Per a la justícia espanyola és més greu votar “il·legalment” (diuen) que violar salvatgement en grup

L’Audiència de Navarra decreta llibertat provisional pels cinc homes que integren l’autoanomenada Manada, que podran sortir de la presó esperar la sentència ferma a les seves cases si paguen una fiança de 6.000 euros. Només un dels tres magistrats ha votat en contra de la decisió (el president de la sala, que era partidari de prorrogar la presó de manera incondicional).  Després de la sentència que els exonerava d’haver violat la jove però els condemnava per abusos sexuals, els membres de la Manada van  recórrer novament la mesura per poder tramitar en llibertat els recursos contra la sentència, i ara ho han aconseguit.

Des que s’ha conegut  la decisió les xarxes no han parat de bullir. Es convoquen manifestacions de rebuig  a tot arreu. Amb les etiquetes #LasCallesTambienSonNuestras i #YoTeCreo, les activistes Teresa Lozano i Zua Méndez, conegudes com a Towanda Rebels i autores del vídeo ‘Yo te creo’ en defensa de la víctima de la Manada, han fet una crida a totes les dones a sortir al carrer.

 “Si La Manada sale, nosotras ocupamos las calles”

 

Presència nul·la d’autores a la selectivitat

Podem llegir al diari ARA un interessant reflexió sobre l’escassa presència femenina a les PAU 2018,   de fet caldria afegir gairebé cap dels currículums de les matèries de les quals s’examinen.

Per a l’examen d’Anàlisi musical s’han d’estudiar 40 obres i no n’hi ha cap d’una dona. En d’altres casos, com ara Història de l’art o Cultura audiovisual , la presència de dones  és del 3%: El marxisme sanarà els malalts, de Frida Kahlo, i Maman, de Louise Bourgeoisen el cas de la primera assignatura. A  cultura audiovisual,  d’una llista de 113 pel·lícules que poden entrar a l’examen de la selectivitat només hi apareixen tres dones: Mar Coll, amb Tres dies amb la família, i les germanes Wachowski, autores de Matrix. Aquest cas és encara més rellevant per a UPF Igualtat, perquè es podria tractar d’un cas de “transfòbia”, ja que als documents oficials de les PAU hi apareixen citats com a “germans Wachowski”, però fa dos anys, Lilly Wachowski va anunciar que és una dona transgènere –abans Andy–,   com ja ho havia fet la seva germana i companya creativa Lana.

La Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’ha fet ressò d’aquesta enorme desigualtat de gènere.  Filosofia és un dels exàmens amb cap autora entre el material obligatori. S’han d’estudiar cinc autors, Plató, Descartes, Locke, Mill i Nietzsche, entre els quals no hi ha  cap dona. A Grec i a Llatí passa el mateix: des de Terenci o Ovidi fins a Sòfocles o Eurípides, però no hi ha cap autora que sigui obligatòria de llegir.

Ens sumem a la crida d’atenció d’UPF Igualtat per tal que  augmenti la presència d’autores també a  les proves d’accés a la universitat. 

Titular de premsa preocupant: L’educació exclou la dona del sector tecnològic

Llegeixo a La Vanguardia de dissabte 19 de maig  un reportatge sobre la bretxa de gènere en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Un primer titular: Només un 13% dels estudiants universitaris en graus sobre noves tecnologies són dones.

L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un informe que estudia en detall l’ecosistema tecnològic de la ciutat en clau de perspectiva de gènere. L’estudi ha estat elaborat per Eticas Foundation i impulsat per la regidoria de Feminismes i LGTB i el comissionat de Tecnologia, Innovació Digital i Barcelona Activa. quest informe va ser presentat ahir al Museu Picasso per part de la directora general de Barcelona Activa Sara Berbel acompanyada de la regidora Laura Pérez i Francesca Bria, presidenta del comissionat de Tecnologia.  L’estudi posa en evidència la falta de dones a les empreses tecnològiques i assenyala que l’arrel del problema és  l’educació.
Només una de cada tres persones que treballen en empreses de l’àmbit de les TIC és dona ( 34,2%). Un 49% només ocupen càrrecs administratius. Un 3% es dediquen al màrqueting i un 9%  l’àmbit comercial.  Les dones amb feines directives només arriben l9,2 %.

