Denunciem les lletres de cançons masclistes

El passat  gener  es va fer viral un vídeo en el qual la poeta Alejandra Martínez de Miguel denunciava cançons masclistes. ( Lletres de Maluma… )Fins i tot es va crear  una app per a fer-ho.  ( Recopilació feta per “Colectivas deseantes”)

Fa 30 anys grups de moda que passaven per progres també feien lletres dignes  de denúncia en relació a la qüestió de gènere, però  les feministes no ho tenien gens fàcil per a denunciar-les.

El 1988, Los Ronaldos,  liderats per Coque Malla,  cantaven: “Estás haciendo mal, al no dejarme pasar. Estás haciendo mal, y no sé lo que va a pasar. Tendría que besarte, desnudarte, pegarte; luego violarte, hasta que digas sí”. Tot i que un grup de feministes basques va fer una denúncia pública d’aquesta lletra el grup la va seguir cantant; finalment es va deixar d’emetre per anar  contra la Lley de 2004 contra la Violència de gènere.

I en aquells finals dels 80 Loquillo cantava La mataré;  Hombres G  Sufre mamón, devuélveme a mi chica; Siniestro Total  Hoy voy a asesinarte; o Radio futura Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared, te voy a dar una paliza por haber escrito mi nombre dentro.

Cal crear una consciència per tal  que aquest  tipus de cançons sigui  inacceptable socialmente. I combatre el masclisme  ocupant espais des de propostes feministes i propositives on són possibles altres tipus de relacions.

L’obra de l’artista silenciada Charlotte Salomon a Barcelona

L’obra de Charlotte Salomon, l’artista jueva que va ser deportada i assassinada als 26 anys al camp de concentració nazi d’Auschwitz,  es pot veure a Barcelona, al Monestir de Pedralbes. L’exposició es titula com la seva gran obra, ‘Vida? O teatre?, i inclou una àmplia selecció del gran conjunt de guaixos  creats durant el seu exili a França (1940-1942), gràcies als quals va superar emocionalment un trauma familiar ( els suïcidis de la seva mare i la seva  àvia la van conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrtica i de salvament).

[ Guaix és una pintura opaca soluble a l’aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l’aquarel·la, cobreix el suport, generalment paper, cartó o més rarament pergamí. També es diu guaix d’una obra feta amb aquesta tècnica de pintura]

L’obra pictòrica de Charlotte Salomon  es conserva al Jewish Historical Museum d’Amsterdam. Tenim ara l’oportunitat de conèixer l’art  d’una altra dona oblidada per la història no només a causa de la brevetat de la seva vida, sinó també per  ‘la construcció masculina de la història de l’art’. Un dels eixos de la programació d’exposicions del Monestir de Pedralbes és la   recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, especialment de ‘dones silenciades’. L’exposició  es completa amb  dos audiovisuals que sintetitzen la seva vida a Berlín (fins el 1938) i a França (1938-1942). També es poden veure uns interactius que aprofundeixen aspectes de la seva obra principal que dóna nom a la mostra. La durada de l’exposició és  del 17 d’octubre  fins al 17 de febrer del 2019.

19 d’octubre – Dia Mundial Contra el Càncer de Mama

Cada any, el 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama com a recordatori  del compromís de tota la societat en la lluita contra el càncer de mama (importància del diagnòstic precoç). Aquest tumor és el més freqüent en les dones occidentals. A l’estat espanyol es diagnostiquen cap a  32.825 nous casos  l ‘any (Dades de 2018 )
1 de cada 8 dones tindrà càncer de mama  al llarg de la seva vida. Hi ha motius, però,  per ser optimistes: el percentatge d’e curació no para d’augmentar, el 86% de malaltes sobreviu. I això gràcies a la investigació de nous tractaments .

En  ser una malaltia que afecta gran part  de la població femenina arreu del món,   l’OMS (Organització  Mundial de la Salut) va impulsar aquest dia.

Per a col·laborar amb aquesta data a Barcelona s’organitzen una sèrie  d’actes com ara l’encesa de llums roses a edificis importants de la ciutat com l’Ajuntament…)

 

 

Una espanyola triada la millor metge de família del món

L’organització  mundial de la medicina de família, WONCA (sigles angleses) ha triat Verónica Casado,  que exerceix al centre de salut de Parquesol de  Valladolid  des de fa quasi 30 anys,  la millor metge de família del món.  El premi el recollirà en breu a Seül. Prèviament havia estat distingida  amb els premis europeu i iberoamericà  de l’especialitat.

