Ana Carrasco, primera dona que guanya un campionat del món de motociclisme

La pilot murciana Ana Carrasco, encara que partia des del lloc 25, va acabar  la carrera en el circuit francès de Magny-Cours en tretzena posició, suficient per a fer-se amb la victòria global. Li ha dedicat el títol mundial de Superport 300 a Luis Salom i la seva família, el pilot mallorquí , que va morir als 24 anys durant una carrera del Mundial de Moto2 en el Circuit de Barcelona el 3 de juny de 2016.

En 2017, Carrasco es va incorporar al Campionat Mundial de Supersport 300, pilotant una Kawasaki Ninja de l’equip ETG, obtenint la victòria en la carrera d’Algarve.

 Ha fet història en  ser la primera dona que guanya un títol mundial de motociclisme competint  contra homes. 

Patis coeducatius

Llegeixo a eldiario.es una notícia interessant sobre experiències dutes a terme en diferents escoles per  fer un ús veritablement coeducatiu dels patis de les escoles, evitant que el futbol, i els seus adeptes, majoritàriament nens,  els ocupin i releguin les nenes als racons. Un decret d’inclusió i equitat del Govern valencià pretén identificar les barreres físiques i  virtuals en els centres educatius per a poder eliminar-les. Certament, els espais centrals dels  patis   de les escoles són tradicionalment  colonitzats  pels jocs de pilota, sobretot futbol; les nenes hi tenen un paper secundari, les veus normalment parlant a les vores. La pilota esdevé un mitjà de  discriminació entre els qui els agrada el futbol ( i dintre d’aquests els que ho fan bé i els que no) i aquells als quals no agrada.

És per això que cal treballar per  canviar aquesta tendència i pensar projectes més inclusius que impliquin un millor i més obert ús de l’espai: reservar  una zona per a jocs de pilota, però també d’altres per  altres usos com ara horts eductius, taulers per pintar jocs tradicionals com tres en ratlla,  twister, rocòdroms… fent del pati un lloc d’oci però també d’aprenentatge, a través de jocs inclusius i no excloents.

La il·lustradora Maria Rius rep el Premi Nacional d’Il·lustració 2018

 MARIA RIUS CAMPS, Premi Nacional d’Il·lustració 2018

La il·lustradora i dibuixant catalana ha estat guardonada amb el Premi Nacional d’Il·lustració corresponent al 2018, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esport i dotat en 20.000 euros. El jurat ha motivat l’elecció de Rius “per la seva extensíssima trajectòria, per l’atemporalitat de la seva obra, pel caràcter serè de la seva il·lustració, sempre en diàleg amb el text i, finalment, per la seva implicació amb el col·lectiu d’il·lustradors”.

Dia cruent pel que fa a la violència masclista

Avui ens dolen quatre noves víctimes de la violència masclista:

A Castelló, un home ha mort els seus dos fills de 3  i 6 anys i posteriorment s’ha suïcidat. Pel que sembla la separació de la seva dona, mare dels infants,  era problemàtica. Prou ja de morts d’innocents a mans de bojos incapaços de superar les seves frustracions. 

A Maracena, Granada, aquest matí, un home de 49 anys ha assassinat la seva dona de 39  No hi havia denúncies prèvies.

A las 13:30 ha estat trobat el  cadàver d’una dona  a  Bilbao amb senyals de violència. L’Ertzaintza ha detingut la seva parella, sobre el qual constava una denúncia per amenaces i que estava desaparegut,  com a principal sospitós.

Ja són 36 les dones que han mort enguany a  mans de les seves parelles o exparelles. Quan acabarà? 

Petició perquè les dones científiques deixin de ser discriminades per ser mares

Carmen, Diana i Maria van lliurar dijous passat al registre del Ministerio de Ciencia 300000 signatures recollides a través de Change.org per tal que es deixi de descomptar en les avaluacions de mèrits per a la projecció laboral el temps que van ser de baixa maternal.

És una flagrant discriminació ja que tenen menys temps per  aconseguir els mateixos mèrits per poder competir amb els seus companys masculins.

Esperem que la recollida de signatures contribueixi a la correcció d’aquest dèficit d’igualtat que pateixen les dones que es dediquen  la investigació en els organismes públics d’Espanya.

Podem llegir a la Vanguardia  Ser madre, un agujero negro para las investigadoras  on investigadores expliquen com l’àmbit de la ciència castiga la maternitat.  Per exemple, una de les que va llançar la campanya de Change,  Diana de la Iglesia –  enginyera informàtica i doctora en Intel·ligència Artificial per la Universidad Politécnica de Madrid que va treballar com a investigadora i gestora de projectes a la UPM – diu que el seu currículum “s’ha devaluat” ja que té uns “forats” que corresponen al període en què  va néixer la seva filla,  mesos sense publicar i investigar que penalitzen a l’hora  d’accedir a determinats llocs de treball  i optar als projectes.

