És ALICE GUY, cineasta pionera que va morir el 24 de març de 1968 en una residència per a ancians de Mahwah (Nova Jersey- EEUU) als 94 anys. Actualment comença a ser reconeguda com la primera persona que va indagar sobre les possibilitats narratives del cinematògraf. És considerada la inventora de les pel·lícules de ficció. Va néixer a Saint-Mandé (França) el 1873 i ja a París va començar a treballar com a secretària a l’ empresa de fotografia de Max Richard, poc després adquirida per León Gaumont que, quan els germans Lumière van presentar públicament el seu invent el 1895, va començar a comercialitzar les seves càmeres per a enregistrar i reproduir imatges en moviment. Alice Guy va descobrir un mitjà per a explicar històries d’una manera nova. Es va avançar als fins ara reconeguts pioners ( Méliès i Segundo de Chomón) i va rodar un parell d’escenes a les quals els amics feien d’actors: La fee aux choux (‘La fada de les cols’) de 1896 és la primera pel·lícula que combina la ficció teatral amb la imatge en moviment. El seu cap li va encarregar que posés en marxa un departament de cinema narratiu. Ella també va introduir rudiments en la tècnica del muntatge cinematogràfic i va sincronitzar el so d’un gramòfon amb les imatges ( és a dir, va iniciar el camí cap al cinema sonor) Després de casar-se amb el càmera Herbert Blaché, es va traslladar als Estats Units, on va continuar la seva producció ( entre 600 i 1.000 pel·lícules: de l’oest, comèdies, ciència-ficció … ). Però en divorciar-se va retornar a França, i va començar el seu declivi.
Una de les seves pel·lícules és el curtmetratge mut Esmeralda, primera adaptació de la novel·la de Victor Hugo, el Geperut de Notre Dame, de 1905.
La conversió del cine en una gran indústria i la importància que van adquirir els estudis de Hollywood, les dones van ser bandejades; la historiografia oficial es va encarregar d’esborrar la petja d’Alice Guy i altres pioneres.