Els fets han ocorregut a El Altet ( Elx, Alacant) on el passat 1 de novembre un home va matar la seva dona. La nova víctima, de nacionalitat espanyola i 39 anys es troba , afortunadament, fora de perill. Havia denunciat el seu agressor l’octubre passat. L’home, de 49 anys, ha estat arrestat per la policia; l’ha tirotejat a l’esquena i una cama. Els fets han succeït a les 8:30 del matí. Ambdós eren matrimoni des de fa 10 anys i residents a Calatayud, però des de la denúncia ella s’havia afincat a la població on ha estat ferida.
Noves agressions masclistes
Aquest cap de setmana s’han produït 3 agressions de violència contra les dones: A Baena, Còrdova una dona que va ser trobada morta junt al cadàver del seu company. Tot fa pensar que la dona va ser víctima del marit qui, després, es va suïcidar. Diumenge una dona i la seva mare van ser tirotejades al mig del carrer a Llíria (València) per l’ex marit de la jove, el qual tenia una ordre d’allunyament. L’home, posteriorment, es va lliurar a la policia. El crim va ser presenciat per un fill de 4 anys de la parella. Per últim, la Policia Nacional ha detingut aquest dilluns un home de 51 anys a Gijón per assassinar la seva parella, de 65 anys, trobada morta al seu domicili d’ Oviedo amb cops al cap. Els agents han trobat tres cartes de confessió de l’home qui declarava també la seva intenció de suïcidar-se.
Cal també esmentar el cas d’una dona que ha estat assassinada pel seu fill a Vigo aquest diumenge. El fill romen en custòdia de la Unitat de Psiquitria d’un hospital de la ciutat.
Així doncs, són 5 les dones mortes en aquestes poques hores.
Prop de 30.000 dones participen a l’onzena Cursa de la Dona a Barcelona
La cursa es fa EN SOLIDARITAT AMB LES PACIENTS DE CÀNCER DE MAMA i els diners recollits es destinen a l’Associació Espanyola Contra el Càncer-Catalunya (AECC). Els vuit quilòmetres del recorregut s’inicien a l’Avinguda Maria Cristina i després de passar pel Paral·lel, la Gran Via, el passeig de Sant Joan, la ronda de Sant Pere, la plaça Catalunya, la plaça de la Universitat i la ronda Sant Antoni fins acaba a l’avinguda Rius i Taulet, on hi ha la meta.
A la foto veiem una veritable marea rosa.
Gran marxa a Madrid contra les violències masclistes
Amb dies d’anticipació al 25 de novembre, avui 7 s’ha celebrat a Madrid una gran marxa convocada per grups feministes ( un total de 380 organitzacions territorials i altres 70 nacionals han cridat la sociedad civil) per tal que es revisi i es reformi la llei de 2004 a fi que contempli totes les formes d’agressió contra les dones ( no momés la física sinó la psicològica, la laboral, la trata amb fins sexuals …) Hi han participat milers de persones ( mig milió segons els organitzadors) i ha estat secundada per nombrosos col·lectius socials, sindicats i tots els partits polítics excepte el partit del govern, el PP. Aquests no accepten que se’ls retregui haver reduït els recursos per a la lluita contra aquesta xacra.
A la capçalera de la manifestació hem vist una gran pancarta, portada per víctimes de la violència masclista, on llegim: ‘CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, MOVIMENT FEMINISTA’, eren acompanyades per dones representants d’aquest moviment de diferents zones d’Espanya. Aquesta acció, que ha estat consensuada a nivell nacional, demana que la lluita contra el “terrorisme masclista” sigui una qüestió d’Estat.
El punt de partida de la marxa ha estat el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, des d’on s’ha dirigit a Cibeles ( que ahir a la nit es va il·luminat de lila en solidaritat amb aquesta iniciativa) i posteriorment des de la Gran Via fins a la Plaça Espanya, on ha acabat.
