual i queer – en procés d’esbrinar a quin grup hom pertany. Al final, el símbol + inclou els col·lectius no representats en cap de les sigles  anteriors)

Des de la coeducació, sempre s’ ha treballat contra la discriminació de les persones  per la seva  orientació  sexual, en aquest cas de les dones. Un dels  pilars de la coeducació és el foment  del respecte  a la diversitat  sexual als centres educatius. 

Deixa un comentari