El violador ets tu

Vuit  diputades de l’oposició laica del Parlament turc  van cantar ahir dissabte l’himne feminista xilè El violador eres tu per tal de retre homenatge a les víctimes de la violència contra les dones i protestar per la detecció de set manifestants en una multitudinària mobilització que va tenir lloc la passada setmana a Estambul. Tot i que el Govern  turc va aprovar fa  set  anys una llei específica, les organitzacions feministes denuncien el fracàs  en la seva aplicació. L’any passat  van morir  281 dones a mans de les seves parelles o exparelles a Turquia, segons les dades oficials, una xifra que diversos col·lectius fan pujar a  un total de 440.

Per rebutjar els atacs a les dones el col·lectiu feminista xilè LasTesis (fundat per les joves Dafne Valdés, Paula Cometa, Sibila Sotomayor i Lea Cáceres) va viralitzar la setmana passada una ‘performance’ que s’ha estès per tot el món. ‘Un violador en tu camino’ o ‘El violador eres tú‘ és un ball  feminista que consisteix a embenar-se els ulls i realitzar una coreografia amb frases contundents contra la violència masclista.

Xile

L’estrofa que tothom se sap ha estat  traduïda a molts idiomes: “Y la culpa no era mía ni dónde estaba ni cómo vestía. El violador eras tú, el violador eres tú: los jueces, el Estado, el presidente”. “Y la culpa no era mía ni dónde estaba ni cómo vestía. Y la culpa no era mía ni dónde estaba ni cómo vestía. El violador eras tú. El violador eres tú. Los jueces. El Estado. El presidente”. A tota Amèrica llatina s’ha escoltat l’himne; a  Mèxic DF més de 2.000 dones  a la plaça Zócalo  s’ha  acabat la seva interpretació amb consignes com:  “Nunca más silencio” o “Vivas las queremos”. També a Barcelona i Madrid desenes de dones s’han reunit i entonat l’himne amb la voluntat d’agermanar-se amb les feministes xilenes. Un gesto que s’ha repetit a París, Berlín o Londres, tant  en castellà com  en els idiomes principals d’aquests països.

Lleida

A Tarragona l’himne  s’ha interpretat per primera vegada en català. Més d’una cinquantena de dones i joves s’han aplegat davant de l’Ajuntament tarragoní i, repetint el ritual del fenomen mundial, s’han tapat els ulls amb mocadors negres i han corejat la cançó. L’himne revolucionari  s’ha escampat per tot Catalunya.

 

Marie de Régnier, una dona lliure

La novel·lista, poetessa i dramaturga francesa Marie de Heredia, qui firmava les seves obres com  Gérard d’Houville (o també Gérardine, fou coneguda com Marie de Régnier després del seu matrimoni amb Henry de Régnier. Va néixer el a París i va morir el  Suresnes.

Era una dona dotada de gran bellesa i una personalitat  vital i  inquieta, tot això l’hauria portat a dur una vida sentimental i familiar agitada: va tenir diversos amants entre els quals Pierre Louÿs (pare natural del seu fill ) i Gabriele D’Annunzio.

La seva primera novel·la, L’Inconstante (1903), li reportà un gran èxit i l’encoratjà a seguir publicant.   El 1918 li va ser atorgat el Gran premi de literatura de l’Acadèmia francesa.

S’estrena properament una pel·lícula sobre Marie de Régnier. Una biografia que reivindica la vida lliure d’aquesta dona que va experimentar el sexe i el gaudi del cos, Curiosa

Condemna exemplar per una violació en grup

L’Audiència de Burgos ha imposat una pena de 38 anys de privació  de llibertat als exjugadors de La Arandina CF. C.H., C.C.S. ‘Lucho’ i V.V.R.’Viti, han estat condemnats a penes que sumen 114 anys com  autors de l’agressió  sexual sobre una menor de 16 anys (els fets van tenir lloc el 2017, quan la menor, llavors de 15 anys, va anar al pis  que els tres joves compartien a la localitat burgalesa d’Aranda de Duero).  Les penes es corresponen a l’aplicació  de la doctrina de la cooperació  necessària: cadascun dels acusats és condemnat com a autor pels fets realitzats per ell mateix i com a cooperador per allò realitzat pels altres. Es  fixa una indemnització  de 50.000€ de la qual respondran en forma conjunta i solidària tots els acusats.

