Elena Jordi, actriu que sacsejà la moral de l’època, pionera del cinema a Catalunya

Montserrat Casals i Baqué, més coneguda com a Elena Jordi (Cercs, Berguedà, 1882 – Barcelona, 1945), fou una actriu i empresària teatral de vodevil establerta el 1906 amb la seva família a Barcelona on obriren un estanc a la Rambla freqüentat per periodistes, intel·lectuals i bohemis. Entre 1908 i 1914 Jordi debuta al teatre i anà agafant cada cop més protagonisme, després d’actuar en coneguts i atrevits  vodevils francesos va destacar en les crítiques teatrals i obtingué reconeixement del públic. Amb ells va sacsejar els teatres del Paral·llel barceloní i la moral d’una societat encotillada. Va formar companyia pròpia que es va especialitzar en el vodevil popular, particularment els escrits per Santiago Rusiñol amb el pseudònim Jordi de Peracamps.

Mitjançant l’empresa Studio Films, i probablement amb l’ajuda de Domènec Ceret, que dirigia aquesta productora, va entrar a partir de 1916 al món del cinematògraf, primer com a actriu, i més tard com a productora i directora, sempre acompanyada en aquesta aventura per la seva germana Tina Jordi. El 1918 va dirigir, produir i també protagonitzar la pel·lícula Thais, de la qual lamentablement no se’n conserva cap còpia. El curtmetratge portava al cine l’òpera Thaïs, de Massenet, que era una adaptació de la novel·la homònima d’Anatole France. El temps i el franquisme van netejar dels llibres d’històrianom com el seu, considerats immorals.

Per tal de recuperar-lo, ha estat realitzat un documental centrat en la recerca d’aquesta pel·lícula i que es proposa el redescobriment d’aquesta excepcional dona. El documental, titulat La voz de Thaïs, ja ha estat rodat i muntat i ara cal cobrir la part de postproducció i els drets d’explotació del material d’arxiu.

Es vol aconseguir que Elena Jordi tingui una làpida digna al Cementiri de Les Corts (actualment no té nom) i que sigui reconeguda com a pionera del cinema i els llibres d’història li rendeixin tribut. A més es pretén que el documental participi en festivals d’arreu del món. Per tot això els autors de la pel·lícula han llençat una campanya de mecenatge a Verkami.

Pel que fa a la biografia d’Elena Jordi, sabem que va actuar per darrera vegada el 1929 al Teatre Goya i després va desaparèixer del món artístic. Poques coses més de la seva vida a partir d’aquell moment. L’única notícia segura és la de la seva mort a Barcelona i que va ser enterrada el 6 de desembre de 1945 al Cementiri de les Corts. La investigadora Irene Melé Ballesteros va publicar el 2013 una tesi de màster a la University of Massachusetts, «Elena Jordi i el mite de Thais», on s’estudia l’impacte de la pel·lícula homònima estrenada el 1918 i que actualment el director David Casals-Roma ha redescobert.

Deixa un comentari