Ha aprofitat l’interès  mediàtic per a denunciar la situació de precarietat de la medicina espanyola des de l’esclat  de la crisi econòmica ( falten mitjans i falta personal)

El premi, que és un guardó  que reconeix un únic  metge de família pel seu treball, com  proveïdor d’ assistència amb una visió  integral però també  per la seva  forma de prendre decisions i actuar en equip, és la primera vegada que es lliura a una doctora espanyola, després d’haver-lo rebut, parlant de dones, una ugandesa el  2016, una nordamericana el  2013 i  de forma conjunta a dues de Trinitat i  Tobago i  Canadà el 2010.

Execució d’una noia a Iran

La jove  ZEINAB  SEKAANVAND, executada a la presó  d’ Urujieh, a la província d’ Azerbaijan avui  dimarts 9 de desembre al matí. 

La seva vida ha estat un veritable infern: la van obligar  a casar  quan  tenia només 15 anys. Ell la violava i maltractava físicament  i psicològica. Va intentar divorciar-se, però el seu marit s’hi va negar.  Va ser  detinguda el 2012 acusada d’haver-lo matat  i   durant  20 dies va patir pallisses constants per part  de la policia. No va tenir advocat fins al moment  del judici; aleshores va acusar el seu cunyat de la mort  del seu marit i d’ haver-la violat en diverses ocasions. Però Zeinab va ser acusada a pena de mort.

És llavors que Amnistia Internacional va iniciar una campanya per frenar L’execució. Milers de persones s’hi van solidaritzzar, però les autoritats iranianes van decidir saltar-se la legislació internacional i executar-la. Tenia 17 anys quan el 2012 va confessar, sota pressió,  el seu crim.  Ha mort amb només 23 després d’aquesta vida tan dolosa.

El cas de Zeinab  no és aïllat. En un país on es  permet  el matrimoni  infantil i es qüestionen constantment els drets de les dones són freqüents casos com aquest:   Mahboubeh Mofidi fou  condemnada amb 17 anys per matar el seu marit (amb  el qual  s’havia casat als 13) i  va ser executada el passat gener. Fátima Salbehi també va ser executada el 2015 perquè va enverinar el seu marit que abusava  d’ella.

Amnistia Internacional segueix lluitant per eradicar la pena de mort de la faç de la terra.  A l’última dècada, Iran ha executat cap  a 80 menors d’edat. L’ ONU va acusar  Iran el 2014 de tenir en el corredor de la mort  160 joves que van ser condemnats a la pena capital quan  eren menors d’edat. Demanen a Iran una moratòria per a les execucions, que comuti les penes de cara a abolir la pena de mort i la prohibeixi en cas de nois i noies condemnats amb menys de 18 anys.

 



Denis Mukwege i Nadia Murad, Nobel de la Pau

Denis Mukwege ha operat gratuïtament  al seu hospital Panzi, a l’ est  de la República Democrática del Congo, milers de dones que han estat  violades.

Aquest Nobel ha estat  compartit amb l’activista iazidí Nadia Murad, ex esclava del grup  jihadista Estat Islámic  (IS); la seva tasca és patrocinada i recolzada per Yazda: Organització Mundial Yazidí. Va ser segrestada i retinguda per Estat Islàmic a l’agost de 2014. 

Mukwege coneix bé  les secueles que pateixen  les dones víctimes de violacions de guerra. Fa  dues dècades que el doctor es va convirtir en el “reparador de les dones de la República Democràtica del Congo”.

Les dones, a la conquesta del sector científic i tecnològic

Les dades a Espanya indiquen que existeix igualtat de gènere en l’accés a la universitat, però no en els llocs de responsabilitat; és per això que diverses beques i programes tenen com objectiu incrementar la presència femenina en los llocs d’investigació i  de direcció de projectes.

Mentre que el nombre d’alumnes noies  matriculades a la universitat pública (54%) és més alt que el de nois, la xifra va disminuint quant a tesi doctorals llegides (50%), científiques en exercici (39%) i, finalment, directives i catedràtiques (21% en el sector públic, 43% en el privat). Sorprèn que només hi hagi una dona dirigint  un dels set organismes públics d’investigació que depenen del Gobierno espanyol, Rosa Menéndez, presidenta del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Alguns d’aquests programes són:

For Women in Science de L’Oréal i la Unesco, creat el 1998 que reconeix cada any la tasca de cinc investigadores eminents de cinc regions del món  per la seva contribució a l’avenç científic i  cada any atorga cinc beques de 15.000 euros a joves científiques perquè desenvolupin els seus projectes d’investigació.