El màxim  compliment  de la pena de presó es fixa en 20 anys, segons el que disposa el Codi  Penal. Els  possibles recursos seran resolts per la Sala del  Civil i Penal del TSJCyL.

Aquesta és una sentència exemplar que imposa penes més altes que les de la Manada, cosa per la qual cal congratular-se; però no hem de perdre de vista que s’estan reiterant violacions grupals cosa que no ens hem de cansar mai de condemnar. Avui mateix llegim als diaris que dos homes de 19 i 22 anys han estat detinguts a Manresa acusats per la violació d’una menor a la qual haurien drogat i un tercer individu es troba en recerca. Els fets es van produir el passat  17 de novembre. Aquesta mateixa setmana, els Mossos d’Esquadra van detenir altres dos homes també  a Manresa per violar presumptament  dues noies, una d’elles menor d’edat. Els fets van tenir lloc dilluns 9 cap a les 20.00 hores, quan  una de les noies va saltar per la finestra d’un  primer pis  d’un edifici ocupat del barri antic de la població, per fugir del seu agressor.

Lady Anne Blunt, una dona apassionada pel desert

La primera dona que va creuar el desert d’Aràbia fou Lady Anne Blunt, neta del poeta romàntic Lord Byron i filla d’Ada Lovelace (considerada la primera programadora de la història). La vida d’aquesta dona fou apassionant. Ja de ben petita fou una alumna avantatjada,  parlava diversos idiomes, pintava i tocava el violí; era una dona intel·ligent i culta que parlava de filosofia, literatura o del món àrab amb entusiasme. Als 29 anys va conèixer, a Florència, qui esdevindria  el seu marit,  sir Wilfrid Scawen Blunt, un poeta enamorat d’Orient. L’any 1869, el matrimoni va començar un llarg viatge per Àfrica del Nord i el Pròxim Orient on varen adoptar els costums i la vestimenta dels beduïns, amb qui viatjaren a llocs com el Sinaí. Van perfeccionar l’àrab i el 1877, ja amb una filla,  hi van tornar. Van conèixer ciutats com Alepo, Bagdad, Palmira, Damasco i Beirut. Acabat aquest viatge, Lady Anne va començar a escriure ‘Les tribus beduïnes de l’Éufrates’, però dos anys després començaven una nova ambiciosa aventura: creuar el desert Nefud. Arribaren a la ciutat de Hail. Lady Anne fou la primera dona occidental que va trepitjar aquella ciutat. Després d’una temporada a Anglaterra on va escriure sobre els seus viatges es van establir a prop de la ciutat d’El Caire, i es dedicaren a una altra de les seves passions: la criança de cavalls. Farta de les infidelitats del seu marit, que fins i tot va portar a viure amb ell una de les seves amants, Lady Anne Blunt es va separar i s’instal·là a una propietat que va comprar a la capital egípcia, on va viure la resta de la seva vida. Va morir el 15 de desembre de 1917.

25 de novembre 2019: Dia Internacional contra la violència masclista

Cartell realitzat per alumnat de l’Institut Bellvitge en relació a aquesta data.

Un any més celebrem arreu del món aquesta data amb voluntat d’assolir la plena eliminació. No oblidem que en aquesta data, de fet, no no és motiu de celebració, sinó de reivindicació, de visibilització de les violències i d’assenyalar els culpables que les perpetuen.  Tant pel que fa a víctimes mortals com a víctimes de tot tipus d’agressions. Quant a dones mortes per les seves parelles o exparelles, a aquestes alçades de l’any ja n’hi ha 52 arreu de l’Estat espanyol. [A França la xifra puja a 137 i ahir van participar a París  150.000 persones en la manifestació més gran que mai s’ha fet al país contra la violència masclista i en la seva memòria].