L’escola, ja des de l’educció primària ha de contribuir a  acabar amb aquests esteriotips de gènere. El que hom proposa, per tant, és aconseguir que les noies triïn cada cop més itineraris científics i tecnològics fomentant els referents femenins en l’àmbit tecnològic, introduint la reflexió sobre la infrarepresentació de les dones en els plans d’estudis i impulsant polítiques d’inclusió.

Barcelona – i Catalunya – ha d’acabar amb la masculinització de la indústria tecnològica.

Una nova sentència execrable

Després de la molt polèmica sentència del cas de la Manada, penetrar una menor de 15 anys en estat de xoc tampoc és violació , segons la justícia espanyola. Tres magistrades (María José Magaldi, María del Carmen Hita i Rosa Fernández, del jutjat n.4 de Vilanova i la Geltrú)  ho consideren abús sexual perquè no ha quedat provat que el condemnat “fes  ús de la força física o l’amenacés”. Segons  les magistrades existeix “un consentiment o, si més no, una oposició no activa” de la víctima. Per això, el condemnat, germà del pare de la menor,  haurà de complir pena de 6 anys i mig i no de 15 com demanava l’acusació. També haurà de pagar 20.000 euros a la víctima en concepte de responsabilitat civil pels danys  causats. (Un informe psicològic assenyala que la menor “es culpava de tot” i “se sentia bruta”. A més, després de l’“abús sexual”,  va presentar “símptomes d’estrès postraumàtic, ansietat i fòbies per les quals va haver de fer tractament psicològic i no va poder fer vida normal fins a molt de temps després). Els fets van succeir a Sant Pere de Ribes i, el més curiós és que l’argumentació de la sentència recull que la menor  no va dir res  “pel temor a trencar l’harmonia familiar, cosa  que el processat sabia i utilitzava per obtenir satisfacció sexual a costa de la nena” (durant el judici ella va  manifestar moltes vegades  que “no volia destrossar  la família”, per això  callava i es deixava fer.)

D’altra banda, no acabem d’entendre que  la comissió encarregada de revisar els delictes sexuals en el Codi  Penal estigui formada per 20 homes i cap dona. De fet, entre els 120 membres que formen part de l’organisme, entre totes  les seves seccions, només hi ha  17 dones.

El que denuncia el hashtag #Cuéntalo

#cuentalo ha estat  tendència mundial a Twitter durant dies. Un ‘hashtag’ on milers de dones han compartit els testimonis de les  agressions sexuals patides. Una iniciativa en xarxa que, segons les  expertes, esdevé viral perquè compta amb tot allò que cal a les dones: suport social, perdre la por el, no sentir-se soles i empoderament. Cal tenir present que només es denuncien el 10 % d’aquest tipus de delictes.

La cadena de testimonis va ser iniciada per la periodista Cristina Fallarás  a partir d’un article de la coodirectora del diari Público Virginia Pérez Alonso sobre el relat de l’agressió sexual patida amb  tretze anys.
La cadena aconsegueix, en primer lloc, fer adonar les dones que no és cap vergonya, ajuda a  compartir la càrrega, deixa de normalitzar les violacions, i posa en evidència que la violència sexual té moltes cares: es produeix assetjament sexual al carrer, a  l’àmbit laboral, dins la família, el pateixen tota mena de dones, de totes les edats i races, heterosexuals, lesbianes …
Com vam poder veure a les massives mobilitzacions del passat 8M,  ens  trobem  davant  un evident augment de la consciència feminista en grups de dones de totes les edats, i molt significativament entre les joves. És comú a tots els països del món i a Espanya l’ha esperonat la injusta sentència pel conegut cas de la Manada. El lema Paramos para transfórmalo todo que va encapçalar algunes manifestacions reflecteix el projecte col·lectiu  del feminisme i les xarxes socials ajuden a difondre aquesta onada.

#AsíSeManipula

   

El  col·lectiu  Mujeres de RTVE inicia un campanya a les xarxes per a denunciar la manipulació informativa en la corporació i demanar de nou la seva renovació  immediata. Desenes de testimonis  de casos concrets plasmen com s’utilitzen els mitjans públics amb fins partidistes: Rodes de premsa censurades,  treballadors arraconats por no deixar-se manipular o peticiones com “que el president del Gobierno no surti amb  imputats”, es  tergiversa la realitat per afavorir el relat del Gobierno o certs interessos,  redaccions paral·leles, ordres de faltar al principi de pluralitat que per llei ha de regir la  corporació… Volen conscienciar sobre la situació que es  viu a l’ens i  que es perllonga pel bloqueig del PP a  la renovació  del president i el Consell d’Administració.

