ESPAI DE COEDUCACIÓ

Amb les xarxes socials i internet, la difusió de conductes abusives entre menors ha augmentat. En  el marc de les jornades ‘ESTIMAR NO FA MAL: VIU L’AMOR LLIURE DE VIOLÈNCIA‘ , organitzades per l‘INSTITUT CATALÀ DE LES DONES ,  RUTH  VILÀ , doctora en psicopedagogia per la Universitat de Barcelona i membre del GREDI, ha presentat avui  una anàlisi de la violència de gènere 2.0 entre els adolescents. [VISITEU EL BLOC GREDIDONA ]

Perfil de vulnerabilitat

Ser noia  /  Tenir més edat  /  Tenir parella  /  Un concepte de violència de gènere poc crític  /  Utilitza amb una major mesura Twitter i Ask.fm  /  Haver tingut una experiència com agressor o agressora fa el joves més vulnerables a patir-la després.

Tendència a ser agressor

Pot ser noi o noia. S’observen patrons de violència masclista en noies  /  La violència de gènere també ve generada pel mateix grup de noies, que legitimen la violència masclista  / Experiència en ciberassetjament en general   / Ser usuari/a habitual d’entorns virtuals actius (ask.fm, Skype) i no freqüentar entorns més  passius com Youtube.

Segons aquest estudi, més del 40% d’adolescents han patit ciberassetjament. Les noies són més propenses a patir-lo i només un 10% ho explica.

Sovint, l’enviament d’imatges sexuals sense el consentiment de la protagonista (sexting) s’utilitza per extorsionar o aconseguir un apropament sexual amb la víctima. Segons Gredi, un 20% d’adolescents el practiquen, un 71% de noies i un 67% de nois ( un 51% de noies ho fan sota pressió)

Diari  ARA

10 homes han estat sentenciats a 25 anys pels seus vincles amb els agressors, el quals no han estat encara  detinguts. Hom creu que el líder talibà responsable s’oculta a l’Afganistà.

Malala, actual premi Nobel de la Pau fou ferida de gravetat el 2012 per defensar el dret de les nenes a anar  a l’escola. Encara ara  no pot  retornar al seu país per les amenaces de mort dels talibans a ella i a la seva família.  Ha esdevingut un símbol de la lluita contra la intolerància i l’opressió que exerceixen aquests règims contra les nenes, noies i dones.

Recentment, amb motiu de complir-se l’any de l’inici del segrest de 200 noies escolars a Nigèria per part de la milícia islamista  Boko Haram,  ha adreçat un text a les noies, a les quals considera heroïnes,  i els ha demanat que “mai no perdin l’esperança de rec uperar la llibertat i tornar amb els seus estimats”. ” El meu nom és Malala. Sóc  una nena paquistaní de la vostra edat. Sóc una de les milions de persones de tot el món que us té a vosaltres i a les vostres famílies en el pensament i en les oracions”.  Ha afegit: “Tindreu l’oportunitat de rebre l’educació que voleu i us mereixeu”.

Malala, en la seva lluita per la igualtat i la consideració de  l’educació com allò que més pot fer lliures les persones, és tot un exemple a seguir.

 Video

016. Aquest és el número que les noies han de trucar si se senten controlades o atemorides pel seu xicot.

Per primer cop en els seus 194 anys d’història KATHARINE VINER, actualment directora  adjunta del diari i responsable de l’edició digital per als Estats Units, ha estat anomenada directora del diari  The Guardian . El nomenament es farà efectiu a partir del proper mes de juny. Viner, de 43 anys, ha emès el comunicat següent:  “Ser la directora de ‘The Guardian i ‘The Observer’ [l’edició dominical del rotatiu] és una responsabilitat i un privilegi majúscul. Em sento honorada de liderar un grup de periodistes respectats a tot el món per les seves cobertures informatives, les seves anàlisis incisives, el seu pensament independent i la seva innovació digital.” L’any passat, ‘The Guardian’ –fundat a Manchester el 1821– va compartir amb el diari nord-americà ‘The Washington Post’  el premi Pulitzer de periodisme en la categoria de servei públic per  les seves informacions sobre l’espionatge als Estats Units arran de les revelacions de l’exanalista de la CIA Edward Snowden. El diari britànic, amb 42 milions d’usuaris únics, és un dels mitjans en anglès més llegits del món a través de la xarxa.

El cas  de la capitana Zaida Cantera,  qui  va gosar denunciar l’agressió sexual a la qual la va sotmetre   un tinent coronel,  per la qual cosa coronels i generals van  intentar fabricar un cas contra ella per  ficar-la sis anys a la presó,  posa de manifes  que a  l’exèrcit  aquests casos no són aïllats. Critiquem absolutament l’actitud del ministre de Defensa Pedro Morenés que es va negar a escoltar la  dona vexada quan li ho va demanar i que avui ha rebutjat donar explicacions sobre aquest cas al debat del parlament.

Al programa  ‘Salvados‘,  Zaida Cantera  va explicar a Jordi Évole com va començar l’assetjament sexual per part del seu superior, el tinent coronel Lezcano-Mújica, i com es va convertir en assetjament laboral. A més  l’ oficial explica en què  consisteix  el protocol reglamentari de l ‘Exèrcit segons el qual es dón la paradoxa que si tens un problema amb el teu superior, a la primera persona a qui li ho has de notificar és a ell.

TU MOUS FITXA  TELEFON D’ATENCIÓ  CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA 900900120