“El camino es nuestro”, textos inèdits d’Elena Fortún i Matilde Ras

Fortun RasdescargaAquest és el nou títol de la col·lecció Obra Fundamental de la Fundación Banco de Santander, una compilació de textos inèdits de les escriptores  Elena Fortún ( pseudònim d’ Encarnación Aragoneses de Urquijo, Madrid, 1886 – 1952; ben coneguda per les seves novel·les per a públic infantil i adolescent i sobretot la sèrie  “Celia”) i la grafòloga Matilde Ras (Tarragona, 1881-1969)

Totes dues van ser pioneres silenciades durant el franquisme. Integrants de la primera generació de feministes espanyoles , eren amigues i admiradores mútues des dels temps del madrileny Círculo Sáfico de Victorina Durán, anterior a la Guerra Civil. El llibre, amb introducció de Núria Capdevila-Argüelles, catedràtica associada d’Estudis Hispànics i Estudis de Gènere a  la Universitat d’Exeter, pretén endinsar-se en la figura d’ambdues escriptores, rescatar la seva obra literària i humanística i capbussar-se en l’autèntica dimensió de la seva relació amorosa. Però elles no només van compartir una relació amorosa  sinó  que també van estar compromeses en la defensa dels drets de la dona i el feminisme.  Els missatges entre totes dues anaven encriptats per ocultar tant la seva passió com les seves idees polítiques.

Denuncia-ho!

1322095812_870215_58bb257794_fotograma_2La nova campanya de la Policia Nacional contra la violència de gènere ( de fet, endegada a finals del 2014! ) encoratja les dones a denunciar qualsevol agressió. Els recorda que des del número de telèfon 091 atendran les seves trucades més de 72.000 agents de policia de  les patrulles de Seguretat  Ciudadana, les Brigades de Policia Judicial, les Unitats de prevenció i  Assistència a la dona, les Oficines de Denúncies i  Atenció al Ciutadà  o des de qualsevol  comissaria.

Podeu veure l’anunci clicant. DENUNCIA-HO!

Encara estàs massa grassa

unnamed La frase que dóna títol a aquest article és una de les que li diu una amiga a l’altra en aquest vídeo realitzat per Yolanda Domínguez amb la finalitat de  donar suport a la campanya de  Lidia, una mare que lluita per tal que es bloquegin les pàgines proanorèxia i probolúmia a Internet després que la seva filla adolescent visités aquestes webs i perdés 14 quilògrams en dos mesos.

Per veure el vídeo cliqueu  ANA Y MIA 

El nou govern grec no té cap dona ministre

descarga“Syriza, sense dones no és democràcia”. Aquest i d’altres com ara “Sense igualtat no hi ha democràcia” i “Sense dones no hi ha igualtat”, escrits en grec i a continuació en les diferents llengües dels usuaris,  a tot Europa les xarxes socials s’han fet ressò d’aquesta mancança en la composició del nou govern des que Tsipras la va anunciar  dimarts passat a la tarda. No hi ha cap ministra, sí 6 viceministres.

A Espanya l’ hashtag #SinMujeresNoHayDemocracia esdevé ‘trending topic’ .

“Desitjo que vingui el diable”

Mary-MacLaneI-Await-the-Devils-Coming2-225x300deseo-que-venga-el-diablo_9788432224256-602x1024

I Await the Devil’s Coming  Aquest és el títol del llibre-diari personal d’una noia de 19 anys, MARY MACLANE, veritable bestseller als EEUU a principis de s. XX. L’autora es pot considerar la primera blogaire ( sense bloc, però) pel seu estil incendiari i modern en les seves confessions i particular forma de veure el món. Amb 100 anys de retard arriba a Espanya i és publicat en castellà per l’editorial Seix Barral. A través de les seves frases iròniques i burletes sobre la soledat i la feminitat, i els seus textos d’amor,  i sentiments hi veiem una jove escriptora alternativa que viu en un món hostil. Al seu diari trobem una noia altiva i narcisista, però també  divertida; té un estil precís, directe i arriscat;  es dirigeix a un ésser diabòlic a qui invoca a les pàgines  del diari i li demana  que l’ajudi a desfer-se de tots els mals i pegues que la seva joventut li imposa. Té un  llenguatge propi  i, sense saber-ho, molts anys després és el mateix que el de milers d’usuaris d’Internet.

220px-Men_Who_Have_Made_Love_to_Me_(1918_film)Mary MacLane va néixer a Winnipeg (Canadà) el 1881.  Després de triomfar amb el seu diari, publicat el 1902, es va traslladar a Nova York, on va escriure una sèrie d’articles per al ‘New York Tribune’ basats en les seves vivències i opinions. Va publicar dos llibres més  d’un marcat contingut autobiogràfic. La productora Essanay Studios els va adaptar al cinema,  ‘Men who have made love to me, una pel·lícula innovadora onMacLane s’interpreta a ella mateixa, fumant en escena i adreçant-se directament a l’audiència.

Va morir a l’habitació d’un hotel de Chicago al 1929, quan tenia 48 anys, per causes desconegudes.

Pàgina sobre l’escriptora ( en anglès)

Ara (19 de gener de 2015)

Les dones no surten a la foto!

foto retocadaEl diari ultraortodox israelí ‘HaMevaser’ deixa fora de la foto les dones de la manifestació antiterrorista a París. No hi surten ni la poderosa Merkel,  l’alcaldessa de París o la reina palestina Rània entre d’altres!

