Petició perquè les dones científiques deixin de ser discriminades per ser mares

Carmen, Diana i Maria van lliurar dijous passat al registre del Ministerio de Ciencia 300000 signatures recollides a través de Change.org per tal que es deixi de descomptar en les avaluacions de mèrits per a la projecció laboral el temps que van ser de baixa maternal.

És una flagrant discriminació ja que tenen menys temps per  aconseguir els mateixos mèrits per poder competir amb els seus companys masculins.

Esperem que la recollida de signatures contribueixi a la correcció d’aquest dèficit d’igualtat que pateixen les dones que es dediquen  la investigació en els organismes públics d’Espanya.

Podem llegir a la Vanguardia  Ser madre, un agujero negro para las investigadoras  on investigadores expliquen com l’àmbit de la ciència castiga la maternitat.  Per exemple, una de les que va llançar la campanya de Change,  Diana de la Iglesia –  enginyera informàtica i doctora en Intel·ligència Artificial per la Universidad Politécnica de Madrid que va treballar com a investigadora i gestora de projectes a la UPM – diu que el seu currículum “s’ha devaluat” ja que té uns “forats” que corresponen al període en què  va néixer la seva filla,  mesos sense publicar i investigar que penalitzen a l’hora  d’accedir a determinats llocs de treball  i optar als projectes.

Les múltiples campanyes actuals per a animar que les noies es dediquin a les carreres en STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)  estan molt bé,  però les dificultats no se centren en la carrera sinó en el moment en  què s’ha acabat la tesi i comença el període postdoctoral i s’entra en la trentena, aleshores, tot i que no s’han quantificat, els abandonaments són constants.

No es tracta, per tant,  només, de llançar campanyes per visualitzar  la “dona científica” i animar les noies  a emprendre aquests estudis, sinó també de resoldre els problemes amb els quals es troben després si volen exercir la professió  a alts nivells sense renunciar a la maternitat.  

Catalunya la comunitat on més nadons són inscrits amb el cognom de la mare primer

El cognom patern va deixar de ser prioritari el 30 de juny del 2017 quan va entrar en vigor la reforma del Registre civil. L’actual legislació  permet, doncs, el canvi de l’ordre dels cognoms (primer el de la mare i després el del pare).
Per comú acord del pare i la mare o quan el menor arribi a la majoria d’edat. L’ordre dels cognoms inscrit per al fill gran regeix en les inscripcions de naixements posteriors dels germans del mateix vincle.

En aquest període,  435 dels nadons nascuts  a Catalunya han estat registrats amb el cognom de la mare primer esdevenint la comunitat que més casos ha registrat. La segueixen el País Basc amb 272 casos i Andalusia amb 234; les comunitats amb menys nombre de casos són Aragó amb 12 i Cantàbria amb 15.

Dels 437.495 nadons nascuts al conjunt d’Espanya entre l’1 de juliol de 2017 i el 30 de juny de 2018 només 2082 porten primer el cognom de la mare ( un 0,5%)

No només han de canviar les lleis sinó la mentalitat.

Interessant programa de ràdio: FEMINISMES (Ràdio 4)

És un programa que dona veu a persones, entitats i col·lectius que plantegen un visió crítica del patriarcat i lluiten contra les violències masclistes. Fa divulgació de la història del feminisme i dels sabers de les dones i planteja les estratègies dels feminismes actuals per tal d’acabar amb les desigualtats de gènere. Els dijous de  22 a 23h. Dirigit i presentat per Marisol Soto Romero.

Twitter del programa FeminismesR4  

Revisem el llenguatge no inclusiu de la Constitución

Aquesta setmana la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, anunciava que ha demanat a la RAE un estudi per adequar la Constitución al llenguatge “inclusiu”. És a dir, per adequar-lo al moment  actual i revisar una redacció que es correspon a una societat de fa 40 anys. La polèmica està servida:  per exemple, Arturo Pérez-Reverte ja ha fet saber que abandonarà  la Real Academia si es fa això; els sectors feministes, però, han rebut bé l’advertència.