Llegim al diari El País un article: #PorQuéTantoOdio: El acoso machista a las mujeres que muestran su feminismo en redes. Algunes tuiteres espanyoles han hagut d’enfrontar-se a amenaces de mort pels seus comentaris per part dels que anomomenen “machitrols” . La seva resposta als atacs va des de l’abandonament de les xarxes a la intensificació dels seu activisme.
Els Diaris de Carlota
EL DIARI VERMELL
Carlota decideix escriure un diari sobre sexualitat. Coneix Flanagan i ell diu que n’escriurà també un. Carlota i les seves amigues Mireia i Elisenda indaguen tot allò que no saben i volen saber sobre el sexe. Mentrestant, Carlota i Flanagan es van veient i inicien una relació, tot i que en tenen d’altres a banda; ella té Koert, el xicot holandès que va conèixer a Anglaterra, i ell té Nines. Un dia que són a casa de la mare de Carlota, descobreixen el sexe i poc després ella tem haver-se quedat embarassada. Es fa el test de l’embaràs i mentre espera els resultats, li ve la regla. Poc després s’adona que encara té interès per en Koert qui ha de venir a Barcelona per unes competicions de natació. En Flanagan no es pren gaire bé la indecisió amorosa de la Carlota, però finalment queden com amics. El noi promet deixar-li llegir el seu diari vermell per tal que conegui el punt de vista masculí de la sexualitat.
La part més “científica” l’aporta el professor de Ciències, Sr. Badia. Ell els informa sobre:
– La regla i els canvis hormonals que es produeixen a l’adolescència.
– Els perills de les relacions sexuals sense protecció que poden ocasionar: – embarassos no desitjats. Referència als mètodes anticonceptius. // – malalties de transmissió sexual com ara la SIDA.
L’obra i el llibre permeten que els i les adolescents reflexionin sobre:
-estereotips de gènere, sovint causats per una mentalitat tradicional i masclista que es pot concretar en: – imposició, per part dels nois, d’un tipus de relació sexual no desitjada per les noies // – excessiu control per part del nois ( la qual cosa actualment és possible gràcies a un pervers ús de les noves tecnologies )
– els perill del sexe sense protecció
També adreça els i les joves al lloc concret de la nostra localitat on poder resoldre qualsevol dubte sobre sexe i sexualitat:
Punt d’informació de salut jove
Adreça: Cobalt 57 / Telèfons: 93 403 69 12 – 93 403 29 25 ( Cal demanar cita prèvia) / Horaris: dilluns, dimarts i dijous, de 8:30 h a 15:00 h / dimecres, de 8:30 h a 18:00 / divendres, de 8:30 a 14:00 h
S’hi pot obtenir informació sobre:
-Les primeres relacions sexuals (autoconeixement del cos, cicle menstrual, ovulació…)
– Test d’embaràs
– Píndola de l’endemà
– Recomanació i prescripció de mètodes anticonceptius
– Interrupció voluntària de l’embaràs
– Atenció psicològica
– Consulta sexològica
– Infeccions de transmissió sexual
– Prova ràpida del VIH (sense límit d’edat )
– Consultes sobre hàbits d’alimentació saludable
– Hàbits de consum de substàncies tòxiques (alcohol, tabac, cànnabis…)
– Deshabituació del tabac
– Hàbits de vida saludables
PROPOSTES DE REFLEXIÓ
1. Escriuries un diari? Sobre què escriuries? Quins temes t’ interessen més? Escriuries sovint, de manera regular o de manera esporàdica? Seria un diari íntim, escrit en secret, o el comentaries amb els amics i amigues?