Becas Talento Mujer de Banco Santander ( 2a edició) concedeix 25 ajudes econòmiques a dones que vulguin  estudiar màsters i postgraus de l ‘àmbit STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), amb la posterior realització de pràctiques formatives a l’entitat financera.

Mothers of Science, del Barcelona Institute of Science and Technology.  A finals de l’any passat va iniciar  el seu programa de beques The Mothers of Science, amb   l’objectiu  d’incrementar el percentatge de líders de grup.  A l primera edició van concedir 10 beques de 400 euros mensuals durant un any, amb  un import total d’uns 50.000 euros.

Women Techmakers Scholars, de Google. Programa d’ajudes destinat a fomentar la presència de les dones a l’àmbit de les TIC, inspirat en la visió de la doctora Anita Borg, una pionera en la lluita per la igualtat de gènere en el camp  de la computació i  les noves tecnologies. [Anita Borg (1949 – 2003) va ser una científica informàtica de Chicgo, EEUU que va fundar l’Institut de la Dona i la Tecnologia (ara l’Institut Anita Borg de la Dona i la Tecnologia) i la Celebració Grace Hopper de Dones en la Informàtica. ] Les guanyadores de les beques  rebran 7.000 euros per a cursar un títo. l de grau o postgrau en el camp de les Ciències Computacionals, Enginyeria en Computació, Informàtica o en qualsevol altra matèria tècnica relacionada. 

Proyecto europeo Hypatia, con presencia del FECYT. Proyecte europeu que té com principal objectiu fomentar que les noies de 13 a 18 anys optin per la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) tant en centres educatius com, més endavant, en les seves trajectòries acadèmiques. 

La canadenca Donna Strickland, Nobel de Física compartit amb dos homes.

Per primer cop des de 1963 L’Acadèmia Sueca premia una dona. Les eines de la fotònica, que permeten manipular la llum amb  precisió i han obert la via a noves aplicacions industrials i mèdiques, han estat  reconegudes amb el premi Nobel de Física de 2018. Els premiats      ( juntament amb Stickland, el francès Gérard Mourou  i el nordamericà Arthur Ashkin ) reben el guardó per “invencions revolucionàries en el camp de la física dels làsers”.  El veredicte ha estat anunciat avui.

Donna Strickland va néxer el 1959 a Guelph, Ontàrio, Canadà. Va estudiar física a la Universitat McMaster del seu  país i va obtenir el doctorat en òptica a la Universitat de Rochester, Estats Units.

No només és la primera dona que guanya el Nobel de Física en 55 anys, sinó  també la tercera en rebre’l  en tota la història dels Nobel. Les altres dues són Marie Curie ( 1903 compartit amb el seu marit)  i Maria Goeppert-Mayer el (1963)

Assassinats en sèrie de dones destacades commocionen a Iraq

Una activista i una model han estat  abatudes a trets aquesta setmana al carrer.

Tara Fares i Suad al Ali de 22 i 46 anys  eren dones iraquianes  reconegudes públicament.  Van ser assassinades a sang fred  per homes armats a  Bagdad i Basora, capital del petroli iraquià al sud del país. També altres dues dones relacionades amb el  camp de l’estètica van ser  mortes l’agost passat.

Una nova onada  de violència sobre dones que intenten trencar els cànons tradicionals en una societat conservadora.  Quan les dones ja no moriran per ser dones?

Suad  Leyla al Ali, mare de 4 fills,  era una activista pels drets humans i directora de l’ organització Al Uid Alaiami. Havia impulsat les protestes per la contaminació de l’aigua que havia dut més de 100.000 persones a l’hospital.

Tara Fares era una model cristiana de pare iraquià i mare libanesa que el 2014 quedà finalista en el concurs de Miss Iraq, era assassinada a Bagdad al volant del  seu Porsche blanc descapotable. Era una estrella de les xarxes socials, tenia milions de seguidors que es van incendiar d’indignació. Era admirada per molts, però també odiada per molts. Després de la seva mort, un periodista de la televisió Al Iraqiya, va publicar a Twitter: “Era una puta i mereixia ser assassinada”.