La utilització inamovible del genèric masculí com “universal” exclou les dones de ser subjectes del discurs. Llengües romàniques com l’ espanyol, el català o el francès no tenen gènere neutre (com per exemple, l’anglès) cosa que, com assenyala Esther Forgas – catedràtica de Filologies Romàniques (Universitat Rovira i Virigili)- permet nomenar i visibilitzar  les dones. Eulàlia Lledó, doctora en Filologia Romànica i investigadora sobre el sexisme en la llengua diu que la llengua avança  a poc a poc, però sí que hi ha hagut canvis inexorables. Per exemple en denominar les professions. Ara el  Col·legi d’Advocats és Col·legi de l’ Advocacia, com també diem Escola d’Enginyeria o parlem de jutgesses, diputades i ministres.

Per a Lledó, hagués estat més adient nomenar una comissió parlamentaria per tal que estudiés aquesta necessària revisió de  la llengua de la Constitució ja que és més un debat polític que no una qüestió de forma. Justament perquè la RAE  parteix de la defensa del masculí genèric.

Finlment, el director de la Reial Acadèmia, Darío Villanueva, ha assegurat que no veu la “més mínima possibilitat” d’introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola perquè no hi ha un clima polític per fer-ho.

Nenes i tecnologia

El grup musical Macedònia col·labora en el projecte del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’Ajuntament de Barcelona ‘Som investigadors’,   per tal d’animar les nenes a acostar-se a la tecnologia. Han dedicat una cançó i videoclip al supeordinador MareNostrum.

L’objectiu de la iniciativa és apropar els més petits, especialment les nenes, a les carreres tecnològiques, per això el projecte s’inclou en el Pla Barcelona Ciència del consistori, i es preveu que 6.000 alumnes de primària de la ciutat duguin a terme un ‘tour’ per les instal·lacions del superordinador MareNostrum.

El Pla Barcelona Ciència és una iniciativa de l’Ajuntament que vol  impulsar i reforçar els programes STEAM i ESCOLAB, que permeten generar vocacions científiques en escoles i instituts –especialment de nenes i joves–, amb la guia dels investigadors i donar visibilitat a les dones.

Necessitem més dones biòlogues, matemàtiques, enginyeres i s’ha de començar quan són petites, des de l’escola. 

Videoclip

Denunciem l’assetjament de dones periodistes al mundial de futbol

Julia Guimarães, reportera brasilera que treballa per al programa Globo Esporte, va viure una escena, malauradament massa  habitual. Mentre estava informant sobre la prèvia del partit entre el Senegal i el Japó, un aficionat es va abalançar sobre ella. Ella li va dir : “No facis això. No ho tornis a fer”. Tot ha estat gravat a tall de denúncia en un vídeo. (Perquè aquest ja és el segon assetjament que pateix la reportera de Globo Esporte des que va arrencar el Mundial.  Abans d’ella, Julieth González, enviada especial a Moscou del canal de notícies en espanyol de Deutsche Welle, va ser la primera a la qual van intentar besar el dia de la inauguració mentre estava realitzant una retransmissió en directe;  un home la va besar a la galta sense el seu consentiment i li va tocar un pit. Ella va continuar informant de l’ambient amb professionalitat i ell va marxar feliç, somrient. Hores després, González no va dubtar a afegir-se a la denúncia a través de les seves xarxes socials. “¡Respecte! No mereixem aquest tracte. Som igual de valuoses i professionals. Comparteixo l’alegria del futbol, però hem d’identificar els límits de l’afecte i l’assetjament”, va sentenciar al seu perfil d’Instagram.  La reportera sueca Malin Wahlberg és un altre cas; treballa per al diari esportiu Sportbladet i també va ser assetjada mentre feia una retransmissió en directe. Estava parlant de la prèvia del partit Corea del Sud – Suècia i comentant l’al·luvió d’aficionats suecs que s’estava desplaçant fins a l’estadi, quan un d’ells li va fer un petó a la galta sense consentiment i un altre la va envoltar amb el seu braç per sobre de l’espatlla, li va tocar el cap i la va despentinar. Wahlberg no va dubtar a denunciar-ho públicament.