2. Com creus que ha de ser la relació entre un noi i una noia.
3. “L’amor no té res a veure amb la dependència ni amb la submissió” […]. “Un home no està per damunt vostre, mai” […]. “L’amor no és una relació de dominació” […] “La gelosia no és una prova d’amor” […] Aquestes són algunes de les frases que escriu Carlota. Tot i que ho va fer a El diari lila de la Carlota, l’autora ens torna a parlar de les relacions de desigualtat en les parelles i dels maltractaments. Hi estàs d’acord amb aquestes afirmacions o ets dels i les que pensen que l’amor autèntic és el romàntic, que val la pena patir per amor?
4. La Mireia i la Carlota tenen una conversa sobre els estereotips físics i els models. Trobes bé que la moda imposi tant a nois com a noies un model d’extrema primesa?. Parlem de l’anorèxia i altres trastorns alimentaris. (És molt recomanable la lectura de l’obra de la Gemma Lienas Bitllet d’anada i tornada, que tracta de forma novel·lada diversos trastorns de l’alimentació).
5. Un dels temes que tracta El diari vermell és la SIDA. Pots documentar-te sobre les alarmants estadístiques que assoleix la malaltia al nostre país i els avenços per a la creació de la vacuna.
6. Relacionat amb el temari de Naturals, pots informar-te sobre el funcionament dels mètodes de control de la natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual. Quin és el mètode més eficaç per evitar tant els embarassos com la SIDA?
7. El diari vermell de la Carlota t’ha aportat nova informació? T’ ha interessat tot el que s’hi exposa? Quin dels temes tractats t’ interessa més? Estàs d’acord amb l’afirmació: “La sexualitat masculina i la femenina són diferents”? (Pots llegir El diari vermell del Flanagan d’Andreu Martín i Jaume Rivera, on s’exposa el punt de vista dels nois).
PODEM RECORDAR ALGUNA ESCENA DE L’ESCENIFICACIÓ TEATRAL
EL DIARI LILA
INFORMACIÓ SOBRE LA NOVEL·LA
ENTRADA: NO OBLIDEM MAI DE FER UNA MIRADA LILA AL NOSTRE ENTORN
La investigació assenyala que a Manresa una dona ha mort la seva parella i s’ha suïcidat
Els darrers dies hi ha hagut 4 morts per violència entre parelles o exparelles. Dues d’elles ( els casos de Tenerife i Pontevedra, tots dos al carrer ) han estat dones assassinades pels companys o excompanys sentimentals. Pel que fa als altres dos, apareguts en un domicili a Manresa, en un principi es va creure que ella era també víctima de la parella el qual, després, s’havia suïcidat; però fonts pròximes al cas, tot i que els Mossos s’han acollit al secret sumarial, sostenen que ha estat a l’inrevés: ella va matar el company d’una ganivetada al coll i després es va ferir als canyells provocant-se la mort. Sembla ser, un cop més, que ell volia acabar amb la relació i ella no se’n va voler fer el càrrec.
Tant de lamentar aquests casos com tots els altres dels quals ens hem fet ressò. En tot cas, tots demostren que les relacions d’amor entre les persones no poden degenerar en aquestes tragèdies.
19 d’octubre: Dia Internacional del Càncer de Mama. Consideracions
“EL CÀNCER NO ÉS DE COLOR ROSA“ és un article d’Emma Riverola publicat A El Periodico el 10 de maig on, entre altres coses, llegim:
Les campanyes de conscienciació sobre el càncer de mama s’han convertit en un recurs imprescindible per a la detecció precoç, a la vegada que han ajudat a superar l’estigma de la malaltia. El llaç rosa és el símbol de la conscienciació i el 19 d’octubre, el dia que anunciants i mitjans se sumen a la campanya. La seva implantació ha sigut un èxit. Dones somrients, potser amb un mocador cobrint-los el cap, potser amb un llaç rosa al pit, et diuen que tens molta vida per viure. I és cert. Però també ho és que potser tu no et sents tan rosa, ni en l’ànim ni en el cos.