Pel que fa a altres tipus d’agressions, incloses les violacions, malauradament, n’estem molt allunyats d’aquesta fita. Avui mateix l’Hospital Clínic de Barcelona ha comunicat les dades de víctimes d’agressió sexual ateses des de l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2019. L’hospital ha rebut 396 víctimes entre el gener i l’octubre, un 5,3% més que el 2018. Evidentment, la majoria d’aquestes eren dones (336 patides per dones i 60 per homes) i, el que és pitjor, joves ( el 55% menors de 25 anys). Un 48% de les víctimes  van manifestar la seva intenció de no denunciar els fets ( per por o vergonya, principalment). La tendència a denunciar fa anys que va a la baixa i segons les dades presentades aquest divendres pel Clínic, en els darrers cinc anys ha caigut un 31%. Les deficiències del sistema judicial i l’exposició mediàtica són elements que ens permeten entendre les reticències de les víctimes.  Casos com el de la Manada, amb tot el ressò mediàtic, expliquen les pors i els dubtes  de les víctimes a l’hora de denunciar.  Se senten qüestionades i cal trametre’ls, sobretot,  que no han de passar per aquesta odissea soles. Per això són importants moviments com el Me too i No estás sola.

Les seqüeles psicològiques, a més de les físiques ( que estan en relació al risc de contraure malalties de transmissió sexual i/o embarassos) són greus i poden tenir llarga durada. Poden aparèixer immediatament o fins i tot anys més tard; el 60% de les víctimes pateixen  estrès agut i el 50% estrès post-traumàtic. Segons les doctores del Clínic,  l’impacte de l’agressió a la víctima pot ser de la mateixa  categoria  que el d’un atemptat terrorista.

Podeu visitar la pàgina 25 de novembre per saber més sobre aquesta data. S’hi inclouen curts i vídeos molt recomanables.

NI A L’AJUNTAMENT NI A LA COMUNITAT DE MADRID NO HI HA HAGUT COMUNICAT OFICIAL CONJUNT DE REBUIG DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE COM ES FA CADA ANY DES DEL 2004, PERQUÈ HO HA BLOQUEJAT VOX, AMB EL SEU NEGACIONISME OBSTINAT. No hi donen suport perquè no es parla de “violència intrafamiliar”.

Justament avui s’ha produït una nova mort. A Tenerife una dona de 26 anys ha estat  presumptament assassinada pel seu company de 29. Amb aquesta ja són 52 les dones mortes segons el recompte oficial ( no oblidem que en aquest no hi figuren els casos de mortes per part de desconeguts – per exemple, després de violacions- o que s’han produït fora del territori espanyol com és el cas de Cristina, la noia de Cornellà que va ser assassinada per la seva exparella a Anglaterra l’octubre passat). A les 52 oficials hi hem d’afegir 42 més.

A Barcelona l’acte institucional ha tingut lloc a les 10:30h a la Plaça Sant Jaume. S’hi ha llegit el manifest unitari . El text posa èmfasi en la importància de la visibilització i denúncia de tot tipus d’agressió cap a les dones, la necessitat de la xarxa de solidaritat cap a totes les dones que les han patit i el reconeixement a la lluita constant i incansable de tots els moviments feministes que no han parat d’explicar la veritat oculta darrera de qualsevol agressió ja que el silenci amaga la por per part d’una societat patriarcal a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat.

Aquesta tarda hi ha convocada una manifestació que recorrerà el Passeig de Gràcia fins a la Plaça Catalunya (18:30h)

Una diputada de Vox qualifica el feminisme de “càncer”

La diputada de Vox a l’Asssemblea de Madrid i sotssecretària de Mobilització  del partit d’extrema dreta, Alicia Rubio, davant la proposta d’Unidas Podemos d’instar el Gobierno que prengui mesures per “combatre els estereotips sexistes a l’escola” ha contestat, entre altres exabruptes:  “Yo pondría como asignatura obligatoria, en vez de feminismo, costura (…) Empodera mucho coser un botón”. A més de definir el feminisme com un càncer, ha dit que està preocupada pel “lesboterrorisme” i el “pornofeminisme”. La proposició debatuda, a la qual donaven suport  el PSOE i Más Madrid, contemplava la creació  d’una assignatura d’Educació  en Valors, la revisió  dels libres de text  amb perspectiva feminista, “garantir la llibertat d’elección de l’alumnat dels uniformes” o implantar “patis escolars inclusius”. Totes han estat qualificades per la diputada de “tontadas” y “majaderías ideológicas”. Ha arribat a riure de les dades aportades pel ponent sobre violència de gènere a escala mundial i, per tal de desacraditar-les, a al·legat: Ya se ve que las mujeres estamos mucho peor que en Arabia Saudí, estamos horrorosamente mal”. “Se mata por muchos motivos, vean ustedes películas de esas de crímenes”.