Les múltiples campanyes actuals per a animar que les noies es dediquin a les carreres en STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)  estan molt bé,  però les dificultats no se centren en la carrera sinó en el moment en  què s’ha acabat la tesi i comença el període postdoctoral i s’entra en la trentena, aleshores, tot i que no s’han quantificat, els abandonaments són constants.

No es tracta, per tant,  només, de llançar campanyes per visualitzar  la “dona científica” i animar les noies  a emprendre aquests estudis, sinó també de resoldre els problemes amb els quals es troben després si volen exercir la professió  a alts nivells sense renunciar a la maternitat.  

Catalunya la comunitat on més nadons són inscrits amb el cognom de la mare primer

El cognom patern va deixar de ser prioritari el 30 de juny del 2017 quan va entrar en vigor la reforma del Registre civil. L’actual legislació  permet, doncs, el canvi de l’ordre dels cognoms (primer el de la mare i després el del pare).
Per comú acord del pare i la mare o quan el menor arribi a la majoria d’edat. L’ordre dels cognoms inscrit per al fill gran regeix en les inscripcions de naixements posteriors dels germans del mateix vincle.

En aquest període,  435 dels nadons nascuts  a Catalunya han estat registrats amb el cognom de la mare primer esdevenint la comunitat que més casos ha registrat. La segueixen el País Basc amb 272 casos i Andalusia amb 234; les comunitats amb menys nombre de casos són Aragó amb 12 i Cantàbria amb 15.

Dels 437.495 nadons nascuts al conjunt d’Espanya entre l’1 de juliol de 2017 i el 30 de juny de 2018 només 2082 porten primer el cognom de la mare ( un 0,5%)

No només han de canviar les lleis sinó la mentalitat.

Interessant programa de ràdio: FEMINISMES (Ràdio 4)

És un programa que dona veu a persones, entitats i col·lectius que plantegen un visió crítica del patriarcat i lluiten contra les violències masclistes. Fa divulgació de la història del feminisme i dels sabers de les dones i planteja les estratègies dels feminismes actuals per tal d’acabar amb les desigualtats de gènere. Els dijous de  22 a 23h. Dirigit i presentat per Marisol Soto Romero.

Twitter del programa FeminismesR4  

Revisem el llenguatge no inclusiu de la Constitución

Aquesta setmana la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, anunciava que ha demanat a la RAE un estudi per adequar la Constitución al llenguatge “inclusiu”. És a dir, per adequar-lo al moment  actual i revisar una redacció que es correspon a una societat de fa 40 anys. La polèmica està servida:  per exemple, Arturo Pérez-Reverte ja ha fet saber que abandonarà  la Real Academia si es fa això; els sectors feministes, però, han rebut bé l’advertència.

La utilització inamovible del genèric masculí com “universal” exclou les dones de ser subjectes del discurs. Llengües romàniques com l’ espanyol, el català o el francès no tenen gènere neutre (com per exemple, l’anglès) cosa que, com assenyala Esther Forgas – catedràtica de Filologies Romàniques (Universitat Rovira i Virigili)- permet nomenar i visibilitzar  les dones. Eulàlia Lledó, doctora en Filologia Romànica i investigadora sobre el sexisme en la llengua diu que la llengua avança  a poc a poc, però sí que hi ha hagut canvis inexorables. Per exemple en denominar les professions. Ara el  Col·legi d’Advocats és Col·legi de l’ Advocacia, com també diem Escola d’Enginyeria o parlem de jutgesses, diputades i ministres.

Per a Lledó, hagués estat més adient nomenar una comissió parlamentaria per tal que estudiés aquesta necessària revisió de  la llengua de la Constitució ja que és més un debat polític que no una qüestió de forma. Justament perquè la RAE  parteix de la defensa del masculí genèric.

Finlment, el director de la Reial Acadèmia, Darío Villanueva, ha assegurat que no veu la “més mínima possibilitat” d’introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola perquè no hi ha un clima polític per fer-ho.

Nenes i tecnologia

El grup musical Macedònia col·labora en el projecte del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’Ajuntament de Barcelona ‘Som investigadors’,   per tal d’animar les nenes a acostar-se a la tecnologia. Han dedicat una cançó i videoclip al supeordinador MareNostrum.

L’objectiu de la iniciativa és apropar els més petits, especialment les nenes, a les carreres tecnològiques, per això el projecte s’inclou en el Pla Barcelona Ciència del consistori, i es preveu que 6.000 alumnes de primària de la ciutat duguin a terme un ‘tour’ per les instal·lacions del superordinador MareNostrum.

El Pla Barcelona Ciència és una iniciativa de l’Ajuntament que vol  impulsar i reforçar els programes STEAM i ESCOLAB, que permeten generar vocacions científiques en escoles i instituts –especialment de nenes i joves–, amb la guia dels investigadors i donar visibilitat a les dones.

Necessitem més dones biòlogues, matemàtiques, enginyeres i s’ha de començar quan són petites, des de l’escola. 

Videoclip