La ultraortodòxia busca apartar la dona de l’àmbit públic fins al punt de prohibir en els seus partits polítics les candidatures femenines al Parlament (Knesset). La publicitat d’aquesta doctrina sovint presenta un món exclusivament masculí en què només apareix ocasionalment alguna nena.

Hayat Boumeddiene. Per què es radicalitzen?

Hayat-Boumedienne-la-esposa-de_54423202909_53699622600_601_341Aquest és el nom de la dona d‘Amedy Coulibaly, el gihadista que va segrestar una desena de persones en un supermercat jueu de París , després de l’atac contra el setmanari Charlie Hebdo. Les càmeres de seguretat de l’aeroport d’Istanbul van gravar el moment en què la dona més buscada de França  va entrar al país el 2 de desembre en un vol procedent de Madrid, on havia fet escala. El Govern turc ha confirmat que la dona ha creuat a Síria,  territori controlat per l’Estat Islàmic. Els països europeus han acusat el Govern d’Ankara de la laxitud dels seus controls fronterers, que permeten l’entrada al país de gihadistes que després es desplacen a Síria. 

La policia francesa busca   la dona , de 26 anys,  per l’assassinat d’una policia dijous passat i per l’atac a un supermercat jueu divendres, perpetrats juntament amb el seu company i ha difòs la fotografia on es veu com practica tir amb ballesta vestida amb burka. Hayat va néixer el 26 de juny  de 1988 a Villers-sur-Marne (Val-de-Marne) són 7 germans i després de la mort de la seva mare el 1994 els serveis socials se’n van fer càrrec. Fins molt recentment no ha tingut contacte amb el seu pare, Mohamed, segons  el diari Le Parisien. La noia s’ha anat radicalitzant des de 2010 ( fins i tot hi ha algunes fotos antigues en biquini) Ara és més  religiosa que Coulibaly  i té el desig d’anar a viure a un país àrab per perfeccionar el seu nivell d’àrab literari. Recentment va acomplir amb el deure de peregrinació a la Meca junt al seu company. 

La Vanguardia ( 13 gener 2015)

 

 

 

Libby Lane, primera dona bisbe de l’església anglicana

A. LaneAmb aquest nomenament l’església anglicana fa història. Libby Lane, de 48 años, serà  consagrada amb tots els honors en una cerimònia a la catedral de York el proper 26 de gener.

Lane és sacerdotessa des de 1994, quan  va ser ordenada a  la primera promoció de dones al  Regne  Unit ;  serà  bisbe  de Stockport,  la mateixa diòcesi del nort d’Anglaterra on treballa i  ha ocupat diferents càrrecs.

En  conèixer el seu ascens,  la religiosa, pastora des de 2007  les esglésies de St. Peter, a Hale, i St. Elizabeth, a  Ashley, a  la diòcesi de Chester, va declarar-se  “molt  emocionada” per  l'”inesperat” nomenament . La nova bisbe és casada i té 2 fills.

A veure si seguim  l’exemple dels anglicans!

El preocupant fenomen de les dones jihadistes

La policia espanyola va detenir set persones, una d’elles a Barcelona, en el marc d’una operació contra una xarxa que es dedicava a reclutar dones joves per a l’Estat Islàmic, el grup jihadista que actua a Síria i a l’Iraq.

Dues expertes en jihadisme analitzen el fenomen del reclutament femení per a la milícia jihadista. L’Estat Islàmic promet als combatents un sou, una casa i una dona; és per això que les dones europees que s’hi integren ho fan com a esposes dels combatents i per engendrar els seus fills, en el marc del seu projecte de conquesta.

Primera dona al front de la “Real Academia de Historia”

Carmen IglesiasPer primer cop des de la seva fundació el 1738, aquesta institució té com a directora una dona. Es tracta de CARMEN IGLESIAS ( Madrid, 1942)  Fou votada per 23 acadèmics (el 76,6% dels 30 que van  participar en el procés  electoral: quatre més van votar en blanc i tres a d’altres tres acadèmics. La historiadora substituirà  a Gonzalo Anes, mort el passat març.  Precisament l’acadèmia d’història s’inclina més per perpetuar les tradicions que no pas per innovar i és per això que cal considerar motiu de satisfacció l’elecció d’una dona per al càrrec. Actualment a  la institució, entre els 30 acadèmics numeraris,  només hi ha 5 dones.

Carmen Iglsias és Catedrática d’ Història de les Idees Morals i  Polítiques de la Universidad Rey Juan Carlos I, autora de més de 200 publicacione i  professora d’ Història de l’aleshores príncep Felip i actual rei,  Felipe VI. Amb aquest nou càrrec Iglesias compleix un nou repte en matèria d’igualtat ja que va ser també la primera  directora del Centre d’ Estudis Polítics i Constitucionals i  consellera nata del Consell  d’ Estat, presidenta d’un grup mediàtic (Unitat Editorial) i  una de les primeres historiadores a rebre reconeixement acadèmic i professional en un món amb clar predomi masculí fins fa no gaire.   Per als propers quatre anys, Iglesias assumeix com a objetiu  una major obertura a la societat de la RAH, que l’equipari a  poc a poc a la RAE. Per cert, en aquesta altra institució només hi ha 6 dones entre els membres numeraris ( i una d’elles és la mateixa Carmen Iglesias !!!)