La parlamentària és autora del llibre Cuando nos prohibieron ser mujeres…y os persiguieron por ser hombres, on denuncia les polítiques de gènere”, pel qual l’associació  ultracatòlica “Hazte oir” la va premiar el 2017.

Evidentment, la proposta ha rebut els vots en contra de PP, Ciutadans i Vox.

Hem pogut llegir al diari Público que les opinions d’Alicia V. Rubio ja eren  conegudes des de fa anys. El març de 2017 els i les alumnes de l’ IES Arquitecto Peridis de Leganés, on  exercia de cap d’ estudis adjunta,  van forçar la seva dimissió després del seu suport al bus trànsfob  d’ HazteOír. Ella donava classe d’Educació Física i Valors Ètics

Ha mort la investigadora Margarita Salas

Margarita Salas (Astúries 1936- Madrid 2019) va esdevenir una figura científica malgrat els prejudicis contra les dones investigadores en els seus inicis i va denunciar el poc  suport a la ciència a Espanya. Referent que va formar i inspirà diverses generacions de dones investigadores va ser pionera de la biologia molecular, una de les primeres a marxar a EEUU per ampliar formació i també pionera a convertir la seva investigació  en una patent  rentable…

Va publicar més de 200 treballs científics al llarg de la seva vida i va obtenir diferents guardons, entre els quals el nomenament com a   “Investigadora europea 1999” per la Unesco i  el premi Jaume I de recerca el 1994. Va ser nomenada directora de l’Instituto de España (1995-2003), organisme que agrupa a la totalitat de les Reals Acadèmies Espanyoles. El maig del 2007 va ser nomenada membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i es convertí així en la primera dona espanyola que entra a formar part de la institució.

Actualment era presidenta de la Fundació Carmen y Severo Ochoa i  “Professora vinculada ad honorem” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Alguna de les seves frases :

“La mujer ocupará en el mundo científico el puesto que le corresponda de acuerdo con su capacidad, y no necesitaremos cuotas ni nada de eso”

“Se puede salir adelante; hay que mejorar las condiciones sociales, compartir más las cargas familiares. Si se hace, en un futuro no muy lejano la mujer ocupará el lugar que le corresponde”

Anna Caballé, Premi Nacional d’Història per una obra sobre Concepción Arenal

La seva obra Concepción Arenal, la caminante y su sombra, un llibre que, segons el jurat  és  excel·lent,  tracta sobre un personatge no prou conegut a la història d’Espanya, primera dona a rebre el càrrec de visitadora de presons a Espanya que va  entrar, contra la voluntat de sa mare, com a oient en la Facultat de Dret de la Universitat Central (actual Universitat Complutense de Madrid), vestint robes masculines, ja que en aquella època l’educació universitària estava prohibida a les dones. També vestida  d’home va participar en tertúlies polítiques i literàries, lluitant així contra el que estava establert en l’època per a la condició femenina.

El premi al treball  de Caballé és concedit  pel Ministerio de Cultura y Deporte, està dotat amb 20.000 euros. En aquest estudi biogràfic cal destacar la metodologia emprada per l’autora, qui ha emprat  pluralitat de fonts,  i el plantejament  científic i  rigorós.

CONCEPCIÓN ARENAL (1920-1983) fou una escriptora i precursora del feminisme espanyola.

Anna Caballé (L’Hospitalet de Llobregat, 1954) és professora titular de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona;  ha escrit anàlisi  de la literatura autobiogràfica i articles publicats en revistes especialitzades, també ha participat en  obres col·lectives.

