Exposicions “Dones de ciència” i “Dones matemàtiques” al mNACTEC

exposicions

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) [Rambla d´Ègara 27008221 Terrassa. T 937368966] presenta, fins al dia 1 de novembre, les exposicions temporals Dones de Ciència i Dones matemàtiques amb la voluntat de donar a conèixer les aportacions que han fet diverses dones de ciència al llarg del temps.

Dones matemàtiques. L’exposició, organitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Múrcia, presenta la vida de catorze dones dedicades a les matemàtiques, des del segle VI a.C fins als nostres dies, i mostra les seves aportacions en el camp científic, tot posant de manifest les dificultats culturals i socials que van tenir per desenvolupar la seva veritable passió. L’exposició disposa d’un espai lúdic amb jocs matemàtics per a totes les edats: Onze activitats per a cinc dones són una sèrie de jocs creats per les nostres protagonistes plantejats de manera individual, i Dotze jocs matemàtics són una sèrie de jocs matemàtics que reten el visitant a resoldre vàries activitats seguint pistes com a única ajuda, tot per demostrar les aptituds i habilitats dels jugadors a l’hora de resoldre jocs de lògica, de combinació, de probabilitat, etc.

Dones de Ciència. L’exposició, organitzada per l’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, té com a objectiu mostrar dotze dones científiques, de 1594 a 1991, que han contribuït al desenvolupament de la ciència, i és un reconeixement a les aportacions que han fet les primeres dones científiques i tècniques; físiques, metgesses, botàniques, naturalistes, matemàtiques i biòlogues, dones que, des de les seves posicions, van transformar les fronteres dels espais tradicionalment assignats als homes.

Ambdues exposicions es podran visitar fins al dia 1 de novembre, de dimarts a divendres, de 10 a 19 hores; i dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14.30 hores.

Masclisme a Sudan

lubna-husein

La periodista sudanesa Lubna Husein va ser condemnada aquest estiu a rebre 40 fuetades per dur pantalons. La pena li fou comutada i va passar 22 hores  a la  presó. Ara, en una entrevista telefònica des de casa seva a Jartum publicada al diari El País (13/09/09) explica la seva lluita contra el masclisme integrista al seu país. Lubna  ha esdevingut un símbol, un model per a les dones, sotmeses a un règim masclista i integrista.

Duré pantalons tots els dies diu el cartell que porta a la fotografia.

Des de l’arribada al poder d’Omar Bashir (1989) la policia especial vetlla pel compliment de l’article 152 del codi penal que es refereix a les formes indecents de vestir i ,diàriament, persegueix les dones que duen pantalons. Hi ha moltes dones a les presons per les condemnes dels tribunals especials.  Ella es declara musulmana, però actualment, per la seva lluita per la retirada d’aquesta llei,  té molts enemics entre els islamistes integristes que l’acusen de fer una campanya mediàtica. Ha hagut de renunciar a treballar com a periodista en el gabinet de premsa de l’ONU a Jartum i tampoc no pot treballar en els diaris sudanesos (la policia censuraria els seus articles) Es planteja acceptar les ofertes d’alguns mitjans estrangers. Abans  no sempre duia pantalons, ara els durà tots els dies.

Notícies

Neix una gran base de dades per prevenir la violència contra les dones

Per tal de prevenir més eficaçment la violència contra les dones, els ministres d’Interior i Igualtat, Alfredo Pérez Rubalcaba i Bibiana Aído, han  presentat un programa informàtic que disposa d’una  base de dades sobre 102.188 dones i que haurà d’incloure les denúncies i procediments de totes les víctimes. Es pretén avaluar el risc de patir una agressió i  fer que la informació sigui compartida per totes les autoritats implicades en la protecció d’aquestes dones en risc (policia, jutges i fiscals).

Per ampliar la informació

Barcelona, seu del I Congrés de lideratge femení

L’escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona ha estat seu del I Congrés de lideratge femení (16 al 18 de setembre) La Universitat Pompeu Fabra ha acollit la celebració d’un congrés pioner a Europa i suposa la internacionalització d’un nou paradigma sobre com la dona pot desenvolupar de forma estratègica la seva carrera professional. La promotora del congrés ha estat Carmen García Ribas, directora del postgrau sobre Lideratge Femení que s’imparteix a ESCI. García Ribas entén que aquest congrés és ara “més necessari que mai”.

Per a més informació.


Segregació de les dones en alguns autobusos de Jerusalem

17637200908271140pol176371He llegit  a La Vanguardia digital que als barris ultraortodoxos de Jerusalem els homes entren als autobusos per la porta del conductor i seuen a la part davantera del vehicle i  les dones entren per darrera i ocupen els seients de la segona meitat de l’autobús. Aquests autobusos segregats s’anomenen ” kosher” (línies mehadrin), i la divisió o frontera entre els sexes la imposa el judaisme ortodox que impedeix les persones de diferent sexe  mirar-se i tocar-se.

Aquestes prop de 50 línies de vehicles que recorren el país des de ja fa més d’una dècada han estat objecte de crítiques per part d’organitzacions feministes a les quals s’han afegit molts intel·lectuals del país, com ara A.B Yehoshua o Natan Zach, que han demanat al Ministeri de Transport que les clausuri en considerar que discriminen les dones ja que no només es veuen obligades a seure darrera sinó que també s’estableixen limitacions en la seva forma de vestir. En termes similars s’ha expressat la jutgessa del suprem Dalia Dorner qui considera  la separació entre homes i dones en aquests autobusos  una humiliació i la compara amb la separació de blancs i negres. Periòdicament es troben notícies a la premsa sobre dones que han estat víctimes de la segregació i algun cas ha arribat als tribunals després que les passatgeres hagin sofert agressions per seure on no els tocava o vestir pantalons o faldilles curtes. Alguns grups religiosos encara troben insuficient aquesta situació, fins i tot els ultraortodoxos Neturei Karta demanen que homes i dones caminin per voreres diferents dels carrers. La població ultraortodoxa constitueix el 15% de la població (haredim) i  cada dissabte potagonitzen enfrontaments als carrers de les ciutats contra els comerços en defensa de l’obligat descans del shabat.

Segons la portaveu del ministeri de Transports Ora Salomón s’ha creat una comissió per estudiar l’assumpte, però  consideren que l’existència d’aquesta mena d’autobusos és una exigència dels haredim i constitueix un tema sensible del qual no en volen parlar.

Més informació en aquesta pàgina.