Segons expliquen en un comunicat, amb  l’ etiqueta #AsíSeManipula pretenen que els ciutadans “puguin accedir a situacions reals que expliquen com es manipula cada dia i amb els diners de tots”.  També animen els espectadors i oients  a compartir els seus testimonis “i  explicar exemples de manipulació” que hagin percebut a RTVE.

Els treballadors de RTVE  van reunir-se en assemblea divendres passat per establir una sèrie de mesures coordinades amb les quals denunciar el que qualifiquen de segrest dels mitjans públics per part del Gobierno. Entre aquestes, vestiran de negre tots els divendres com a senyal de dol.

#yositecreo, contra la sentència a “la Manada”

 Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada.  També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació  que ha causat  la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.

Les convocatòries de la protesta s’han  escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.

Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions  és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.

En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús,  a part de ser una pena de menys anys per als agressors,  sembla que encoratgi les noies i dones  a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.

                    “No és no; la resta és violació”.

Molta música que ballen i escolten molts adolescents mostra models de relacions entre homes i dones  que et fan posar les mans al cap. Però, només hi ha masclisme darrere les lletres dels reggaeton? Un treball d’uns estudiants de batxillerat demostra que cançons molt conegudes d’altres dècades amaguen missatges discriminatoris o violents contra les dones.

Veiem alguns exemples:   “La muda”, de Kevin Roldan  “Quiero una mujer bien bonita callada que no me diga na, que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana no diga na, que aunque no le guste que tome se quede callada y no diga na. Quiero una mujer que no diga na”

“Every Breath You Take”  que Sting va escriure el 1982 quan formava part de Police i que han ballat diverses generacions:  “Cada cop que respiris, cada moviment que facis, cada lligam que trenquis, cada pas que donis, t’estaré observant.  /  Cada dia, cada paraula que diguis, cada joc que juguis, cada nit que et quedis, t’estaré observant. No veus que em pertanys, com el meu pobre cor pateix amb cada pas que dones?”

“Corazón de tiza” de Radio Futura: “I si et torno a veure pintar un cor de guix a la paret, et donaré una pallissa per haver escrit el meu nom a dins”.

També  “innocents” cançons infantils que es cantaven als patis d’escola: “Don Federico, mató a su mujer, la hizo picadillo y la hizo a la sartén. La gente que pasaba olía a carne asada: era la mujer de don Federico.”

Al concurs (RE)Imaginat, promogut per l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, volen promoure creacions audiovisuals no sexistes. Aquest any hi han participat 26 centres educatius i més de 800 estudiants de tot Catalunya.

Pablo Rodrigo i María Pedraza, alumnes de primer de Batxillerat del Col·legi Jesús-Maria de Barcelona,  han presentat un treball d’anàlisi de diverses cançons populars que contenen missatges discriminatoris contra la dona o que amaguen comportaments de violència masclista. I han fet un vídeo titulat “És hora de canviar”, en què posen imatge a allò que la cançó diu.

Podem llegir la notícia del reportatge  Contra el masclisme, canviem la lletra de la cançó.  El sexisme i els missatges de violència contra les dones que s’amaguen en les cançons més populars que es va emetre  TV3 el  d’abril i que inclou el vídeo de la representació de les cançons.

Primera dona morta el 2018 a Catalunya per violència de gènere

El succés ha tingut lloc aquesta matinada a Blanes. Patricia de  40 anys i origen bolivià , ha esdevingut  la primera víctima mortal de violència masclista a Catalunya el 2018 i l’octava a Espanya.  Rolando de 41 anys i també bolivià l’ ha apunyalada en presència dels dos fills de la parella, un nen i una nena, de 10 i 17 anys.  ha estat la noia gran qui ha trucat al 112 per a comunicar que el seu pare acabava d’acoltellar la mare i que s’havia intentat suïcidar posteriorment.

La fotografia és del minut de silenci que s’ha fet a la població per la Patricia, molt apreciada pels seus veïns.