Alguns dels seus llibres: Vida y obra de Paulino Masip (1998); Narcisos de tinta. Ensayo sobre la autobiografía en lengua castellana (1995); Francisco Umbral. El frío de una vida (2004); La vida escrita por las mujeres, 4 vols. (2003, 2004); Cinco conversaciones con Carlos Castilla del Pino (2005); Una breve historia de la misoginia (2006), i  Carmen Laforet, una mujer en fuga, en col·laboració amb Israel Rolón.

Actualment  presideix l’associació  Clásicas y Modernas. Un dels seu propòsits és recuperar les vides de les dones que van ser oblidades.

Pilar Mateo, la inventora de la pintura que salva vides

La doctora en química valenciana Pilar Mateo creu que cal posar la ciència al servei de les persones. Va començar la seva carrera desenvolupant anticorrosius i ignífugs, però en tenir el seu pare una petita empresa de pintures, aviat es va dedicar a investigar pintures insecticides. Va patentar una pintura resinosa anomenada Inesfly que incorpora  inhibidores de quitina o reguladors de creixement, eficaç per controlar directament la presència d’artròpodes  (insectes, aràcnids, crustacis,  miriàpodes i altres ) i les malalties que transmeten, com la de la Chagas, endèmica a 21 països d’Amèrica, afectant a milions de persones.

Per totes les seves investigacions es troba  entre les 10 científiques més prestigioses d’Espanya i les 100 primeres a nivell mundial; però la seva tasca no s’ha reduït al laboratori, ha dedicat part de la seva vida a implicar-se activament  en la millora de les  condicions de vida i creació de  llocs de treball en aquests països on aquestes malalties fan tant de mal. És per això que presideix Momim (Movimiento mujeres indígenas del mundo) i de  la seva Fundació Ciencia y Conocimiento en Acción (CyCA). És també Ambaixadora d’Honor de la Nació  Guaraní.

Excel·lent científica i brillantíssima emprenedora, actualment té 8 famílies de patents en més de 100 països del món.

Dava Sobel, divulgadora científica

Dava Sobel ( Nova York, 1947) és periodista científica autora de llibres divulgatius supervendes com ara La hija de Galileo i Longitud. En el seu nou llibre  El universo de cristal. La historia de las mujeres de Harvard que nos acercaron a las estrellas ens explica els descobriments que un grup de dones van fer  el s. XIX  a l’observatori de Harvard estudiant les plaques fotogràfiques de vidre. Aquestes dones les havien contractades per enregistrar les observacions dels homes perquè els pagaven menys. Eren computadores humanes. De manera despectiva eren anomenades l’harem de Pickering, en referència a l’astrònom Edward C Pickering, que va tenir la idea de contractar-les. A mesura que es va introduir la fotografia en l’astronomia, aquestes dones van passar de la computació a l’estudi de les estrelles i gràcies a les plaques fotogràfiques de vidre, les lupes i els telescopis van fer descobriments fonamentals i reconeguts, per exemple:

Henrietta Swan Leawitt (Lancaster (Massachusetts), 1868 – Cambridge, Massachusetts, 1921) va establir les bases d’un patró fiable que va servir per mesurar distàncies en l’univers.

Cecilia Payne (1900-1979) destaca pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

La matemàtica  Willamina Fleming,  escocesa nascuda el 1857 qui en ser abandonada pel marit es va llogar com a netejadora de l’observatori. Posteriorment, però, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles,  va catalogar milers d’estrelles i altres fenòmens astronòmics i  va descobrir la Nebulosa del Cap de Cavall en 1888.

Annie Jump Cannon (1863 –  1941) va desenvolupar un sistema de classificació estel·lar que encara es fa servir.

El mateix va passar  a la NASA els anys 60 i 70 del s. XX, afroamericanes que ni podien fer servir els lavabos dels blancs eren computadores humanes que van contribuir a dur l’home blanc a la lluna. Aquesta història és explicada a la pel·lícula Figures ocultes.

La ciència ha de tenir perspectives diferents, de gènere, de races, de cultures.