Un nou capítol  vergonyant ha estat el de la periodista de Mediaset María Gómez  qui ha ensenyat unes imatges que demostren una deriva cultural alarmant. Ja  havia  denunciat el tracte d’alguns aficionats a les periodistes que treballen pels carrers russos i ara ella mateixa n’ha estat víctima. a través d’un vídeo publicat al seu compte de Twitter, ha ensenyat com un home se li apropa per fer-li un petó mentre ella parla a la càmera mentre estava fent una prèvia del partit dels vuitens de final d’aquest diumenge entre Espanya i Rússia. (30 de juny)

Els seus casos són la cara visible dels assetjaments realitzats al Mundial de Rússia. Desenes de periodistes pateixen situacions similars dia rere dia. Intenten treballar com els seus homòlegs, però són petonejades i abraçades en directe sense consentiment.

Justícia per a Noura

Noura Hussein, la noia sudanesa de 19 anys a la qual havien condemnat a mort per haver matat el seu marit violador, i amb qui l’havien casat forçosament, no serà executada gràcies a la mobilització de milers de persones d’arreu del món que han signat una petició de change-org. També Amnistia Internacional  ha demanat suport per  a Noura en considerar-la la veritable víctima. 

Ara Noura s’enfronta a una condemna de 5 anys de presó i a una multa de 337.000 lliures  sudaneses (uns 16.000 euros). Ella somiava  estudiar a la Universitat i esdevenir professora. Fem que l’alliberin i pugui fer els seus somnis realitat.

No abandonem Noura!!! Acabem amb els matrimonis forçats!!! Retornem la veu a  les dones!!!



 

De nou les noies obtenen les millors qualificacions a la selectivitat

Claudia Valero de la Flor, del col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona i  Rosa Milian Costa, de l’ Institut Jaume Vicens Vives de Girona empaten amb un 9,9  a la fase general de la selectivitat.

A la província de Barcelona han obtingut  un 9,8 Núria Moreno Sanz, de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar; Rita Martí Torra, del Padre Damián Sagrados Corazones i  Jaume Giol Pozo, de l’Escola Pia de Terrassa. A Girona, la segona millor nota ha estat  per a Pol Valero Pallarès, de La Salle, amb  un 9,8;  i a  Lleida l’alumna millor puntuada ha estat  Maria Ciria Puigpinós, de Lestonnac de Lleida, amb un 9,7.

Qusi  34.000 alumnes es van enfrontar  ara fa gairebé  dues setmanes a les Proves d’ Accés a la Universidad (PAU). El 96% dels i les  alumnes presentats han aprovat.

Dones iranianes poden veure la seva selecció al mundial

  A l’estadi Azadi de Teheran una gran pantalla ha retransmès el partit de la seva selecció contra l’espanyola; la novetat rau en el fet que a l’esdeveniment hi han pogut assistir tant homes com dones.

Després de les restriccions imposades a l’inici del Mundial per seguir els partits en llocs públics, les autoritats iranianes han cedit, tot i que en molts espais encara no està permès el seguiment del partit. 
És,  sens dubte, un primer pas inèdit ja que des de la Revolució Islàmica del 1979 està prohibit per a les dones entrar als estadis de futbol a veure partits d’equips masculins, encara que algunes en ocasions s’han colat disfressades d’homes amb barbes i perruques. Algunes ho fan tan bé que aconsegueixen veure partits sense problemes. A moltes les enxampen i les multen.

El moviment Open Stadiums ha celebrat amb eufòria la notícia, però ara el que cal és que aquest  no sigui un fet insòlit.