O també: Com que és tan normal que la gent tingui càncer, s’ha de viure aquesta circusmtància amb frenesí. ¡Amb alegria! Posar-se un llaç rosa i sortir. (…) Si jo hagués sortit al carrer com estava als cinc mesos de químio, algú m’hauria tapat. La gent vol veure una estampa molt determinada: la del mocador i el somriure. La dels anuncis d’Ausonia. La imatge d’una dona amb celles. I cauen. Les celles, les pestanyes… (Susana Kosca, autora de Tópico de cáncer. Manual de supervivencia. (Ediciones B, 2014) i del blog SOY UNA LARVA ) La realitzadora donostiarra mostra amb voluntat de denúncia el dolor patit després d’haver estat diagnosticada de càncer de mama. Podem llegir també a Susana Koska: el cáncer sin lazos rosas ( El Periodico) els 5 tòpics dels quals parla al llibre.
Contra el càncer de mama s’insisteix a desterrar els aspectes negatius i es posa l’accent a seguir sentint-te guapa i femenina. Com delata el documental canadenc LAZOS ROSAS, SL , moltes campanyes amaguen els interessos d’una potent indústria que ha crescut al voltant del càncer de mama. Nombroses marques que s’hi sumen, com una manera de netejar la seva imatge, mentre segueixen utilitzant elements cancerígens en la fabricació dels seus productes, i tampoc no és clar a on van a parar els diners que suposadament dediquen a la recerca contra el càncer.
Els condemnats per matar les seves parelles perdran la pàtria potestat
El Suprem estima un recurs del fiscal per tal que s’ apliqui la mesura directamente a la sentència penal. Canvia el criteri que es venia aplicant, després d’ una reforma legal que permet eludir la necessitat de reclamar la retirada per la via civil. Diu que “repugna legalment i moralment” que el condenat per agredir l’altre progenitor segueixi com a responsable dels menors.
Per primer cop el Tribunal Suprem ha privat un agressor de tota autoritat sobre la seva filla, que tenia 3 anys el 2 d’agost de 2013 anys quan va presenciar a Guadalajara l’intent d’assassinat de la seva mare per part del seu progenitor. Liviu M., dos dies després de rebre un oredre d’allunyament de la seva parella per un episodi previ de violència, va esperar la dona davant d’una sabateria on ella, acompanyada de la seva filla, una germana i un nebot, havien anat a comprar , i la va agredir apunyalant-la al coll i a l’esquena. La dona va estar 17 dies hospitalitzada. Finalment el Tribunal Suprem contradiu l’Audiència Provincial de Guadalajara que no havia osbervat en aquests fets repercussió en la pàtria potestat i sentencia: “és una dada incontestable que la presència de la menor en l’atac a la seva mare efectuat pel seu pare, tindrà un perllongat efecte negatiu en el desenvolupament de la menor mantenir la pàtria potestat, que per això resulta incompatible“
El maig de 2000, en un fet molt similar- l’home va matar la dona en presència de la filla menor d’ambdós – l’alt tribunal va estimar el recurs del demandat i li va retornar l’autoritat sobre la menor.
11 d’octubre: Dia Internacional de la nena ( 2015 )
El 19 de desembre de 2011, l’Assemblea General de les NACIONS UNIDES va aprovar la Resolució 66/170
en la qual declarava DIA INTERNACIONAL DE LA NENA l’11 d’octubre per reconèixer els drets de les nenes i els reptes als quals s’enfronten arreu del món. Aquest any 2015 , en què les nenes nascudes a començaments dels 2000 són adolescents i les nascudes ara ho seran d’aquí a 15 anys, la comunitat internacional valora els progressos obtinguts gràcies als Objetius de Desenvolupament del Mil·leni i marca els nous Objetius per a l ‘any 2030.
Durant els darrers 15 anys, la comunitat mundial ha fet grans progressos per a la millora de les condicions de vida de les nenes. Actualment a la seva primera etapa de vida, les nenes tenen més possibilitats d’anar a l’escola primària, rebre vacunes i patir menys desnutrició que les generacions anteriors; tot i això no s’ha invertit suficient per corregir els problemes de les nenes en entrar a la seva segona fase de vida: rebre educació secundària i superior, evitar matrimonis infantils, rebre informació i serveis relacionats amb la pubertat i la salut reproductiva ( embarassos no desitjats, malaties de transmissió sexual ) i mitjans per evitar la violència de gènere.
Per aquests motius, el tema triat per a la celebració del Dia Internacional 2015 és EL PODER DE LES ADOLESCENTS: LA VISIÓ PER AL 2030. Sota aquest tema, les agències de l’onu, els Estats Membres, les organitzacions civils, el sector privat i altres interlocutors socials són cridats a posar les nenes en el centre dels seus esforços per al desenvolupament sostenible, alhora que els insten a portar a terme iniciatives clau per al present i el futur com ara:
- Invertir en educació de qualitat, formació, capacitació, accés a la tecnologia i altres iniciatives educatives que preparin les nenes per a la vida, el treball i el lideratge.
- Invertir en salut i en una nutrició adequada durant els anys d’adolescència que inclogui educació sobre la pubertad, la higíene menstrual, la salut reproductiva i sexual i la disposició d’aquests serveis.
- Promoure la no aceptació de la violència física, mental o sexual sota cap concepte.
- Habilitar mecanismes socials, econòmics i polítics per combatre el matrimoni infantil i la mutilació genital.
- Invertir en la creació i manteniment d’espacis públics per al debat cívic i polític, la creativitat i la millora del talent.
- Promoure legislacions i polítiques de gènere en totes les àrees, especialment per a les adolescents discapacitades, vulnerables, marginades i víctimes del tràfic i la trata.
El reporatge ELLAS TIENEN UN OBJETIVO publicat a El PAÍS ( 9 d’octubre) presenta 9 adolescents de diversos països ( Brasil, Filipines, Kènia i Paquistan) que defensen davant els líders mundials a Nova York quines són les seves prioritats per aconseguir un món més equitatiu. Van ser triades com a exemple de la situació de moltes i moltes nenes arreu del món per l’ ONG PLAN INTERNACIONAL. Ghene, Nurfahada, Lindsay, Jacinta, Irlane, Antonina, Sana, Darakhshan i Luiza ho tenen clar: per acabar amb les desigualtats, les nenes han de tenir les mateixes oportunitats i drets que els nens i nois.
Per commemorar aquest dia a España, l’ONG Plan Internacional va il·luminar de rosa alguns dels monuments emblemàtics d’11 ciutats.
Nou Premi Nobel de literatura femení: Svetlana Aleksiévitx
Aquesta bielorrussa, de 67 anys, periodista de professió, és poc coneguda entre nosaltres. L’única de les seves obres traduïda al castellà és el reportatge coral ‘Voces de Chernóbil’, publicada per Debolsillo. L’obra es compon de diverses narracions fetes a partir dels testimonis de diferents veus, protagonistes involuntaris desl desastre de Txernòbil i ha sigut traduïda a diferents llengües. A Espanya l’editorial Debate acaba d’anunciar que el mes de novembre publicarà una de les obres més destacades, ‘La guerra no tiene rostro de mujer’ (1983), una obra cabdal del periodisme d’investigació que dóna veu a les dones que van patir la segona guerra mundial i que va ser el seu primer reportatge literari. Per ella l’autora va ser acusada de destruir la imatge heroïca de la dona soviètica, per això no publicar fins al 1997. En català, el segell Raig Verd publicarà al novembre ‘Temps de segona mà. La fi de l’home roig’, una obra que parla dels últims 20 anys de la història de Rússia i com el final del règim ha afectat els seus ciutadans.
Aleksiévitx és una mestra del reportatge literari, gènere amb el qual relata amb tota la cruesa el fracàs de la utopia soviètica.
SVETLANA ALEKSIÉVITX ( Viquipèdia)